dimarts, 24 de desembre de 2019

PUIG BATIAT I CADIRA DEL BISBE per la coma des Voltor

PUIG BATIAT I CADIRA DEL BISBE
Coma des Voltor
(29.11.2019)
La finca pública Galatzó fou comprada el 2006 per l’Ajuntament de Calvià per 9.000.000 d’euros. Limita amb els termes de Puigpunyent, Andratx i Estellencs, de 14.013.000 m2, o sigui 1.972,9 quarterades, és una de les finques més grans de Mallorca. El puig de Galatzó (1.025 m) i s’Esclop (925 m) es troben situades dins el seu perímetre (Ajuntament de Calvià).
TEMPS TOTAL: 7 hores (caminant 5 h)
RECORREGUT: 12,700 km
DIFÍCIL
Son les 7,45 h. en deixar el cotxe a l'aparcament de la finca pública Galatzó.
Sembla que hem sortit del mal temps i no hi ha perill de pluja. És més, les previsions per avui son d’un dia clar i casi calorós. El sol tot just comença a guaitar pel llevant.
Anam avançant pel camí que mena a les cases de la finca de Galatzó, però l'abandonam en arribar a la cruïlla senyalada amb el cartell de sa Vinya.
A partir d'ara seguirem aquest camí. Mentre, hem tingut a la vista les fites que volem assolir avui, lleugerament il·luminades pel sol.
Es tracta d’anar pujant per aquest antic camí de carro, que ens mena entre marjades que aguanten el pas del temps i els aiguats. Ben aviat arribam a la font des Obis, que està molt a prop del coll de sa Grua.
Hem de seguir pujant per aquest camí, fins arribar al redol anomenat sa Vinya.
Està una mica arreglat com a zona d'esbarjo. Aquí acaba el camí.
Son les 8,50 h. en començar la caminada, fora camí, cap el puig Batiat. Hi ha qualque fita que, certament, no resulta necessària. El cim del puig és ben a la vista i el territori accessible per onsevulla. Només es tracta d'anar pujant, per dins aquesta mar de carritxeres, cercant la millor passa.
Ben aviat passam entre el penyal des Migdia, a l’oest, i sa Panada, a l'est.
Tot seguit, davallam una micona per arribar al coll Baix.
Son les 9,15 h. Ara comença l'autèntica pujada al puig. És una esquena coberta de carritxeres i algun redol de roques que, a primer cop d'ull, pot semblar cosa senzilla.
Però no és així. Al costat oest hi ha una tanca de reixa de fil ferro, pot servir de guia per la pujada, ...
...encara que fer ziga-zagues llargues és una alternativa manco feixuga.
És que la pujada es fa llarga i l’alè es fa curt.
Arribam al cim a les 10,00 h.
Aquí gaudim de molt bones vistes.
El dia clar ho afavoreix. El puig de Galatzó domina tot l'entorn.
Casi podem encertar la ruta que seguirem, davallant per la coma des Voltor.
Com que la propera fita del dia és la Cadira del Bisbe, decidim seguir la caminada.
Davallar del cim és una mica complicat. Heu feim per la cara oest.
Per si el territori no és prou difícil, hi trobam la tanca de reixeta, esbotzada, i un bon grapat de mates de garballó.
Hem de davallar per una petita timba, fins arribar a una segona tanca.
La seguim, pujant cap al coll des Vent. Hi arribam a les 10,30 h.

Retrospectiva des del coll.
Altre cop tenim davant nostre una llarga pujada.
Heu farem per la cresta encara que fer ziga-zagues també serveix.
El territori permet pujar seguint la ruta que hom desitgi. Tanmateix la pujada acaba per fer-se llarga i feixuga.
Arribam al cim a les 11,00 h. És l'anomenat la Cadira del Bisbe, encara que a altres mapes figura com a puig Dreçà. Al cim hi ha les restes d'una edificació circular, de paret seca i gruixada, no gaire alta i prou ben conservada.
Seguim gaudint de molt bones vistes de l'entorn.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,40 h. seguim la ruta d'avui. La propera fita no està tan clar que la puguem assolir. L'idea inicial era passar pel cim des Moletó, però el cansament i l'hora ens fa modificar l'objectiu. Ens conformarem en arribar al collet que separa la cota 788 des Moletó.
Seguim avançant cap al nostre objectiu. La passa per la cresta no és senzilla.
Els penya-segats son cada cop més alts.
Un de noltros ha optat per avançar per la cara est, als peus de les penyes.
Els altres dos ho fan per la cresta.
Arribam al collet a les 12,15 h.
Hi trobam senyals evidents d'un antic camí. Al costat est també hem trobat restes d'un petit marge.
Per davant nostre tenim una llarga davallada. No cal esmentar que, de la ruta d'avui, només coneixem fins el cim del puig Batiat, per tant, tota la resta és una incògnita per a nosaltres.
Tenim informacions d'altres caminadors, que han pujat per aquesta coma. Per altre banda, el territori sembla accessible casi bé per onsevulla.
Anam davallant, fent amples ziga-zagues i procurant trobar el llocs amb manco garriga, que és el principal problema del territori.
Aquests pins es salvaren del gran incendi del 2013.
A la soca hi podem veure el socarrat.
Anam separats i ens creuam repetides vegades amb restes evidents del camí que ja hem trobat al cap d'amunt.
No hi ha arbres.
Relatar detalls d'aquesta davallada resulta innecessari.
Ens ajudam dels mapes que tenim.
Procuram seguir la ruta marcada, que no és altre cosa que el rastre deixat per un altre caminador.
Seguir les restes del camí és una tasca absolutament inútil.
A cops podem intuir els llocs per un podria passar.
Altres zones resulta totalment increïble que hi existís un camí. Les esllavissades ho esborren tot. La garriga, que creix allà on pot, també contribueix a la tasca d'esborrar rastres.
Així i tot, i de manera casi incomprensible, seguim trobant rastres del camí. Com més avall ens feim més sovint els trobam. Sempre de manera esporàdica. Algun cop no son més que petits llenços del marge de sosteniment.
La davallada ens sembla inacabable. Es fa molt pesada. El torrent, del fons de la coma, com més va, més encaixonat queda entre les penyes. Pensam que ha de tenir bots insalvables.
Son les 13,20 h. en localitzar, just a la vora del torrent, en una zona una mica planera, un tros de camí de certa entitat. Es veu clarament. Ens hi adreçam davallant per una rosseguera. Aquest camí creua el llit del torrent, per tornar a sortir pel mateix costat, el dret, uns metres més avall. Així mateix, en aquesta zona, veiem un altre camí que s'enfila pel costat dret, suposam per accedir a alguna zona antiga de bosc.
Seguim davallant, sempre pel costat dret. El camí que hem trobat abans, ben aviat ha desaparegut i hem tornat a davallar entre la garriga i les rossegueres. Hem trobat algunes fites que ens han ajudat. Tanmateix el territori acaba per perdre pendent, un cop superat el darrer bot del torrent, quina encletxa poden veure en arribar a baix.
Ara el camí és més evident i bo de seguir però estam enfora de sortir de la coma.
La caminada es fa llarga.
Al cap d'avall hem de travessar un pinar, ja sortint de la coma. Hi arribam a les 14,00 h. Han estat casi dues hores molt feixugues.
Comentam el fet curiós de la manca d'arbres a casi totes les muntanyes d'aquesta propietat. Sorprenentment, avui hem trobat restes de camí a llocs realment allunyat, el que ens fa pensar que es construïren, precisament, per a la explotació del bosc i que ho feren tan a consciència que el varen esvair del tot. A la part alta d'aquesta coma, el territori no és gaire empinat i te terra abundant.
Un cop dins el pinar, el camí és ample, de carro, que ens mena a voltar el puig des Senyor pel costat oest. El territori és planer i la garriga i el bosc espès. Fins i tot seguir el camí de carro es fa impossible i acabam caminant un bocí pel llit del torrent. Recobram el camí de carro, que ara va pel costat esquerra del torrent. Poc més avall hem de travessar una petita zona d'alzinar per arribar a un dels camins principals, el que mena a la coma de ses Sínies. 
Caminam cap a les cases de Galatzó.
Hi arribam a les  14,30 h. Estan tancades i no hi veiem a ningú. Ens quedam amb les ganes de visitar la clastra.
No ens resta més que anar cap l'aparcament on hi tenim el cotxe. Haurem de caminar, encara, quinze minuts més, que ens semblen llargs.
Passant per davant el graner des Delme.
Acabam la caminada a les 14,45 h. ben cansats.
Ha resultat una volta espectacular, tal vegada una mica dura.


Selva/Sóller, desembre 2019