VOLTANTS DE COSTITX (03.03.2023)
Del Santuari de Son Corró, és d’on provenen les figures de bronze, els tres caps de bou tan simbòlics i representatius de la protohistòria de Mallorca, que ara es troben al Museu Arqueològic Nacional a Madrid. Del santuari, pràcticament destruït, encara podem observar restes de les columnes que ara són la base d’un terraplè, i de part de les pedres de gran mida que en formaven part.
TEMPS TOTAL: 5 hores
RECORREGUT: 16,100 km
FÀCIL
El dimarts passat va caure una de les nevades més grans dels darrers trenta-cinc anys. Pràcticament tota la Serra de Tramuntana està tapada per la neu, per tant els accessos estan tancats, tant per vehicles com per a persones. Ens hem decidit a fer una volta pel Pla de Mallorca, tan desconegut per a noltros. Son les 8,20 h. en deixar el cotxe aparcat a l’entrada de Costitx per la banda nord. El dia es presenta clar i molt fred. En aquesta costa, partim pel primer carrer que trobam al costat est,......dit de sa Portallada, que ens mena davallant,......cap el de sa Sínia (pou àrab). Hi ha una mena d’edificació per a protegir-lo, ......però es veu un tant descuidada. Ens giram darrera i podem veure una bona estampa de Costitx, retallat sobre el cel blau. Seguim aquest camí asfaltat......i les indicacions que trobam i, ......ben aviat, començam a pujar unes costes suaus......que ens menen cap es Pujolet. Hem entrat dins una zona de garriga espessa però no gaire antiga, a jutjar pels ullastres que hi veiem. Com que hem agafat una mica d’alçada, tornam a tenir bones vistes de Costitx, de la seva cara sud. Son les 8,40 h. en arribar a la tanca de ferro que barra el pas a la propietat des Pujolet. Deixam el camí asfaltat i seguim per un tirany molt marcat, casi un camí de carro, que ens mena per devora la paret seca, orientats a l’est. Aquest camí ens mena pel lloc anomenat Serral de l’Antigor o Serral d’en Verd. Aquest camí ben aviat torna a estar asfaltat, és que al costat est d’aquest serral hi trobam un seguit de propietats, totes elles ben tancades i cuidades, amb la seva corresponent vivenda. Mentre anam davallant suaument, ......arribam a una cruïlla, on partim pel camí del costat est i, en el proper encreuament, partim cap a nord. Superam unes suaus costes dels voltants del puig d’en Pere-Bújer. Les propietats ben cuidades i amb la seva vivenda estan alternades per altres pletes un tant descuidades. L’alzinar ocupa aquesta zona, casi bé, de manera majoritària. A les 9,35 h. arribam a la carretera Ma-3241, que és per la que hem arribat a Costitx. Hi caminam uns dos-cents cinquanta metres, orientats a nord-est, i arribam al camí de Son Ganxó. Aquest camí es va estrenyent fins a ser poc més que un tirany entre tanques de paret seca. Creuam un altre bocí de garriga on hi trobam unes alzines prou grans, just a vorera del camí. Cap a les 10,00 h. arribam a un camí més ample i asfaltat orientat a l’oest. És el camí des Cos. Curiosament, fent honra al nom del camí, en aquest redol hi ha el club d’Equitació de Costitx. Al cap d’aquest camí hi trobam una carretera, una mica més ample i asfaltada, que ens mena cap a nord. Avançam per ella i, ben aviat, arribam al pont que supera el torrent de Solleric, o d’Alaró, o de Sencelles. Sembla que el mateix torrent va canviant de nom per bocins. Poc més avall l’anomenen torrent de Vinagrella. Just davant nostre hi tenim les edificacions de Son Tomasset, reconvertit en establiment hostaler. Les seves terres encara es veuen ben cuidades i el safareig, que devia regar l’hort, està ple a vessar. La carretera asfaltada s’acaba sense motiu aparent. Davant nostre hi tenim un camí de terra, orientat a nord-oest, casi bé dret del tot. I cap a l’oest hi tenim un altre camí de terra. Ens decidim pel primer i, així, passarem per Jornets. Aquest camí està ple de bassiots, resultes dels dies de forta pluja del començament de setmana. El territori que ens envolta és molt més planer que el que hem travessat de bon matí. Mentre avançam tenim les primeres vistes de les cases de Jornets. Poc manco d’un quilòmetre després de deixar l’asfalt arribam al creuer amb el camí que mena a Jornets. Son les 10,40 h. en arribar a aquest grup de cases. Les parets dels costats del camí son més altes que fins ara, així que no podem veure els camps que ens envolten, però l’arribada no pot resultar més espectacular, per a noltros. Tot d’una trobam les cases de possessió de Jornets, inici d’aquest petit nucli rural. Prou ben conservades, transmeten la sensació de riquesa que, ben segur, varen tenir en el seu moment. Ens crida l’atenció el tres “colcadors” que hi ha a la façana. Son una mena d’escaleta de pedra que sembla que no pugen enlloc. Servien per colcar damunt la cavalleria de manera còmoda i segura. La petita placeta, en absolut silenci, ens dona una bona sensació de repòs i decidim aprofitar-la. Les poques persones que veiem ens saluden molt educadament mentre noltros descansam una estoneta. Son les 11,15 h. en reprendre la caminada. El dia no ha millorat tant com esperàvem, ans al contrari, s’ha tapat i el sol no es veu ni poc ni molt. Segueix fen fred. Mentre sortim ens fitxem en les cases del carrer. Encara es veu alguna per arreglar i també te el seu colcador. Sortim de Jornets per la carretera asfaltada, que arriba des de Sencelles. Ben aviat creuam el torrent des Rafal Encès i seguim caminant per la carretera, orientats a l’oest. És un territori planer i ens entretenim copsant els detalls de les successives propietats que trobam, la majoria ben arreglades i, moltes d’elles, destinades a activitats turístiques. A les 11,40 h. arribam al pou d’en Brivó. Està just devora la carretera. Seguim la caminada cap a l’oest fins arribar a una cruïlla. El braç nord mena a la carretera Ma-3120 cap a Sencelles. Noltros giram cap a sud seguim el camí asfaltat que ens mena a la carretera Ma-3121 de Sencelles a Costitx. Deixam de banda quatre camins que surten cap a l’est, un el de la casa de la Beata i un altre el de s’Arrisal. És que hem decidit arribar fins el Santuari de Son Corró. A les 12,25 h. arribam a la carretera i, només uns set-cents metres més endavant, arribam al Santuari de Son Corró. Hi arribam a veurer-ho tot i ens quedam un pèl decebuts. Tampoc sabem massa bé que esperàvem trobar. Trobam que la volta que hem fet ens ha satisfet del tot i que hem complert els objectius del dia, així que no ens queda més que arribar a Costitx. Aquesta darrera caminada serà la que resulti més feixuga. Així mateix hem fet una bona volta i ara ens tocarà caminar a prop de un quilòmetre i mig per aquesta carretera. Les darreres costes per entrar a poble ens semblen males de superar. Hi entram pel seu costat sud-oest i l’haurem de creuar-lo tot per arribar allà on hi tenim el cotxe. Hi arribam a les 13,15 h. Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, juliol 2023.
VOLTANTS DE COSTITX
Les darreres costes per entrar a poble ens semblen males de superar. Hi entram pel seu costat sud-oest i l’haurem de creuar-lo tot per arribar allà on hi tenim el cotxe. Hi arribam a les 13,15 h.
