dissabte, 31 d’octubre de 2015

SERRA DE PEDRUIXELLA



SERRA DE PEDRUIXELLA
Puig de Can Massot
(634 m)
(16.10.2015)
Tota aquesta zona presenta una barreja de roquissars i cingleres de poderoses formes, confrontats per dolines, amb una pobre vegetació, però casi sempre amb vistes de la mar. L’emplaçament d’aquesta serra, entre les valls de Mortitx, Ariant i d’en Marc, la converteixen en una bona miranda de tots els voltants. Però, sense oblidar, que és una zona de passa difícil.
DURACIÓ TOTAL: Sis hores i mitja.
RECORREGUT: 8,180 km.
DIFÍCIL
Aprofitam que la setmana passada anàrem al Clot de Deu, molt a prop d’aquí, i poguérem veure els cims d’aquesta serralada, ens hem decidit a tornar per aquest redol i ampliar els nostres coneixements…
A les 8,15 h. son a l’entrada de Mortitx, on hi comença la caminada d’avui. Tenim informacions de la ruta, així que no ens resulta complicat trobar el camí a seguir.
Hem d’agafar el camí que trobam a nord, just passat la vella sínia.
El camí ens mena a la vora d’una vinya, despullada, de fa poc, dels raïms. Al cap del camí hi trobam l’entrada a la finca pública.
Seguim el camí que baixa a la Coma, primer en suau pujada i després una curta baixada fins arribar a la reixeta de partió de finques, al camí del coll de s’Era. Ben davant nostre hi tenim la Penya Roja. Estam orientats a l’est.
Vorejam la reixeta mentre anam, fora camí, per dins una garriga espessa i ben humida per la rosada.
Ben aviat entram a la zona de roques, peces grans separades per passadissos coberts de carritxeres. No deixam de pujar per aquest terreny incòmode. L’orientació es molt senzilla, hem d’arribar al collet que hi ha devora el cim de la Penya Roja.
Mentre tant, cada cop que ens giram contemplam el coll de s’Era, una zona de conreu mentre aquestes penyes.
El dia es clar i no fa gens de fred. Caminar es fa molt agradable i les costes no son excessives.
A les 9,15 h. arribam al coll. Les vistes s’han eixamplat molt.
El sol ens dona de ple.
La caminada prevista és seguir els successius cims d’aquesta serralada, fins arribar al més alt, que és el puig de Can Massot.
No trobam gaires fites i tampoc son necessàries.
Aquests cims son accessibles casi bé per onsevulla i només cercam el camí més senzill. És una ascensió no gaire feixuga.
Ara guaitam cap a Pollença i la seva badia.
A les 9,30 h. arribam al primer cim, de 501 m. al següent cim, de 556 m. hi arribam a les 9,50 h.
Les vistes s’han eixamplat encara més, podem veure casi be tot el territori que hem trepitjat per pujar.
Les zones cobertes de carritxeres...
...s’alternen amb el roquissar, o llisar.
Seguim pujant per assolir el primer objectiu d’avui, el cim més alt,...
...on hi arribam a les 10,30 h. el puig de Can Massot, de 634 m.
Casi bé tenim visió de tot l’entorn. A nord hi ha la mar, girant cap a l’est hi veiem la vall d’Ariant...
...i el massís del puig Gros de Ternelles, amb el Pa de Figa, el de Gironella i l’Esbaldregat de Pedruixella en primer lloc.
Enfora hi veiem part de les badies de Pollença i Alcúdia, la vall d’en Marc, Cuculla de Fartàritx, puig de Ca i Tomir,...
...també més enfora el Massanella i el puig Major, i tornam a acabar la volta mirant a la mar.
Després de descansar una estoneta, seguim el nostre camí.
Hem mudat d’intencions i decidim deixar de banda les informacions que tenim, que ens menarien a davallar cap a la Malè per travessar la clotada i tornar a pujar pel pas del Garrover.
En comptes d’això el que farem serà no abandonar aquesta serralada i voltar-la, seguint les seves crestes. Tanmateix acabarem per trobar-nos amb el camí que ve de la Malè.
Així, el primer que feim es davallar al pla de ses Basses, que tenim just davant nostre, mirant orientats a la vall d’Ariant,...
...i en comptes de seguir davallant, ens desviam cap a oest, per tal d’anar voltant la cota 601.
Per descomptat que no hi ha camí...
...ni fites.
El territori és de roques i moltes pedres a lloure.
Encletxes i garriga es succeeixen i noltros miram d’avançar per allà on ens sembla manco complicat.
Avançar es fa cada cop més complicat i el cansament no ens ajuda gens.
Al manco el temps ens acompanya i no fa gaire calor.
L’esforç és compensat amb les vistes que es van obrin així com avançam.
Acabam per guaitar directament damunt s’era de la Malè. Son les 12,10 h. i ens sembla que el territori és accessible per poder davallar-hi per aquí.
Però aquesta no és la nostra idea, així que seguim les crestes mantenint la vall de la Malè al nostre costat nord.
Ens sorprèn trobar una gran fita, com si assenyalés una via de baixada a la vall. Feim una mica d’investigació però no aconseguim localitzar-ne d’altre. Seguim el nostre camí.
Les altures casi bé no muden...
...i anam superant les successives cotes 587 i 585,...
...fins arribar a la vista d’una clotada, coberta de carritxeres.
Pensam que som a prop del pas des Garrover...
...i davallam decidits.
No estarem gaire a comprendre que encara no hi hem arribat.
Son les 13,10 h. Creuam la clotada (foto retrospectiva)...
...i acabam davallant pel torrentó de desguàs,...
...que ens aboca a una nova clotada.
Les roques son de formes ben curioses i mostren els reguerons gastats per l’erosió.
El paisatge és impactant...
...i la dificultat d’avançar és gran. Les formacions càrstiques es repeteixen mentre davallam per allà on ens sembla millor. 
A les 13,30 h. arribam al camí que ve del pas des Garrover. Hi trobam fites a cada pocs metres i les seguim sense dificultat.
Sobtadament i canviant la tendència natural del territori, que es de baixada, ens trobam altres fites que ens desvien a cap a sud-est i, sense perdre altura, ens menen per noves clotades cobertes de carritxeres.
Ja no seguim el camí “clàssic” de la Malè. No es veu gaire trepitjat però si que les fites es repeteixen regularment. L’orientació que mantenim és bona i caminam cap dret a les penyes que donen forma al coll de s’Era.
Aquest darrer boci és fa especialment feixuc.
Fa calor i avançar entre carritxeres o be saltant per les roques ens ha deixat ben tocats.
A més, cada clotada que creuam esperam que serà la darrera, però n’haurem de creuar quatre abans no comencem a davallar cap el coll de s’Era.
A les 14,20 arribam a la pista que hem caminat de bon matí. La Penya Roja i el coll de s'Era, al fons.
La seguim, pujant, per sortir d’aquesta petita clotada i arribar, de tornada, al botador per entrar dins les vinyes de Mortitx.

La fi és a tocar, seguim el camí, passant pel costat de les cases de Mortitx, i pocs minuts més tard arribam a la carretera de Pollença a Lluc. 
Ens sorprèn la quantitat de cotxes que hi ha aparcats als voltants del portell d’entrada, i això que no hi ha llocs.
Hem acabat ben “tocats”, però la ruta s’ho val.

Selva/Sóller, octubre 2015

1 comentari:

  1. Hola Llorenç,
    Un itinerari força exigent per la duresa del terreny i per la durada, sis hores i mitja no són bromes, ara bé l'esforç es veu recompensat per les vistes espectaculars que es gaudeixen. Sense un bon estat físic, no és gens senzill.
    Enhorabona a tot el grup.
    Salutacions amic!

    ResponElimina