EXCURSIONS PER MALLORCA

Som tres amics que sortim un cop per setmana. Aquest blog no és més que un recull de les imatges preses al llarg de les excursions, amb les impressions i la forma personal de veure i viure la caminada feta. Podràs seguir les nostres passes, gaudir de racons allunyats... més que una publicació dels itineraris que hem fet, vol ser una invitació a gaudir dels moments reflectits al text i a les imatges. El track no és una guia per fer l’excursió, simplement ha estat el nostre recorregut.

dissabte, 5 d’agost del 2023

PARC NATURAL DE MONDRAGÓ

PARC NATURAL DE MONDRAGÓ

(31.03.2023)

El Parc Natural de Mondragó es troba situat al migjorn de l’illa de Mallorca, al terme municipal de Santanyí, i ocupa una àrea aproximada de 766 hectàrees, 95 de les quals són de propietat pública, mentre que la resta de terreny correspon a finques de propietat privada, molt parcel·lades, que es destinen preferentment al conreu extensiu de secà.

TEMPS TOTAL: 3 hores 40 minuts

RECORREGUT: 7,800 km

FÀCIL

Aprofitant les bones previsions de temps ens hem decidit a fer una volta per l’altre banda de l’Illa. Just al costat oposat del nostre punt de residència. A la costa de Llevant-Migjorn.

Hem de pegar una matinada per arribar a una hora raonable al nostre destí, l’aparcament de Ca Sa Muda, just a la vora de s’Amarador. Hi arribam a les 8,00 h. d’un matí clar i tranquil, encara que pel cel s’hi passegen alguns niguls.

El primer que feim és contemplar una magnifica barraca de curucull, quina tècnica constructiva és prou enginyosa. Es tracta d’anar construint una mena de con a força de successius anells de lloses de pedra, cada un amb un diàmetre una mica més petit que l’inferior, de manera que acabarà tancant-se del tot en arribar al cap curucull. Sense cap mena de suport extern ni cap tipus d’argamassa. Tot de pedra en sec.

El següent que feim és, deixant de banda el sender principal, creuam la mica de garriga i arribam a la vora de la mar, al cap d’amunt dels penya-segats. Les primeres vistes ja ens deixen meravellats. Les aigües reflecteixen una escala de blaus espectacular.

Fins i tot els mateixos penya-segats hi aporten un toc d’aspror a les vistes. És que som a la vora de la contrada anomenada “Solimina”.

Seguint els límits dels penya-segats, no massa alts, caminam cap a l’est.

Mentre ens atracam a la punta de “Es Blanquer”...

...les vistes de la raconada que volem caminar es van obrint. En canvi el cel es va tapant. Segueixen compareixent núvols i sembla que el dia es va embrutant.

A les 8,40 h. deixam enrere la punta de “Es Blanquer”, quin penya-segat és dels més alts del redol i la roca sembla tallada a plom, ...

...i seguim la caminada, ara orientats a nord, sempre seguint els límits dels roquissars. Ara veiem el fons d’aquesta gran entrada de la mar dins la terra, d’aquesta mena de badia oberta entre les puntes de Es Blanquer, a l’oest, i Es Caragoler, a l’est. Dins aquest enfonyall hi trobarem un seguit de cales i calons, objectiu de la nostra caminada.

Poc més de cinc minuts més endavant arribam al caló d’en Perdiu, una entrada prou llarga i estreta, oberta a la vorera de roca, cada cop més baixa. Casi ens planyíem de no poder gaudir d’una nedada dins aquestes aigües transparents, però no fa prou calor, encara.

Seguim caminant, sempre tan a prop de la mar com ens ho permeten les roques. Som conscients que en molts de redols caminam sobre covals oberts a la mar.

Son les 9,00 h. en arribar a la platja de s’Amarador.

Poc abans hem arribat a un dels camins del parc natural de cala Mondragó, que ens ha menat a una mena de mirador, a la punta de ses Gatoves.

És prest, però ja hi trobam un parell d’estrangers que també gaudeixen d’una caminada matinera. El torrent de s’Amarador, que en la seva època, es feia servir per amarar-hi lli, avui te aigua.

Creuam la platja per que anam a trobar el passeig que, per damunt el roquissar, ens deixarà arribar a Caló d’en Garrot. Curiosament aquest topònim no apareix a cap dels mapes que fem servir habitualment. Sembla que és confon amb cala Mondragó. És una passejada de poc més de cinc minuts per arribar a la següent platja.

Son les 9,20 h. en arribar a la platja. El primer que notem son les feines per posar a punt els dos negocis que hi ha, per poder atendre als turistes que s’esperen aquesta Setmana Santa.

Noltros ens anam cap dret a l’Estany de ses Fonts de n’Alis. Trobam que hi ha molta d’aigua i ens decidim a seguir un camí, ben senyalitzat, que ens deixa anar terra endins, uns quatre-cents metres, relativament a prop del estany.

El cert és que no aconseguim millors vistes que les de la pròpia platja.

Ens tornam cap a la platja i seguim la caminada a vorera de mar.

Al costat est del caló d’en Garrot hi trobam el senderó anomenat de la Guardia d’en Garrot. Les roques de vorera de mar son baixes, però van guanyant altura així com ens allunyam de la platja. Ben aviat arribam a la punta de la Guardia d’en Garrot. Ara el senderó gira cap a l’est. Les roques han guanyat altura i es veuen els primers blocs caiguts per mor de l’erosió.

Aquesta punta està delimitada, en el seu costat de llevant, per un antic lloc de vigilància. Sembla que la seva existència es remunta molt més enrere però el que ara veiem, prou ben dissimulat per les pedres amb que l’han folrat, és un búnquer construït en temps de la Segona República.

Son les 9,50 h. No hem visitat el búnquer perquè caminam pel roquissar a vorera de mar i ens queda a un nivell superior.

Deixant enrere la punta de la Guardia d’en Garrot, entram a una nova rada on hi trobam el caló des Burgit, que hi arribam un cop superat un primer recó, casi inaccessible per la mar.

El caló és molt més petit que els altres que hem vist i no hi ha res.

Aquí hi acaben els camins que recorren el Parc Natural.

Ben aviat caminam a prop de successives cases d’estiueig que tenen redols del roquissar arreglats per fer-hi la seva estada més agradable. Llocs on posar-hi els para-sols i on fitxar-hi escales per davallar a l’aigua de la mar.

Noltros caminam una estona més...

...sempre ran de mar...

...per baix de les penyes.

Son, casi bé, les 10,30 h. i hem arribat a la bocana de la cala Barca Trencada.

Ens decidim a aturar a reposar una estona. Fet i fet duim dues hores caminant. Ens decidim per no arribar al fons de la cala, si no que ens quedam al costat oest de la seva boca. Aquí hi dona el sol i hi fa molt bona estada. El dia s’ha compost molt i casi fa caloreta.