divendres, 30 de març de 2018

PUIG DE SA CREU I SA MOLA pel pas de s'Herba Tendra



PUIG DE SA CREU I SA MOLA
PUIG DE S’ALADERNAR, SES FONTANELLES
I MOLETA DE CAN BAJOCA O PUIG DES CINGLES
pel pas de s’Herba Tendra
(02.03.2018) 
Una volta a cavall de la partió de terme entre Mancor i Selva, pels límits més occidentals de la comuna de Caimari, del municipi de Selva. Un territori de 1.064 quarterades, caracteritzada per la seva discontinuïtat, que es deu a l’establiment de rotes, en el segle XIX.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 12,300 km
DIFÍCIL
Sembla que el dia serà bo. Al manco ahir ho va ser. Per avui tenim prevista una caminada pel environs de Caimari. En coneixem el redol, per altres caminades nostres, y tenim informacions d’en Pep Torrens.
El creixent desús de l'espai comunal pels habitants del municipi, molt especialment els de Caimari, ha donat com a resultat la progressiva pèrdua del patrimoni toponímic. Plànol amb els topònims de la zona que varem caminar, publicat per l'Ajuntament de Selva al llibre SA COMUNA DE CAIMARI, L'home i el bosc.
Son les 8,20 h. Un cop hem deixat aparcat el cotxe, a les afores de Caimari, seguim un boci per carretera, però ben aviat la deixam per anar pel camí de carro, que mena cap als Horts. Fa sol i no gaire fresca.
Seguir aquest camí no presenta cap dificultat. És un camí públic que acaba a dins el que queda de la comuna de Caimari.
Hi ha alguna barrera però totes es poden obrir per passar. Uns trenta minuts més tard arribam a la zona on hi fan pràctiques d’escalada. És una balma rogenca on hi ha penjat tot un seguit d’ancoratges.
No gaire més endavant és on hi arranca el que queda d’un camí de carboners. O el punt per on hem de pujar per trobar el pas. L’alternativa és pujar per un xaragall.
Ens decidim pel caminet.
Tanmateix ben aviat és engolit per una espessa garriga. Anam pujant cercant el millor pas entre les mates i els ullastres, mentre guanyam altura. Hem d’acabar als peus de les penyes. Ens serveix com a referència una petita coma oberta damunt la timba rogenca. De bon començament pensàvem que era allà el pas. En atracar-nos-hi queda clar que no ho es, però hem arribat al punt on hi comença la via del pas.
Son les 9,20 h. i estam davant una ample encletxa a la roca, que puja de manera ben neta, prou empinada i no gaire arriscada. Hi ha les restes d’una corda sintètica, molt gastada pel temps i només serveix per indicar el pas.
Pujar aquesta encletxa és un xalar, però no hem arribat a dalt, ni molt manco, hem arribat a un replà, sobre una roca ben damunt les timbes.
L’alçada sobre el tall del camí dels Horts és impressionant. No es pot tenir vertigen. Idò és ara que començarà lo bo.
Poques passes endavant, i sense cap possibilitat de pèrdua, hi ha un petit marget que serveix per poder accedir a un nou replà, molt petit, per on hi ha l’única sortida del punt on ens trobam, tret de tornar enrere.  
La passa és molt complicada i arriscada per a nosaltres dos. Amb la roca humida ni parlar-ne de passar-hi per aquí. La dificultat primera és poder superar aquest escaló, massa alt per ser un pas habitual del homes que feinejaven aquí dalt. Segurament hi hauria alguna mena d’escaleta de fusta, avui desapareguda.
Per enfilar-nos-hi ho trobam difícil per la manca de punt on aferrar-nos. L’altura de la timba, que penja a la nostra esquerra tampoc és que ens ajudi gaire a tenir les idees clares. Per tal d’assegurar-nos al màxim, passam una corda al voltant de la soca d’un ullastre, prou revengut com per donar confiança. Ho aconseguim. És massa arriscat i una caiguda resultaria greu.
Son les 9,35 h. Ja fora del pas, entram dins la garriga i un territori molt més amable. Les costes no son tan empinades ni la garriga tan espessa.
Aquí devora hi ha el que queda de la plataforma des d’on enganxaven els feixos que amollaven cap a avall, penjats d’un cable.
La vista del puig de n’Escuder, des d’aquí resulta espectacular.
Anam a cercar la cresta...
...i la seguim...
...fins arribar al cim del puig de sa Creu.
Aquí també hi ha un basament on hi havia una gran creu. Avui n’hi ha una altre, molt més petita, casi ridícula.
No ens aturam gaire, la nostra fita següent es Sa Mola i ens queda prou enfora encara.
Selva, amb un poc de zoom.
Per baixar, passam pel costat del basament de pedres del cim caminant uns metres per damunt la cresta rocosa, per amollar-nos pel costat nord. Al principi és molt vertical, i hem d’anar cercant els millors llocs, ...
...però ben aviat seguim un tirany ben evident, aferrat a la reixeta i després la paret que delimita ses finques des Horts i de ses Rotes, fins arribar al coll de ses Rotes i portell a la paret.
Resseguim la paret per una pista (de nova obertura) paral·lela a la mateixa, que va pujant suaument, i que poc a poc es va allunyant, fins que surt del bosc i arriba als peus de les penyes, a l’esquerra, més a avall es veuen les cases de ses Rotes.
Aquí, al costat dret, comença un caminoi, ...
...tot d’una passa per un portellet, fitat amb taques vermelles, que va pujant, i que ràpidament es converteix en tirany, passa per un estret entre roques,...
... enfilant-se damunt un esperó amb bones vistes.
Ara caminam entre la garriga, sense grans dificultats. No és massa espessa i el territori tampoc presenta major problema.
A les 11,15 h. passa vora ses Fontanelles (puig), som a la cota 686.
Aquí hi ha una zona relativament planera, es Porrassar, coberta de pinar i carritxeres, ...
...que ens aboca a un nou territori, molt més desagradable.
La fita és ben a la vista, Sa Mola és davant nostre i per arribar-hi hem de creuar un territori càrstic d’allò més desagradable. Cada passa és un perill. Encletxes, pedres que es mouen, punxes esmolades, etc. Una caiguda resultarà molt dolorosa.
Ja a les faldes de sa Mola, el territori és una mica més amable, ...
...tot i seguir en zona càrstica. Mentre tant el dia s’ha tapat i aquí dalt hi corre un oratge ben fred.
A les 11,50 h. arribam al cim de sa Mola, també anomenat moleta de Can Bajoca i puig des Cingles.
Cercam una mica de redós del vent i berenam. És un bon lloc per fer un cafetet. Massanella, Ali. Grau...
Gran part de la Serra al nostre abast visual. Lofra, Tossals...
A les 12,20 h. seguim el nostre camí. Mudam de plans i decidim davallar per la coma que hi ha al costat est de sa Mola. Hi anam davallant per allà on ens sembla millor. No es complicat i el territori ofereix moltes alternatives.
Arribam al torrent d’aquesta coma, a les 12,40 h.
La nostra idea es anar davallant per allà on puguem. Al començament caminar pel llit és la millor opció, però es va complicant a mesura que davallam.
Els bots es succeeixen i cada cop son més alts.
Som al Clot de sa Mola.
A les 13,00 h. arribam a una sitja amb barraca. Es una bona senyal.
Segur que hi arribava un caminet. I no estam gaire a localitzar-lo.
El seguim tant com ens resulta possible.
Ens va menant d’un costat a l’altre del llit, encara que majoritàriament ho fa pel costat dret.
Els bots que trobam els salva el camí fent algunes ziga-zagues o separant-se del llit, per tot seguit tornar-hi.
Som al comellar de ses Fontanelles.
A les 13,30 h. arribam al camí del sa Comuna.
Al comellar de sa Jonqueta o coma d'en Salord. Estam de ple dins la Comuna de Caimari. La tornada serà senzilla, no hem de fer més que seguir aquest camí.
Però encara no hem acabat per avui. Deu minuts més tard es posa a ploure.
Una brusca prou empipadora com per obligar-nos a fer servir la roba impermeable.
Menys mal que la cosa dura poc. Som a s'Estret des Horts, límits de la Comuna.
A les 13,50 h. passam vora les cases dels Horts,...
...situades a la vora del camí,...
...als peus de n'Escuder. Més avall, en arribar al punt, localitzam el lloc on suposam que hi ha el pas. Efectivament està al cap d’amunt d’una timba impressionant.
Ja, sense cap altre novetat, arribam al cotxe a les 14,20 h. 

 Selva/Sóller, març 2018