dimarts, 2 d’abril de 2019

SERRA DES PAS D'EN BISQUERRA Sa Capella Blava


SERRA DES PAS D'EN BISQUERRA
SA CAPELLA BLAVA
pel pas del Pi de ses Bragues
(25.01.2019) 
Aquesta serra es troba situada a la partió dels termes de Campanet, Escorca i Selva. La cota màxima és el cim de sa Capella Blava (686 m). És un massís compacte tallat per penya-segats, a la cara nord-oest, cap a la vall de ses Figueroles, Alcanella i Alcanelleta.
TEMPS TOTAL: 6 hores 30 minuts 
RECORREGUT: 12,500 km
DIFÍCIL
Son les 8,25 h. d'un matí clar i fred. Deixam el cotxe al camí que mena a l'hotel Albellons, al llogaret de Binibona.
Molt poques passes després del cartell de l'hotel, ...
...deixam el camí i creuam el torrent de Comafreda o des Guix, que el tenim al costat est del camí.
A l’altre costat, seguim un sender, ben marcat, que ens mena a trobar el torrent des Picarols. És que els dos torrents s'ajunten aquí mateix, per formar el de Sant Miquel. També l'hem de creuar.
Tot d'una trobam un camí de carro, que el seguim orientats a nord. Poc més endavant deixarem de banda un braç d’aquest camí. Hem de seguir cap a nord una bona estona. Això ens permet d'anar comentant diferents aspectes del entorn i alguna història dels darrers estadants de la finca de ses Figueroles.
A les 8,50 arribam a un espai ample del camí. Aquí fa gir cap a l'est i comença una incòmode pujada. És la part baixa de la Coma Llarga. Hem de pujar per aquest camí, ample i mal menat pels aiguats, tant que sembla un torrent.
Només seguim aquest camí ample al llarg de uns dos-cents metres. Al costat nord del camí hi trobam una fita gran que marca el començament del camí que mena a ses Figueroles.
És un típic camí de muntanya. No gaire ample. Empedrat a redols, que s'enfila pel coster de l'extrem oest de la serra del Pas d’en Bisquerra. Al començament del camí anam pel bosc d'alzines. El fred és manté i no gaudim de gaires vistes, sols el plaer de la flaire del bosc i la quietud del entorn.
El camí, després d'un collet dit el pas des Setrill, ...
...acaba abocat a seguir el curs del torrent des Picarols, ...
...aferrat a les penyes i vorejant els penya-segats que mantenen encaixonat al torrent. Les vistes s'han eixamplat cap a l'oest i podem veure el puig del Castellot i el del Caragoler des Guix. Ambdós els hem visitats.    
Son les 9,40 h. en arribar al punt on deixarem el camí. És el lloc on hi arranca el camí que mena cap a Alcanella, orientat a nord-est i el que mena cap a ses Figueroles, creuant el torrent, cap a nord-oest. 
Aquí comença la nostra aventura. Tenim informacions d’en Emilio Alonso i d’en Joan Riera.
La ruta és clara però no senzilla. Es tracta de pujar per una esquena, orientats a l'est.
No hi ha camí. Hem d'arribar al peu de les penyes.
La pujada no resulta especialment complicada ni feixuga, tret del propi esforç físic.
La garriga no és massa espessa i, casi bé, podem pujar per onsevulla. Ben aviat arribam a un xaragall. Aquesta és una fita clara a que fan referència les dues informacions.
El vorejam, pujant i mantenint l'orientació. En sortir del bosc localitzam un esperó, claríssim, a la carena de la serra. Hem d'arribar al peu de les penyes del seu costat nord.
Al peu de les penyes el territori està cobert de roques i no té massa pendent.
Avançar és fàcil i ens encaram a nord-est. El lloc és clar i bo de localitzar.
Els penya-segats son rogencs i hi ha algunes balmes. També s'hi veu una mena d'osca per on s'enfila una llengua verda. Es el punt que ens permetrà passar per després pujar a la carena.
Mentre tant, hem assolit bona altura i gaudim d'espectaculars vistes del clot de ses Figueroles, finca pública. És un entorn realment idíl·lic i deixat de la ma de Déu. Molt complicat d'arribar-hi. Enfora de remeis. En fi, tot el que justifica el seu abandó.   
Son les 10,15 h. en arribar al lloc. Es tracta de fer senzilles grimpades per superar algunes roques i seguir avançant fins a localitzar el punt on pujar a la cresta, que ja es veu molt a prop. És el moment de fer la darrera pujada, orientats a sud.
Veim les restes d'una paret i un fil de ferro a uns pals. També hi ha una punxa de roca que marca el collet per on hem de pujar.
Per les informacions que tenim (Toni Seguí “de ses Figueroles”, Joan Riera i plànol toponímic de Selva), som al pas des Pi de ses Bragues.
A les 10,25 som damunt la cresta de la serra del Pas d’en Bisquerra, però l'aventura no ha acabat encara.
La fita important d'avui és arribar al cim d'aquesta serra, conegut com sa Capella Blava. Hi arribarem seguint la cresta de la serra.
La passa no és ni fàcil ni segura. Les roques son esmolades com a coltells. Hi ha molts de talls i encletxes.
Les roques no tenen continuïtat i hem d'anar alerta a no quedar encinglats. No podem caminar aviat.
És un seguit de pujades i baixades pel roquissar.
L'avantatge és que cada cop que ens atracam al buit dels penya-segats, gaudim de vistes renovades, abraçant nous territoris. És que aquesta serra s'estén de  l'est a l'oest, en forma d'arc.
Ben aviat tenim a la vista el clot d'Alcanella i Alcanelleta.
Així mateix, mentre avançam cap a l'est, el territori es va endolcint una mica i avançar no es fa tan feixuc.
Per acabar només ens resta envestir la darrera pujada  cap el cim.
Hi arribam a les 12,00 h.
Les vistes son amples. El dia es manté clar i no corre gaire oratge.
Ens dona el sol i el fred es pot suportar. L'estada al cim és agradable.
És un bon lloc per fer un cafetet
A les 12,40 h. seguim la ruta prevista. El següent que farem és arribar al pas d’en Bisquerra.
Per això hem de seguir la cresta, ara davallant per un territori més trepitjat i fitat.
No tan arriscat però prou incòmode.
Arribam al pas a les 13,00 h.
Ara seguim el camí “ tradicional”. Caminam a l'ombra del bosc d'alzines, que s'estén per tot aquest Pla de sa Bassa.
El camí a seguir és prou senzill i ben marcat, tot i que per poc que badis es perd.  El territori està farcit de roques i encletxes. Alzines i sol es disputen l'espai de manera harmoniosa.
L'orientació general és sud, només hem de de seguir el camí, ben marcat i fitat. Així i tot ens desviam algun boci passant per sitges o restes de barraques d'un territori que, ben segur, era un centre d'activitat dels carboners. A les 13,35 h. arribam a sa Bassa.
Un dipòsit d'aigua amb dues petites cobertes de volta de pedra en sec, aprofitant una encletxa de les roques.
Molt a prop hi arriba el camí de carro, que seguirem baixant, i que ens menarà al coll que separa la coma Llarga del comellar de sa font de sa Pega.
El camí ens mena per la cara sud de la serra fent un seguit de ziga-zagues. La pendent és dolça. El sol ens dona i resulta casi una passejada
Arribam al coll a les 14,00 h. 
Giram cap a sud-oest, seguint el camí que davalla per la coma Llarga. Al començament està casi bé esborrat per la garriga i arbres caiguts.
És un camí de carro però en alguns bocins no ho sembla. Passam pel costat de la font d’en Tesà.
Tanmateix, davallant, es fa cada cop més clar i planer. Acabam caminant molt a prop del torrent. El territori és més ample i veiem uns ullastres enormes. Son els més grans que mai hem vist. Soca enorme i gruixada i cimals altíssims, que fan la competència honrosa als pins que els envolten, en la lluita pel sol.
La davallada és ràpida i a les 14,30 h. arribam al punt on, aquest matí, hem partit cap a ses Figueroles. Més avall el camí voreja el torrent dels Picarols.
La tornada pel camí la dedicam a relaxar-nos de la caminada i comentar algun detall. Es una estona agradable.
Poc abans de les 15,00 h. creuam el torrent dels Picarols i passam al torrent de sant Miquel. Poc després arribam al cotxe.
El dia es manté clar i amb bon sol.
Ha resultat una volta interessant i prou cansada.

Selva/Sóller, abril 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada