PUIG DE SES BASSETESper la cresta de Llebeig i el pas del puig de ses Bassetes
(10-12-2021)
Si es contempla la serra de Tramuntana des del Pla una muntanya destaca sobre les demés. Es tracta del puig de Maçanella, segona altura de l'illa per altitud (1.364 m), amb els seus germans menors puig de ses Bassetes (1.212 m) i puig de n'Alí (1.038 m) formen un conjunt ben característic que presideix l'horitzó de tramuntana.
TEMPS TOTAL: 6 hores 30 minuts
RECORREGUT: 13,500 km
DIFICULTAT MITJANA
Per avui tenim la fita de pujar a un dels cims més alts de Mallorca i, tal vegada, poc visitat. El seu veïnatge amb el segon puig més alt, el de Maçanella, no l’hi ajuda gens.
Un dels entrebancs que te la pujada a aquests cims és que es fa necessària una caminada de casi una hora per atraca’ns-hi. Normalment el punt de partida és la font des Noguer. Com que hem caminat moltes vegades aquest sender, hem decidit deixar el cotxe a prop del refugi del embassament del Gorg Blau.
Son poc passades les 08,00 h. en començar a caminar. Creuam la zona d’esbarjo i sortim per la barrereta que hi ha a l’altre costat, vora l’aigua. Per mor de les abundoses pluges de les darreres setmanes, el nivell d’aigua és molt amunt. Pensam que està casi al màxim. Això ens obliga a anar vorejant fins a trobar un punt per on passar a l’altre costat. Hem fet una mica de voltera. Ens reorientam i creuam una zona erma, on hi pasturen unes ovelles, i arribam al camí que mena a les cases d’Almallux. En arribar a una paret seca, ja dins el bosc d’alzines, abandonam aquest camí i pujam per anar a trobar un vell camí de carro. Anam pujant orientats a sud-est. Tan aviat com arribam al camí, aquesta orientació mudarà cap a l’est, mentre anam guanyant altura i, entre les alzines, vistes més amples d’aquest embassament. La construcció de les cases d’Almallutx, que va cercar no consumir territori apte pel correu va esdevenir en la seva salvació. Avui les veiem absolutament assetjades per l’aigua que, casi be, arriba al mateix portal. La pujada, per aquest camí de carro, mig esborrat pel pedreny, no resulta feixuga. A més, avui fa fred i corre una ventada molt molesta. A les 8,50 h. arribam a la canal que mena aigua cap a l’embassament de Cúber. Ara ens toca seguir pujant. El camí està molt millor i més clar. Empedrat, original o restaurat, casi bé és a tot el camí. També hi corre, casi per tot, aigua de les diferents surgències del redol. Unes catalogades i d’altres espontànies. Amb deu minuts arribam al coll des Coloms i canviam de vessant. Ara davallarem una estoneta. És una davallada suau, seguint el camí GR 221. Mentre davallam, la circulació d’aigua pel camí es fa més intensa mentre que la remor del torrent des Prat ens arriba. El camí acaba menant-nos per la seva vorera dreta, ......fins arribar al pontarró que ens ajuda a passar a l’altre costat. Anam a trobar la Canaleta de Massanella. Tot d’una la localitzam i hi pujam damunt. Son les 9,20 h. Caminam per aquesta canaleta uns cent-cinquanta metres. Avui l’aigua corre dins una canonada i la canal es plena de terra i pedreny. Just abans d’arribar al arcs que aguanten la canaleta, l’abandonam per enfilar-nos cap a nord-est, pel comellar que s’obre aquí mateix. A lo primer pujam per allà on ens sembla millor, però en adrecem a una sitja que es veu de bon començament. Aconseguim localitzar les restes d’un casi esborrat caminet de carboners. El seguim el millor que podem. Ens mena a creuar aquesta coma, cap a l’aresta del costat sud. Aquí el camí es veu molt clar. Esta bastit, d’una manera un tant grollera, damunt el roquissar, on no hi creix ni un bri d’herba. Ens fa pujar una tiradeta curta, seguint l’aresta. Aqui estam a recer de les ventades i gaudim d’amples vistes cap a sud. Serà el propi camí que ens torna a menar a dins la coma per on hi pujàvem abans. Hem guanyat alçada i la caiguda de roques han esborrat el caminet que seguíem. Ens separam per provar de tornar-lo a trobar. És d’aquesta manera que ens hem topat amb la boca d’un avenc. Hi tiram una pedra i ens sembla prou fondo. Ens sorprèn que no aparegui al mapa Alpina. La pujada que ens resta no es ni llarga ni pesada, de manera que, ben aviat, arribam al planiol que marca el coll on hi comença. Aquí hi ha una paret seca que hem de creuar. Son les 10,00 h. Abandonam tota traça de camí i ens decidim a pujar per aquest immens roquissar. Es tracta de trobar els millor llocs per anar avançant. Roques esmolades, encletxes fondes, punxes i talls ens amenacen a cada passa. Es tracta d’anar amb molt de compte, mentre pujam fins arribar a la cresta. Bàsicament mantenim orientació cap a la cota 995. No pujam a la cresta perquè aquí dalt la ventada és terrible. La remor del vent es feresta i avançam cercant els redols arrecerats. Cap a les 10,25 h. arribam al planiol que hi ha al costat sud de la cota 995. Aquí avançar és més agradable. Caminam per dins aquest bosc clar d’alzines que ens donen una mica de cobri. Mentre anam pujant, localitzam el punt per on tenim pensat davallar cap el comellar des Prat. Son les 10,45 h. El bosc s’ha acabat. L’hem deixat enrere. Ara ens toca caminar pel roquissar pelat. Haurem de cercar amb més interès, els redols a recer d’aquesta ventada que puja per aquí dalt. Avançar es fa molt complicat. Així mateix provam de caminar una mica més avall de la cresta, però les bufades ens arribem amb molta força. Mentre ens atracam al cim, les bufades casi no ens deixen avançar. A més, tant ens arriben d’un costat com de l’altre. Tots hem acabat per caure algun cop quan la bufada ens ha arribat quan provàvem de donar una passa. No passam pena que plogui, encara que el cel esta prou ennuvolat. La proximitat del puig de Massanella resulta casi amenaçadora, vist des del puig de ses Bassetes. Arribam al cim a les 11,25 h. Estam rebentats, més de lluitar contra el vent que de la pròpia pujada, que també ha resultat prou dura. La remor del vent és del tot imponent. Sembla com si, en qualsevol moment, apareixerà un gran avió just aquí mateix. Una remor constant, que no es calla ni un instant. Més encara, te moments en que la seva intensitat augmenta encara més. Aquí no hi ha qui estigui. Així que només ens enredam l’imprescindible (no sembla un bon lloc per fer un cafetet) i partim per avall, a trobar un redol una mica protegit, on poder descansar una estona. La davallada resulta encara més complicada. La por que el vent ens faci caure de cara, per avall, fa que caminem amb molt més seny. Ens separam molt cercant llocs a cobri del vent. Però no volem perdre massa altura per no haver de tornar a remuntar-la. Suspiram arribar al bosc, que ja veiem allà baix. Serà una caminada casi esgotadora fins arribar a una gran alzina que ens dona una mica de conhort. Han estat trenta minuts d’allò més feixuc i desagradable. Les ratxes de vent superen els 100 km/hora, segons la prensa del dia següent. A les 12,25 h. seguim la marxa. El berenar no ha estat gaire agradable. Hem patit fred i vent i frissam de partir per avall. La propera fita és arribar al collet de la cota 995. Mentre anam davallant hem entrat dins els bosquet. La caminada es fa una mica més suportable. Estam sorpresos del cansament acumulat només per l’esforç afegit d’aguantar aquesta ventada, que ens segueix arribant en successives bufades ferotges. A les 12,50 h. arribam al coll i guaitam a aquesta enorme fesa.No coneixem el punt però ens sembla que la davallada al bosc que veiem just aquí baix no te gens de perill. Aquesta fesa fa de canal pel vent, així que mentre davallam ens arriben repetides bufades que arrosseguen fullaraca i bocinets de garrotets d’alzina. Realment la davallada no te gens de perill i hi veiem algunes series de pedres compostes. Suposam que hi hauria algun marget, bé per un antic camí o per barrar el pas als remats. Davallam amb molt de seny. Esperam que el primer arriba al bosc per començar a davallar el següent. Tot va bé, sense cap dificultat ni perill. Un cop dins el bosc es tracta de davallar per allà on sens sembli manco complicat. No és que el territori ho sigui complicat. Ens orientam a veure davant nostre el coll des Coloms, bàsicament orientació oest. Sabem que al fons del comellar des Prat hi ha el camí del GR-221. És el que anam a trobar. És una davallada ràpida i poc complicada. El que passa és que tots anam prou tocats pel cansament. Arribam al camí a les 13,15 h. Ara davallam cap a la font des Prat. En Carles recorda que fa un any pujava per aquest camí, tot sol, casi a posta de sol i nevant. És que ell, tot sol, va fer la travessa de la Serra de Tramuntana, des de Sant Elm fins el far de Formentor, sense portar ni menjar ni aigua. A les 13,20 h. arribam a la font des Prat i, tot seguit, creuam el torrent des Prat pel pont de pedra. Envestim la pujada al coll des Coloms. Caminam decidits i contents perquè aquí no hi arriben les ventades. Creuam el coll a les 13,35 h. i deu minuts després creuam la canal de transvasament dels embassaments, per on segueix passant-hi aigua. Seguim el camí de carro que davalla cap a Almallux. Ens atracam a la font des Fonoll. No ens resistim a davallar fins l’ull de la font. És una petita decepció. Esperàvem un major cabal d’aigua. Si que és veritat que l’aigua brolla de diferents punts, directament cap el torrent, però no en un cabal espectacular, com esperàvem. Retornam al camí de carro i seguim davallant. Gaudim de noves vistes del embassament del Gorg Blau, ......ple a vessar. El dia segueix trist, gris i fred. Ens adreçam a superar el darrer obstacle. En el cas d’avui és l’aigua del embassament. La voltera que hem fet de bon matí no hi ha manera d’evitar-la. Hem creuat un petit turonet però a l’altre costat l’aigua ens barra el pas. Altre cop haurem de vorejar l’aigua i anar cap el torrentó que hem creuat de bon matí. No hi ha altre opció. Entram dins la zona del refugi i arribam al cotxe. Son les 14,40 h. Estam gelats i rebentats, però satisfets de la caminada.
Selva/Sóller, març 2022
La nostre primera fita és pujar, directament, al cim del puig dels Avencs, que el tenim ben davant nostre, just a l’altre costat de la carretera, mirant cap a l’est. 
Just suquí hi comença una pista ample però molt curta. A les poques passes de caminar-hi, l’abandonam i començam a pujar entre la garriga magre. 
De bon començament, la pujada no és gaire complicada ni el territori massa empinat, de tal manera que no estem gaire a trobar-nos amb uns petits marges en relatiu bon estat. Tanmateix això dura poc. 
Així com anam pujant, el territori es va empinant i la garriga dona pas a les roques. Haurem de fer alguna grimpada, gens complicada ni arriscada, per anar superant els successius entrebancs que ens trobam. 
Corre un oratge gelat i ens arriben algunes bufades de vent prou violentes. El cel no és net del tot i es passegen algun núvols negrosos, que no ens destorben per poder gaudir de les primeres vistes espectaculars d’aquest redol. 
Ens hem de girar darrera i mirar cap a la zona de ses Basses i del comellar de ses Guixeries. Es veuen clarament els tres cims que formen la petita serra des Campàs, és a dir Penyal de n’Anglada, puig des Tancats i Puig des Campas, cap a l’oest. També veiem els environs del Port d’Andratx i el cim de sa Dragonera, mirant a sud. 
