Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coves de Ponent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coves de Ponent. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de gener del 2019

MIRADORS DE S'ARXIDUC s'Estaca i es Guix


MIRADORES S'Arxiduc
s'Estaca i es Guix
(21/12/2018)
L'Arxiduc Lluis Salvador de Habsburgo-Lorena y Borbón Dos Sicilies nasqué a Florencia el 1847. Intel·ligent i aventurer, arribà a Mallorca el 1867. El 1872 comprà la finca de Miramar i, amb el temps arribà a posseir la major part de les finques situades entre Valldemossa i Deià. Va fer traçar gran quantitat de camins i habilità miradors, amb la finalitat de preservar i fer conèixer el paisatge. Morí a Bohèmia (Txèquia), el 1915.
TEMPS TOTAL: 5 hores I 45 minuts
RECORREGUT: 11,500 km
FÀCIL
Para avui hem triat una d'aquestes sortides que cal repetir de tant en tant. Caminarem pel "territori Arxiduc", visitants un bon nombre de miradors, que ell va fer construir, per poder contemplar aquests llocs que el varen captivar. Sense oblidar que també hi habità el Beat Ramón Llull, al segle XIII.
Per diferents motius personals n’Andreu i en Joan no ens acompanyen.
Son les 8,39 h quan sortim des del aparcament del hotel Continental, antiga hostatgeria de Ca Madò Pilla, situat al km 68,300, a la carretera entre Valldemossa i Deia.
Just al costat del aparcament, per unes escales (plenes de prohibicions) comença la nostra caminada d'avui. És un caminoi en forta baixada i escalonat, direcció nord-oest, molt malmenat per la natura, a més de petites esllavissades hi ha un bon grapat de pins caiguts, és l'amí per anar des de s’hostatgeria fins al camí de sa Torre.
En un no res arribam al mirador del Niu des Corb o des Pi, penjat damunt el buit de la timba. Des d’aquí es domina un bon tram de costa, ...
...des de s'Estaca fins a sa Foradada.
Seguim cap a la dreta, segons hem arribat. És un tram un tant aeri, del que queda del vell camí de sa Torre, que anava des de Miramar fins al mirador Nou o Blanc, passant per la torre de Son Galceran. Caminant pel cap d'amunt de les tenasses. El territori és de terra i macolins i es va desfent pels pas del temps i els aiguats. No és perillós però hem d'estar ben alerta. Mentre tant es descobreixen noves vistes del racó de sa Foradada.
Després de passar un botador el camí davalla suaument passant pels Pedrissos de sa Font de s'Ermitanet, una zona on el caminet ens mena per davall una balma que sembla donar aixopluc al camí. Les timbes son casi bé verticals.
A les 8,54 h arribam al Berenador de la Capella del Beat Ramon, que hi ha just abans de la capella. Tot plegat, feina ben feta. Les pedres que serveixen de taula i bancs per reposar i gaudir de la natura, feina feta al lloc, solament amb la força i habilitat dels picapedrers.
Un poc més enllà, la Capella del Beat Ramon Llull, ...
...després de passar per damunt un pont,  ja que es va construir damunt una roca isolada.
Aquesta és  una espectacular construcció de pedra calcaria i pedra de Santanyí. Les peces de pedra estan picades amb la volta i curvatura corresponent per donar-li forma cilíndrica i fer la cúpula corresponent. El trespol és de pedres encaixades, de diferents colors, formant una creu dins dos cercles. A l’absis hi havia una estàtua d’en Ramon Llull, de marbre. La barana que envolta la capella és impressionant, tant per la seva forma com per la solidesa.
Seguim pel camí passant per la cova des Serafins, arribant ben aviat als Pontets de sa Font Coberta.
Un conjunt de vint-i-un pontets per creuar el torrentó que baixa de la font Coberta, i que connecten un conjunt de marjades. També hi ha una escala de pedra a banda i banda del torrentó. Just abans d'aquestes marjades, després d'un botador, hi ha un cartellet avisant que el pas per aquesta zona costa quatre euros. No hi ha ningú per pagar-los-hi.
Només hem de seguir el caminoi, entre reixeta, per arribar a les Coves de Ponent. Unes balmes situades just davall Miramar, amb escales fetes construir per s'Arxiduc, ...
...fins i tot hi posà un baix-relleu de marbre del Beat.
A les 9,36 h arribam al mirador des Guix o des Llac, també penjat dels penya-segats que guaiten damunt tota la contrada des Guix.
Un poc més endavant (després de botar una reixeta), el mirador de sa Ferradura. Per a noltros el més “simpàtic”. És petit, graciós, situat a un lloc sense obstacles visuals i dominant la vista de sa Foradada.
Just devora hi arranca un camí de carro, dit des Guix, que ens menaria, sempre davallant, fins a nivell de la mar.
Sustentat damunt marges quina forma i alçada impressionen.
Ben aviat passam pel mirador des Miradors, també penjat al buit dels penya-segats, i just davall el del Llac.
El camí des Guix deixa un penyalar rogenc a l’esquerra, i descriu dos grans corbes, dreta esquerra, després de les quals, el deixam per seguir cap al oest, per dins marjades abandonades, creuant el torrentó per un gual empedrat, ...
...i connectar amb el camí Nou de s'Estaca que baixa des de Miramar.
Aquest camí va baixat fent ziga-zagues, passa pel mirador des Creuer, o de ses Quatre Puntes, una petita torre a la que se pot accedir, encara que l'arc del portal ja s’ha fet malbé. Sembla que és una copia de la torre del palau de Manacor.
Poc després el camí, passa pel mirador de Figueral. Curiós com a mínim aquest nom avui. Sembla que més avall hi havia una rota dita de ses Figueres.
Entre restes de l'activitat dels carboners el camí arriba al de ses Vinyes, un camí de carro, avui en part formigonat que arriba fins as Guix.
El creuam i seguim cap al caló de s'Estaca, pel camí formigonat, encara que a la primera corba, seguim per l’esquerra el vell camí, davallant al caló, ...
...per deixar-nos encisar per la seva bellesa, ...
...una mica salvatge, o caòtica i desordenada.
És que aquestes casetes no han seguit altre norma que no fos la més elemental supervivència, aferrant-se a les roques, i acaramullant-se unes amb les altres per tal d'aconseguir un mínim d'estabilitat. Son les 10,36 h.
Caló de s'Estaca 
Un bon lloc per fer un cafetet 
A les 11,20 h, després d'un descans, gaudint del lloc, seguim la nostra caminada, ...
...tornant al camí de ses Vinyes, que ara seguim cap a l’esquerra, nord-est. Es troba en bon estat, més o manco planer, encara que a la part final es troba més malmenat i baixa suaument fins a passar per una sitja, ...
...i fent un gir a l’esquerra arriba al Berenador des Penyals. Un racó amb bancs de pedra, picada i ajustada, a banda i banda d'una taula, també́ de pedra. Som al Guix. Hem arribat, segurament, a on s'ajuntaven els camins des Guix i de ses Vinyes i començava el camí de la Mar.
Aquí hi ha ses restes d'unes barraques, dites “des Garriguer”. Per davallar a vorera de mar ja no hi ha camí. Les tramuntanades el s'han engolit. Davallam per un senderó́ fet a força de passar-hi altres caminadors.
Encara localitzem un petit bocí de camí́ fet de roques picades i ajustades, enmig del roquissar de vorera de mar, que ens indica clarament on hi havia el nedador de s’Arxiduc.
Una roca on hi va fer picar uns escalons per poder entrar dins la mar, i a on també hi ha les mosses per poder fitxar una caseta de fusta.
Com no pot ser d'altre manera, just davant sa Foradada.
Desfeim les passes pel camí de ses Vinyes, fins a tornar passar pel punt a on hi hem arribat amb el camí Vell de s'Estaca, a on seguim de llarg fins arribar a la primera corba.
El deixam de banda i partim pel camí de la Barrera de sa Marina, també conegut com a camí Vell de s'Estaca, que trobam ben en front nostre.
No hi ha pèrdua, després d'una primera sitja hi arranca el camí. Ben marcat i delimitat per pedres i parets, és ample i no gaire feixuc de pujar.
El camí manté orientació sud, mentre va pujant. A les 13,00 h arribam al mirador de s'Erassa o de sa Rassa.
Aquest mirador està picat, en part, a la roca que el sustenta.
L'accés es fa per una escala picada a la roca viva, i està orientat cap a ponent.
Seguim pujant pel camí, i a les 13,28 h. arribam a la barrera de sa Marina, que dona nom al camí. És una petita barrera de ferro en bon estat.
A continuació, i un poc separat del camí, arribam al mirador Nou o Blanc. També molt malmenat, casi bé esfondrat del tot.
No en queda ni la meitat. Així i tot es pot veure la feina fina dels picapedrers, que varen construir la volta de l'escala que permetia pujar a dalt d'aquesta torreta.
A la part posterior hi ha una escala de pedra que arriba a una petita miranda triangular, també feta malbé. Seguint un altre escala, al costat esquerra segons hem arribat, podem baixar a la cova de s'Ermità, situada als penya-segats davall el mirador.
El camino de sa Torre salía de Miramar y pasando por la torre de ses Pitas, llegaba hasta este mirador, enlazando después con el camino de Sa Barrera de sa Marina.
Desde el mirador, volvemos al camino de sa Barrera de Marina, en subida, por un tramo escalonado, hasta llegar al portillo de Ca ses Animas, y luego a la carretera, entre los hectómetros 3 y 4 del km 68.
Son las 14,20 h en llegar a Ca Madò Pilla, hoy hotel Continental. Ha sido una vuelta que nos ha dejado bien satisfechos físicamente, pero en las que hemos probado el abandono de unas construcciones que no tienen precio.


Selva / Sóller, 15 de enero 2019

dimecres, 2 d’agost del 2017

TERRITORI ARXIDUC capella del Beat Ramón, miradors des Pi, des Guix, de sa Ferradura, des Miradors, des Pi Sec, de s'Erassa i Blanc



TERRITORI ARXIDUC
Capella del Beat Ramon Llull, coves de Ponent, miradors des Pi (Niu des Corb), des Guix, de sa Ferradura, des Miradors, des Pi Sec, de s'Erassa i Nou.
(23.06.2017) 
Una volta cultural i paisatgística, pel que molts anomenen “territori Arxiduc”. En la que es pot tastar i veure, i molt, la cara més decadent i abandonada d’una Mallorca que va enamorar a l’Arxiduc.
TEMPS TOTAL: 4 hores i 50 minuts
RECORREGUT TOTAL: 8,750 km
FÀCIL
Som als dies més curts de l’any i la calor segueix més forta que el que era habitual. Altre cop hem triat una volteta a vora mar i cercant el recer del sol. Tenim informacions de dos miradors de l’Arxiduc que no coneixem i aprofitarem per visitar-los. Altres, que tampoc coneixem, ens resulta impossible perquè tenen el pas barrat.
A les 7,35 h. deixam el cotxe a l’aparcament de l’hotel Continental (abans ca madò Pilla) i començam a davallar per aquest camí tant malmenat per les forces de la natura.
Mentre baixam podem veure, a l'esquerra, la torre de Son Galceran. En el seu dia devia ser una obra molt bona, que permetia l’accés al mirador del Pi o del Niu des Corb. Avui està mig esbaldregat i, el que resulta més impactant, amb una posició que adverteix la seva desaparició parcial, d’un dia per l’altre.
És una passejada agradable, molt agradable, i la primera vista del mirador resulta impactant. El sol no ens arriba, encara, i els contrastos de verd i blau no son massa violents.
Encara que el coneixem, ens deixam impressionar per la seva ubicació. 363 metres per damunt la mar, i uns dos-cents de caiguda lliure sobre els pinars que tenim just baix nostre.
A més, els paretons del mirador son molt baixos, el que incrementa la sensació de risc.
Seguim el nostre camí, pel cap d’amunt de les tenasses.
El territori és de terra i macolins, que es va desfent amb el pas del temps i pels aiguats. No és perillós però hem d’estar ben alerta.
Mentre avançam i ens atracam a la capella del Beat Ramon Llull, es descobreixen vistes sensacionals del recó de sa Foradada. Així mateix, per la manera que els sol arriba ara a la capella, i veure el xap que li va obrir aquell desgraciat llamp, no ens deixa indiferents. Ni pel mal fet ni per la força de la natura.
De camí a la capella passam pels pedrissos de la font de s’Ermitanet, una zona on el caminet ens mena per sota una espècie de balma que sembla donar aixopluc al camí. Les timbes son casi bé verticals.
A les 8,00 h. arribam al berenador que hi ha just abans de la capella. És clar que hi mirava prim aquell bon home. Les pedres ben picades que serveixen de taula o de bancs per reposar i gaudir de la natura. Feina feta al lloc, i sense gaires eines mecàniques. Solsament la força dels picapedrers.
Suposam que hi feren feina un grapat d’homes una bona guarda de mesos a la capella.
Les peces de pedra i marès de Santany, que formen la cara interior de la capella, estan picades amb la volta i curvatura corresponent per donar-li la forma cilíndrica i fer la cúpula corresponent.
Per accedir-hi hi van construir unes escales de pedres i un caminet per sobre un pont, que permet arribar al penyal on hi ha la capella.
El trespol interior de la capella és de pedres encaixades i de diferents colors que li formen l’imatge d’una creu dins dos cercles. Les peces que acaben de cobrir el trespol, que semblen rajoles, també son pedres ajustades.
I de la barana que envolta el mirador exterior de la capella, també no podem més que quedar-nos impressionats. Les barres de ferro son d’un gruix realment considerables. Només pensar l’esforç per traginar-les fins aquí ens bona una bona idea del que havia de representar en el seu dia. Aquesta barana està formada per diferents sectors que es varen ajuntar al lloc. No hi ha soldadures. Les unions estan rematades. I el passamà superior encara té la particularitat que les unions estan fetes unes en forma de boca, i les altres en forma de falca, de manera que les segones entren dins les primeres. Dona una idea de la força d’aquesta barana, el fet que va suportar la caiguda de les pedres de la capella, només deformant-se el passamà superior i poc més. Només en un extrem de la volta els enderrocs guanyaren la partida i aconseguiren arrabassar la barana i bona part del pis del mirador.
Seguim pel caminet, passant pel costat de la cova dels Serafins, ...
...i només deu minuts després arribam als “pontets”. Suposam que també deu ser obra de l’Arxiduc. Un conjunt de pontets que salven el llit del torrentó que mena les aigües de la font Coberta. Com a curiositat, hi ha un cartellet, en diferents idiomes, advertint que el pas per aquesta zona costa QUATRE euros. No hi ha ningú per pagar-los-hi...
Amb quatre passes arribam a les coves de Ponent, o del Beat Ramon Llull.
El material de les roques no és gaire dur i es van desfent amb el pas del temps i d’algun inconscient.
A la paret hi va col·locar un baix relleu del Beat Ramon Llull. Seguim caminant pel cap d’amunt de les timbes i, en algun boci del camí hi ha col·locat passamà de seguretat.
A les 8,30 h. arribam al mirador des Llac o des Guix. Aquí hi ha una bassa gran que, sembla, un “llac”.
El mirador és gran i ens dona la sensació que ha estat modificat amb data posterior a l’Arxiduc.
Poc més endavant arribam al mirador de sa Ferradura. Per a noltros el més “simpàtic”.
És petit, graciós, situat a un lloc sense obstacles visuals i dominant la vista de sa Foradada.
Aquí hi arranca un camí de carro que ens menarà, sempre davallant, fins a nivell de la mar, ...
...sustentat per marges quina forma i alçada ens tenen ben impressionats.
Passam pel  mirador des Miradors...
...i pel des Pi Sec, un tant degradats i tapats pel bosc.
El camí segueix baixant, en direcció nord, encara més degradat, ...
...fins arribar a una sitja, a vorera de la mar.
Amb vistes a sa Foradada.
A les 9,20 arribam a la caseta del Garriguer, on hi ha un recó, el berenador des Penyals, altre cop amb pedres picades per fer la taula i els bancs.
El camí fa una darrera corba, esborrada per les esllavissades i envestides de la mar, que menava cap el començament del camí de la Mar.
Noltros davallam per la tenassa i arribam al roquissar de la vorera.
Entre les roques hi veim bocins del que devia ser el pis del camí. Empedrat  amb roques de considerable grandària, ajustades i picades fins aconseguir una cara llisa.
Aquí hi havia la “caseta de bany de l’Arxiduc”...
...segons les fotografies de l’època.
El cert és que hi ha una roca picada fins a donar-li forma plana i també uns escalons que permeten, amb certa comoditat, entrar dins la mar.
Mòsses a la roca, encara visibles avui.
Aquí hi descansam una estona. Amb sa Foradada al fons és un bon lloc per fer un cafetet. Fa calor ben abastament.
A les 10,10 h. seguim el nostre camí.
Ara ens orientam cap a l’oest, seguint el camí de ses Vinyes, que ens ha de menar cap a les cases de s’Estaca, quina construcció resulta del tot peculiar a les nostres terres.
El camí està sustentat per marges molt ben conservats.
A les  10,34 h. arribam a una zona de marjades.
Just damunt nostre hi veiem el mirador des Pi.
A les 10,56 h. deixam de banda el camí que ens menaria a les cases de s’Estaca, ...
...i partim pel camí de la Barrera de sa Marina, també conegut com a camí Vell de s’Estaca,  que trobam ben enfront nostre.
No hi ha pèrdua, després d’una primera sitja hi arranca el camí. Ben marcat i delimitat per pedres i parets.
És ample i no gaire feixuc de pujar, tot i la calor que fa. El camí manté orientació sud mentre ens fa pujar.
A les 11,20 h. arribam al mirador de sa Rassa (o de s’Erassa).
A nosaltres ens resulta curiós aquest nom. Ens sembla possible que sigui el resultat mal pronunciat de “s’Erassa” és a dir una gran era. Hem passat per territori susceptible de donar cabuda a una era.
Aquest mirador està, en part, picat a la roca que el sustenta.
L’accés es fa per una escala picada a la pedra viva...
...i les vistes son cap a Ponent.
Seguim pujant pel camí, deixant a la dreta, el portell del vell camí de la Font Figuera, ...
...i a les 11,55 h. arribam a la barrera.
Sembla que aquesta barrera li dona el nom de “camí de la Barrera de sa Marina”, és una barrera de ferro en bon estat.
A les 12,00 h. arribam al que serà el darrer, el mirador Nou, o Blanc. També està molt malmenat, casi bé esfondrat del tot.
No en queda ni la meitat però així mateix podem veure la feina fina dels picapedrers, que varen construir la volta de l’escala que permetia pujar al cap d’amunt d’aquesta torreta.
A partir d’aquí la cosa es complica. Arribam a zones tancades per propietats privades. Anam per un antic camí, orientats a nord, per poder retornar allà on tenim el cotxe. Passan darrera unes cases on hi fan obres. Molts d’enderrocs d’aquestes obres els han amollat dins el bosc deixant el camí casi be tapat de pedres i brutor.
A les 12,20 h. arribam a la carretera, al costat del km 65,700, sense cap altre entrebanc ni haver botat cap tanca ni barrera.
Just al costat de la torre de Son Galceran.
Fa una calorassa però la volta s’ho ha merescut.

Selva/Sóller, agost 2017