EL
CASTELLOT I LA PENYA
MASCORDA
Cova
de Can Sion
(14.11.2014) Un itinerari pels punts més elevats de la serra que separa
les valls de Colonya i d’Eixartell, al municipi de Pollença. Dominant
les dues valls s’hi troba una construcció ciclòpia acompanyada a poca distància
per un recinte amuradat. Un lloc poc
transitat des de la cova de Can Sion, gens fàcil per mor de la vegetació i
l’erosió del punxegut rocam.
TEMPS TOTAL: Sis hores
RECORREGUT: 10,200 km
DIFICULTAT MITJANA
De la sortida d’avui en tenim poques informacions. Només per arribar a
la cova de Can Sion. Però noltros volem passar pel Castellot i la Penya Mascorda.
Ambdues son els cims més alts de les darreries de la serra que separa la vall
de Colonya de la vall de Can Eixartell, molt a prop de Pollença. La mateixa
serralada que té el puig Tomir a l’extrem oest i compte amb altres cims tan
emblemàtics, com el puig de Ca de Miner o sa Cuculla de Fartàritx.
Arribam a la primera barrera closa del dia, és la que dona entrada a la
finca de Can Sion. Son les 8,00 h. i la cosa no pinta gens be, ni al cel ni a
la terra. Al cel hi ha una espessa ennigulada negrosa i corre un oratge ben
viu. A la terra, el pas està barrat i una persona guarda la porta. Però resulta
amable i ens dona informacions no gaire encertades, encara que si ens indica
per on podem entrar dins el torrent, just devora la tanca a on parlam. També
aclarim que a l’altre costat hi ha una pista per on hi passen els que van a la
cova.
Així ho feim, creuam un altre barrera, aquesta sense pany, i després
del pont seguim la pista, ben limitada per reixa instal·lada no fa gaire.
Tanmateix acabarem dins el torrent no massa minuts més tard.
La pròpia pista
ens hi aboca.
Seguim pel llit, ample i còmode de caminar.
Poc passada una casa
en obres de millora, que està al costat dret (orogràfic) del torrent,
...ens trobam un altre pontarró
i ...
...les runes del que en el seu dia era un aqüeducte.
...tot d’una, ens mena a passar per un pla
on el carboners hi deixaren la seva petjada.
Seguim pel camí, ample i no massa
empinat.
Així mateix, mentre avançam, es fa més empinat i està més malmenat pel
aiguats.
Acabam passant per un estret entre les penyes, compartit pel torrent,
que ara està encletxat i més avall que noltros. La pujada ens ha llevat el fred.
A les 8,45 h. arribam a una nova plana, a la vora del torrent, que aquí
és casi planer. El camí que hem seguit es desvia clarament cap a l’oest, tot i
que es veu casi esborrat.
Noltros travessam el llit del torrent i ens enfilam
per una pista, de construcció més moderna que el camí que hem fet servir fins
aquí. La costa és més empinada encara i manté orientació nord, però ben aviat
planeja, mentre volta clarament a est. Gaudim de les primeres vistes de la vall
d’Eixartell. Llàstima del dia gris que tenim.
Haurem de seguir aquesta pista fins que arribem a la seva fi. Mor sense
cap sentit a dins un roquissar, talment com tot el territori que hem travessat.
Son les 9,00 h.
Al seu costat sud i destriam un senderó molt trepitjat, que
davalla violentament entre el pedreny provocat per la pròpia pista.
A les 9,25 h. seguim el nostre camí, després d’abandonar la cova
procurant no deixar rastre de la nostre visita.
Tornam a pujar a la pista i
entram de ple dins la garriga i el roquissar. Vist que és molt prest no hi ha
dubtes que arribarem als cims de les penyes més altes d’aquest redol.
Aquesta
garriga ens posa a prova just d’entrar-hi. No tenim referències visuals. És un
roquissar molt incòmode i les branques, fines i llargues, de l’alzinar semblen
ungles que ens rapinyen mans i cara.
Mantenim orientació nord-est per tal
d’anar a trobar la carena d’aquesta serralada. Així mateix la llum que veim
entre el arbres ens serveix per orientar-nos millor.
Seguim l’aresta de la
serra però ben aviat ens veim abocats a un planiol entre dos cims. Un autèntic
laberint de soques que creuam com podem.
Volem passar a la cota 417 per seguir
per la carena.
Hi arribam a les 10,05 h. i aquí podem gaudir de la primera
vista d'un dels cims on volem arribar.
És la Penya Mascorda, la
més allunyada. El Castellot resta amagat pels arbres que ens envolten.
Tot
d’una entram dins un nou bosquet d’alzines, magres i altes, espès com una mala
cosa, amb alguns pins molt grans.
És una nova prova de persistència en el
nostre objectiu. És complicat avançar.
Cercam el lloc més accessible entre
aquesta munió de branques primes, moltes d’elles seques i podrides.
Les vistes han
guanyat moltíssim. El dia ha millorat i l’abast de les vistes és més ample.
Pollença i la seva badia, Alcúdia, la vall de Colonya i la d’Eixartell ens
mostren tot un ventall de colors prou lluents.
Son les 10,30 h. La carena té forma de mitja lluna de manera que, en
arribar a la cota 439, veim clarament els dos cims que anam a visitar. La seva
cara nord son uns penya-segats que tallen l’alè, sobre tot a la Penya Mascorda.
No hem de superar gran alçades. La carena és casi be plana en altura,
però el roquissar ja ens ha assabentat de la seva duresa. És un seguit de
roques esquerdades, moltes d’elles es mouen en trepitjar-les, que ens obliguen
a donar passes irregulars i casi mai dues seguides en la mateixa orientació. És
un constant exercici d’equilibri i, perill de posar els peus dins una
d’aquestes encletxes, que queden entre les esmolades roques.
A les 10,45 h. creuam una paret de partió, suposam que entre Can
Terrassa i Can Eixartell. El primer cim es veu a prop. Sols ens queda fer la
darrera pujadeta, per damunt el roquissar incòmode i ben igual que el que ja
hem superat.
Arribam al cim a les 11,00 h. i quedam esglaiats. Varen mig derruir
unes restes ciclòpies (?) per posar-hi un vèrtex geodèsic. Es veu clarament, pel que queda, que era una
construcció feta per l’home, amb forma circular, que corona el cim de “El
Castellot”. Aquí hi corr un oratge ben fred i cercam redós per berenar.
11,35 h. Seguim el nostre camí, que ens mena en forta davallada pel
roquissar, a canviar de muntanya, per tal d’envestir les costes del darrer cim
del dia.
No ens hi estam
gaire, just el temps per gaudir-ne les vistes de Pollença, la seva badia i els
seus horts.
Davallam per l’altre costat, el que ens ha de menar al coll d’en
Jeroni.
Primer caminam seguint la cresta però,
... ben aviat, trobam alguna fita
que ens convida a desviar-nos. Seguim la seva traça, primer caminant pel
roquissar. No es gens còmode i, per descomptat, no hi ha rastre de camí ni
sender. És una davallada forta, ràpida i, algun cop, un tant arriscada.
Segons
perdem altura, compareix la garriga. Primer només son carritxeres que ens
amaguen les roques i creixen a les encletxes, però ben aviat ens trobam de ple,
altre cop, dins una espessa mescladissa de llentrisca, alzines, càrritx i pins.
Les fites ens han menat a un petit pas i, just a baix, hi trobam una
sitja i les restes d’una barraca de carboner. Sense èxit intentam localitzar el
seu tirany. Hem de seguir davallant entre la garriga.
No hem anat tan malament
perquè pocs minuts més tard en trobam un altre de sitja. La garriga cada cop es
més espessa però noltros ens mantenim. Anam a cercar el fons del comellar, on
hi ha un torrentó.
Això ha resultat un èxit. A les 12,40 h. trobam una nova barraca i un
camí, ample com de carro, just devora el torrentó.
Creuarem aquest torrent
vàries vegades fins que es separa definitivament d’ell. Ens mena a passar per
un forn de calç i, poc més endavant, ens deixa a una pista de grava de nova
construcció.
Aquesta pista ens separa encara més del torrent però acabam a una paret
coronada per reixa metàl·lica. Optam per canviar d’orientació i giram a nord-est,
seguint la pista que voreja la paret. Arribam a un gran portell amb barrera, no està tancada encara que te cadenat. Decidim no entrar dins aquesta propietat
privada, tan ben tancada i tornam a cercar el torrent. No hem de fer que seguir
vora la paret, que ens fa de referència.
Caminam pel torrent, baixant, fins que ens sembla possible sortir d’ell
pel costat esquerra. Hi ha un portell i veim cotxes i un camí. Som vora les
cases de la granja ecològica de Can Sureda.
A les 13,25 h. arribam al camí vell de Pollença a Campanet. Haurem de
caminar uns dos quilòmetres per arribar allà on tenim el cotxe. Aprofitam per
contemplar els cims que acabam de visitar.
El dia no ha millorat més, ans al contrari, han comparegut noves
nuvolades negres que ens amenacen amb un ruixat de darrera hora. Finalment no
ens hem banyat.
Arribam al cotxe a les 14,00 h.
Selva/Sóller, agost 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada