dimarts, 20 de juliol del 2021

ELS TRES MILS DEL TEIX

ELS TRES MILS DEL TEIX
(11.06.2025)
El teix, “taxus baccata”, els pocs exemplars que queden, son una relíquia d'un passat amb un clima més humit i fred que l'actual. És una espècie de distribució molt restringida a Mallorca, on només es troba en alguns dels cims més alts, per damunt els 800 metres d’altitud. La toponímia ens indica un arrelat coneixement popular: dona nom a una muntanya, es Teix, i a altres llocs, com la serra des Teixos, el comellar des Teixos, entre d’altres.
TEMPS TOTAL: 6 hores 
RECORREGUT: 13,600 km 
DIFICULTAT MITJANA
La temporada de caminades s’atraca al seu final. Com a curiositat, hem sabut que, casi bé, hem anat a tots els cims de més de mil metres de Mallorca. Ens en resten uns quants i la fita d’avui és passar per dos dels  que tenim pendents. Hem d’aclarir, abans, que per entrar als territoris del Teix cal autorització de la propietat.
El dia es presenta clar i calorós, i la caminada serà llarga. A les 8,00 h. del matí hem deixat el cotxe vora el començament del camí de terra que ens ha de menar pel fons de la coma des Cairats. En el seu començament és un camí ample, ben mantingut i freqüentat pels valldemossins, que hi van a fer caminades matineres. Noltros en trobarem un bon grapat d’ells. Ben aviat hem arribat a la primera de les barreres del camí. Està habilitada perquè hi puguin passar els caminadors.
En trobarem d’altres, de barreres, totes habilitades per poder passar caminant.
La que dona entrada a la finca pública de Son Moragues, disposa d’escalons de pedra per poder salvar la paret.
El camí segueix essent ample, de carro, però es va empinant a mesura que entram dins la coma. El territori s’estreny i les costes es fan feixugues. Passam vora un seguit de restes d’obres dels carboners i calciners. Suposam que aquí hi hauria molta gent fent feines d’aprofitament del bosc. Al costat nord hi ha els penya-segats. Comentam altres caminades que hi hem fet, així com els passos que hi coneixem.
A les 9,00 h. arribam a la font des Polls, després de superar un seguit de corbes molt empinades que ens deixen ben arreglats.
Just suquí hi comença, o segueix, el camí des Caragol. També el coneixem d’altres caminades, ...
...però això no resta que ens segueixi impressionant pel seu traçat, ...
...aferrat a les penyes d’una manera casi inversemblant.
Si que és veritat que ja es troba molt malmenat, pels esbaldrecs que l’hi han fet les successives caigudes de penyals.
Seguim guanyant altura, però a recer del sol, que ens conhorta prou. La calor es fa una mica feixuga. Les corbes del camí acaben que es sustenten damunt la inferior, única manera possible de seguir guanyant altura. Estam encinglats entre penyes que cauen a plom de molt més amunt.
No deixam passar cap oportunitat de gaudir de les espectaculars vista de Valldemossa, entre les penyes.
Didalera (Digitalis Minor L.) un dels endemismes més bells.
En haver superat els penya-segats, arribam a un territori més obert, on hi ha un seguit de camins i tiranys que menen pel cap d’amunt de les timbes del costat sud de la coma des Cairats. Noltros no en seguirem cap d’ells.
Ans el contrari, hem de seguir pujant pel camí des Caragol, direcció nord-est. El camí de carro acaba a una sitja, situada a la part baixa d’una altre coma, manco empinada que el territori que hem superat.
Son les 10,00 h. Hem arribat a la sitja i ara ens toca pujar per aquesta coma. El territori és més obert. El tirany està ben marcat de passar-hi altres caminadors.
Ben aviat, després de passar la paret de partió des Teix i de terme, sortim del redós que ens dona el bosc d’alzines.
Hem sobrepassat l’alçada dels 950 metres i ja no hi ha bosc. Ara caminam pel roquissar.
Gaudim de noves vistes.
No hi ha pèrdua. Només cal seguir pujant, fins a trobar una altre paret.
La creuam per un petit portell, mig esbaldregat.
Tenim a la vista el cim del puig des Teix (1.064 m).
Hi arribam a les 10,30 h.
Pla de Mala Garba, puig Gros i el Caragoli, cap al oest.
Però no és sols aquesta la nostra fita d’avui. Al cim del puig des Teix ja hi hem estat en altres caminades. Des d’aquí veiem els dos punts que volem transitar. La cresta tanca un petit comellar que vessa cap a sud-oest. Haurem de davallar del cim i anar a trobar la cresta, que te forma de mitja lluna.
La davallada del cim és molt curta i la pujada a la cresta encara ho és més.
A les 10,40 h. passam per la cota 1.059 ...
...seguint cap a la seguent fita del dia,...
...i a les 10,50 h. passam per la 1.065, conegut com es Teixot.
No està gaire definit el punt més alt.
Hi ha quatre fites diferents que el volen assenyalar.
Noltros només hi volem descansar una estoneta i seguir. Així i tot, és un bon lloc per fer una cafetet.
Afortunadament, als pocs minuts de sortir del bosc, mentre pujàvem, el cel s’ha enterbolit i unes boires fines han tapat el sol. Corre un oratge fresquet que ens fa l’estona prou agradable.
Per altre banda, les vistes abasten molt de territori, però no son tot lo clares que voldríem. Puig del Rei Sanxo, de Sant Pere, les tres Maries i Bunyola, al fons.
Son les 11,20 h. en reprendre el camí.
Mentre berenàvem hem decidit davallar directament per poder arribar a la cresta de la serra de son Moragues.
El territori, roquissar i pedreny a lloure, ...
...és obert i ens dona moltes alternatives.
La davallada no presenta cap entrebanc destacable i, ...
...ben aviat, recobram l’aixopluc del bosc. És que el sol guanya la partida a les boires i ha agafat força.
A les 12,00 h. arribam a la paret de partió de terme.
Ara son al terme de Valldemossa. El puig des Teix i el roquissar que hem caminat estan dins el terme de Deia, gairebé al límit amb Bunyola.
Seguim la cresta de la serra, que està coronada per una paret seca de partió entre les finques de Pastoritx i de Son Moragues.
Caminar aquesta serra no resulta especialment complicat però la caminada es fa llarga i estam cansats.
Cim de la serra de Son Moragues.
No hi ha camí i superar els roquissars no és tasca senzilla.
Valldemossa. Ens dona una mica de conhort les vistes que ens envolten.
Vall de Pastoritx i na Fàtima, al fons.
Pastoritx.
A les 12,50 h. arribam al cap sud-oest de la serra. Ara el territori davalla precipitadament.
Cercam els millors redols de territori per perdre altura i anar a trobar un camí, o sender, que hi ha més avall.
Només deu minuts després arribam a una sitja. Aquí hi trobam un camí més planer, que ens ajuda a davallar pel bosc. Fa molta calor.
La davallada es fa aviat i arribam al Pla des Xots de Dalt a les 13,15 h. Seguim un tirany, que ens mena orientats a l’oest, sempre dins els bosc.
D’aquesta manera sortim a un camí ample, que ens mena cap el fons de la coma.
Enllaçam amb el camí de la coma des Cairats a les 13,35 h., molt pocs metre més amunt de la font de na Ropit.
No ens queda més que anar cap a Valldemossa, pel mateix camí que hem pujat de bon matí. Ara no en trobam d’altres caminadors. Fa massa calor. Així mateix la caminada resulta prou entretinguda i relaxant, a pesar del cansament que duim els tres.
El cel s’ha tornat a tapar però la calor no ha minvat. Arribam al cotxe poc abans de les 14,00 h.
Mentre tornam cap a casa cau una brusca generosa.
Selva/Sóller, juliol 2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada