dissabte, 5 d’agost del 2017

TORRENT DE PAREIS



TORRENT DE PAREIS
(29.06.2017) 
No hem de perdre mai el respecte al torrent de Pareis. No s’ha d’oblidar les seves dificultats, que han provocat sovint accidents lamentables. És una travessa factible per a qualsevol persona amb una constitució física normal, però és molt convenient fer-la acompanyats de qualcú que conegui bé l’itinerari, i procurar que el nostre pas deixi el mínim rastre possible (Francesc de Borja Moll, 1995).
TEMPS TOTAL: 5 hores i 15 minuts
TOTAL RECORREGUT: 7 km
DIFÍCIL
Avui és Sant Pere. Altre temps era festa gran.
Altre cop som a la fi de l’actual temporada de caminades i, ben igual que els altres anys, la tancarem fent la caminada clàssica del torrent de Pareis.
També com altres anys, pujarem i davallarem el torrent.
La novetat d’enguany és que no ens hem posat la fita d’arribar a s’Entreforc, sinó que pujarem sense presses i en trobar que ens basta, berenarem i tornarem a davallar.
Son les 7,00 h. d’un mati clar i calorós, ben igual que les darreres setmanes, i hem deixat el cotxe aparcat a un dels escassíssims llocs on encara es pot fer sense pagar. “La voracitat recaptadora i la cobdícia d’algunes persones, afavorides pels politics de torn, semblen no tenir fi.”
Poques persones ens trobam, sols un parell d’obrers que netegen aquest indret i, ja dins el llit del torrent, a prop de la mar, una parella de jovençans que sembla que hi han passada la nit. Silenci dins s’Olla del torrent.
El frec del pedreny davall les nostres petjades resulta ben igual de colpidor.
Casi sense adonar-nos acabam caminant amb seny, amb petjades suaus, com si tinguéssim por de trencar algun encanteri desconegut.
Una llengua d’aigua ens barra el pas. Es sorprenent comprovar com aquest detall de l’aigua muda constantment. Altres anys aquesta llengua l’hem trobada seca del tot.
Més endins de s’Olla hi trobam altres gorgs, també més grans que altres anys, el que ens facilita gaudir del paisatge reflectit a la seva superfície plana com un mirall. 
Les mates de “alis” estan florides, en el seu millor moment, ens mostren els conjunt de campanetes amb el seu color blau intens.
Ja som dins el torrent de ple.
Hem començat a pujar entre les roques.
Ens resulta complicat transmetre la sensació que sentim, ...
...envoltats de penya-segats altíssims i caminant entre aquestes roques que, ben segur, han caigut del cap d’amunt d’aquestes penyes.        
Poc més amunt des “Frare“ hi veiem una sitja de carboner.
Segueix essent una incògnita com treien el carbó.
Només és possible fer-ho “damunt s’esquena”. Sabíem que n'hi ha una altre, de sitja, just davant la cova des Romegueral. Però aquesta no l'havíem vista.
Es Degotis.
Podríem dir que som a la zona més complicada del torrent.
Cal una bona forma física...
...i agilitat.
Un punt que l'aigua ha modificat els darrers anys.
Grassos-estrenyeu-vos.
Cal fer retre la musculatura la seva capacitat d'esforç
Per aquí, situa la llegenda, el "Salt des Soldat Pelut"
Cova des Romegueral
Al fons, el comellar de l'Infern
Gorg de sa Figuereta 
El llit del torrent es torna complicar
Hi ha Gran varietat d'obstacles
Sa Xemeneia, avui més conegut com a gorg des Capellà. És un dels gorgs més importants i on l'aigua hi roman més temps.
Som a la zona a on el desgavell roques és més gran,...
...així com la seva brandaria...
Sense cap més novetat hem arribat al lloc anomenat “gorg des Cingles”, just davant “sa Llosa”. A un costat hi tenim els cingles des Porcs i a l’altre els estreps de la serra de ses Farines, amb la cova del “soldat Pelut”. És la zona on el desnivell es més gran i les roques desmesurades. Decidim que no cal fer el darrer esforç per arribar a s’Entreforc i cercam un lloc amb bones vistes del torrent. És en aquesta zona on ens hem creuam amb diferents grups de persones que davallen el torrent.
Ens hem enfilat a un penyal enorme, que ens permet gaudir de vistes imponents tant de la part alta d’aquests cingles, com de la part més baixa del mateix. Mentre berenam veim passar altres grups de persones. Vàries d’elles no amaguen la seva sorpresa en veurer-nos enfilats a n’aquest penyalarro.
Un bon lloc per fer un cafetet
També, ben igual que l’any passat, rebem la visita del mart. Enguany el trobam molt més agosarat.
S’atraca sense gaire por per menjar-se les miques que ens han caigut del berenar.
Ens acompanyarà una bona estona mentre davallam el torrent.
A n'aquestes hores del dia el sol ja arriba al llit del torrent, ...
...és un nou ingredient a tenir en compte, ...
...a l'esforç per avançar...
...caldrà afegir l'augment de la temperatura...
A les 11,40 tornam a passar per la cova des Romegueral, on es queda el mart, que va a “visitar” un dels grups que davallen.
Salt des Soldat Pelut
Hem tornat arribar a la zona més complicada del torrent,...
... el bots son continus...
...deixant enrere el "Grassos Estrenyeu-vos",...
...s'Estaló...

...sa Creu...
A les 12,00 h. passam pel “Degotis”. Enguany li quedaria millor el nom de “regalims” per que l’aigua no cau gota a gota sinó que regalima en forma de cordó fi i constant.
A partir d'aquí les dificultats es suavitzen
I vint minuts més tard hem superat el darrer pas i no ens queda més que caminar cap a la mar.
La llum solar ha fet canviat la visió que hem tingut el matí a primera hora
Fins i tot la llengua d'aigua, que en barrava el pas, ha practicamnet desaparegut
Com era d’esperar, la gentada que s’hi arriba a arreplegar a n’aquest indret és considerable i el moviment constant.
Res a veure amb la pau i silenci que de bon matí s’hi respirava.
Salut per a tothom i bon estiu 2017.  

Selva/Sóller, agost 2017