COVA TANCADA - PUIG DE SA TEULA - PENYA MIQUEL
(09.04.2021)
La finca pública de la Victòria està situada al nord del terme municipal, a la península del mateix nom i s’estén fins al cap des Pinar i de Menorca. Té una extensió de 1.384 quarterades, protegides sota la figura d’Àrea Natural d’Especial Interès. Destaquen la Talaia d’Alcúdia (442 m), el puig Romaní i la Penya Roja, a més de les cales del Racó de ses Barreres, s’Illot i la platja des Coll Baix.
TEMPS TOTAL: 5 hores 20 minuts
RECORREGUT: 11,900 km
DIFICULTAT MITJANA
Altre cop tenim unes males previsions per avui, per això ens hem decidit per una volta no massa exigent i que ens permet tornar al cotxe en qualsevol moment, si es posa a ploure.
A les 8,20 h. deixam el cotxe al aparcament, a les portes del golf d’Alcanada. Està tapat i fa un bon fred. No veiem a ningú. Començam la caminada anant pel passeig empedrat que voreja la tanca del golf. Al capdavall del passeig hi ha la punta des Far......i un poc més enllà podem veure l’illot d’Alcanada, separat per un petit estret cobert d’aigua. En acabar-se el passeig seguim un sender, ben marcat, que segueix vorejant la tanca del golf, entre els pins i mates, però resulta molt més agradable caminar damunt les bales de la platja des Secs. En abandonar la tanca el sender continua vorejant la vorera de la mar, ara entre roques i restes d’excavacions defensives de la guerra civil. Aquí també hi ha les restes d’un fortí, construït baix terra i just a la vorera de la mar. Tanmateix els temporals han fet mal bé el seu accés, un temps subterrani. Aquí hi ha el que s’anomena “es Faralló”. Tot seguit arribam a una petita cala, amb un escar que te la teulada mig esbucada, sa Bassa Blanca. Aquí ens trobam amb una altre propietat tota envoltada de reixeta. El sender ens segueix menant per vorera de mar, encara que anam guanyant alçada per mor dels penya-segats del redol. Per una estona anam caminant per una pista ample i molt mal menada, casi impracticable, diríem. Part damunt el camí guaiten dos “vells” nius de metralladores, amb una curiosa escultura al damunt. Seguim pujant mentre el dia es manté sense pluja, però amb molta mala cara. La pista acaba per entrar dins aquesta propietat tancada. Altre cop seguim el sender. Al extrem nord-est d’aquesta propietat tancada hi ha un botador que ens dona accés a un territori més obert. Tanmateix haurem de seguir vorejant aquesta tanca per superar el tall fondo dels torrentons, anomenats “ el Primer” i el “Segon”. Després de caminar una estoneta per una esquena coberta de càrritx, ......arribam a una pista forestal, que envolta el puig Negre. Son les 9,25 h. Hem de seguir aquesta pista, que puja d’una manera un tant exagerada, uns vint-i-cinc minuts. Acabades les costes, entram dins un pinar molt agradable i el camí es fa planer. Ben aviat trobam el camí que hem de seguir per arribar a la cova Tancada. Seguim aquest caminet, ben clar i amb marge de sosteniment, però estret, ......fins que arribam al capdamunt de les penyes, al costat nord del “Segon” torrentó. Son les 10,00 h. Aquí el sender es precipita cap els penya-segats. Primer davallam per una empinada esquena coberta de càrritx. Passam a l’altre costat d’aquesta petita coma i el sender ens du cap dret als penya-segats. Si volem arribar a la cova haurem de davallar per un caminet, casi de cabra, que a força de revolts ens mena a davallar fins a unes escales picades a la roca. Tot en prou mal estat però no gaire arriscat. L’escala te graons picats a la roca i d’altres fets amb ciment. Després d’una violenta davallada......i de superar el darrer boci, on els temporals casi han esborrat del tot la via d’accés, arribam a la boca de la cova. Son les 10,15 h. Cova Tancada No som gaire afectats d’entrar dins coves, però les informacions que tenim ens animen a fer-ho. A més, per això hem vingut fins aquí baix. Va existir un intent de comercialitzar aquesta cova, ......així que a dins, el pis està igualat.........i els accessos a les diferents sales està marcat......per escalons o rampes fetes per la ma de l’home. Sense entrar en detalls, aquesta cova ens sembla que mereix l’esforç fet per arribar-hi. Per descomptat que hem fet una tracalada de fotos. Hem anat molt alerta a desbaratar res o deixar el més petit rastre de la nostre visita.
Tot plegat ens ha ocupat quaranta minuts. Hem de tornar a pujar les mateixes escales......i passar entre roques per sortir d’aquests penya-segats.
En arribar al cap d’amunt decidim provar sort i fer la volta una mica més llarga, vist que, per ara, el temps aguanta sense ploure. I, per tal d’estalviar-nos la voltera que representa tornar a anar a trobar la pista que hem deixat, decidim pujar cap dret al cim del puig de sa Teula. Aquest territori ens sembla accessible arreu i només ens hem de ocupar en trobar els llocs més còmodes per pujar. Superades les primeres costes, prou empinades, creuam un planiol cobert de carritxeres. Sempre orientats a nord, anam a cercar la cresta d’aquest puig. És una cresta arrodonida, així que no guanyam gaires vistes. A més, la part més alta del puig de sa Teula (257 m) està coberta de pins, que ens tapen tot el panorama. Passam pel cim a les 11,30 h. i no ens costa gens decidir-nos a provar sort al següent cim, mirant cap a nord-est. Seguim caminant cap a la Penya Miquel (244 m), que hi arribam en no més de deu minuts. Però les vistes tampoc son tan amples com volem i seguim caminant cap el cap de Menorca. Quan el territori comença a davallar de manera precipitada, ......trobam que és un bon lloc per descansar i fer un cafetet. Son les 11,35 h. Fa fred però no plou. Si que és vera que el cel és cada cop més negre. Les vistes a la platja del Coll Baix son espectaculars, així com sobre bona part de la costa, ......fins el cap des Pinar. Llàstima que el dia no és clar i la calitja enterboleix molt les vistes més amples. Recobrats del esforç, seguim el nostre camí, ara de retorn cap el punt de partida. Cercarem una alternativa per arribar a la pista que hem de seguir, de manera que, en passar pel cim del puig de sa Teula, ens orientam cap a l’oest. Davallam per un ample pinar una mica massa empinat, pel nostre gust, però ben aviat, arribam a un territori més còmode i no ens costa gens trobar tiranys ben marcats que ens ajuden a avançar. Mentre tant ens cauen les primeres gotes. Ni fet a posta. Casi que estam al punt més llunyà de la volta d’avui. Com més avall més clars son els tiranys que seguim i que ens fan arribar a la pista. Son les 12,50 h. Ens hem ajuntat amb la pista menys de cent metres més amunt del creuer per on hem partir de bon mati. No ens queda més que seguir els mateixos camins, davallant, per arribar al cotxe. La diferència és que ara plou més alegre. Ens hem d’abrigar i protegir de la pluja. El caminar es fa més viu i els comentaris més minsos. A la 13,10 h passam pel botador. A les 13,30 h passam pel Faralló. A les 13,40 h. arribam al passeig i a les 13,50 h. arribam al cotxe. Segueix plovent. A pesar de la pluja ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, abril 2021
