LA MOLA pel torrent de les Rotes Velles

LA MOLA

pel torrent de les Rotes Velles

(28.04.2023)

L’article salat (es, sa, s’, pl. es, ses) constitueix un tret dialectal característic dels parlars de les Illes Balears i Pitiüses, amb l’excepció de la vila de Pollença (Mallorca nord-occidental). L’excepcionalitat de Pollença, abans indicada, respondria, molt probablement, a l’origen dels seus pobladors i, el component occità hauria estat un element decisiu.

TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts

RECORREGUT: 8,400 km

DIFÍCIL 

Plànol amb el track

Som conscients que, de mica en mica, hem anat canviant la manera de programar les nostres sortides. Fa anys ens posàvem com a fites pujar a tal muntanya o arribar a un pas determinat. Ara, sense rebutjar cap alternativa, ens anam decantant per conèixer algun punt més concret de zones que ja hem visitat en altres ocasions.

Tal és el motiu de la volta d’avui. Gràcies a les informacions que tenim de “Aires de la Serra Mallorquina” ens hem decidit a anar a conèixer aquest torrent. I ja veurem com acabarem la volta, això sí que ha quedat sense decidir.

Son les 8,00 h. d’un matí clar, tranquil i que promet esser calorós, en deixar el cotxe aparcat al carrer d’entrada a Cala Sant Vicenç. Aquí mateix hi comença un sender que ens deixarà al portell on hi comença el conegut com a “Camí dels Presos”. Ben igual que el camí del mateix nom del Parc de Llevant, el varen construir presos represaliats de la Guerra Civil.

Però, abans d’arribar al portell esmentat, ens decidim a girar cap a sud, per una pista forestal que ens ha de menar a passar vora la boca de la cova de les Rodes o de la Palla. En arribar a una nova pista transversal, giram cap a nord i, just a la següent corba que gira cap a nord-est, on hi ha un portell tancat amb casi tota mena de material, entre la garriga hi ha un tall on hi trobam la boca de la cova.

Davallar-hi és un pèl complicat per mor del tancament de la finca veïna i, la garriga farcida de romeguers. Però, així i tot, aconseguim davallar i visitar aquesta cova que, per cert, està farcida de moscartins que ens deixen ben arreglats. No hi entram gaire dins aquesta cova i, en haver assaciat la nostra curiositat, retornam al camí, que hem abandonat per una estona, i seguim la caminada cap el començament del Camí dels Presos.

Son les 8,30 h. en arribar a aquest portell, està tancat amb barrera de ferro, per no deixar passar els vehicles. També té un portellet amb barrera que està obert. Seguim aquest camí, que puja molt suaument, entre el territori erma. És realment impressionant veure tot el que ens envolta sense cap arbre.

Mentre caminam fem esment de la bona feina dels marges de sosteniment de la carretera. La majoria estan en perfecte estat. Les pedres ajustades i el mur en sec amb un bon “braó”. L’únic aspecte negatiu és el propi origen d’aquest camí, la ma d’obra casi d’esclavitud, ja que la finalitat darrera, permetre la instal·lació de bateries defensives a la costa, mai es va arribar a dur a terme. Uns quinze minuts després de creuar el portell, arribam a un pontet que salva el torrent de les Rotes Velles.

Son les 8,45 h. en deixar el camí i entrar dins el torrent.

A partir d’aquí no coneixem res del territori que ens envolta. De bon començament és senzill caminar per aquest llit.

Anam trobant successius gorgs amb aigua relativament transparent, encara.

També haurem de superar alguns graons del llit del torrent amb senzilles grimpades, sense major risc.

És clar que com més amunt ens feim el territori es va complicant.

També tenim les primeres vistes de la badia de cala Sant Vicenç i dels espadats de la serra del Cavall Bernat.

El major obstacle per seguir el llit del torrent resulta ser la pròpia garriga.

Per dues vegades hem hagut d’abandonar-lo per poder superar un redol extraordinàriament espès de garriga.

També trobam les primeres senyes de la utilització d’aquest torrent com a via per accedir a les Rotes Velles, que sabem que estan una mica més amunt.

Hem arribat a una zona on el torrent està molt estret entre les penyes.

Seguir avançant és senzill, però no pel llit. Es pot fer per qualsevol costat del torrent. Tot seguit ens trobam amb una paret seca que, suposam, tancava tot el recinte de les Rotes Velles. Hem arribat a una zona on el marge dret (orogràfic) és molt més planer que el marge contrari. Ens sembla que és el lloc on més probablement hi havia les Rotes Velles.

A la zona planera hi segueix una nova zona encaixonada entre penyes un tant més altes i no ens queda altre remei que creuar una nova zona de garriga espessa, però accessible.

Tot seguit haurem de superar les penyes amb noves grimpades, fins que no podem seguir pujant pel llit i hem de sortir per superar el següent escaló.

Els dos costats son accessibles.

Son les 9,50 h. Intuïm que el començament del llit del torrent no està gaire més amunt.
Ara ja està poc definit i el territori farcit de roques no ens mostra tan clar la ruta a seguir. Per altre banda, ara tenim a la vista el cim de la Mola, que no hi hem anat mai.

La pujada a aquest cim ens sembla no gaire complicada, ja que la menuda coma que ens hi ha de menar no presenta cap obstacle, a part de la pròpia costa a superar. Dos segons ens basten per decidir mudar la ruta i anar al cim d’aquest puig.

Començam a pujar, orientats cap a l’est. El coster és pedregós però sense complicacions.

Ben aviat assolim molta alçada i les vistes s’eixamplen. Estam més alts que la cresta a on pensàvem arribar.

Hem arribat al peu de les penyes només vint minuts després de deixar el torrent. Davant nostre hi ha una murada de roca on hi veiem una balma prou gran, que sembla que hi han construït una finestra amb algun material blanquinós. Altre cop ens pica la curiositat i decidim arribar-hi.

No és tasca senzilla. Hem de creuar una zona coberta, molt espessa, per llampúdols i mates de llentiscle, ...

...a més, de caminar per una cornisa un tant aèria.

Resulta que no és una finestra, sinó els degotissos que, de manera natural han fet una mena de bastiment blanquinós.

Son les 10,30 h.

Per arribar al cim no tenim més alternativa que, o be giram cap a  nord per arribar al camí que hi mena, o bé seguim vorejant pels peus de les penyes, cap a sud, a veure si trobam alguna encletxa que ens permeti superar aquesta murada. Ens decidim per la segona opció.

Anam a veure successives encletxes que ens semblen accessibles, totes amb resultat negatiu. La que està més al sud, que ens sembla hi davalla l’aigua de les tempestes, sembla possible, però molt arriscat, pujar-hi. Amb bon seny decidim tornar enrere i anar a trobar la cresta, sense abandonar, però, l’idea de trobar alguna encletxa que ens estalvií la voltera.    

Son les 11,00 h. en trobar una via clara i sense perill, que ens estalviarà una voltera i pujarem directa damunt aquests espadats.

És una grimpada senzilla. Però encara ens manca una bona tirada per arribar al cim.

Hem de superar successives zones de roquissar salvatge, farcit d’encletxes i carritxeres.

Estam cansats i aquest darrer esforç ens sembla casi impossible de superar.

És una estona certament complicada i dura.

Menys mal que la recompensa és a prop.

Son les 11,30 h. en arribar al cim de la Mola (474 m). Hi ha una parella d’estrangers que tot d’una que ens veuen, se’n van sense dir res.

Les vistes son magnifiques i amples. El dia és clar i tranquil. Fa calor. Veiem les badies de cala Sant Vicenç, ...

...Port de Pollença i Alcúdia, cap a sud, mentre que cap a nord hi veiem la punta de la Galera i la punta Topina que donen forma a cala Castell i cap a l’est els espadats del Cavall Bernat i del cap de Formentor.

Un bon lloc per fer un cafetet.

Son les 12,15 h. S’ha fet tard, i estam cansats, amb les proves que hem fet. La tornada l’haurem de fer pel camí més curt. Així que decidim baixar pel sender que davalla de Cornavaques directament cap a cala Sant Vicenç. Passa just per devora el cim de la Mola. Davallam del cim, orientats a sud, cap a la cota 453.

Aquí hi trobam el sender que farem servir per davallar.

És una via molt transitada.

Està ben fitada i molt marcada pel pas del personal.

És una davallada un tant precipitada, que ens fa perdre altura ràpidament.

Davallam per la cara sud de la Mola. El sol ens dona de ple i fa calor.

El sender ens mena cap a la cota 357, a l’est de la Mola.

Tota la davallada ens regala amb les magnifiques vistes de la costa brava d’aquest redol, que ja hem esmentat abans. El sender, sempre davallant, manté orientació a l’est. La davallada es va endolcint a mesura que perdem altura i el territori es torna molt més accessible.

No perdem ocasió per fer una mirada enrere i contemplar el cim d’on venim.

El darrer bocí ens mena per la plana coberta de carritxeres i alguns ullastres i mates de llentiscle.

Son les 13,30 h. en arribar al portell on comença el Camí dels Presos. Ha resultat una davallada llarga i dura. Estam ben acalorats i cansats. Davallam per unes escales malmenades, que ens deixen al carrer on hi tenim el cotxe. Un grapat de passes, pujant, hi donam per acabada la caminada. 

Ha resultat una bona volta.

Selva/Sóller, agost 2023