dijous, 26 de març del 2020

COMELLARS DES ROMANINS I DE SA CAÇOLA pel pas de s'Ullastre

COMELLARS DES ROMANINS I DE SA CAÇOLA
pel pas de s’Ullastre o des Voltor
(07.02.2020) 
Dos comellars que baixen paral·lels, en direcció sud-est, des de dalt de la mola de Planícia cap a la vall de Superna. Un territori altre temps habitat per carboners, calciners i llenyataires, farcit de restes de les seves explotacions, així com camins per poder accedir-hi.
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts
RECORREGUT: 10,5 km
DIFÍCIL  
Son les 8,00 h en deixar el cotxe a la carretera Ma-1101 de Esporles a Puigpunyent. Aproximadament al km 8,500. Tenim per avui una volta no gaire ambiciosa i sense grans aventures. El dia es presenta relativament clar, però fa fred.
Anam a trobar el punt on passar al costat esquerra del torrent de Son Vic. El pont està una mica més a prop del km 8,700. Hi ha una barrera tancada sense pany. Entram seguint una pista ample que ens mena a vorejar els camps de conreu que hi ha just devora el torrent. Passam vora un edifici, ara destinat a magatzem agrícola, encara que la forma ens sembla més a un habitatge.
Aquí abandonam la pista i entram a una zona de garriga, no gaire espessa, mantenint l'orientació i altura.
Ben aviat arribam a una nova pista forestal, que s'enfila pel comellar des Romanins. Ben davant nostre hi podem veure la murada vermellosa.
La que ens permetrà superar el pas de s'Ullastre o des Voltor.
Aquest camí ens mena, en suau pujada, a entrar dins el bosc, passant per un portell, però ben aviat s'acaba.
Son les 8,45 h. A partir d'ara haurem de pujar per allà on ens sembla més senzill.
Anam fent ziga-zagues i, ben aviat, ens trobam  restes d'un antic caminet, suposam, de carboners.
És molt complicat seguir-lo. La part central de la coma esta envaïda de pedreny que s'amolla de més amunt i ha esborrat el camí, però als dos costats son ben visibles els margets que aguantaven les corbes del camí.
No estarem massa en trobar una sitja, casi engolida pel pedreny del xaragall.
A les 9,10 h. arribam casi als peus de les penyes vermelles.
És el moment de canviar l'orientació.
Si fins ara pujàvem cap a nord-oest, ara anam a nord, seguint els peus del penya-segats, som als límits entre Esporles i Puigpunyent.
Tot just voltant un petit esperó ens apareix la galta per on localitzam el pas de s’Ullastre (o des Voltor) que cercam.
No el coneixem, però per les informacions que tenim, no pot ser a altre banda.
Des d'aquesta posició podem veure la part alta de la canal, que ens ha de permetre, superar els penya-segats.
Son les 9,35 h. en encarar la pujada. D'entrada sembla senzill però, ben aviat, ens adonam que la primera passa no en té res de senzill.
Ni tan sols enfilats a la soca de l'alzina ens podem assegurar.
Les roques son arrodonides i sense punts on agafar-nos o posar-hi els peus. Ens ajudam de la corda que sempre duim.
Superat aquest punt, la resta és anar pujant per les roques que, de mica en mica, ens van entrant dins l'encletxa que vèiem a la part alta.
Així mateix té la seva dosi de risc.
No ens permetem cap distracció.
L'altura que tenim a les nostres esquenes és considerable.
A les 10,00 h. hem sortit del pas.
Al centre de la imatge, l'esperó per on hem passat i, la vall de Superna, al fons.
Son Vic de Superna, al centre de l'imatge anterior.
Davant nostre tenim un extens roquissar que ens permet pujar per onsevulla.
Així mateix no ens separam massa de la paret de partió de terme, que tenim al costat oest. Anam pujant per la cresta del roquissar, orientats a nord-oest.
Uns trenta minuts després arribam al caminet que ve de l'aljub.
No hem de fer més que seguir-lo, cap a nord.
És un caminet clar que ens mena entre encletxes de les roques.
Al cap de quinze minuts arribam a l'aljub, desprès de passar per un bon seguit de sitges i barraques de carboners.
Som a la part alta de la coma. L’aljub és quadrat, està cobert...
... i té dos dipòsits separats.
A continuació, pujam pel centre de la coma, ...
...fins arribar a un altre ranxo, amb una petita cisterna, ...
...avui, buida.
Tot seguit creuam aquesta zona planera, orientats a l'est.
Es succeeixen els ranxos de carboners i, ben aviat, arribam al anomenat “porxo d’en Camotes”.
Cercam un lloc per descansar i ens decidim a fer-ho a la cara nord d'aquesta muntanya, mirant a la costa. El dia és fred i està enterbolit ara.
Podem veure sa Foradada, s'Estaca, Son Marroig i la punta de Sóller.
Així com el Port des Canonge. 
Un bon lloc per fer un cafetet. 
A les 12,00 h. seguim el nostre camí.
L'idea és davallar pel comellar de sa Caçola, així que seguim orientats a l'est, per anar a trobar el seu començament, al coll des Bous i just als peus del Moletó de sa Granja. Hi arribam en cinc minuts.
Davallar aquest comellar és agradable i gens complicat. El bosc que ens envolta és espès però els arbres son magres. És el resultat de la feinada feta pels carboners. Mentre anam davallant, seguim trobant sitges i barraques. També restes evidents del antic camí.
La coma es fa més estreta i empinada però gens complicada de caminar.
A les 12,30 h. arribam a un antic camí de carro i ens decidim a seguir-lo.
Ens mena a passar a prop de les basses de Son Vic, ...
...caminant cap a sud-oest. Retornam al centre de la coma i seguim davallant.
A les 12,55 h. passam un mur de pedra, que sembla tancar la coma i ...
...arribam a un redol on hi ha uns marges de considerable alçada.
Aquí hi arranca un altre camí de carro, antic i casi esborrat per la garriga. Ens treu de la coma pel seu costat dret.
Caminam orientats clarament a sud i només deu minuts desprès arribam a una pista més moderna. La Fita del Ram, al fons.
Seguim aquest camí, davallant, que ens mena a passar vora un altre casa a mig acabar. La pista que seguim mor al camí que, de bon mati, hem fet servir per començar la caminada. Hi arribam a les 13,20 h.
No ens queda més que anar a sortir de la finca, pel mateix portell per on hi hem entrat, i arribar a la carretera, on hi tenim el cotxe.
Acabam la caminada a les 13,30 h. La darrera part del mati ens ha acompanyat un sol no gaire lluent.


Selva/Sóller, març 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada