TALAIA VELLA - CINGLES DE SON RUL·LAN pel pas des Ermitans i l'ermita de Sant Nofre

TALAIA VELLA

CINGLES DE SON RUL·LAN

pel pas des Ermitans i l’ermita de Sant Nofre

(21.04.2023)

Fins a tres ermites dedicades a Sant Nofre hi havia a Mallorca.  La primera es localitza al cim del puig de sa Bastida o puig de Sant Onofre, en terrenys de la possessió santjoanera de sa Bastida. És la que té documentada una presència més primerenca dels ermitans, que se remunta al començament del segle XV. La segona es localitza a Puigpunyent, en terrenys de la possessió de Son Fortesa, i el seu ús religiós es produí entre el segle XVII i l'any 1820, quan els ermitans foren substituïts pels pagesos. La tercera i la més desconeguda es localitza al terme de Deià, en terrenys de la possessió de Son Rul·lan, que fou habitada als segles XVII i XVIII (toponimiamallorca).

TEMPS TOTAL: 6 hores 20 minuts

RECORREGUT: 12,700 km

DIFÍCIL 

Plànol amb el track

El darrer cop que davallarem pel GR-221 cap a Deià ens quedarem amb les ganes de creuar el bosc que hi ha just baix dels Cingles de Son Rul·lan. Avui hem preparat aquesta volta amb aquest finalitat i la d’arribar a les runes de l’antiga ermita de Sant Nofre. Sembla que a Mallorca son tres els punts amb runes d’ermita dedicada a aquest sant, per informacions que en tenim de “toponimiamallorca”.

Son les 8,00 h del mati en deixar el cotxe aparcat a la vorera de la carretera, a l’altura del hotel Intercontinental,...

...més conegut per noltros com “Ca Madò Pilla”. El dia és clar i gens calorós. Bufa un vent considerable, molest i fred. Ben davant l’entrada de l’aparcament de l’hotel, al costat contrari de la carretera, hi comença un camí ample, amb un gran portell de ferro, però sense barrera, que ens mena a pujar per dins aquest alzinar.

Haurem de fer alguna ziga-zaga però, en general, la pujada resulta suau i no estam més que quinze minuts per arribar a l’ermita de la Trinitat.

Pau i silenci és el que hi trobam, com era d’esperar. També hi trobam una tenda de campanya i un cotxe amb unes persones, que no ens saluden. Son francesos.

Aquí mateix hi comença un altre camí, més estret que l’anterior, que ens mena cap a nord-est. Totd’una passam pel “Refrescador” on hi ha una taula de pedra i, ...

...només deu minuts més tard, arribam a la cruïlla del caminet que s’enfila cap als passos des Ermitans i de sa Paella. És una cruïlla ben clara i, per si no basta, com a senyal, afegirem que hi ha un pi caigut damunt el caminet, que l’han serrat per poder passar.

Aquest camí s’enfila fort i, a força d’algunes ziga-zagues, guanya altura molt aviat, ...

...fins arribar a una zona de roques clivellades. Seguint les senyes i algunes fites, entram dins una zona més planera, on hi trobam una sitja amb la seva barraca. Molt poc més amunt en trobam un altre de sitja, amb una roca prou gran al bell mig. Som al capdamunt d’unes timbes. Des de la cruïlla fins aquí hem pujat orientats a sud. Ara encaram una nova pujada cap a l’est.

No estarem gaire per arribar a la gran roca que ens indica les dues alternatives d’aquest pujada, és a dir, el pas des Ermitans, cap a l’est, i el pas de sa Paella, cap a sud-est.

Ara el territori és molt més empinat i les traces del camí des carboners, s’ha esvaït. Ens esforçam a localitzar les fites i seguir els tiranys, un tant coberts per la fullaraca de l’alzinar.

El caminet ens deixa just a la vora d’una zona de roques, hem de seguir avançant cap a l’est una estona més, seguint els peus de les penyes, per arribar al començament del pas des Ermitans.

Son les 9,25 h en arribar al pas.

És una encletxa ample i empinada que permet superar una primera paret de roques.

Hi ha posada una cadena i una corda per facilitar-ne el pas, encara que no resulta imprescindible. Després de la primera encletxa arribam a una segona, ben igual d’empinada i bona de superar.

També hi ha una corda que ajuda a la pujada. Al capdamunt del pas hi trobam un coll de caçador. Resulta sorprenent aquesta afició tan esforçada.

Una estoneta de pujar per dins els bosc, entre roques, i arribam a una sitja.

No hem de fer més que seguir el caminet dels carboners, ...

...que es va aclarint així com anam pujant, i després d’unes ziga-zagues i costes suaus, ...

...arribam a l’esquena de la Talaia Vella i al camí que mena des del se cim al refugi de s’Arxiduc.

Son les 10,00 h, ens encaram cap el refugi, on hi arribam tres minuts després.

És el punt més alt de la Talaia Vella (866 m), encara que el piló geodèsic del cim es troba un poc més cap al oest, a la cota 858.

Aquí hi bufa fort el vent i no resulta gens agradable estar-hi. Ben aviat començam a davallar seguint un camí ample.

El camí davalla orientat a nord, quan gira cap a sud és el moment d’abandonar-lo...

...per arribar al mirador des Garriguer.

Un mirador que fa molt temps no hem visitat. El seu estat és un tant degradat, o primitiu.

Es veu poc elaborat però, les vistes son espectaculars cap a la Foradada, la costa de Deià i Sóller.

Ara seguim el camí que arriba fins el mirador i acabam enllaçant amb el que camí que baixa des del refugi.

La davallada és ràpida i un tant relaxant, a pesar del vent empipador que ens arriba de ple.

Son les 10,25 h en arribar al coll de Son Gallard. Altre cop ens tocarà pujar una estona.

Seguim el caminet de s’Arxiduc. Ben definit amb costes suaus i mantingudes, que ens menen còmodament cap a les crestes dels Cingles de Son Rul·lan.

Mentre puja gaudim d’impressionants vistes dels fondals i de la costa. Cal esmentar que aquest camí de s’Arxiduc està molt “trepitjat” per moltíssims caminadors que hi passen.

Molt de parlar de s’Arxiduc, però del manteniment de la seva obra, poca cosa, per no dir res. Ara, posar traves per poder passar pel Pla des Pouet, si que en saben.

Son les 11,00 h en ajuntar-nos amb el GR-221, que puja per la coma des Cairats, ara el seguirem una estoneta, sempre pels punts més alts dels Cingles de Son Rul·lan.

És aquest redol el punt més alt de la volta d’avui, ...

...i el vent hi bufa fort aquest matí.

Uns deu minuts després, quan tenim a la vista el cim del puig Caragolí (945 m),...

...el camí abandona la cresta i comença a davallar, suaument entre el roquissar, per menar-nos cap a Deià.

El caminet està folrat de pedreny menut, senyal clara del pas freqüent dels caminadors.

Cercam un redol amb bones vistes i amb una mica de redós d’aquest vent que no afluixa i ens arriba amb tota la seva força.

Tot just arribar al tall de les timbes, el lloc desitjat es fa palès. Gaudim d’una bona estona de repòs amb vistes espectaculars.  

Son les 11,55 h. en seguir la caminada. Seguim pel GR-221, davallant en direcció a Deià.

És una davallada prou violenta que ens regala bones vistes de la “omnipresent” Foradada i de Deià.

Tan aviat com el camí es replana una mica i marca unes corbes, ens atracam al bosc d’alzines que volem travessar.

El camí ha mantingut orientació a nord-est i després del primer revolt ens encara cap a l’oest.

Idò, en arribar a la següent corba, abans de girar cap a l’est, és el moment d’entrar dins el bosc.

Son les 12,20 h. en deixar el GR-221 per un caminet ben clar, amb una tira de pedres entravessades al camí, per evitar confusions dels que volen seguir el GR-221.

A mesura que ens endinsam dins el bosc, el caminet es va esborrant. O millor, es converteix en un grapat de diferents tiranys, tots orientats a sud-oest, però amb petites diferencies d’alçada. Seguim algunes fites que trobam, però la realitat és que podem caminar per allà on ens resulti més còmode. Tanmateix no hi ha pèrdua possible. S’ha de seguir avançant cap a sud-oest. Sempre als peus dels Cingles de Son Rul·lan. Estam a recer del vent i del sol. A mesura que avançam, el territori es va replanant. Hem trobat la primera sitja i traces del seu camí.

Ara la caminada és una mica més còmode. No estarem gaire en arribar a una ample zona de marjades i camins per transitar per elles. Ens atracam a les restes de l’ermita de Sant Nofre.

Son les 13,00 h. en veure una primera paret seca, que marca el tancat exterior de l’ermita. Unes passes més endavant veiem les runes d’una menuda edificació principal així com d’altres annexes.

Alguna escaleta al marge i poca cosa més, a part d’esmentar la barraca amb plàstics que hi tenen muntada, suposam, els caçadors de la zona. Així mateix ens hem desviat uns dos-cents metres de la nostra ruta.

Ara caminarem, casi, al tall de les timbes, per arribar a l’estret de Son Gallard. Tornam a trobar més restes d’edificacions de carboners, barraca i forn de pa.

A les 13,30 h. arribam al camí, ample, ...

...que ens davalla per dins aquest estret de Son Gallard. És una davallada còmode i relaxant, que ens va molt bé.

No ens manca més que deu minuts, per arribar al mirador de Son Gallard, que hi ha a la vora del camí.

Esmentar que just abans hem deixat de banda el camí de carro que baixa nord-est, cap a Son Gallard, per seguir un camí de ferradura, nord, més planer.

Després del mirador seguirem davallant per acabar entrant dins una zona més planera.

Aquí hi trobam el mirador des Tudons, que hi arribam a les 14,00 h.

Com no podia ser d’altre manera i ben igual que passa a casi tots el miradors, l’espectacle està garantit i la presència de sa Foradada és assegurada.

Seguim el camí ample que ens mena orientats a l’oest, per dins l’alzinar i ben aviat arribam al camí, que hem fet servir de bon matí. No ens queda més que davallar cap a la carretera i arribar al cotxe. Son les 14,10 h.

Ha resultat una bona volta.

Selva/Sóller, agost 2023