dissabte, 23 de desembre del 2023

LA VALL VERDA - PUIG DE SA GRUA pel Gorg, el torrent de s'Alqueria i el pas de s'Arna


LA VALL VERDA - PUIG DE SA GRUA
pel Gorg, el torrent de s’Alqueria i el pas de s’Arna
(2023.12.01)
A pocs metres del vèrtex geodèsic del puig de sa Grua hi ha un enfonsament, cobert per la vegetació, anomenada popularment “Cementeri des Moros” (Cova de Son Bosc), excavada per primer cop el 1971 i ha estat considerada com una de les necròpolis més importants de l’illa del període postalaiòtic (650-123 a.ne.). Les mides son de 26 x 12 m d’amplada i 3,70 a 9,35 m d’altura màxima. Presenta una entrada minúscula, amb una gran boca al costat oposat, per on intenta sortir una figuera. A pocs metres hi ha l’avenc des Cementeri des Moros d’uns 15 m de fondària, avui tapat per unes pedres (BBTers.MALLORCA.com).
TEMPS TOTAL: 6 hores 
RECORREGUT: 12,700 km
DIFÍCIL 
Plànol amb el track
Moltes vegades hem recordat aquell comentari que ens va fer en Joan, integrant del grup fa uns anys. A la pregunta, que l’hi fa la seva dona, de si la volta serà senzilla, ell va respondre, “pareix que sí, però ja s’ocuparan ells de complicar-la”.
Idò la d’avui és una mostra clara d’aquesta resposta d’en Joan. Val a dir que és el primer cop que caminam pels environs des Capdellà, però tenim informacions de “Viaranys” i mapes d’altres que hi han passat. Cap d’ells han fet la volta com la volem fer noltros.
Son les 8,00 h. en haver aparcat el cotxe a es Capdellà, tasca prou complicada per cert. Sortim del poble pel carrer des Coll de n’Esteve, carretera  Ma-1031. Hi caminam una estona per aquesta via, molt ben asfaltada.
Tenim ben davant nostre els penya-segats del Penyal Roig. El dia es presenta ben clar i corre un oratge no gaire fresc. Vorejam diferents propietats, algunes ben mantingudes.
Uns deu minuts després arribam a un creuer, ben indicat amb panells. És el començament de la vall Verda.
Seguim el camí de carro, sense asfalt i en suau davallada.
Altre cop caminam entre propietats de tota mena, ben cuidades, ametllerars abandonats, racons que semblen deixalleries. Al començament, de vall verda no en te gens de cara.
La terra argilosa, blanquinosa, ens transmet una sensació totalment contrària, però va mudant així com més davallam i aquesta vall es va estrenyent.
Deixam enrere els ametllers i el camí travessa pinars i garriga. 
Son les 8,45 h. en arribar a s’Estret. Som a l’extrem sud de la serra del Coll de n’Esteve. Només hi ha pas pel camí i pel torrent de s’Alqueria (o de sa Cova ). Poc abans hem deixat de banda el camí que gira cap a l’est, que és l’indicat als panells que hem vist abans.
Voltam l’extrem de la serra i, un cop creuat el torrent, seguim per un nou camí de carro, tancat amb una barrera el pas de vehicles.
Ara caminam a nord, per la vall del costat oest de la serra del Coll de n’Esteve.
De bon començament el camí és clar i net, però ben aviat el trobam casi esborrat per les carritxeres.
Uns deu minuts després de la barrera, deixam aquest camí i seguim la llera del torrent, que tot el temps l’hem tingut devora. És que el camí es decanta i puja per un petit comellar i noltros volem veure es Gorg i, si podem seguir pel torrent.
El Gorg un dels encants del redol, avui es troba ben eixut.
Ben aviat ens adonam que la cosa no serà senzilla i hem d’acabar per reconèixer...
...que no podem seguir pujant per aquesta via.
Així i tot, cercant altres alternatives, creiem veure un marge que podria aguantar un camí. Ens decidim a provar sort i pujam pel terraplè del costat dret (orogràfic) del torrent. Efectivament ens trobam amb un vell camí de carro, molt malmès.
Aquest camí ens fa superar el bot i ben aviat es replana i ens mena, altre cop, devora el torrent.
Hi tornam a entrar per seguir-lo.
Passam vora uns gorgs a les roques del torrent i, ...
...altre cop, ens trobam amb un salt que no podem superar.
Aquest molt més alt que l’anterior. No tenim altre remei que cercar una sortida pel costat dret (orogràfic) del torrent.
Hi veiem traces de marges esbaldregats i ens animam a pujar-hi.
El que queda del camí és ben poca cosa i totalment tapat per les carritxeres i pins caiguts.
Avançar és complicat i decidim tornar a entrar al torrent. 
Son les 9,45 h. Aquest torrent pràcticament envolta la cota 198 i ens sembla més accessible que anar a trobar un tirany, marcat al mapa, que està molt més amunt i en un territori molt tapat de garriga.
Aquest cop la cosa ens va a favor i els obstacles del torrent els podem superar sense major complicació.
Així com més amunt ens feim el territori és més obert i el torrent està delimitat per una gruixada paret seca.
Davall aquesta catifa de carritxeres intuïm que hi ha antigues marjades de conreu. Tanmateix l’alegria ens dura poc temps. Uns deu minuts de caminar pel torrent i ens trobam que no hi ha sortida. El torrent està cegat pels romeguers i argelagues i a les voreres hi ha tanca de reixeta i fil de pues. No tenim altre remei que saltar la reixeta.
Son les 10,10 h. A l’altre costat de la reixeta hi ha un forn de calç, reconvertit en abocador d’enderrocs. Caminam per un sementer sense arbres però veiem que, un boci més endavant hi ha cotxes i una caseta. Decidim no arribar-hi i anam a creuar el torrent, que tenim al costat oest. Resulta complicat arribar-hi. Tota la vorera està molt bruta de garriga i romeguers. A l’altre costat del torrent torna a haver-hi tanca de reixeta. No podem seguir pel torrent, per la vegetació. No tenim altre remei que tornar a botar aquesta nova reixeta. Creuam un nou sementer pelat i anam cap dret a una barrera i al camí. Est tancada amb cadenat. Torna a botar per sortir d’aquí.
Son les 10,25 h. Sembla que les dificultats han quedat darrera, afortunadament.
Seguim aquest camí de carro, procedent de cas Xoriguer, cap a nord, per arribar a la carretera Ma-1031 uns deu minuts després.
Caminam en direcció a es Capdellà fins a la propera corba, aproximadament a uns cinc-cents metres.
Son les 10.45 h. És el moment d’abandonar la carretera Ma-1031 i pujar entre els pins i marjades esbaldregades.
Anam orientats a l’est. Així mateix trobam algunes fites i fletxes vermelles.
És una pujada ràpida i no gaire feixuga.
Deu minuts després arribam a la paret de partió de terme, que superam per un petit esbaldrec.
Seguim pujant entre els pins ...
...per arribar al tall dels penya-segats que vèiem de bon matí.
És un bon lloc per reposar una estona. El dia és clar i les vistes amples, però enterbolides.
Tenim es Capdellà ben davant, és que els penya-segats pengen cap a l’est.
Un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 11,45 h. en continuar la caminada. Anam a trobar el cim del puig de sa Grua i decidim fer-ho directament des d’on hem berenat. Saben l’orientació que hem de seguir per arribar-hi.
Travessar aquest pinar, no massa espès, no presenta major problema. Anam pujant per allà on ens sembla més còmode. No estarem gaire en arribar a un vell camí de carro, també mig envaït per les carritxeres.
Decidim seguir-lo i ens mena a fer una ziga-zaga i ens atraca a les roques del cim. Passam per una mena de canal, ample i planera, i casi ens atreviríem a esmentar que bastida amb escalons rudimentaris.
Tot seguit arribam a la cresta del puig i guaitam al buit de la cara oest. El dia es va tapant i les vistes que tenim no son tot lo espectaculars com en un dia clar.
Seguim cap el cim del uig de sa Grua (483 m), que hi arribam a les 12,25 h.
No tenim gaires vistes i ens hi estam poca estona.
Una fita marca el sender per davallar una mica, cap a nord, per arribar a la cova d’enterrament, ...
...sembla que anomenada “Cementeri des Moros” (cova de Son Bosc) ...
...quina boca no resulta gens espectacular comparada amb els més de 23 metres de llargada o els mes de 12 d’amplada...
...i a ser considerada una de les necròpolis postalaiòtiques més importants de l’illa.
Son les 12,35 h. i no ens resta més que davallar per anar a trobar el pas de s’Arna. Segons el mapa, hem berenat molt a prop d’ell, però no el coneixem. Decidim davallar pel sender podríem dir “clàssic” emprat per pujar/baixar del cim. És la millor opció, amb molta pendent i fitat.
Anam a trobar el camí de carro, és el mateix que hem seguit pujant.
Ara ho fem davallant, ...
...i ens farà passar per unes runes conegudes com “sa Meravella” a la zona de les Rotes Llargues.
El camí fa una ample ziga-zaga, cap a nord i després cap a sud i, a les 13,00 h. arribam a les runes d’una casa, després de creuar un tancat ample de paret seca. Com a curiositat, el coll de l’aljub, que hi ha a la carrera, és de pedra picada d’una sola peça.
Seguim davallant pel camí de carro, fins que arribam a prop dels penya-segats. És el moment de fer una darrera ullada des del cap d’amunt dels penya-segats i, tot seguit, anar a trobar el pas de s’Arna.
Son les 13,20 h. caminam cap a sud seguint els límits dels penya-segats. Ben aviat creuam la paret de partió de terme i un difuminat senderó ens atraca a les penyes on, sense gaires esforços, localitzam el començament del pas.
El senderó arranca entre dues roques, ambdues marcades amb senyals vermelles un tant gastades.
Es veu ben clar que és el començament del pas. Les roques son lluentes pel pas de la gent i es veu clarament com davalla superant aquest desnivell d’uns deu metres.
Fa un grapat de giragonses entre les roques i amb una senzilla desgrimpada arribam a un territori manco exposat. La sortida inferior del pas és una canal, curta i estreta, mig obstruïda per una gran roca. Han bastat cinc minuts per arribar a la zona del pinar.
Seguim davallant un tant relaxats, seguint el tirany i alguna fita, fins que, ben aviat, ens retrobam amb el camí de carro, que ens fa la caminada encara més agradable. Aquest camí fa una llarga ziga-zaga i ens mena a passar per una nova caseta enrunada. Aquesta te una petita bassa coberta, avui eixuta, que suposam replegava l’aigua de la teulada i dels regalims de la roca que en forma part.
Son les 13,40 h. Aquest camí ens deixa al camí Vell des Capdellà a Andratx, orientat a sud-oest. Si el seguíssim en aquesta direcció arribaríem al Coll de n’Esteve.
Noltros davallam en direcció contrària i just cinc minuts després arribam a la carretera Ma-1031, entre els km 7 i 8, uns cent cinquanta metres més endavant d’allà on l’hem deixada aquest matí. Al cap d’amunt de les penyes localitzam el punt on hem descansat i el començament del pas.
El dia s’ha tapat del tot. No hi fa gens de sol per aquest redol. No ens queda més que caminar fins el cotxe. Hi arribam a les 14,00 h.
Ha resultat una bona volta.
Selva/Sóller, desembre 2023

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada