Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coll de Lofra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coll de Lofra. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 d’abril del 2022

PUIG DE LOFRA

 
PUIG DE LOFRA
(1.093 m)
(28.01.2022)
El primer Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears, aprovat el darrer any, recull 54.000 topònims i inclou variacions en la grafia recomanades per la Comissió de Toponímia de la Universitat de les Illes. És el cas de Massanella que passa a escriure’s Maçanella, el puig de L’Ofre es recull com a Lofra. També canvia el barri palmesà de Son Cladera, que és, preferentment Son Cledera. Està disponible per tothom a l’adreça https://ideib.caib.es/ngib/ del visor IDEIB.
TEMPS TOTAL: 4 hores 10 minuts
RECORREGUT: 11,100 km
FÀCIL    
El temps passa, de cada vegada, més aviat. Han passat tres setmanes des de la darrera sortida. Motius personals que ens ho van posant més complicat. També son motius personals els que ens condicionen la sortida d’avui. Hem de tornar a casa més prest que de costum. Per això és que hem triat una volteta senzilla.
Son les 8,00 h. d’un  matí clar i tranquil. Fa una fretada, rondam els zero graus. El cel ras fa que les glaçades sovintegin. I aquí, a la muntanya, encara son més severes. Deixam el cotxe a les barreres de l’embassament de Cùber (carretera Ma-10, just abans del km 34) i començam la caminada. Tenim per endavant una bona estona un tant avorrida.
Caminar per aquest camí, que voreja l’embassament, pot resultar agradable o avorrit. Tot serà segons ho encara cada un. Noltros hi posam imaginació i cercam detalls en el paisatge i en la fauna d’aquesta zona humida.
Hem deixat enrere la represa del embassament.
En el camí, ara sense asfalt, hi trobam un seguit de bassiots glaçats del tot. Fins i tot a les zones humides de la grava del camí hi ha una capa de gel.
Tot just passades les cases de Binimorat abandonam el camí de carro ...
...i seguim pel camí vell, a molts de redols empedrat. Tanmateix, així com anam pujant, el camí perd la seva fesomia i més s’assembla a un torrentó. 
A les 9,15 h. arribam al coll de Lofra. El fred és intens i la solitud casi absoluta. Només ens hem trobat amb dos caminadors.
En aquest coll tenim una magnifica vista de l’embassament, que acabam de deixar enrere, ...
...i del puig de Lofra, amb la seva forma cònica inconfusible.
Abandonam el GR 221, que hem seguit fins aquí, i partim per la pista que envolta el puig. Per gaubança nostra, passam a la cara sud de la carena i rebem la mica d’escalfor del sol.
Així mateix hem de caminar quinze minuts per arribar al coll d’en Poma, on hi arranca el tirany que ens ha de menar al cim del puig.
Son les 9,30 h. Seguir aquest tirany no presenta major dificultat. Si que és veritat que el començament pot resultar una mica confús per mor del pins caiguts, però les fites i marques del sender son prou per no perdre el bon camí.
La pujada resulta agradable, de bon començament.
Mirant cap a sud, al darrera nostre, la vista de tot el Pla de Mallorca és espectacular. Fins i tot els redols de boira l’hi donen un aspecte particular. Mentre guanyam altura, el sender resulta més evident i més feixuc. Les costes més empinades. Fins i tot, en alguns redols, hem de pujar, fent petites grimpades, per damunt les roques. Però és una estona curteta. 
A les 10,00 h. passam vora una gran fita que hi ha a l’aresta del puig.
Per arribar al cim no ens resta més que una senzilla grimpada entre les roques, sense cap perill.
Només cinc minuts després arribam al cim.
Aquí no hi ha gaire lloc per estar-hi. Com a tret negatiu esmentar el fet que hi trobam restes de fruita abandonada per altres caminadors. Sembla mentida que després de tants d’anys de predicar el respecte per la Natura, el personal encara no ha aprés el més elemental, deixar-ho tot com ho trobem.
Vall de Lofra i els Cornadors. 
Sóller i el Port. 
Vall de Cúber, al cor de la Serra.
Serres de Cúber i Son Torrella, Penyal des Migdia, puig Major i el de ses Vinyes.
Corre un oratge gelat que ens ha tret la poca calor acumulada en la pujada.
El dia és extraordinàriament clar i les vistes amples i netes. Valls de Coma-sema i Solleric amb s'Alcadena i castell d'Alaró, al fons.
Fins i tot destriam les ombres de Cabrera entre un fi mantell de boira.
A les 10,35 h. abandonam el cim i començam la davallada.
Per allò de cercar una ruta diferent i poder arribar a temps,...
...decidim seguir l’aresta que ens ha de davallar fins el coll des Cards.
És una davallada senzilla i gens arriscada.
Arribam al coll a les 11,10 h.
Aquí hi trobam un sender, ben marcat, ...
...que ens mena cap el pou de neu inferior de na Franquesa.
Hi arribam uns deu minuts després.
El primer que veiem son les restes del que sembla el porxo dels nevaters. També veiem, entre la garriga, un marge que serviria per a la recollida de la neu.
A l’altre costat del sender, casi bé tapat del tot per la garriga i pràcticament tot esbaldregat, hi trobam el pou de neu. Son les 11,20 h.
Seguim davallant per un sender prou clar que ens deixa a una mena de planiol, damunt unes penyes.
El camí clar davalla cap a l’oest.
Noltros volem escurçar el camí i el temps, i ens decidim per mantenir-nos orientats a nord i davallar entre aquesta garriga d’argelagues i carritxeres no gaire espessa.
És en aquesta zona on, entre la garriga, hi trobam  més redols glaçats.
La davallada no és especialment complicada i, ben aviat, arribam a un gran rotllo d’era, ...
...on, segurament, hi batien el blat xeixa que es conreava ens aquestes planes i, segons conten, era del millor de l’Illa.
A les 11,40 h. arribam al camí de carro, avui apte per a cotxes.
Ara ens toca seguir aquest camí, per creuar el mur de l’embassament i seguir cap allà on tenim el cotxe. Ara si que ens trobam un seguit de parelles passejant per aquest redol.
Poc passades los 12,00 h. arribam al cotxe i acaba la caminada. Així mateix ha resultat prou feixuga però el dia ens ho ha compensat. 
Selva/Sóller, abril 2022

dimarts, 20 d’agost del 2019

VOLTA AL BARRANC DE BINIARAIX Camins Vell, de s'Aladern, coll de Lofra, pas de s'Encletxa, xaragall des Verger i camí de ses Solanes


VOLTA AL BARRANC DE BINIARAIX
Camins Vell de Cúber, de s’Aladern, coll de Lofra, pas de s’Encletxa, xaragall des Verger i camí de ses Solanes
(07.06.2019) 
Des de temps immemorials, el camí del Barranc ha constituït la via principal de comunicació de la vall de Sóller amb les valls de Lofra, Cúber, Orient o el monestir de Lluc. Una xarxa extensa de camins empedrats, camí Vell, del Verger o de ses Solanes, de Can Fusta, de s’Aladern i d’altres, són els eixos vertebradors dels camps marjats, gran part d’ells avui abandonats.
TEMPS TOTAL: 7 hores 
RECORREGUT: 15,400 km
DIFÍCIL
(..els nostres tracks no son una guia...simplement mostren el recorregut fet..)
Fa tres setmanes que no hem sortit a caminar, per diferents motius. I avui, encara, no ens acompanya en Carles.
Son les 7,30 h. en deixar el cotxe aparcat poc abans d'arribar a Biniaraix. Aparcar a aquest llogaret resulta una tasca casi impossible pels propis residents. El dia és clar i fa calor. Just sortir del cotxe ens espera l’imponent mola dels Cornadors, amb els seus penya-segats rogencs encesos pel sol ixent. La primera part de la caminada d’avui, no per coneguda resulta manco gratificant. Creuar Biniaraix, encara embolcallat per un silenci casi espès, és un plaer reservat als més matiners.
Seguim el carrer de Sant Josep, passant per Cas Don, i a continuació pel camí de terra, gaudint les vistes dels horts de tarongers que ho envolten tot, fins arribar a les cases de Can Ribera, ca sa marquesa de Zayas, una construcció que recordam “de tota la vida”, ...
...ens avisa que falta poc per arribar al torrent de Biniaraix, mal conegut com “del Barranc”. Sense gaires presses, per allò de reservar esforços, anam pujant les primeres costes del camí empedrat. Avui està ben eixut. No hi ha perill de llenegades.  
A les 7,50 h. arribam a la cruïlla amb el camí Vell des Barranc.
És per on seguirem pujant.
Aquest camí resulta més feixuc.
És molt més costerut i malmenat per la caiguda constant de roques.
Anam pujant entre olivars i porxets aferrats a les penyes de manera casi increïble.
Les timbes que pengen damunt el torrent, cada cop més avall, son impressionants.
A les 8,45 h. som al coll d’en Se. Estam, casi bé, damunt s'Estret, per on hi passa el camí “clàssic”. Hem assolit una altura de més de CENT metres superior a ell.
Just damunt noltros el Cornador Gran.
Canviam de vessant i de vistes. Des d'aquesta altura tenim una vista casi completa de tot el racó del Barranc i, ...
...ben davant nostre, l'enorme xaragall des Verger, fita principal d'avui.
Ara haurem de davallar una estoneta per anar a trobar el camí de s'Aladern, abans d'arribar al gorg de Can Catí.
El començament del camí està molt esborrat per esbaldrecs dels marges i arbres caiguts, però si que resulta senzill localitzar els primers marges de sosteniment del camí, aferrats a les penyes.
El camí, preciós i espectacular, segueix el seu procés natural de degradació.
Les mates de càrritx, en alguns llocs, casi l'han engolit.
A altres punts, les roques caigudes de més amunt posen a prova la resistència dels margets del camí.
Però encara hi podem passar.
El camí te l'amplada abastament perquè hi pogués pujar una bístia.
Les costes son prou empinades i ens mena pel cap d'amunt de timbes impressionants.
Pujant hem trobat algun exemplar de didalera, que no hem resistit les ganes de retratar-la.
A les 9,45 h. botam una bardissa amb botador.
És la senyal que el camí s’ha acabat. Tenim el pas de ses Lloses just davant, a l'altre costat del torrent. 
Tot d'una davallam al llit del torrent de Lofra per creuar-lo.
És que anam a trobar el camí que puja del Barranc cap a Lofra. 
Però abans gaudim d'una curta estada al llit del torrent, contemplant els gorgs d'aigua transparent i gelada. Noltros duim una bona suada.
Haurem de pujar per una tenassa, ...
...empinada i farcida d'argelagues i càrritx. 
A les 10,05 h. arribam al camí i seguim pujant.
Ben aviat, però, l'abandonam.
Hi ha un braç de camí, empedrat i clar, que puja cap el costat est, cap dret a les crestes del clot de Lofra. Com que avui anam curts d'aventura, ens decidim a seguir-lo. Sabem que ens menarà fins a superar les crestes.
Resulta un camí clar i, casi bé, tot empedrat. Una mica malmenat per les roques caigudes. Pensam si seria un bocí del camí original per arribar a Lofra, abans de les obres fetes al torrent. Al cap d'amunt trobam un portell amb barrera, per on podem entrar còmodament. Quatre gambades i trobam el camí que puja cap al coll. Ens hem estalviat una bona voltera.
Son les 10,25 h. Haurem de seguir aquest camí, pista per  cotxes, per arribar al coll de Lofra.
Estam cansats i fa molta calor dins aquest alzinar. Així mateix ens estalvia alguna corba del camí les senyals que ens menen pel camí vell, adreçant la ruta.
Puig de Lofra, al fons.
Son les 10,45 h. en arribar al coll. Es nota que aquesta és una ruta “turística”.
Mentre pujàvem ens hem creuat amb un bon grapat de persones que davallaven. Vall de Cúber, des del coll.
Anam a cercar un bon lloc per descansar i recobrar forces. Heu trobam just als límits de les timbes que pengen al Barranc. Estam a ple sol però no tenim calor. Hi corre un oratge ben fresquet que acaba per casi fer-nos agafar frescor. Un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 11,25 h. en seguir el nostre camí. Volem davallar pel pas de s’Encletxa, que ens abocarà dins el xaragall des Verger. Ho tenim bo de localitzar. Seguim el camí que ens mena cap a la coma de Son Torrella, dit camins Nous.
En haver passat la paret de partió, basta seguir els límits dels penya-segats, que tenim a l'oest, amb el cim del puig des Verger (974 m), al front.
Ben aviat veim alguna fita que ens mena a una encletxa ben a la vista.
Aquest és el pas de s'Encletxa que ens permet davallar pel penya-segat, cap el xaragall.
A l’altre costat de l'encletxa seguim davallant per una estreta canal, ...
...de poca pendent i una mica exposada.
Les mates de càrritx son una nosa ...
...i un perill.
Passam vora unes mates de candeler i som dins el xaragall.
Son les 12,00 h.
El començament de la davallada no és gaire complicat perquè caminam entre carritxeres que subjecten el territori.
Ens adreçam al costat esquerra per tenir una mica de cobri del sol, ja que ara tornam a tenir molta calor.
La zona central del xaragall està ocupada per blocs més grans de roques, trobam que el risc d'un batut és alt i ens decidim per mantenir-nos al costat esquerra, ...
...on el territori és molt inestable i la grava fàcilment ens fa llenegar.
Cadascun baixa al seu aire.
Cercant els millor lloc.
La pendent és molt exagerada.
El pedreny sembla tenir vida.
A les 12,30 h. arribam a un estret, ocupat per grans blocs de roca, és la partió de terme entre Sóller i Fornalutx.
A partir d’aquí gaudirem d'espectaculars vistes damunt una bona part del Barranc, en concret de la seva banda esquerra, o sud.
El dia es manté clar del tot i la vista dels Cornadors resulta grandiosa.
Encara haurem de lluitar una bona estona amb tots aquests macolins ...
...que es posen en moviment tot just els trepitjam, com si protestessin del fet.
Retrospectiva de la part final del Xaragall des Verger.
Poc abans de les 13,00 h. arribam a la font des Verger. Avui la visitam amb calma i entram dins la cova on hi ha la surgència.
Es veu clarament que, en temporades de pluges abundants, és tanta l’aigua que surt que acaba per fer-ho per la boca del coval.
Ara no és més que una font que raja generosa i la major part de l'aigua acaba al torrent, que s'avenca no massa més avall. Així i tot és un racó idíl·lic.
Davallant, aprofitam l'avinentesa i gaudim d'un grapat de cireres de sarró que estan al punt.
Els cirerers, enormes i amb un bon esplet, fan goig just de mirar-los.
Seguir el camí de baixada, és clar i còmode, tret dels voltants de la font, on està tapat per la garriga.
El camí de ses Solanes es manté net i arreglat,
perquè mena a un seguit de porxets.
Vista del Barranc i els Cornadors.
La davallada és ràpida i a les 13,45 h. passam per Can Silles i enganxam amb el camí del Barranc, ...
...que mena de Biniaraix a Lofra.
Davallar el camí empedrat, un dia com avui, que està ben eixut, ens permet un bon ritme, de manera que a les 14,00 h. passam per s’Estret i quinze minuts després som a la cruïlla amb el camí Vell. Hem tancat el cercle.
Arribar a Biniaraix ens ocupa altres quinze minuts, de manera que som al cotxe a les 14,30 h.
Ens notam que no havíem sortit les dues darreres setmanes. Estam ben cansats i acalorats.


Selva/Sóller, agost 2019