DE CALA FIGUERA AL PONTÀS(12.01.2024)
La torre Nova de sa Roca Fesa també torre de cala Santanyí, era una torre de guaita situada a l’entrada de cala Santanyí. Fou construïda a mitjan segle XVII. Va ser sufragada pels santanyiners davant el pànic dels atacs corsaris produïts al llarg del segle XVI. Va acabar en ruïnes, a finals de segle XX només en quedava una cara. Va ser reconstruïda pràcticament en la seva totalitat, amb critiques per manca de rigor històric.
TEMPS TOTAL: 4 hores 50 minuts
RECORREGUT: 11,400 km
DIFÍCIL
Després de mesos, aquesta setmana hem tingut uns dies de pluja i les previsions per avui son de molta possibilitat que continuïn, per això és que hem decidit anar a fer una volta pel llevant de Mallorca. Tenim molt poques informacions d’aquesta volta i son molt generals.
Son les 8,30 h. en deixar el cotxe aparcat vora un bloc d’apartaments, edificat casi bé damunt la línia de costa. Estam a la bocana de cala Figuera. A l’altre costat de l’entrada a la cala es veu la torre d’en Beu. El dia no està clar del tot i la mar és tranquil·la. Just devora aquest bloc d’apartaments hi arranca un senderó, que es veu molt trepitjat, per on començam la caminada, ......però abans hem fet unes passes enrere, per anar a guaitar a la cala. El senderó ens fa arribar a les roques de la vorera. El roquissar presenta grans zones planes, que acaben caient en vertical a la mar, a manera de petits penya-segats, ......mentre que al costat contrari, terra endins, hi tenim una mena de murada de roques, casi bé tallada vertical, que presenten evidents signes d’erosió. A sobre aquesta murada hi guaiten les teulades d’algunes cases d’estiueig. La desfeta de la costa ens resulta sorprenent. Passam vora grans blocs de roca. Com que seguim la línia de costa, estam orientats a l’oest. De moment no hi ha altre alternativa, avançar o tornar enrere. Pujar aquesta paret que tenim al costat nord és, casi bé, impossible. Avançar resulta senzill i superar els petits entrebancs que ens posa el territori no és gens complicat. Sí que el territori muda molt poc. La successió de grans blocs caiguts i la continuïtat de la murada de roca resulta un poc repetitiu. Tanmateix en cap moment tenim una visió del que ens espera per endavant, de manera que a cada que arribam se’ns obre l’interrogant de saber si podrem seguir avançant. La zona de roques planes, per on caminam es va reduint i, cada cop estam més ajustats als peus de la murada. Si que hem d’aclarir que aquesta murada va mudant de color, així com els grans blocs que d’ella han caigut. Alguns d’aquests blocs han acabat a un equilibri curiós que més semblen composts que no caiguts. Son les 9,00 h. i seguim avançant entre les roques. Els diferents estrats de la roca han acabat formant enormes escalons, de tota manera podem pujar o baixar d’un a l’altre sense major dificultat. Hem perdut de vista la bocana de cala Figuera ......i ara tenim davant nostre una ample visió de la costa del llevant ......que arriba fins a l’arxipèlag de Cabrera. Com a nota negativa destacar el fet que, a redols, hi compareix aigua filtrada entre les roques que, suposam te el seu origen al pous negres de les edificacions que hi ha just damunt. Caminam a recer de l’oratge i el sol ens arriba de ple. Començam a tenir caloreta. De mica en mica, els “escalons” es fan més alts i les possibilitats d’avançar ens semblen més minses. A cada punta que ens atracam pensam que serà la fi de la nostra caminada. De moment anam trobant la manera per seguir avançant, encara que el risc es va fent gran. Ens veiem obligats a superar algun pas un tant compromès, no per lo arriscat que resulti, que no ho és, sinó per l’altura damunt la mar. L’avantatge és que la roca és molt aspre i ens dona molts de punts segurs on aferrar-nos. Son les 9,30 h. Noltros no ho sabem, però hem arribat a un punt important a la caminada d’avui. Si volem seguir endavant, hem de passar entre dues grans roques mentre fem una petita desgrimpada. Segueix una curta zona de roca plana, als peus de la murada vermellosa. Acaba a una nova zona de roquissar, molt més desbaratada i complicada. De tota manera seguim avançant, ara ja amb molts de dubtes. La franja accessible és, cada cop més estreta. Així i tot, trobam unes baules clavades a la roca, que faciliten el pas a un escaló superior. Ens confirma que hi passa gent per aquí. Segurament, però seran gent molt més preparada que noltros, possiblement escaladors. I és que, casi bé uns minuts després arribam a la fi de la caminada. Els penya-segats cauen directament dins la mar. Ha desaparegut la zona accessible per seguir avançant. Ens rendim a l’evidència i tornam enrere. Son les 9,50 h. Desfem el camí fet. Això ens dona noves possibilitats de gaudir de les zones per on caminam. En tenim una visió diferent. L’enormitat dels penya-segats es fa més evident, així com molts detalls que ens havien passat per alt. A redols caminam per una mena de balmes allargades, que no son més que estrats de les roques, que han aguantat millor l’erosió, mentre que a la seva part inferior ha desaparegut el suport. Com que ara si que sabem a on anam, o a on volem arribar, la caminada és decidida i ràpida. A les 10,15 h. tornam arribar a aquelles roques que hi hem passat entre elles. Aquest és el punt on els penya-segats ens donen la possibilitat de pujar a sobre d’ells. És una pujada decidida i gens arriscada i en pocs minuts arribam al sender que recorre aquesta costa. Continuam la caminada, cap a l’oest, cap a cala Santanyí. Així mateix no perdem ocasió d’arrambar-nos a la línia de les timbes, per comprovar que la caminada a vorera de mar resulta del tot impossible en el redol on l’hem abandonada. Aquest sender ens fa arribar a un vial, que guaita al buit de la mar, de la zona anomenada “Tijuana” (sembla). Altre cop tenim ocasió de caminar pel roquissar, deixant per a la tornada passar vora la torre de cala Santanyí. Altre cop el roquissar és accessible i no tan espectacular com de bon matí, ......tot i l’existència de grans blocs de roques caigudes. Son les 11,00 h. en arribar a la bocana de cala Santanyí. A l’altre costat de la bocana hi veiem, de perfil, ......es Pontàs, l’objectiu d’avui. Seguim caminant pel roquissar, ......passant primer per damunt la cova des Riu ......i un poc més endavant per la cova des Drac, de més de 1.005 m de llargària, 766 m dels quals son subaquàtics. I a continuació arribar a l’arenal del fons de la cala. No cal remarcar que la tranquil·litat és absoluta. No hi veiem més que tres ó quatre persones, a n’aquest arenal. El travessam cap l’altre costat, per seguir el caminet que ens ha de menar al mirador des Pontàs. Sortim de l’arenal i aquí hi trobam tot un seguit d’escaletes i senderons, a vorera de mar, ......per damunt les roques, que no fan altre cosa que menar-nos a accessos privats de les vivendes o blocs d’apartaments. Així i tot, aquests caminets ens donen l’ocasió de gaudir de molt bones vistes de la cala Santanyí. A les 11,30 h. en arribar al mirador des Pontàs, un cop que hem superat l’embolic d’accessos privats a la cala. Aquí la vista és magnifica. El cel és net i el sol ens dona una bona escalfor. Fa estona que ens hem tret roba d’abric. És el punt on hem decidit fer l’estona de descans. Un bon lloc per fer un cafetet. És una estona diferent a les nostres habituals. Arriba una matrimoni, ella d’Eivissa i ell de Fornalutx (però fa 40 anys que viu a Eivissa) i fem una rallada ben agradable. A les 12,00 h. seguim la caminada, ara ho fem en sentit contrari. Seguim el carrer que trobam a prop del mirador i davallam a la cala. La creuam i ens enfilam, per l’altre costat, damunt les roques. Seguim la carretera i arribam a la torre Nova de sa Roca Fesa o de Cala Santanyí, que està a una zona de circulació restringida. Hi arribam uns trenta minuts després. Seguim caminant per un senderó, que arranca just a la vora de la torre, i ens mena a recobrar el roquissar de vorera de mar. Avançam decidits perquè ara sabem el que ens trobarem per endavant. Creuam una zona de gruixats estrats i caminam per sota els penya-segats. Uns deu minuts després de deixar la torre arribam a una estreta encletxa a les roques, per on hi entra la mar. Ens enfilam pel seu costat esquerra, orogràfic, i en pocs minuts tornam arribar a aquell vial que guaita al buit. Son les 12,50 h. Hem deixat enrere el roquissar i ara caminam seguint el sender que voreja les timbes. Caminam decidits sense major complicació, de tal manera que no ens calen més que vint minuts per arribar a les primeres cases dels environs de Cala Figuera. Així mateix haurem de caminar altres deu minuts, pels carrers deserts d’aquestes urbanitzacions, per arribar allà on tenim el cotxe. Hi arribam a les 13,20 h. El dia s’ha anat enterbolint encara que fa calor. Ha resultat una bona volta, amb el temps ideal per conèixer aquests indrets de Mallorca, impossibles de gaudir en temporada turística.
Sóller/Selva, gener 2024
DE CALA FIGUERA AL PONTÀS
