EXCURSIONS PER MALLORCA

Som tres amics que sortim un cop per setmana. Aquest blog no és més que un recull de les imatges preses al llarg de les excursions, amb les impressions i la forma personal de veure i viure la caminada feta. Podràs seguir les nostres passes, gaudir de racons allunyats... més que una publicació dels itineraris que hem fet, vol ser una invitació a gaudir dels moments reflectits al text i a les imatges. El track no és una guia per fer l’excursió, simplement ha estat el nostre recorregut.

dimecres, 16 d’agost del 2023

PUIG DES COCÓ - PENYAL DES LLAMP pel pas des Tauló

PUIG DES COCÓ – PENYAL DES LLAMP

pel pas des Tauló

des de Raixa

(17.03.2023)

Gran part del recorregut d’avui és per dins la possessió de Pastoritx, una de les més extenses de Valldemossa, amb 750 quarterades, bàsicament alzinar i olivar. L’etimologia prové del llatí pastoricium, (lloc de pastures, pasturatge), amb la terminació modificada per les llengües mossàrab i musulmana, essent més tard incorporada, sense canvis sensibles, al català.

TEMPS TOTAL: 6 hores 15 minuts

RECORREGUT: 13,600 km

DIFÍCIL

Plànol amb el track

Segueixen els problemes als accessos a la Serra de Tramuntana i cercam alternatives, tal vegades, manco ambicioses. Avui farem una volta per la clotada de Pastoritx.

A les 7,45 h. som a l’aparcament de Raixa, gaudint de la bondat del temps i la calma del lloc. Només hi ha mitja dotzena de cotxes, suposam dels empleats de la casa, i el dia es presenta clar i tranquil. Fem un exercici d’imaginació al voltant del tipus de vida del cardenal Despuig, partint d’aquesta immensa propietat de Raixa i de les seves construccions.

La nostra fita es troba a un cinc quilòmetres enfora d’aquí. És el pas des Tauló, una via ràpida per accedir a un coll de caçadors, per les informacions que ens han arribat del nostre amic Josep Ferrer de “Viaranys”.

La caminada serà llarga així que començam decidits, seguint una ample pista que voreja l’hort de tarongers.

Mentre caminam veiem l’imponent casal, així com algunes petites edificacions a la cresta de la muntanya, just darrera seu. Poc mes enllà es veu la paret de contenció que guarda el gran safareig de Raixa. Aquest camí no és l’original, que passa just a la vora de les cases.

Tot just acabat l’hort, farem una petita ziga-zaga i acabarem seguint l’antic camí de carro que ens menarà, a poca distància del torrent de Raixa, a caminar entre els cims de les muntanyes “es Colomer” al sud i “ets Homonets” i “sa Falconera” al nord. El camí de carro te una costa suau i mantinguda. No és una caminada feixuga però hi hem de posar un cert grau de curiositat per trobar detalls per a comentar i evitar l’avorriment. Els pins que hi ha a la vora del camí son realment molt alts. Afortunadament s’han salvat de les destrosses de la passada tempesta.

Son les 8,30 h. en arribar a les restes de Raixeta. Recordam el primer cop que passàrem per aquí, ja fa anys, i comentam com la destrucció del que queda és prou depriment.

Fins i tot l’enorme lledoner no ha resistit les envestides dels temporals.

Per un senderó, ens atracam al llit del torrent, que avui està sec, i seguim la caminada per un tirany, ben marcat i trepitjat.

Sempre a la vora del torrent, uns cops a la seva dreta i els altres per l’esquerra.

Travessam la zona on el torrent està estret entre les faldes de “na Fàtima”, al sud...

...i el “Cingle de sa Milana” al nord.

En aquest redol hi ha la paret de terme, que separa Bunyola de Valldemossa. La travessam per un portell i, tot seguit, arribam a un camí més ample, ...

...que encara te restes del seu empedrat.

Ens sorprèn, ja que ara el torrent mena prou cabal i ens trobam amb un gorg d’aigua ben transparenta i gelada. El camí s’enfronta a unes costes una mica més empinades i acabam en un territori planer i molt més obert. Hem deixat darrera l’ull de la font de Pastoritx, responsable del cabal del torrent.

Ara caminam devora un torrentó, molt ben aparedat i empedrat, però sec.

Pocs minuts més endavant arribam a una zona ample, on s’ajunten dos torrentons, els dos ben aparedats i empedrats i amb ponts de pedra encaixada ben conservats. És clar que ens atracam a les cases de Pastoritx. Sentim la remor de motors de serrar feinejant en les tasques de neteja dels olivars malmesos per la tempesta de primers de mes.

Sabem que la propietat de Pastoritx no ho posa fàcil als que volen passar per aquí, així que anam ben alerta a atracar-nos més del compte. Seguim un eixugador que manté orientació nord però no el travessam per un pontarró que trobam, sinó que seguim pel seu costat esquerra (orogràfic). Mantenim orientació a nord mentre travessam amples marjades d’olivar malmenat per les ventades. Sabem que davant nostre hi trobarem un antic camí de carro.

Son les 9,40 h. en arribar al camí que cercam. És el camí que puja per la coma de ses Sitges. Es veu que fa estona que no hi passen carros ni altres vehicles.

Ens hem separat del centre de la clotada i poden gaudir de les primeres vistes de les cases de Pastoritx amb el seu aqüeducte particular i representatiu.

El camí ens mena per l’alzinar, que també ha rebut fort les ventades. Molts de cimals romanen enterra o al bell mig del camí.

Son les 10,00 h. en arribar a les restes de la “Caseta de s’Ullastre”. És un punt de referència per seguir la nostra descoberta d’avui.

Ara haurem de guanyar una mica d’altura i, seguint un nou camí de carro, arribarem a una sitja, casi bé als peus de les penyes. Ara ens tocarà cercar el pas. Així mateix tenim alguna informació i les penyes que tenim a l’est ens hi menaran. En arribar al peus de les penyes no tenim altre que anar avançant cap a sud, sense perdre altura. Alguna senya o tirany més marcat en ajuden a arribar al pas, uns deu minuts després de deixar la sitja.

Son les 10,30 h. en arribar al lloc que cercam, el pas des Tauló. Es veu un pas prou elaborat.

El primer és una forta barra de ferro clavada a la roca, que ajuda a superar un petit escaló ensementat per donar-li seguretat.

Tot seguit es tracta de creuar una petita timba, aprofitant una encletxa a la roca. També per major seguretat o comoditat, damunt l’encletxa hi han posat un tauló i, a la roca, han clavat unes anelles amb un fil gruixat, a manera de passamà.

Suposam que algunes esllavissades han fet malbé el pas original, perquè veiem antigues barres de ferro clavades enterra, a llocs actualment casi inaccessibles. Tot plegat ens sembla un pas prou segur i amb molt poc risc. Per acabar de sortir-ne, hem de superar una mena de terraplè, resultat d’una nova esllavissada, però sense major complicació.

Un cop superat el pas no hem de fer més que seguir el senderó, ben marcat. Efectivament, tot just sortint del pas hi ha una cacera de filats, ens sembla que l’han feta servir aquest mateix any.

El sender ens mena, pujant no massa empinat, cap a l’est, fins arribar a una zona molt més planera.

Som al costat est de la vall de Pastoritx i les vistes resulten espectaculars.

Noltros a l’ombra i la vall a ple sol.

Seguim el senderó, que ara manté orientació a sud.

Ben aviat sortim del bosc i, ...

...un trenta minuts després del pas, ens sorprèn trobar-nos amb un gran rotllo d’era. Som a la rota d’en Cotó. Fent us de la nostra imaginació, relacionam aquesta era amb el territori relativament pla, marjat, sense arbres i el camí des Caragol, que puja directament de les cases de Pastoritx fins aquest altiplà. La conclusió és que aquí s’hi conreava alguna mena de cereal i ja el davallaven net de pols i palla a les cases.

Aquesta era és una miranda perfecte de tota la contrada i l’aprofitam per fer-hi una estona de repòs.

Son les 11,40 h. en reprendre la caminada.

Seguint el senderó, ben aviat creuam la paret seca de partió de terme i entram en un territori més abrupte.

Ja tenim a la vista el Cingle de sa Milana, on hi acaba la cresta de la Coa de sa Rata, que fins ara teníem al costat est.

A les 12,00 h. creuam la paret que tanca el coll de Raixeta.

És el moment de decidir per on farem la tornada. Un punt que havia quedat obert de bon començament.

Una alternativa és baixar per aquest comellar de na Morta, passant vora la font de Raixeta i, més avall arribar a les cases. L’altre opció és coronar els cims del puig des Cocó i de la Penya des Llamp, també anomenat puig Pla, i acabar davallant pel coll des Porrassaret. Tres punts geogràfics en línia de nord a sud.

Ens decidim per la segona opció. La pujada al puig des Cocó és cosa senzilla i arribar al cim no ens ocupa més que deu minuts.

La davallada cap el coll que ens separa de la Penya des Llamp resulta més complicada.

Un territori ingrat de pedreny a lloure i algunes roques grans que ens compliquen la caminada.

Seguim la paret seca i acabam per passar a l’altre costat per un portell.

Son les 12,40 h. en començar a pujar a la Penya des Llamp i cinc minuts després hem arribat al cim.

La davallada fins el següent coll serà una altre història. Tenim davant nostre un territori amb molta més pendent.

Roquissar amb fort desnivell i ple de carritxeres i encletxes amagades. Cada passa és un risc de caiguda. Serà una llarga estona de caminada incòmoda. El sol ens dona de ple i fa calor.

La vista de la gran mola de sa Gúbia ens dona una mica de conhort.

Son les 13,15 h. en arribar al coll des Porrassaret. Però el mal camí no s’acaba.

Ara ens toca davallar per aquesta coma, seguint les restes d’una antiga paret seca, que sabem que ens menarà a les restes d’una barraca, on hi arriba un vell camí de carro. Torna a ser una lluita constant contra el pedreny a lloure i les carritxeres que traven els peus. Només seran quinze minuts però han semblat molt més.