dijous, 31 de maig de 2018

TORRENT DE LA FONT DE S'ESPINAL



TORRENT DE LA FONT DE S’ESPINAL
Coll de s’Era i s’Olivaret

(18.05.2018) El torrent de la Font de s’Espinal neix al puig d’en Galileu, als voltants de 1.100 m, i acaba al torrent de Lluc, on desemboca prop de les cases de Son Colomí a una cota de 310 m. El nostre recorregut  comença un poc per davall la font de s’Espinal, vora l’antic camí de Lluc a Escorca a 600 m d’altitud. Baixa per un coster de poc pendent, que ocasionalment té algunes timbes on el torrent s’engorja i forma salts (Endins). 

TEMPS TOTAL: 5 hores i 45 minuts

RECORREGUT: 9,100 km
DIFÍCIL

Les previsions no son gaire bones per avui, però tampoc esperàvem que fes un dia tan tapadot. Ens trobam a l’aparcament davant les cases d’Escorca i fa un bon fred.

Son les 8,00 h. del matí en començar a caminar. Davallam pel costat est de l’aparcament.
Just allà vora hi ha un antic camí de carro, que ens mena a passar vora uns antics i mig esbucats corrals de porcs.
Seguim aquest camí uns quatre-cents metres. Ens mena pel costat de s’Era d’Escorca ...
...i a passar vora el impressionant forat de l’avenc de la Font de s’Espinal i, poc més endavant, arribam al començament del torrent.
Cap al costat contrari hi ha la font de s’Espinal, esbucada i, ens sembla, desaprofitada. Hi ha tot un entramat d’antigues síquies i canonades, però totes estan fetes mal bé.
Partim per avall, pel llit del torrent.
Aquí hi ha un marget ben conservat que aguanta una síquia.
Tot d’una ens trobam amb el primer bot del torrent. Sense major problema el davallam pel costat dret.
Altre cop dins el llit, baix del salt, la síquia segueix pel llit, superant el salt amb un mig arc de pedra en sec. Com que la síquia sembla oferir una via ràpida per davallar aquest salt, sembla que alguns irresponsables hi han davallat, fent mal be les teules de la síquia. Clarament un bon grapat de teules han estat arrabassades del seu lloc. De tota manera no hi corre gens d’aigua per aquí però és un estropici innecessari.
Seguim pel llit del torrent. El caminar és relativament senzill, però ben aviat ens trobam un altre salt.
Altre cop davallam pel costat dret.
El torrent es va encaixonant mentre noltros avançam per damunt les roques de la seva dreta. És un territori desagradable.
Grans roques envoltades de carritxeres espesses i grans. Així mateix hi ha algun ullastre molt gran, amb algunes marques d’antics incendis.
Son les 9,00 h. Tan aviat com el territori ens ho permet, tornam al llit del torrent.
La passa és molt més descansada ...
...i entretinguda.
De vistes no en tenim gaires, només els detalls esculpits a les roques a força de passar aigua.
Deu minuts després ens trobam amb un portell dins el torrent.
Just darrera ell hi ha un altre salt i una gran alzina mig ajaguda.
Per superar el salt ens haurem d’enfilar per les roques de la dreta.
Les de l’esquerra no donen cap possibilitat.
Arribam a una espècie de pas entre les roques i cobert de càrritx.
Ens sembla identificar alguns bocins empedrats per la ma de l’home, així com algun escaló rudimentari.
A l’altre costat de les roques, i tan aviat com sortim a territori més obert, ...
...ens topam amb vistes eixamplades cap al Clot d’Albarca.
Des de damunt les roques veim, molt més avall nostre, el llit del torrent, després de precipitar-se per un gran salt, encletxat entre penya-segats imponents.
Ens hem de decantar del torrent, ...
...caminant cap a l’est, fins arribar a una empinada coma, per on podrem davallar. Mentre caminam veim el puig Roig cobert amb un domàs de niguls negres, poc tranquil·litzadors.
Son les 9,40 h. en arribar al cap d’amunt d’aquesta coma. Abans hem deixat de banda un corredor molt empinat que ens semblava una bona via per davallar, però no ens hem volgut arriscar a haver de tornar-lo a pujar.
Deu minuts ens basten per arribar, altre cop, al llit del torrent.
Aquí baix l’aspecte del salt encara és més impressionant, tot i que no acabam de tenir una visió completa de la caiguda.
Seguim davallant pel llit i no gaire més endavant ens trobam un bon grapat de “didaleres, amb la flor a punt.
Una raresa i un dels més bells endemismes de Balears, i quin habitat son les penyes i fissures de roques.
A les 10,05 h. ens trobam amb un altre portell dins el torrent. Aquest encara té els pals i fil de ferro del tancament, suposam, pel bestiar.
Seguim davallant i, ...
...a les 10,20 h. ens trobam amb un altre portell. Ens sorprenen aquests portells així com les parets seques a banda i banda.
Hem arribat a una zona planera de olivar. Més amunt hem vist moltes marjadetes enfilades entre les roques, i alguna sitja. Aquí son amples i fondes. Les oliveres tenen bona cara, els marges estan ben conservats.
Fins i tot hi ha una rampa per accedir-hi, un cop hem deixat el torrent.
Hi ha un pontarró per on hi passa un camí de carro.
Hem triat el lloc on recobrar les forces i seguim aquest camí de carro una estoneta.
Anam a enfilar-nos a la cota 351 des d’on tenim molt bones vistes de les cases de Son Colom ...
...i Son Colomí, així com dels camps de conreu que els separen. Son les 10,45 h.

Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,20 h. seguim el nostre camí i tornam a seguir el camí de carro. No ho fem prou be perquè el perdem dins una marjada d’olivar.
Més enllà trobam un davallador, que ens mena pels extrems de les marjades, cap a un camp de conreu.
Estam al cap d’avall del torrent de Son Colomí. El territori és pla, cobert d’una catifa d’herba i floretes. Hi ha un redol gran on només hi ha falgueres, moltes i molt guapes i en el seu millor moment. Creuam el torrent. Volem arribar al coll de s’Era, que ens separa de s’Olla d’en Pastor. Fins aquí tot és nou per a nosaltres. A partir d’aquest coll si que ho coneixem, o ens recordam d’algun detall d’anteriors caminades.
La pujada fins el coll no és fàcil. El camí està totalment cobert de carritxeres i garriga. Acabam pujant per allà on ens sembla millor. Hi arribam a les 11,50 h.
Un gran rotllo d’era marca el punt. Allà a prop hi ha les restes d’una barraca i, més a sud, una bassa. El senderó que seguim ens hi mena a passar.
La davallada del torrent és fora camí i no hem vist cap fita. La pujada que ens espera també és fora camí. Per l’orientació sabem a on ens hem de adreçar per arribar a “s’Olivaret”, la nostra propera fita.
La pujada és poc agradable. Altre cop hem de lluitar contra les carritxeres i fer petites grimpades entre les roques. És en aquest redol on trobam alguna fita. La pujada es fa feixuga. El cel segueix cobert de niguls però aquí baix no hi corre oratge i hi fa calor.
A les 12,25 h. arribam a la cresta. A l’altre costat hi ha “s’Olivaret”. Mirant cap a l’oest hi veiem els imponents penya-segats de s’Entreforc, que amb els niguls encara resultem més impressionants. Cinc minuts després arribam a la paret que tanca “s’Olivaret”.
Passam a l’altre costat i entram dins les marjades, abandonades, d’aquest olivar. Seguim alguna traça de caminet i, ben aviat, arribam a les runes del porxo. Encara que ho hem comentat molts de cops, segueix resultant-nos complicat fer-nos una idea de la duresa de la vida per aquest redol. Arribar fins aquí, suposam que davallant de les cases d’Escorca, cal casi una hora de caminar.
Hem de sortir d’aquest clot. El sender original està del tot esborrat. Alguna fita ens ajuda pels millors llocs on pujar, per un territori absolutament farcit de carritxeres. Sempre pujant. Estam ben cansats i la pujada es fa feixuga.
A les 13,15 h. i després de creuar un bosquet de pins i arribar a un redol d’alzines, ens trobam amb el camí, més bo de seguir i prou ample. Passam vora la Cova de s’Aigo, però no hi anam. Ja la coneixem.
Seguim pujant pel senderó, ara ben marcat, que passa entre encletxes de roques vora algun rotllo de sitja.
Fins que, després d'un portell, ens deixa a una pista forestal o camí de carro. Son les 13,30 h.
Ara el camí és ample i no gaire empinat. No hem de fer més que seguir-lo i ens mena fins darrera les cases d’Escorca. Aquí el deixam i davallam per arribar al camí que mena cap a s’Entreforc. Noltros pujàrem per aquest camí fins arribar allà on tenim el cotxe.
Hi arribam a les 13,45 h. ben cansats i acalorats, tot i que de sol n’hem vist ben poc. A pesar de tot ens hem divertit i hem gaudit d’un territori absolutament salvatge.

Selva/Sóller, maig 2018