Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig de n'Eimeric. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig de n'Eimeric. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de febrer del 2020

COMELLAR DE LA COVA DE S'AIGO Cova de s'Aigo i s'Embocador

COMELLAR DE LA COVA DE S’AIGO
Cova de s’Aigo i s’Embocador
(10.01.2020) 
Moltes vegades caminam un poc a les fosques en quant a la toponímia dels llocs per on passam. Desconeixem el nom de la major part dels elements que anam trobant al nostre pas i no podem anomenar molts dels penyals, ni dels camins, ni de les fonts, ni de les casetes, ni de les coves. Molt manco coneixem els noms dels forns de calç o dels ranxos de carboner, tant nombrosos (toponimiamallorca.net).
TEMPS TOTAL: 5 hores i 20 minuts
RECORREGUT TOTAL: 13 km
DIFICULTAT MITJANA
Les previsions no poden esser pitjors, però no perdem l'esperança i ens decidim a fer un dia “atípic” de caminada. No tenim res decidit, però si un bon grapat d'idees i alternatives.
Totes amb el punt de partida i arribada a Cas Garriguer, a la Comuna de Bunyola, on hi arribarem en el cotxe, precisament per por de les pluges.
Així, idò, a les 8,20 h. començam la caminada. Com que el cel és clar i sembla estar en calma, la primera fita d'avui serà arribar a la Cova de s'Aigo. No la coneixem però tenim informacions d'altres caminadors. Partim pel camí que davalla per la Coma Gran, però ben aviat el deixarem, pel costat esquerra, on hi arranca un, casi esborrat, camí de carro, que ens mena, pujant amb suaus ziga-zagues, a trobar el camí que ve, més planer, des de Cas Garriguer.
Ens podríem haver estalviat aquesta volteta, però la manca d'objectius clars per avui, ens permet trescar una mica més. I, de passada, hem trepitjat aquest camí, casi esborrat del tot pel bosc.
Seguim pel camí principal, clar del tot i planer, orientats a sud, però ben aviat el deixam. És que aquest camí fa la volta al puig des Bous, pel seu costat sud. Noltros adreçam i escurçam camí, travessant la garriga clara, pel costat nord del puig. Només cinc minuts després, tornam arribar al mateix camí que seguíem. Hi caminarem uns deu minuts, sempre cap a l'est.
A la vorera, al costat sud-oest hi arranca un tirany, ben marcat i trepitjat.
Poques passes més endavant arribam a la cova de s’Aigo.
Son les 9,00 h. El cel segueix clar i tranquil. Posam en marxa el pla B. Davallar al comellar de la Cova de s’Aigo. Anant cap a la cova hem passat pel començament d’aquest comellar. Per no tornar enrere, ens decidim a seguir pel camí que hem vingut a la cova, orientat a sud. Pel mapa sabem que ens menarà al comellar.
És un camí que ens mena pel bosc espès des Serralet.
Es veu ben marcat i molt trepitjat per bicicletes.
És una davallada molt agradable i relaxant, tot i que te els seus bocins una mica precipitats.
Només quinze minuts més tard arribam al comellar de la Cova de s’Aigo.
Ara, la ruta encara és més clara. Seguir el sender que hi ha al bell mig de la coma. Es veu ben trepitjat, tot i que la garriga i carritxeres casi el tapen del tot.
El territori és relativament planer i l'entorn no fa altre cosa que guanyar en tranquil·litat.
Resulta realment encisador.
Catifes de molsa que tapen roques i troncs d'arbres caiguts. Multitud de restes d'obres dels carboners i calciners. De forns de pa, barraques, sitges, forns de calç, basses per arreplegar l'aigua, pujadors i caminets que s'enfilen a les penyes, n'hi ha ben abastament.
A més, aquest comellar és curiós. És relativament estret i fondo, a molts de llocs, les parets son casi verticals, corcades de balmes de tota mida. Es succeeixen redols planers i relativament amples, a on es concentrava l'activitat, amb altres de més estrets i empinats.
Per descomptat que, avui en dia, el bosc és espès i fora del tirany resulta molt complicat avançar. Hem vist algunes arboceres d'una altura mai vista per a noltros.
Casi al principi passam pel costat d'un forn de calç, dit des Niu, a l’esquerra, per la barraca que hi ha dins un coval.
Els descens és suau per arribar al segon forn de calç, de sa Balma des Badalls i tot seguit la balma que li dona nom, amb l'entrada coberta per una petita paret de pedra. Seguim baixant pel centre del comellar, mentre ens sorprenem per la quantitat de construccions que anam trobant, ...
...la següent és el Bassol d’en Gomila, una bassa a la dreta aferrada al roquissar, ...
...a continuació un altre forn de calç, dit de sa Coveta des Garrover, situat a l’esquerra del camí, ...
...enlairada i no massa allunyada, la petita balma que li dona nom, amb l'entrada tapada per una paret.
Més endavant hi ha la bassa bastida del Cocó de sa Penya des Llamp, situada al costat dret.
A continuació el comellar s'eixampla un poc i el camí és més evident i ben aviat arribam a nou forn de calç, el de sa cova des Quer (el quart) ...
...i a la dreta, al costat d'una barraca de carboner, la cova des Quer, amb la boca davall una gran roca.
Encara en trobam un altre de forn de calç, el cinquè, dit de sa balma de ses Columnes.
D'aquesta manera tan agradable, arribam al punt més baix, on hi ha una paret amb tanca de reixeta de fil ferro i fil de pues. Ja ho sabíem. És clar que no volen que passem. És la partió entre Son Oliver i es Cabàs. Aquest punt és conegut com a s'Embocador.
Son les 10,45 h i ens decidim a descansar una estona. Un altre detall atípic en noltros. Som al punt més baix de la caminada d'avui. És un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,15 h. tornam enrere. Ara ens toca pujar. Però no resulta gens avorrit.
Tenim una altre perspectiva de l'entorn i la pujada no resulta gaire feixuga.
Anam a trobar el punt on hem vist que hi arranca un camí que ens traurà del comellar. Està aproximadament en el primer terç del recorregut. Hi arribam a les 11,45 h.
Aquí hi ha un gran pi caigut, just a la vora del camí.
No ho sembla, però hi ha un camí de carro.
El podem seguir gràcies a les pedres del marge de sosteniment, perquè de carritxeres i arbres caiguts n'hi ha ben abastament.
El camí s'enfila pel costat sud del comellar de s’Aigo.
Ens mena a successives sitges i algun forn de calç, encara que, possiblement n'hi haurà més que no hem vist per mor del bosc, espès i descuidat.
A les 12,35 h. arribam a la cresta del costat sud del puig de n’Eimeric.
Mentre anàvem pujant, el cel s’ha tapat del tot.
Ara te un aspecte preocupant, per això és que hem pujat sense badar gaire. Ara que som dalt de la cresta, el que veiem ens avisa clarament que les pluges estan a punt d'arribar-nos.
Hem de davallar d'aquesta cresta, pel costat sud de n’Eimeric. Ben aviat ens trobam amb el sender que davalla del cim del puig i només deu minuts després de deixar la cresta, arribam al camí.
Llarg i planer, aquest camí ens mena a voltar el puig de n'Eimeric, pel  costat oest.
Ens agafa la pluja, no massa espessa. Passam pel començament de la coma d’en Buscante, pel Planietjar, on hi ha el cisternó i, més endavant, arribam al puig des Bous, que ara el voltarem pel seu costat oest. A les 13,30 h. arribam al punt on, aquest matí, hem adreçat per dins la garriga.
Els darrers tres-cents metres la pluja es fa més insistent, més generosa. Arribam banyats al cotxe.
No esperàvem poder fer una volta tant llarga i agradable com la que hem fet finalment.
Referències: Gràcies a l'obra d'en Gabriel Ordinas Els Forns de calç a Santa Maria del Camí, es pot posar nom a molts d'aquests racons. Sense oblidar les informacions dels nostres amics: Pep Torrens, Comellar de sa Cova de s'Aigo i s'Embocador. Joan Riera, Comellar de sa Cova de s'Aigo, s'Embocador, pas de s'Arboç (Blog: Aires de la Serra Mallorquina. Josep Ferrer, Volta al puig d'Aimeric (Blog: Viaranys).


Selva/Sóller, febrer 2020

dilluns, 24 d’octubre del 2016

PUIG DES VENT I PUIG DE N'EIMERIC pel camí des Cocons, passos d'en Content i de s'Arboç i per la coma d'en Buscante (Comuna de Bunyola)


PUIG DES VENT - PUIG DE N'EIMERIC
pel camí des Cocons, passos d’en Content i de s’Arboç i coma d’en Buscante
COMUNA DE BUNYOLA
(14.10.2016) Sa Comuna de Bunyola, de propietat municipal, d’una extensió aproximada de 1.111 quarterades, ocupen una amplia àrea muntanyosa que culmina al Penyal d’Honor (de 819 metres), està coberta de pinars amb petits redols d’alzinar.
TEMPS TOTAL: 6 hores i 30 minuts
RECORREGUT: 14 km
DIFICULTAT MITJANA
Son les 8,15 d’un matí clar i en calma. No fa fred. Deixam el cotxe poc abans de la zona urbanitzada de “Es Cocons”. A prop de la Comuna de Bunyola.
És que avui volem visitar el puig des Vent i ja veurem si allargam una mica la volta.
Pujam per la carretera asfaltada i uns 70 metres després de deixar enrere la darrera de les construccions, ...
...cercam, i trobam, el que queda d’un antic camí de carro que, ...
...probablement arrancava de les cases des Cocons.
Un cop localitzat, seguir-lo és molt senzill.
Està casi bé esborrat per la garriga però encara és ben a la vista.
Així com agafa altura el camí esdevé més net i les vistes que se’ns obren cap a Palma molt més amples.
Sense deixar el camí de carro, ...
...que ens ha fet pujar de manera constant i no gaire feixuga, ...
...arribam molt a prop del cim del Penyal des Corb.
Un morro del Puig des Vent que s’estén cap al sud. Son les 9,35 h.
Hem arribat a una zona planera. Les restes de pins, cremats i caiguts, i una espessa garriga ens barren el pas i tapen casi bé del tot el camí.
Ben aviat l’hem perdut.
Sabem que altres caminadors han seguit alguns bocins més però noltros no ho aconseguim.
Tenim a la vista el cim del puig des Vent però avançar en aquest territori ens resulta molt penós i lent. Cercam els redols amb la garriga més clara però no tenen continuïtat i tornam acabar envoltats de bruc i llentiscla.
Tan aviat com arribam al llom d’aquesta esquena i ens atracam a les darreres costes del puig des Vent, la garriga és molt més clara i el territori més rocós.
És un descans caminar-hi després del que hem passat. Arribarem al cim ben tocats, a les 10,30 h. 
Safrà bord
El cim està marcat per un gran pi ajagut i mort.
La vista és limitada a la zona de Palma i voltants.
Palma
Si que podem veure, però, el territori que hem creuat. Sembla fàcil però no ho és. Aprofitam per descansar i planificar la resta de la caminada. És un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,10 h. seguim el camí.
Anam a cercar el pas que ens deixarà davallar al fons de la Coma Gran.
Sembla que a n'aquest pas l’anomenen “d’en Content”. Ara sí que trobam fites i el camí està ben marcat. Hi arribam còmodament i relaxats a les 11,25 h.
És un pas senzill i gens arriscat, que ens deixa davallar a un alzinar ben costerut.
Davallam fent ziga-zagues i arribam al fons de la coma a les 11,30 h.
Seguim el camí, que voreja el torrent, un cinc-cents metres pujant.
En arribar al punt l’abandonam per enfilar-nos per les tenasses del costat est de la coma Gran, per anar a trobar el pas de s’Arboç.
També el coneixem d’una caminada de l’any passat.
Caminam orientats a l’est, fins arribar a unes balmes vermelloses, ...
...que vorejam fins a trobar l’encletxa fitada del pas.
Quatre grimpades, un pel arriscades, i som a dalt de les penyes.
Ens orientam cap a sud, seguint les fites i el tirany i, ...
...per un territori planer i rocós, molt aviat arribam a es Planietjar. Una cruïlla de camins importants pels nostres plans. Son les 12,00 h.
Seguim el camí de carro, orientats a l’est, que ens mena cap al puig de n’Eimeric, creiem que mal anomenat “de na Marit “.
És un camí planer que ens mena a voltar les faldes del puig un cop ha mudat la seva orientació cap a sud.
És una estona agradable de caminar. Ens dona un sol no gaire calent i estam a recer de l’oratge.
Aquest camí de carro no té sortida i al seu final hi comença un tirany que ens mena fins al cim, ...
...caminant entre una garriga, altre cop, ben espessa i amb costes no gaire empinades.       
A les 13,00 h. som al cim.
Aquí si que gaudim de vistes molt amples cap al Pla de Mallorca. Santa Maria, Consell, Binissalem o Inca son ben a la vista, fins a les muntanyes de Felanitx.
També part la Serra.
Per seguir la nostra ruta haurem de tornar molt a prop des Planietjar. No ens entusiasma haver de tornar pel mateix camí, manco sabent que si davallam del cim orientats a l’oest ens estalviarem una volta important del camí de carro. Ho provam i ben aviat desistim. Per avui hem caminat prou entre la garriga espessa de bruc i llentiscla, que és el que ens envolta novament. Haurem de davallar pel mateix camí. Tanmateix la voltera que feim ho avançam amb el bon camí i les vistes agradables.
A les 13,25 h. som al començament del tirany que ens deixarà davallar per la coma d’en Buscante, que corre casi bé paral·lela a la coma Gran.
És una coma molt estreta i ombrívola.
El tirany ens fa davallar molt aviat però de manera prou còmode.
Així mateix gaudim, com a la resta de la caminada, d’una extensa mostra de bolets, que han sortit després de les pluges dels darrers dies.
Gírgola d'olivera
A les 13,40 h. sortim de la Comuna de Bunyola pel portell de la coma d’en Buscante.
Ara comença la caminada més avorrida del matí. El tirany acaba a un camí de carro, molt malmenat pels aiguats, fins a resultar casi intransitable en alguns bocins, i amb molta pendent, que ens mena a passar vora algunes cases abandonades i amb evidents senyals d’intents de restauració.
El camí, després de creuar diferents propietats, algunes tancades a consciència, acaba en una carretera asfaltada i amb forta pendent, que a força de corbes aconsegueix salvar els penya-segats per on ens mena.
També està barrada amb una grossa reixa. Sortim de Cas Bergantet.
A les 14,20 h. som a la casa de Ca na Moragues, on ens ajuntam amb el camí que mena a la Coma Gran.
Hem de seguir davallant per aquest camí fins que no arribem allà on tenim el cotxe. Mentre passam vora un seguit de cases i jardins arreglats i ben tancats, sempre seguint el camí i el llit del torrentó.
Arribam a les 14,30 h.

Selva/Sóller, octubre 2016