dijous, 28 de juny del 2018

PENYA DES MIGDIA Puig des Castell - Penya Foradada



PENYA DES MIGDIA
Puig des Castell - Penya Foradada
 (549 m) Campanet (534 m)
(15.06.2018) La gent que ha habitat per aquesta contrada, de sempre ha anomenat Penya des Migdia a tot  aquest penyalar, ja que els matins s’hi pot veure a la part central una ombra, com si fos un buit. Quan la penya queda completament il·luminada, sense cap ombra, serà migdia. És el rellotge que ha regit secularment el dinar dels pagesos dels encontorns, i d’aquí li ve el nom.
A la foto de les Rutes Amagades, dels anys 60, es pot veure l'ombra.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 12 km
DIFICULTAT MITJANA/ALTA 
Ens atracam a l’acabament d’aquesta temporada de caminades. Els dies son llargs i el temps ha millorat molt. Per avui hem triat una volta que ens resulta casi bé del tot desconeguda. Tot un repte. 
A les 8,15 h. deixam el cotxe vora l'oratori de Sant Miquel, molt a prop de les coves de Campanet i de la finca de Gabellí, on hi brollen les fonts Ufanes. És que per aquest redol no hi ha gaires alternatives per deixar el cotxe. Ara ens toca fer una caminada considerable fins arribar a les cases de Monnàber Vell, avui reconvertides de hotel.
No hi ha cap entrebanc a l’hora de passar per aquesta finca, sempre guardant les distàncies per no molestar als clients.
Mentre anam pels camins asfaltats podem contemplar els camps de conreu que envolten el hotels que hi ha per aquesta contrada, així com la curiosa sínia, combinada amb un moli de vent. La curiositat està en que l’animal que la feia voltar havia de pujar a una ample torre, d’uns cinc metres d’alçada, per una rampa feta amb aquesta finalitat.
Així mateix estam trenta minuts caminant per arribar a les cases de Monnàber Vell.
Aquí s’acaba l’asfalt. Seguim per un camí rural que ens mena a passar ben a la vora de la torre des Coloms, que sembla un colomer.
El cert és que, és una da les darreres torres existents d’un antic sistema de telegrafia òptica militar o xarxa de senyals a base de banderes, que es feia servir abans de la generalització del telègraf, que només existia a Capitania General, a Palma de Mallorca. És una nota del historiador Josep Segura Salado, qui en feu una investigació a rel d’un comentari del historiador selvatgí Jaume Lladó Ferragut. Fins al moment no s’han localitzat constàncies documentals d’aquesta xarxa. Existeixen a la zona diferents topònim que fan referència a aquestes torres (font de sa Torreta, sementer de sa Torre, torre de Son Sastre. A la finca de Santiani hi ha les runes de la seva torreta, i a Selva, la torre de Son Penya).
Després d’una passejada entre camps on hi pasturen les ovelles, amb la Penya des Migdia al fons, ...
...arribam al llit del torrent d’en Carrós.
Hi hem de caminar unes poques passes, ja que, tan aviat com passam per l’ull d’un pont que hi ha, ...
...hem de sortir del torrent pel costat dret orogràfic.
Val a dir que hi ha estaques, marcades amb diferents colors, que fan la feina de les fites.
Son les 9,00 h. en començar a pujar per aquest coster. De bon començament el caminet és clar i, a bocins, empedrat. Però dura poc.
Ens veiem abocats a pujar per una esquena de roca, prou empinada i llisa, que ens fa brollar la primera suada.
Hi ha algunes fites que no fan altre cosa que mostrar llocs per on es pot pujar però de camí en queda ben poca cosa.
A força de fer ziga-zagues anam pujant.
El sol ens dona de ple i aquest llisar de roca sembla no tenir fi.
Trobam alguns colls de caçadors, però sembla que fa estona que no els fan servir. Haurem de pujar més amunt per trobar-ne un que l’han fet servir aquest hivern passat.
La cosa s’estreny i ens mena a pujar molt a prop de les timbes que pengen cap a sud.
Les vistes son certament amples i abasten casi tota l’Illa. El dia és clar i ho afavoreix (Campanet).
A les 10,00 h. arribam a la cota 414.
Hi ha un bon punt per gaudir de les vistes i també una zona més planera.
Seguim les estaques i les fites. El sender es veu ben trepitjat i ens mena en suau pujada cap una cresta que comença a la cota 475.
Aquí caminam una estona, amb timbes a banda i banda, gaudint de les vistes, tant a sud com a nord.
Hem de seguir pujant per aquest territori, prou desagradable i costerut.
Ara les zones de garriga espessa es combinen amb redols de roca pelada i esquerdada, on caminar resulta complicat i arriscat.
A les 10,40 h. arribam al cim. Dues hores de dura caminada i amb una pujada d’uns quatre-cents cinquanta metres.
També conegut com a puig des Castell (549 m). El dia es manté clar i aquí hi corre un oratget fresquet que ens dona conhort.
Tenim vistes amples, tot el Pla de Mallorca, fins a les muntanyes de Felanitx i les d’Artá.
Les badies d’Alcúdia i Pollença.
Campanet.
També la de Palma.
I cap a nord és una miranda perfecte per contemplar la successió de cims de la Serra de Tramuntana, fins i tot els de la península de Formentor.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,20 h. seguim la nostra ruta.
Ara volem anar per la cresta, per passar per la Penya Foradada.
Altre cop ens trobam amb un territori molt complicat i desagradable.
El roquissar esquerdat ens dificulta força la marxa.
La cresta d’aquesta serra és casi bé intransitable. O això ens sembla a noltros.
Decidim abandonar la cresta i seguir avançant un bon grapat de metres més avall, per allà on ens sembla millor.
Tampoc és que el territori ens ho passi gaire senzill ...
...però ens sembla manco arriscat.
No coneixem aquesta serra i tenim l’il·lusió de veure el forat.
Hem voltat el cim de la Penya Foradada sense veure-la. Pensam que hem passat massa avall de la cresta i ho donam per perdut.
Seguim avançant i, quan ja no en feim comptes ens topam amb aquest forat.
El cert es que al mapa Alpina està ben senyalat, entre les cotes 503 i 504.
És una curiositat del territori aquest forat gran que ens permet guaitar sobre la coma Llarga. Assaciada la curiositat que teníem, encaram la davallada.
Així mateix son les 12,20 h. i encara som pel Forat. Tenim una llarga davallada i decidim no arribar al coll que ens separa de la coma Llarga. Anam a trobar un territori més planer, que veim més avall.
No és que resultí més còmode però d’aquesta manera escurçarem camí.
Així com davallam el càrritx és més espès però el territori segueix tan empinat. Fa calor i estam cansats. Tenim ganes d’arribar al camí.
Molt més avall veiem senyals de les feines dels carboners. Arbres amb dues soques i no gaire gruixades.
Confirmant la nostra idea ens topam amb unes restes de camí, casi be esborrat, i el que queda d’una sitja. Aquí hi arranca el camí del carboner, més evident i casi be tapat per la garriga, que ens mena directament cap al camí que hi ha a la coma de la Font de la Pega, el nostre objectiu.
Hi arribam a les 13,00 h. i poder anar per aquest camí ens dona nous ànims. Hi hem passat un parell de vegades. Resulta prou còmode i ens permet caminar més descansats i aviat del que hem fet fins ara, casi be tot el matí.
Primer anam molt separats del torrent però el camí i el llit del torrent acaben compartint territori.
El bocí final no hi ha camí, anam per dins el torrent.
Al manco hem creuat amples zones de bosc prou espès que ens han donat una bona estona d’agradables ombres, així com l’oratge fresc que hi corre.
A les 13,30 h. arribam al dic de contenció de torrentades i deu minuts més tard arribam al punt on, de bon matí, hem començat a pujar pel roquissar.
Ara ens ve un bocí de camí dur, pesat a aquestes hores.
Hem de caminar pel mateix camí fins arribar a Monnàber Vell. Son les 14,00h.
I seguir, ara pel camí asfaltat, fins arribar al oratori de Sant Miquel, quan son les 14,15 h.
Un cop més comprovam que un cim “discret” no té rés de fàcil. Ha estat una caminada complicada i feixuga, però ha valgut la pena.

Selva/Sóller, juny 2018