dimarts, 27 de febrer del 2018

VOLTA A LOFRA Cova de Son Torrella, pas de sa Cadireta, fonts de sa Parra i de s'Hortet


VOLTA A LOFRA
Cova de Son Torrella, pas de sa Cadireta, fonts de sa Parra i de s’Hortet
(29.12.2017)
Segons Cosme Aguiló Adrover, prestigiós filòleg mallorquí, escriure l’Ofre és una doble aberració, ja que el reflex de l’alqueria Alofra (<àrab al-hofra “la clotada”), ha de ser en bona ortografia, Lofra, sense article i amb la mateixa vocal final dels documents. També en Miquel Àngel Escanelles Garau com a responsable de la prestigiosa plana web “toponimiamallorca.net”, ha publicat el mateix al seu portal.
TEMPS TOTAL: 5 hores i 35 minuts
RECORREGUT TOTAL: 12,400 km
DIFICULTAT MITJANA
Per fer aquesta volta tenim les informacions rebudes d’en Xisco Fernández i del grup Aires de la Serra Mallorquina. Encara que amb petites modificacions.
A les 8,10 h. hem deixat el cotxe aparcat vora la boca sud del túnel de Son Torrella i començam la caminada. Ens acompanya en Mateu, un amic nostre.
Directament anam a cercar el botador que ens permet entrar dins la coma de Son Torrella, just devora el petit embassament militar. El dia havia començat ben clar però s’està tapant. Fa un bon fred.
A l’altre costat de la tanca, seguim la pista que ens mena pels límits de l’alzinar, entre bassiots resultat de les passades pluges. El nostre primer objectiu és arribar a la cova de Son Torrella. No hi hem estat mai però sabem que és molt a prop del pas de s’Encletxa.
Caminam vora una tanca de reixeta de fil ferro, prou alta com perquè no es pugui saltar. A les 8,20 h. arribam a un botador que ens permet entrar dins el tancat, on hi pasturen una guarda de bous. La travessam orientats a sud-est, pràcticament seguint una paret seca.
La fita que ens guia és, però, el xap a les penyes, on hi ha el pas de s’Encletxa. Abans d’arribar a les primeres penyes de la serra de Cúber ens trobam, altre cop, amb la tanca de fil ferro. La seguim, ara orientats a sud-oest i, ben aviat, trobam un altre botador. Està ben a la cara del pas.

Ja fora del tancat, mantenim l’orientació, per anar a trobar la cova. Hi arribam a les 8,40 h. Està situada uns metres amunt de les penyes, així que per arribar-hi ens hi hem d’enfilar.
És menuda i la boca amb una forma curiosa. Segons diferents arqueòlegs, ja era emprada amb finalitats religioses uns 2.800 anys A.C. Al llarg dels anys 70 i 80 del segle passat, sembla que alguns sollerics, aficionats, hi practicaren excavacions.
Noltros no fem més que una ullada i seguim el nostre camí.

Ara, tornant enrere, anam cap el pas de s’Encletxa, d’en Miquelí, de n’Alí, o de n’Alou. És molt bo de localitzar ja que el tall a les penyes és claríssim.
Hi arribam a les 8,55 h. i amb quatre grapades som dalt del pas.
Al costat de la vall de Cúber la cosa no és tan senzilla.
La davallada és llarga i empinada. Primer anam per damunt les roques, ...
...seguint una encletxa que facilita el pas.
Després seguirem davallant, una bona estona, ...
...per territori pedregós i entre alzines.
Arribam al torrent de Binimorat a les 9,20 h. Ens ha sobtat la diferencia de nivell entre les dues comes. Mentre que a la de son Torrella estam a uns 900 metres, al punt on creuam el torrent estam a uns 770 metres.

Molt poques passes a l’altre costat del torrent hi ha el camí, que seguirem una estona, pujant, fins arribar a un portell obert a una paret seca. Aquí ens decidim a pujar pels estreps de na Franquesa. Volem arribar al coll des Cards. Podríem seguir el traçat de l’estesa elèctrica o anar a cercar la primera de les seves torres metàl·liques, però ens decidim a pujar per allà on ens sembli més accessible, ens estalviam una bona voltera.
A les 9,50 h. arribam a la base d’una de les darreres torres. Davant nostre hi ha una rampa molt empinada que ens menarà directament al coll des Cards, on hi ha una altre torre metàl·lica.
Després d’una pujada que ens deixa sense alè, arribam al coll.
Guaitam  a l’altre costat de l’Illa. Ens dona el sol i un oratge gelat. Ara ens tocarà pujar al cim del puig de Lofra.
La pujada al cim no presenta cap complicació destacable.
El tirany està molt trepitjat i fitat. Les vistes milloren així com pujam, però l’espectacle es reserva pel final.  
En fer cim se’ns obre una vista impressionant de tota la vall de Sóller, així com del seu Port.
Tenim una visió oberta a tot el rodó, tots els cims son a la vista. Hi arribam a les 10,25 h.
Fer el cim del puig de Lofra és una excursió popular, així que mentre davallàvem del pas de s’Encletxa, hem vist diferents grups de persones caminant pel camí que mena a Lofra. Al cim hi hem trobat un grup de jovençans de Llucmajor que berenen. Hom pot pensar que el respecte per la natura i el territori, que no és teu, és un tema superat però la realitat, avui, ens ha mostrat el nostre error. Aquests joves, o alguns d’ells, no han tingut cap mirament en escampar les pells de les taronges que han menjat. Fins i tot han tirat part dels papers del seu berenar. Els ho hem comentat però no s’han donat per assabentats.
Fa mal estar al cim. Fa fred i corre un oratge gelat. Fins i tot cercant el recer del vent hi fa fred. Ben aviat ens enllestim per seguir el nostre camí. El dia segueix tapat, fins i tot diríem que ha anat a pitjor, encara que la visibilitat dels cims que ens envolten és bona. Llàstima que no lluu el sol. Així i tot és un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 11,00 h. La davallada la fem pel mateix camí. Molt a prop del cim hi ha un altre tirany, que ens menaria fins el coll d’en Poma, però no és la nostra idea d’avui.
La davallada és ràpida. Ens ajuda el fred.
A les 11,25 h. som, altre cop, al coll des Cards.
Volem arribar fins a la font de sa Parra. Però no hi anirem pel tirany marcat al mapa, sinó que ho farem directament, ...
...així que davallam per aquest xaragall de pedres, ...
...entre algunes alzines, orientats a sud-est.
Ens serveix de fita, altre cop, una torre metàl·lica de l’estesa elèctrica.
Més avall, ja dins el bosc, hi localitzem la font. L’ull és tapat per les roques i fullaraca.
Només és visible una canonada que vessa dins una pica, per abeurar el bestiar.
Tot el redol està negat d’aigua.
Son les 11,40 h. Ara sí que seguim el camí de carro, que ens mena, amb suau pujada a passar vora una era, ...
...i més endavant, fins molt a prop del fontinyol de s’Hortet. Un parell de marges i les restes d’una caseta de roter és tot el que queda de l’hortet. Hi arribam a les 12,10 h. Tot el redol està molt mal menat per l’abandó i la natura.
Seguint aquest mateix camí, i després de passar pel portell del coll d’en Poma, fem la volta a les faldes del puig i arribam al coll de Lofra a les 12,30 h.
El “tràfic” de caminadors és intens en aquest punt.
Noltros ens hi aturam una estoneta i seguim, ara a creuar l’esquena de l’extrem oest de la serra de Cúber.
Seguir el tirany és cosa senzilla. Està molt trepitjat i ben marcat.
Aprofita les encletxes entre les roques per anar avançant i superant aquesta esquena de manera suau i sostinguda. Figura al Catàleg de Camins de la Serra, com a camins Nous. Encara conserva alguna corba amb el marge de sosteniment i el pis de pedres a lloure. A altres redols es pot veure el camí empedrat. Podem pensar que aquest camí el farien servir per anar directament a Fornalutx des de Cúber o Son Torrella. Abans de foradar el túnel.
Els Cornadors, al fons.
La caminada es fa llarga i a les 13,00 h. creuam a l’altre costat.
La davallada a la coma de Son Torrella és ràpida i curta.
Un parell de revolts, els més elevats, ben marcats amb paret seca i empedrats, i ja som a baix. 
Ara ens limitam a seguir la pista que ens mena a vorejar els antics camps de conreu. No de bades les comes de Son Torrella i de Cúber  eren anomenades “el graner de la Serra”.
És una caminada entretinguda i relaxant. El camí és planer, tant que hem de vorejar enormes bassiots. Veiem els perfils esmolats de les dues serres que ens guarden del vent gelat. La de Son Torrella, a nord-oest,  i la de Cúber, a sud-est.
Arribam al cotxe a les 13,40 h. El dia segueix tapadot i fred.

Selva/Sóller, febrero 2018.