TALAIA NOVA DEL CAP VERMELL
Península de Llevant
(26.02.2016)
Al cap
Vermell, que rep aquest nom per la coloració dels seus penya-segats, s’hi
troben la talaia Vella o torre d’en Massot (en ruïnes), aixecada el 1577 i la
talaia Nova, aixecada el 1595, de planta circular i alçat troncocònic,
restaurada recentment, situades a 126 i 229 m respectivament, en terrenys de l’antiga
propietat de s’Heretat.
TEMPS TOTAL: Quatre hores i quart (4 h 15 m)
RECORREGUT: 8,900 km.
FÀCIL
Per diferents motius personals, feia cinc setmanes
que no podíem sortir junts a caminar. Avui reprenem la nostra dèria, i ho feim
a no massa distància del darrer cop que sortírem. Ens hem decidit per aquesta
volta, per un territori que ens resulta del tot desconegut.
A les 8,50 h. deixam el cotxe a l’entrada a Canyamel,
més o manco a l’alçada del punt quilomètric 9,1.
Tenim informacions d’en
Barranco d’aquesta volta, que ens resulten molt útils, sobre tot en el
començament de la caminada. Hem de pujar pel carrer Ermità i deixar enrere els
apartaments Golf Canyamel.
Poc més amunt, a una corba, es veu clarament on
comença el tirany, ...
...a més, està assenyalat amb uns pilons de fusta.
És un camí molt bo de seguir. Es veu molt trepitjat.
Ben aviat agafam altura i gaudim de les primeres vistes del dia.
Les platges de
Canyamel i el seu entorn.
Mentre anam pujant sortim del minso pinar i passam
als dominis de les carritxeres.
Així mateix podem veure algunes restes del que
podria ser el camí original dels torrers. És que anam a veure el que queda de la
talaia Vella del Cap Vermell.
A les 9,25 h. arribam al punt on ens hem d’orientar
cap a sud-est.
Millor dit, hem de mantenir aquesta orientació.
Seguim les fites
que sembla que ens volen fer davallar a la mar, però la realitat es que ens
desvien per salvar una zona de encletxes i rocam molt incòmode.
A les 9,40 h. arribam a les runes de la talaia Vella.
És un lloc privilegiat, des de on podem gaudir de vistes amples. Per un vent
fins a Cala Rajada, i per l’altre, fins a la Punta de n’Amer.
Es que avui fa un dia realment
excepcional per l’època de l’any, gens d’oratge ni fred ni niguls i bona
visibilitat. Com a curiositat podem assenyalar que estam casi be damunt les coves
d’Arta.
La nostra propera fita és ben a la vista, només ens
hem d’orientar a nord-oest i veurem la
Torre de s’Heretat o Talaia Nova.
Per arribar-hi no tenim més
que tornar enrere per allà on hem vingut i seguir el camí fins al cim.
Passam
vora les runes d’una caseta, quina façana de pedra fa goig mirar-la. Sembla que
la construïren després de la
Guerra Civil. No podem evitar pensar en aquells malanats que
es veren obligats a picar pedra per mor de les seves idees.
A les 10,20 h. arribam a la torre.
Hem vist tot un
seguit de torres, arreu de Mallorca, i sense fer esment al seu estat de conservació,
aquesta és la que trobam més desgarbada.
Evidentment no és més que una opinió però el seu aspecte és això que ens
transmet.
Poques passes més enllà hi ha
un casetó que sembla per fer-hi guàrdia.
Suposam que és de la mateixa època que la runes de la caseta. Al manco
l’abundància de pedra picada i ajustada fa pensar que el cost de la ma d’obra
no es tenia en comptes en el moment de la seva construcció.
Les vistes cap a la
zona de cala Rajada han millorat.
A les 11,00 h. seguim el nostre camí. Haurem de
tornar enrere un bocinet per poder enganxar el camí que ens menarà a voltar el
cim on estam.
És que estam envoltats de penya-segats que no ens deixen davallar
de cap manera.
Aquest nou senderó està ben marcat però es veu que és
obra d’altres excursionistes. No és gens perillós però el territori que creuam
així ens ho fa pensar. Ben aviat som baix del cim. Està farcit de cavitats,
balmes i barbacanes.
El camí ens mena, baixant cap a una zona de garriga
espessa i pinar. Seguir el senderó es tasca molt senzilla i, a més, a les
cruïlles també hi ha estaques assenyalant les diferents alternatives.
Aquest
sender ens fa davallar de valent, ...
...sense gaires miraments, deixant enrere les
penyes des Cingle.
A les 11,40 h. arribam a una sitja.
Es una fita important
ja que és l’única que hem vist avui.
Aquí hi ha el camí per arribar a la mar,
al caló des Contraban.
Aquí hi ha la cova des Vells Marins.
És un nom molt
apropiat. Només arribar a vorera de mar, pensam veurer-ne un.
És una roca, que
amb el moviment de la mar sembla un vell marí nedant.
Recobram el camí, que després de passar vora un forn
de calç, té entitat de camí de carro, suposam que per poder treure el producte
de l’activitat pròpia del bosc, ...
...i pocs minuts més tard ens aboca a
la urbanització que envolta cala Provençal.
Haurem de caminar uns quinze minuts
per aquest vial, ...
...fins a trobar el camí que volem seguir.
A les 12,15 h. deixam la urbanització i seguim un camí
de carro, orientats clarament a l’oest.
Primer ens mena entre pins...
...i més
endavant passam pel que semblen antigues terres de conreu.
A les 12,30 h.
deixam de banda un camí que ens menaria al Claper dels Gegants (aquest nom ens
resulta curiós perquè a una volta que férem al puig de s’Alcadena ens toparem
també amb unes restes semblants i algú ens va comentar que ell, de petit, hi
anava a jugar i li deien precisament es claper des gegants.)
En aquest punt hem de partir pel camí de l’esquerra,
que ens ha de menar per les faldes del puig Revell, amb clara orientació sud.
És
una estona agradable de caminar.
Ens mena entre una espessa garriga,
...
...majoritàriament argelagues, amb pues, que ara estan florides i gaudim del seu
perfum, intens sense arribar a resultar desagradable.
Les costes no son gaire
empinades i el sol que ens acompanya no resulta gens molest.
A les 12,40 h. arribam al cap d’amunt del coll on ens
mena el camí. A l’oest hi tenim les Penyes Jerònies i a l’est el puig des Corb
i el puig Negre. També, des d’aquí podem veure cala Rajada i Canyamel. A partir
d’ara tot serà baixada.
No estarem gaire a trobar que ens hem errat amb
aquesta volta. El camí ens aboca a un enorme complexa turístic en construcció.
Hi veim una gentada fent feina i molta maquinaria en marxa. No farem esment a
la nostra opinió, però resulta evident que hi ha molta gent que pensa que el
turisme a Mallorca encara no ha arribat al seu sostre. Seguim unes indicacions
precàries que ens menen, vora una gran tanca de reixa de ferro, a voltar aquest
complexa. Acabam a pocs metres de la carretera però no trobam la fi d’aquesta
tanca, així que no ens queda altre remei que botar-la per poder arribar al
nostre cotxe.
Hem esmentat que ens havíem equivocat amb aquesta
volta perquè pensam que el millor hauria estat fer-la en sentit contrari.
Deixar, en primer lloc, enrere aquest complexa en construcció, i gaudir de les
espectaculars vistes de Cala Rajada i Canyamel a l’acabament de la volta. Al manco
no tindríem aquesta mala sensació.
Selva/Sóller, 12 d'abril 2016
És
una estona agradable de caminar. 
Ens mena entre una espessa garriga,
...
...majoritàriament argelagues, amb pues, que ara estan florides i gaudim del seu
perfum, intens sense arribar a resultar desagradable. 
Les costes no son gaire
empinades i el sol que ens acompanya no resulta gens molest.
