MOLETÓ DE SA GRANJASA TALAIETA – PUIG DE SA BARCA – PUIG DE SA VINYA
(03.11.2023)
Dalt de sa Talaieta, un estratègic promontori rocós que es troba defensat en el seu costat de tramuntana per una barrera de penya-segats, podem observar una sèrie d'estructures rectangulars adossades i alguns murs que podrien tenir caràcter defensiu. Entre els fragments ceràmics que acompanyen les restes destaquen els típics cordons plàstics de les alfàbies andalusines. L'assentament es troba dintre de la finca de ses Mosqueres. (Toponimiamallorca).
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT: 10,500 km
DIFICULTAT MITJANA
Les previsió per avui és temporal i ventades. Però el dia es presenta clar, relativament, i seguim amb la nostre dèria de trobar arboces, així que anam a fer la volta prevista amb dues esperances, que no ens banyem ni ens facem mal... i que trobem arboces.
Son les 7,30 h. (el cap de setmana passat va començar l’horari d’hivern) en deixar el cotxe a la zona d’aparcament de sa Granja de Esporles. De moment el cel presenta grans clarianes i el sol en arriba, quant no el tapen els niguls. De tan en tant si que reben fortes bufades de vent. Començam a caminar, seguint el GR-221, en direcció a Banyalbufar. El començament d’aquest camí no segueix el seu traçat original perquè el varen fer malbé amb la carretera. Caminam una estoneta per un pinar no gaire espès, però, ben aviat, si que arribam al camí real des Correu, d'Esporles a Banyalbufar. Es veu clarament que el varen restaurar fa uns anys. Presenta un aspecte espectacular. L’empedrat i els paretons fan un conjunt molt agradable de veure i caminar. Al cap d’una estona de seguir aquest camí, arribam a una primera barrera, que esta oberta, i seguim la caminada. Les costes no son gaire feixugues. Menys de cent metres endavant, passant la paret de partió de terme, entram dins Banyalbufar, i tot seguit arribam vora un enorme forn de calç, ben conservat, però que no estaria de més que l’hi arreglessin la part superior. De mica en mica el camí ha anat perdent la seva bona imatge. Ara sembla més un torrentó. Hem deixat de banda el camí que davalla a la finca de ses Mosqueres i, menys de dos-cents metres després, deixam el camí, pel costat nord i entram dins el bosc d’alzines. No és gaire espès ni costerut. El territori és casi amable i ens permet anar pujant suaument fins arribar al cim de sa Talaieta (439 m). Hi anam més per curiositat que altre cosa. Ens basten cinc minuts per arribar al tall dels penya-segats que pengen a la cara nord. Tot d’una ens adonam de dues roques, poc treballades, que estan posades a mena de branques d’un portal imaginari. Aquí hi ha un redol, casi bé pla, delimitat per un petit marget amb roques prou grans. Això no és producte de la natura. L’explicació ens la dona TOPONIMIAMALLORCA “...Sembla doncs que ens trobam davant d'un dels assentaments bastits pels moros que es refugiaren a la serra de Tramuntana una vegada consumada la pèrdua de la Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229. El mateix rei en Jaume en el seu Llibre dels feits es refereix la presència de resistents a Banyalbufar.” Mira per on avui hem aprés quelcom que no esperàvem. Les vistes son amples. Sobre tot damunt la clotada del Port des Canonge. A la mar hi ha un bon temporal. Satisfeta la nostra curiositat, seguim la cresta, cap a l’oest per tornar a arribar al camí des Correu, que es el seu nom. Hi arribam uns deu minuts després. Son les 8,40 h. altre cop som al camí des Correu, que seguim un bocinet molt curt, el just per arribar al coll de sa Talaieta i a la marca que hi ha a una roca, al bell mig del camí. L’hi diuen sa Potada des Cavall del Rei en Jaume. Després del coll davallam un bocí d’aquest camí, fins arribar al punt on el deixarem, aquest cop pel costat oest. Aquí hi ha una cruïlla de camins i noltros partim pel que va cap a sud, casi bé com si tornéssim enrere. Just devora aquesta cruïlla hi ha dos rotllos de sitja i una barraca de carboner, mig esbucada. Seguim aquest antic camí de carro, que ens mena directament a una paret de partió. Però fa un gir i ens orienta a l’oest. Anam pujant per aquest camí, que ens mena pel costat dret (orogràfic) del comellar de ses Rotasses. El bosc d’alzines i arboceres és prou espès i es veuen per tot arreu les marques de la feina feta pels carboners. A les 9,05 h. passam vora la bassa i l’aljub de ses Rotasses, que hi ha al costat del camí. Te una part de coberta esbucada. La nostre següent fita la tenim al costat nord. Son els tres cims del puig de sa Barca. Anam pujant per aquest coster, no gaire empinat al començament. Més amunt ens trobam amb el roquissar, ......que és bo de superar i no calen grans grimpades. Amb menys de quinze minuts arribam al cim. En el punt més accessible per arribar al cim hi tornam a trobar un altre marget de roques prou grans i ens demanam si corresponen al mateix fet que a sa Talaieta. En aquest primer cim, que és el més alt dels tres segons el mapa, hi podem gaudir d’una vista extraordinària de la murada de roca del Moletó de sa Granja, que ens queda just davant nostre, cap a sud. Aquí dalt ens arriba alguna bufada d’oratge fred, però res fora del que consideram normal. El sol lluu a redols. Provam de seguir per la carena, per arribar al següent cim, però trobam que és massa arriscat. La cresta de grans roques ens acaba de convèncer que més val davallar un poc per arribar-hi. Vorejam les penyes de la cara sud ......i ben aviat arribam al collet que separa els dos cims. El segon cim és molt més accessible i està coronat per un gran pi caigut. El trànsit cap el tercer cim del puig de sa Barca (582 m), el més baix dels tres, no presenta cap dificultat i amb pocs minuts hi arribam. El cim és un caramull de roques pelades i gaudim de bones vistes del ......Moletó de sa Granja, cingles de Son Sanutges i Mola de Planícia. A les 9,55 h. deixam enrere el puig de sa Barca i anam a pujar al Moletó de sa Granja. Davallam per un territori obert, per dins l’alzinar, on hi abunden les construccions dels carboners. Som al cap d’amunt del comellar de ses Rotasses. Seguim el camí de carro, el mateix que hem seguit al cap d’avall d’aquest comellar, i anam a creuar el coll des Bous. El camí de carro ens hi mena fins ben a prop. Acaba allà on el territori torna més aspre. El coster de roca és més empinat i acabam anant per un caminet ben marcat que ens atraca a la paret de roques. Es fan visibles els marges del camí que, amb un parell de ziga-zagues ens fa creuar la paret de partió de terme, entre Esporles i Banyalbufar. Som al coll des Bous i tornam a entrar dins el terme d’Esporles. Son les 10,20 h. Caminam per un bosc d’alzines molt espès. Totes elles tenen un parell de soques magres i altes, en comptes de tenir-ne només una. És una senyal claríssima que per aquí hi feren molta de feina els carboners. En comptes d’anar directament al cim del Moletó, decidim anar a guaitar al cap d’amunt dels penya-segats de la cara nord. La vista resulta del tot imponent. La mar blava, tota puntejada de retxes blanques pel temporal, el redol del Port des Canonge, ......Son Bunyola, tan ben arreglades casi totes les seves terres, no fa tant abandonades. També veiem el Moletó de Son Cabaspre i la Mola de Son Ferrandell. Fins i tot arribam a veure el cim de sa Talaia Vella i del puig Gros, al massís del Teix. Decidim fer el descans aquí. Un bon lloc per fer un cafetet. A les 11,05 h. seguim la caminada. Ara si que anam a pujar el cim del Moletó de sa Granja (675 m). Tret dels darrers metres, en que hem de superar un roquissar de grans blocs, és una caminada descansada. Creuam el bosc d’alzines i, només cinc minuts després, arribam al cim. Aquí les vistes estan molt limitades pels arbres, però si que podem veure els cims del cingles de Son Sanutges i del puig de sa Mola de Planícia, cap a l’oest. Cap a l’est veiem els cims de la Mola de son Ferrandell i del grup de cims del massis del Teix. No ens hi estam gaire i seguim caminant, ara cap a l’oest, per arribar al cap d’amunt del comellar de sa Caçola. Tot el territori que envolta el cim del Moletó de sa Granja es relativament planer i caminar-hi resulta d’allò més agradable. Dins el bosc estam a recer del vent, que no bufa gaire fort, i gaudim contemplant la feinada feta pels carboners. Trobar el caminet es molt senzill i seguir-lo, també. Ens mena a davallar pel centre del comellar, vorejant un bon grapat de sitges, amb la seva barraca devora. Així com davallam, es fa més evident la forma del comellar. Passam a caminar per un tall a les roques, que es va eixamplant mentre davallam. Arribam a un punt on hem de superar un gran bot, que el caminet resol a força de ziga-zagues. Son les 11,50 h. en arribar a un camí de carro, mig esborrat per les fullaraques. Som a prop de les basses de Son Vic i decidim anar-hi a ver un cop d’ull. Caminam cap a sud sense perdre altura i, uns deu minuts després, arribam a la bassa superior. Tot seguit, davallant una mica, cap a nord-est, arribam a la bassa inferior. Ambdues sense aigua. Seguim el senderó, orientats a l’est, i ben aviat arribam al mateix camí de carro, uns metres més avall. Davallam pel camí i, a la següent corba, veiem un braç que orientat a nord-est, ens menaria a passar vora la cota 519. Ara se’ns ha obert una disjuntiva, seguir aquest camí de carro, davallant, que ens menarà a la carretera de la Vall de Superna, a un quilòmetre d’allà on tenim el cotxe, i que tenim ànsia de trobar-lo tancat en algun punt, o bé seguir aquest camí de carro, que no figura al mapa, que no sabem fins on arribarà. La segona opció ens entusiasme, no haurem de fer tanta voltera i, de passada, anirem al cim de sa Vinya. No sabem com en sortirem, però no ens preocupa gaire. Son les 12,10 h. en començar a pujar per aquest camí, ben definit i conservat. Poc més amunt fa un seguit de ziga-zagues i, només cinc minuts després, arribam a un menut altiplà. Aquí hi ha una construcció de pedra en sec, segurament un coll de caça. No hi varen mirar prim. És una mena replà damunt un marge quadrat i prou gran, amb la seva escala, ample i ben feta, per pujar-hi. Sembla que l’anomenen “es coll des Garriguer de sa Granja”. Aquí acaba el camí. Seguim per aquest petit replà, entre les alzines, orientats a nord-est i, sense perdre altura, ben aviat arribam a la paret de partió de terme. Son les 12,35 h. Passam a l’altre costat de la paret i, seguint-la, arribam al cim del puig de sa Vinya (436 m) a les 13,00 h. Un bocí prou llarg d’aquesta paret està coronat per una tanca de reixeta de filferro. És la reixeta que també hem vist, altres dies, vora la carretera. És clar que aquesta propietat no vol que hi entri ningú. Aquest cim no te gens de “glamour”, cap tipus de vista, estam envoltats pels arbres. No podem fer mes que cercar per on davallar. A la part alta del puig hi ha evidents senyals dels caçadors, però així que anam davallant, la garriga es fa més espessa i avançar es complica. Seguim vorejant la paret de terme, a redols amb una reixeta, molt malmesa, a damunt. No sabem per on resulta més senzill davallar. De tota manera, després de superar un grapat d’obstacles, no gaire importants, el territori es replana una mica i arribam al Camí des Correu. Just a la primera barrera que hem trobat de bon matí. Son les 13,20 h. i no tenim més que seguir el camí, cap a Esporles. En arribar a la desviació per accedir a la carretera, ens pica la curiositat i seguim pel camí original, ben igual d’ample, però ara envaït per la garriga. No estam més que quatre minuts per comprovar que la carretera va tallar, de mala manera, aquest camí. Som al cap d’amunt d’un terraplè d’uns cinc metres d’alçada. Impossible davallar. No tenim remei altre que rectificar i anar a trobar el camí per on hem començat el matí. En total ens hem enredat uns deu minuts. Arribam al cotxe a les 13,45 h. No ha plogut i les ventades no han resultat gaire empipadores. Hem trobat prou arboces, probablement les darreres d’aquest any.
Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, novembre 2023.
Les vistes son amples. Sobre tot damunt la clotada del Port des Canonge. A la mar hi ha un bon temporal. 
Satisfeta la nostra curiositat, seguim la cresta, cap a l’oest per tornar a arribar al camí des Correu, que es el seu nom. Hi arribam uns deu minuts després.
