PUIG DE S'EVANGÈLICA
pel pas de sa Selleta
(21.11.2014) El puig de s'Evangèlica és un
bon exemple de com esta configurada la costa nord. És un sector abrupte, que
acaba en penya-segats de més de cent metres i torrenteres braves, obagues i
atapeïdes de vegetació.
DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i un quart.
RECORREGUT: 7,700 km.
DIFÍCIL


![]() |
Coster anomenat "sa Monja" |
Sabem que hi ha rutes que s’han fet possibles després del incendi de la
zona d’Andratx i Estellencs. Més concretament al puig de s’Evangèlica, per això
és que ens hem decidit a descobrir aquest boci de territori. Cap dels tres en
coneixem res de tot aquest redol, casi be inaccessible quan estava cobert de
bosc i garriga.

Son les 8,00 h. en deixar el cotxe aparcat al petit mirador que hi ha
al km 103 de la carretera Pollença-Andratx, ...

...just davall els Cingles d’en
Barrina, el lloc és conegut com el Corral Fals. El dia és clar i tranquil.

El
primer que ens ha sobtat és veure aquestes muntanyes pelades, amb molt de pins
morts, socarrats, esperant que els retirin per fer llenya. Davant nostro hi
tenim un coster de rocam, anomenat “sa Monja”, farcit de pins no gaire grans i
tots cremats. Però també la verdor fresca de brots tendres de les carritxeres i
els garballons.

Noltros anam a cercar el camí, que arranca just suquí baix, i després
de creuar el torrent de sa Llova, ens menarà fins a cala ses Ortigues, però
noltros no hi arribarem.

És un camí de carro de bona entitat. Al començament està fet malbé per mor de les obres inacabades d’una casa. Més avall millora
sensiblement.

Si ens ha sobtat veure tots aquells pins cremats, encara ens
sorprèn més veure com han tornat a treure els garballons. Veure les seves
soques totes cremades, ennegrides, i al cap d’amunt un bon ventall de fulles
joves i ben verdes és tot un espectacle.

A més, sembla que vagin molt millor
que per altres indrets. Aquest camí té marges de sosteniment prou grans i
gaudim de les primeres vistes excepcionalment amples per la manca de bosc.



Son les 8,25 h. Hem arribat al punt de deixar el camí. Hi ha una fita i
seguim un braç de camí de carro, orientats a oest.

El camí és clar i planer i
ens mena a creuar el que queda del pinar d’en Camisa. Només deu minuts més tard
el camí de carro mor a un pla on hi trobam una sitja.

Cal esmentar que la nit ha
estat tan clara que la rosada és abundant, tant que tots tres duim els calçons
i les botes ben xopes.

Ben aviat localitzam alguna fita que ens manté orientats
a oest i, sense perdre alçada,

... anam a creuar una petita coma, cap dret als
penya-segats rogencs que tenim a la vista. La zona que creuam ara té molt pocs
pins, alguns cremats. Però hi ha una autèntica catifa de garballons ben verds i
lluents.

Les 8,40 h. Hem entrat dins una nova coma, molt més empinada i marcada
que l’anterior.

Tenim els nostres dubtes si anam bé. No ens sembla senzill
poder sortir d’aquí escapant al cercle dels penya-segats.

No tenim informacions
i ens guiam únicament pel mapa que feim servir.

També localitzam alguna fita
que ens ajuda a superar els dubtes.

Pujam per un territori inestable.
![]() |
Puntes de sa Llova i na Foradada |
![]() |
Punta de sa Llova |


Terra a lloure i macolins llenegadissos.



Han estat deu minutets de concentració i esforç. Ara ho hem superat.
Hem de seguir pujant per vèncer les darreres parets de roca. És una mica més
senzill, però seguim pujant de valent. Estam de ple dins el pas de sa Selleta i
creiem haver vist alguna senyal, molt minsa, d’un antic camí. Res, quatre
pedres i poca cosa més.


Ha arribat el moment d’improvisar. La ruta programada al mapa ens menaria
a voltar la cota 286 per un nivell molt superior. Noltros decidim pujar-hi
directes.

És que ara el territori permet caminar per onsevulla. Roquissar no
gaire agressiu ni pedres grans.

Costes no molt empinades i abundància de terra.
Tot ben net gràcies al foc.



Llevat de l’esforç de la pujada, no trobam cap
obstacle remarcable,

... en canvi si que gaudim de les vistes de la costa ...


... i dels
penyals de s’Evangèlica.

A les 10,00 h. som al cim de la cota 286 i feim el
descans. 
Un bon lloc per fer un cafetet.

Tenim una ample vista del gran comellar de s’Evangèlica, que ens queda
a ponent.

Al seu fons hi veim el torrent de s’Evangèlica i un camí de carro que
mor als penya-segats de la costa. També veiem rotllos de sitja i forn de calç.
Tot ben net i a la vista. Mentre berenam estudiam el territori i decidim la
nostra ruta, que ja no te casi res a veure amb la programada al mapa.

El que
ens envolta ens sembla accessible casi be per tot i decidim davallar
directament al torrent per creuar-lo i pujar pel tercer llom, començant a
contar des de la mar.

A les 10,30 h. seguim el camí i davallam, cercant el millor territori i
orientats al llom de l’altre costat que hem decidit pujar.

És una davallada
prou còmode i ràpida.


Si ens giram, podem veure el camí recorregut.

Aquí baix hi
trobam un camí ample, de carro, que el veim pujar clarament pel costat sud,
fent amples ziga-zagues per sortir pel territori marjat anomenat Ses Bardes.
Noltros no el seguim, però, sinó que creuam el torrent i envestim la pujada.

Feim amples bandades per tal de endolcir una mica aquesta pujada, que tampoc és
que sigui massa feixuga.

Ben igual que tot el territori que veiem, aquí hi
resten pocs pins, la majoria cremats.




En canvi els garballons i el càrritx van
bons amb avarícia.

Una primera
sitja i poc més amunt una segona, molt millor conservada i amb marjades al
voltant.

A les 11,20 h. trobam una tercera sitja amb barraca. Aquí hi arranca
un camí de carro, prou bo de seguir i còmode. 11,34 h. El camí és bifurca i
noltros tiram cap a nord.

Tot d’una trobam una nova sitja, impressionant de
neta. Es veu perfecte el pis empedrat. El lloc es idíl·lic i el colors
agradables. El camí s’ha acabat.

Noltros volem arribar al cim més alt, el 449, així que altre cop
caminam per territori amable, amb abundància de terra i roques no gaire grosses
ni incòmodes. Estam a una alçada superior a la resta de cims d’aquest massís i
tenim bones vistes de Ses Bardes i del camí de carro, que hi puja des del fons
de la coma.






Ara la ruta no presenta cap dificultat ni secret. Es tracta d’anar
coronant les diferents cotes, o cims, passant per l’anomenat de s’Evangèlica.

Haurem de creuar un coll no gaire baix, conegut com Es Corralot, on hi ha
restes de barraques i tancats pel bestiar.





Mentre que a sud-est, dominant tota la contrada, hi ha sa Mola de
s’Esclop i el Moletó.
Seguir la cresta dels cims ens marca mitja lluna de manera que les
vistes de Es Rajolí i comellars d’en Corso i de sa Guixeria han mudat i
millorat ferm. El marges han quedat nuus de la garriga i bosc que els tapaven i
podem veure com tota una xarxa de caminets feien possible la feina dels
carboners, que mantenien a retxa el bosc. Avui fa la feina el foc.

També tenim
a la vista, cap a sud-oest, el puig des Moltó i el des Campàs, dues fites
pendents.

Davallam del cim i anam a creuar un territori pla, farcit de pins de
bones mesures, cremats.

Aquí hi trobam més senyals dels carboners. Casi podríem
dir que era un ranxo de carboners.

Els arbres cremats i el territori pla ens
priva de referències i no tenim clar per on mos convé davallar. Una de les possibles
rutes davalla pel roquissar de sa Monja. L’altre per la costa des Frare (no és
broma). Com que, de bon matí, quan ho hem vist no ens ha semblat gaire
accessible i ens queda a lluny d’aquí on som, ens decidim per la segona opció.
Davallarem per la costa des Frare.

Hem vist l’arrencada d’un camí de carro, però anava a sud-oest i no
l’hem seguit. Ens orientam a est i creuam aquest pla de mesures considerables. És
un caminar agradable i a les 12,45 h. arribam al punt on comencen les tenasses.

A baix hi podem veure la carretera on volem arribar.




A les 13,00 h. arribam a la carretera C-710, vora el km 104,200, i just abans del camí de ses Fontanelles. Estam ben satisfets de la ruta i
de les vistes que hem pogut gaudir, no sabem si gràcies a, o per culpa de,
l’incendi. Per cert, duim sa roba ben mascarada.


El sol segueix ben present però la seva companyia és agraïda, tot i que duim una bona suada.
Selva/Sóller, agost 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada