dilluns, 31 de desembre del 2018

MARINA DE VALLDEMOSSA Camins de Son Olesa i Coves Negres pel pas d'en Colom


MARINA DE VALLDEMOSSA
Camins de Son Olesa i Coves Negres
pel pas d’en Colom
(07.12.2018) El tram de costa entre l’Hort de sa Cova i el port de Valldemossa, és un dels terrenys més antics de Mallorca, del triàsic inferior, amb els característics codolars, a on apareix la típica pedra d’esmolar i d’altres, amb aproximadament 250 milions d’anys d’antiguitat. Tot plegat, pas d’en Colom i tram de costa, heu converteixen en un itinerari complicat i dur.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 7,6 km
DIFÍCIL  
Son les 8,10 h. en deixar el cotxe aparcat al Port de Valldemossa. No hi ha ningú. Tot silenci i quietud. Fa fred. Està molt banyat de la rosada. El dia és clar.
Tot d’una partim a trobar les escaletes que ens menaran al camí de sa Marina, que davalla de Son Olesa. Ens acompanya en Carles Amengual.
Hem de pujar per aquest camí una bona estona. Es veu molt trepitjat. També ens sembla que l’han netejat. Han caigut un seguit d’arbres damunt el camí i l’han malmenat en diferents llocs.
La pujada es fa llarga i una mica feixuga, però ens va be per espolsar-nos el fred.
Així que pujam, ja tenim les primeres vistes de l’entorn, principalment el grup de cases del Port de Valldemossa.
A les 8,50 h. arribam al punt on deixam el camí i entram dins la garriga.
És un coster prou empinat, tapat de càrritx, llentrisca i lletreres.
Ben davant hi tenim l’escaló, marcat als penya-segats, per on podrem passar a l’altre banda de les penyes. 
L’espectacularitat del lloc és enganyosa.
Pot semblar inaccessible o arriscat però no és cap de les dues coses. És un pas senzill de superar, sense cap risc remarcable.
A l’altre costat de les penyes el territori és una mica més obert, ...
...tot i que està ben limitat pels penya-segats, per la banda nord, i pels peus de les penyes que pugen fins a Son Olesa, pel costat sud.
Transitar per aquí no presenta cap dificultat.
La garriga no és massa espessa i el senderó ens sembla ben marcat i bo de seguir.
A les penyes del costat sud hi veiem les Coves Negres, balmes més o manco accessibles que moltes d’elles tenen la boca ennegrida. Les vistes, per aquest redol, encara son més amples. Abasten des de sa Foradada, a nord-est, fins els environs del Port des Canonge, cap a sud-oest.
Seguir el senderó ens atraca a les penyes de Son Olesa mentre ens fa guanyar altura. Es tracta de superar una coma empinada i fonda que ens barra el pas. El camí ens sembla més evident i les restes d’obres dels carboners ens sorprenen repetidament.
Casi bé tapades per la garriga ens topam amb restes de barraques i rotllos de sitja fins i tot un forn de calç. Ens sembla un paratge massa salvatge per suportar aquesta activitat.
És clar que no ens podem fer l’idea de les condicions de vida de no fa més de cent anys.
Ja fa una estona que hem superat aquella coma, ara, després d'una sitja, seguim un caminoi que baixa de Son Olesa, ...
...i anam davallant, seguint, més o manco, el tirany, molt esborrat pel pedrolins a lloure.
A les 10,10 h. arribam al que sembla que anomenen el pas d’en Colom.
És una roca que permet davallar a un nivell una mica inferior.
Després, seguint el tirany, haurem de travessar un llisar de roca prou empinat.
Aquí si que cal anar amb compte.
Travessam una canal molt empinada i no està clar on acaba.
A l’altre costat. Seguim avançant sense perdre altura. Arribam a una xaragall.
L’hem de davallar per allà on ens sembli més segur, o més senzill.
Al cap d’avall arribam al darrer tall per arribar a la vorera de mar.
Però estam a més de cinquanta  metres d’alçada, i les tenasses no ens permeten davallar-hi directament.
Hem cercat alguna alternativa, però sense èxit.
Son les 10,45 h. El dia ha millorat molt. Ara lluu el sol, però a noltros no ens arriba. Duim una bona suada, més per l’humitat que hi ha en aquest redol, que no per la calor, que no en patim gens. La vista de la costa ens gratifica per l’esforç fet.
Seguim avançant, vorejant les timbes sense trobar cap via de baixada.
El territori és complicat de caminar. La garriga està molt desbaratada i mesclada. Encara el més agraït son les carritxeres. La resta de garriga, els pins morts i secs i el bosc no fan altre cosa que complicar la passa.
A les 11,10 h. ens aturam a berenar, damunt un esperó ...
...que ens permet gaudir de les magnifiques vistes d’aquest redol de la costa.
És un bon lloc per fer un cafetet.
Seguim caminant a les 11,50 h. Estam transitant casi bé per baix dels miradors de Son Olesa i de s’Escaleta.
Fins i tot per aquest territori, que a noltros ens sembla tan inaccessible, hi trobam restes de barraques i de rotllos de sitja.
Poc més endavant hem de creuar una de tantes petites comes que pengen a la mar, i que semblen inaccessibles per davallar-hi. Però aquesta no sembla tan empinada.
A més, acaba directament a les roques de la vorera de la mar, no al cap d’amunt d’una timba, com feien les altres que hem passat.
Ens decidim a provar sort i a les 12,20 h. arribam a la mar.
Tot d’una ens adonam que el territori està molt castigat per la mar i les esllavissades.
Les roques, de totes mides i colors, son un entreteniment per a la vista, mentre anam botant d’una a l’altre.
Mentre anam avançant comprovam com els colors responen a determinats redols. Així, ara les roques son grises. Més endavant seran vermelloses, fins i tot en veiem de verdoses, amb vetes blanques, etc. Les combinacions de colors son moltes.
Es Cocó.
De tant en tant ens topam amb grans blocs de roca, enormes, que semblen que ens barren el pas però, en ésser-hi a prop trobam per on passar i seguir avançant.
És una caminada que pot recordar la davallada del torrent de Pareis.
Només que aquí hi tenim la mar sempre al costat.
La caminada es fa llarga i el cansament gran.
Hem de seguir.
No hi ha altre remei.
Sembla que la darrera dificultat serà creuar el curs d’aigua que raja de la font des Canyaret.
Està aproximadament a la meitat de camí del Port de Valldemossa.
Aquesta font raja moltíssim avui. Altres vegades que hi hem passat no era més que un filet.
Ens sembla molt perillós creuar per aquestes roques, cobertes de verdet i que prometen esser molt llenegadisses. Però no tenim altre opció.
La veritat és que en arribar a prop de l’ull de la font no ens sembla tan arriscat. Hi ha bons llocs on posar els peus i aferrar-nos.
La travessa es fa sense cap entrebanc. Son les 13,30 h.
El darrer tram de la costa és de blocs de roca rogenca, ...
...de fulls.
La vorera està coberta per un bon gruix d’algues mortes. Tenim a la vista el final de la travessa.
Recordam que hi havia una passarel·la de fusta, penjada de la costa i sobre la mar. Ha desaparegut. Ens preocupa no poder sortir directament a l’escar que tenim a la vista.
En esser més a prop veiem que hi podem passar sense cap risc.
La reixa de fil ferro que hi ha posada per prevenir les esllavissades és una bona via per sortir-ne.
A les 14,00 h. arribam al Port de Valldemossa. No ens queda altre que passar entre aquestes casetes, menudes i acaramullades, del port i anar a trobar el cotxe.
Ara hi ha més gent, la majoria visitants de passada, que aprofiten el pont de la Constitució i el bon dia.
Noltros partim, satisfets de la caminada.

Selva/Sóller, 31 desembre 2018