dimecres, 13 de juny de 2018

PUIG DE SA CREU Lloseta



PUIG DE SA CREU
(768 m)
Lloseta
(01.06.2018) 
Un recorregut per una muntanya discreta en quant a altitud, però que ens deixa unes bones panoràmiques del conjunt de la Serra, caminant per dins un espectacular alzinar. Encara que gran part del recorregut es fa per dins el terme de Lloseta, també caminarem pel d’Alaró, Mancor, dins el qual s’hi localitza el cim, i pel de Selva.
(A dia d'avui, 1 juny 2018, fan importants obres de restauració a les cases de s'Estorell Vell, pel que no s'ha de descartar que puguin prohibir el pas en qualsevol moment)
TEMPS TOTAL: 5 hores 10 minuts
RECORREGUT: 10,900 km
FÀCIL
Contemplar la Serra de Tramuntana des de una perspectiva diferent, tal com férem aquesta setmana, ha estat un dels motius pels que ens hem decidit a anar a aquest puig, d’alçada discreta i dificultat molt baixa, però amb paisatges i paratges espectaculars.
Poc abans de les vuit d’un mati clar i calorós, deixam el cotxe aparcat molt a prop de les cases de s’Estorell Nou, més conegut actualment com “es Filicomís”.
Cercam el millor lloc per entrar dins el llit del torrent, per sortir-ne per l’altre costat.
Entram dins les terres de s’Estorell Vell.
Creuam un parell de marjades, orientats a nord, pujant, per arribar a una corba del camí que mena cap a les cases. Hi arribam amb pocs minuts de pujada.
Mentre, a la nostra espatlla hi queda l’imponent mola del puig de s’Alcadena,...
...amb la nafra “fresca” de l’esllavissada de fa uns anys.
Poques passes més endavant deixam el camí, tot just passat un portell amb barreres obertes. Aquí mantenim l’orientació cap a nord, mentre que el camí gira cap a l’est. És un camí de carro, ample i ben conservat que, davallant, ens mena a passar vora una gran roca que es veu va redolar de més amunt. No tenim gaires vistes perquè el camí ens mena entre olivars abandonats i envaïts pels pins. És una pujada no gaire feixuga però ben aviat ens hem tret la camisa. La calor i humitat es fan sentir.
Anam pujant entre els pins i, de sobte, sortim del bosc a unes marjades clares i planes. Hi ha les restes d’un porxo, amb la teulada esfondrada. Per aquí hi passen les canonades de la font Nova. Anam a guaitar a la boca de la mina.
És fonda. Es veu que l’ull de la font és molt més endins d’allà on som.
Sense deixar el camí, que alguns cops està casi esborrat pel bosc, seguim pujant i girant l’orientació mentre avançam en la volta al puig.
Son les 9,30 h. Hem entrat dins el bosc d’alzines.
Ara seguim per un senderó.
Tot d’una trobam les restes de les obres dels carboners i calciners.
Primers rotllos de sitja i algun forn de calç, així com les runes de les barraques, que per aquesta zona son de planta circular.
Molt poc més endavant, sortim del bosc i arribam al cap d’amunt d’uns penya-segats, ...
...des d’on gaudim de vistes clares de casi tota la part central de la Serra de Tramuntana. Son les 9,20 h. Hem deixat el terme de Lloseta i entrat dins el d’Alaró.
Ara caminam vora amples marjades d’olivar. El sol ens dona de ple i les vistes son amples. Cap a nord hi tenim el Clot d’Almadrá. A les 9,50 h. altre cop canviam de terme. Ara entram dins el de Mancor.
El senderó ens mena a un camí orientat a l’est, noltros el seguim però partim cap a l’oest.
Es veu clarament que aquest camí de carro no es fa servir gaire, tot i que està en perfecte estat. Ens mena entre marjades, cada cop més amunt i més abandonades. El camí acaba dins una d’aquestes marjades.
Seguim les marques de les bicicletes que hem vist des de fa una bona estona. Ens menen , altre cop, per dins el bosc fins a guanyar la cresta. Son les 10,10 h. Hi ha una redol ample i clar, amb una fita. És el punt on deixam aquest camí per girar cap a sud-oest i pujar cap al cim. No hi ha camí ni fites. Ni falta que fan. Les costes no son gaire empinades i pujar entre les roques, no massa grans, no presenta cap complicació. Caminam dins un bosc d’alzines. Totes tenen senyals evidents de la feina dels carboners.
Ens sorprèn molt veure que hi ha molts de redols amb alzines menudes, acabades de néixer. No ens hi havíem trobat mai.
Només vint minuts hem emprat per arribar al cim amb una bona suada. A la cresta dels penya-segats que pengen cap a l’oest.
Altre cop les vistes son amples i abracen bona part de la Serra.
En primer pla de la vista s’hi manté el puig de s’Alcadena. Descansam una estona. Per cert, sembla que el cim del puig de sa Creu està dins el terme de Mancor.
Un bon lloc per fer un cafetet
A les 11,10 h. seguim el nostre camí. Ens toca davallar. Ho feim casi bé per allà mateix on hem pujat. Poc abans d’arribar a aquell planiol amb la fita, ens desviam cap a sud, botam la paret que tenim al nostre costat. Tot d’una trobam les primeres fites. Tampoc son gaire necessàries però ens confirmen que anam bé.
Guanyam la cresta i entram dins una ample coma.
Vertader territori dels que feinejaven al bosc.
Rotllos de sitja, forn de calç, restes de barraques, caminets que van d’una a l’altre.
Tot son restes d’aquella activitat, que només fa poc més de 50 anys que es va esvair i ja sembla tan llunyana en el temps.
Mentre avançam, la pendent de la coma es fa més violenta. Caminam orientats a sud. Al fons de la coma ha comparegut un torrentó que, també, es va encaixonant entre roques. Arribam a la fi de la coma. Un final violent. Precipitat. Una mena de circ de roques amb una única sortida. Un xap per on s’escola el torrent. Els salts successius del torrent son realment impressionants.
El camí dels carboners, que seguim, ens mena pel costat dret del torrent.
Es manté casi bé planer mentre el torrent ha desaparegut, precipitat al fons del barranc.
No estarem gaire a trobar-nos amb les meravelles d’aquest camí.
El territori també es fa casi bé intransitable i el camí, ...
...aferrat a les roques, ha de cercar una sortida.
A força de ziga-zagues, amb un enginyi certament meritori, aconsegueix menar-nos, de forma segura, davallant per un territori que dona poques facilitats. Només ens calen vint minuts per sortir d’aquest territori i arribar a llocs més obert, però el que hem gaudit amb aquest camí ja val l’esforç de tota la caminada d’avui.
Hem arribat a un territori més obert i planer, som al comellar del Rafalet d’en Marc. Altre cop trobam les restes de les obres dels carboners i calciners. El camí es mante ben evident. És més, millora a mesura que anam davallant. Passam vora un impressionant forn de calç molt ben conservat.
Son les 12,00 h. Passam vora la font des Vidrier. Canviam de terme. Ara entram dins el de Selva (Biniamar).
Ara torna a ser un camí de carro ben evident. Seguim el curs del torrent a estones no gaire enfora del camí. El creuam un parell de vegades, fins que el perdem definitivament de vista.
Poc més endavant, tornam a entrar dins el terme de Lloseta. Vorejam les terres de conreu del Rafalet d’en Marc.
Els camps de garrofers es fan presents. Les vistes cap al sud ens mostren les menudes elevacions que ens envolten.
A les 12,30 h. ens atracam a les cases de s’Estorell Vell. Hi fan feina. Hi ha un bon grapat d’homes. El camí sembla que ens hi mena cap dret, però, pocs metres abans d’arribar-hi, ens desviam per seguir el camí que mena cap a fora de la finca. És el camí que es fa servir per arribar, i partir, de les cases.
Així mateix tenim ocasió de veure la grandària de les cases, així com del seu orgullós portal forà.
Noltros seguim aquest camí, davallant, voltant les cases a una distancia prudent, fins que arribam a la mateixa corba per on hem pujat. Estam casi segurs que aquest camí té una barrera tancada, en el punt on hi arriba el camí de Balladors, públic. Així que no ens arriscam i decidim sortir per allà on hem entrat.
Sense cap altre novetat, davallam un grapat de marjades, prou empinades, i arribam al torrent.
Creuam el seu llit i arribam al cotxe. Son les 13,00 h.
Una volta just a la mesura. Ni massa llarga ni massa cansada, però amb paratges que valen be la pena.

 Selva/Sóller, juny 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada