pel passos des
Fraguel i d'en Pep
(13.11.2015) La comuna de Bunyola possiblement sigui
el millor lloc, on sense molt d’esforç, i a prop de Ciutat, puguem veure i
gaudir del bosc mallorquí en tota la seva plenitud, ja que des de sempre ha
estat més o manco protegida. És propietat del poble de Bunyola, i avui està
gestionada pel Govern Balear.
DURACIÓ TOTAL: Cinc hores i tres quarts
RECORREGUT: 15,280 km
DIFICULTAT
MITJANA
Fa temps que no hem caminat per aquestes muntanyes de
sa Comuna de Bunyola i per avui tenim una volta que només coneixem en part.
Començam la caminada al cementeri de Bunyola, son les
8,00 h. d’un mati no gaire fresc però molt emboirat. Caminam cap al camí des
Cocons, per on seguim per tal d’arribar a la Coma Gran. Això, però,
serà molt més endavant.
De bon començament no hi ha gaire novetats. Es tracta
de caminar pel camí asfaltat que mena a un grup de cases que envoltes el nucli
de la propietat des Cocons. No hi ha cap problema de pas i seguim pel camí, que
poc després acaba d’estar asfaltat i és un camí de carro que ens va enfilant
entre les diferents propietat, més o manco cuidades.
A les 8,30 h. arribam a la cruïlla de Ca na Moraguess,
aquí hi arriba el camí que férem servir de tornada.
Així mateix la pendent es
va accentuant així com avançam, ...
...mentre ens atracam al punt conegut com sa Cova.
És que hi ha una casa construïda sota una gran balma. El camí ara està
encaixonat entre aquestes grans penyes. Aquesta casa no fa tan que estava
abandonada, avui es veu arreglada i habitada, al manco hi ha un bon corral amb
aus diferents.
El camí encara es fa més costerut i encaixat entre
les penyes, és un estret entre les parets dels estreps del Penyal des Corb.
La pujada és ràpida i feixuga, fins no arribar a la barrera d’entrada a
sa Comuna de Bunyola. Son les 9,00 h.
Entrar dins sa Comuna no representa cap canvi, tret
que ara caminam entre les alzines d’aquest gran bosc, però seguim pel mateix
camí de carro. És el que feien servir per treure el carbó, la llenya, la calç i
altres productes d’aquest bosc.
Haurem de caminar uns vint-i-cinc minuts per arribar
al punt on abandonam el camí i la
Coma Gran. És on aquest marca una lleugera corba a l’est,
...
...molt a prop del llit del torrent, on hi ha un rotllo de sitja.
Creuam per aquí i ens encaram a les rampes d’aquest
alzinar. No estarm gaire a veure marques clares del pas d’altres persones. El tirany
resulta ben evident i ens mena cap dret a les penyes, en un lloc molt
accessible.
Tot just ens hem enfilat a les primeres roques, veiem que aquí hi
ve a morir una paret de partió, que té un petit esbaldrec amb senyals evidents
del pas del personal. Noltros feim el mateix i després d’unes senzilles
grimpades ens trobam al cap d’amunt de les penyes. Això ha estat molt senzill.
Les informacions que manejam indican un pas fet a
força d’ancoratges d’acer inoxidable. Ens pica la curiositat i anam a trobar-lo. No està més que a uns vint
metres i vista la seva construcció, creiem que és obra dels que venen a fer
escalada a les timbes des Fraguel.
Aquest és un accés molt fàcil i segur, i
queda molt a prop de la carretera de pujada a la Comuna.
És a on ens adressam un cop superat el primer pas. Poques
passes per un sender ben marcat, el que ens reforça la creença que hi passa
molta gent pel tema de l’escalada.
A
les 10,00 h. som a la carretera. No tenim més que seguir-la per arribar a la
caseta de Cas Garriguer.
El dia segueix tapat. A estones sembla que es volen
obrir clarianes al cel, però el sol no acaba de guanyar la partida i ben aviat
torna a estar tapat per les boires. És una passejada agradable. Ens relaxam i
agraïm aquest itinerari d’avui coma recompensa de la duresa de la volta de la
setmana passada.
A més tenim un regal molt preuat. Les arboceres estan en el millor
moment, tenen un esplet espectacular i el fruit és a punt de menjar. En feim un
bon recapte de totes les que podem abastar.
A les 10,30 h. arribam a Cas Garriguer, on tenim
previst fer el descans d’avui.
És una estona agradable però trobam a faltar una
mica de sol.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,15 h. reprenem la marxa i enfilam el camí
que ens torna a menar per dins la coma Gran, però ara de baixada.
Resulta
evident la importància d’aquesta via. El camí de carro està ben marcat i casi
be és transitable. Les pendents no son gaire empinades i la caminada es fa prou
agradable.
El bosc ens regala amb tot un seguit de bolets, la majoria
desconeguts per a nosaltres. Alguns realment espectacular. Llàstima que no els
sabem identificar, ni tan sols amb l’ajut del llibre dels Bolets de les
Balears.
Sabem que haurem d’abandonar aquest camí o, d’altre
manera, arribaríem allà mateix on l’hem deixat de pujada. No sabem on és el
punt, no sabem si hi haurà fites. Ens guiam pel mapa que tenim i la intuïció, i
decidim sortir del camí en el punt on hi ha les parets d’una barraca de
carboner, al costat nord. Uns sis-cents cinquanta metres des de Cas Garriguer.
Envestim les costes de l’alzinar i ens atracam a les
penyes.
Ben aviat trobam alguna fita i amb uns set minuts arribam a les balmes
rogenques dels peus de les penyes.
Les fites son més espesses i ens menen uns
metres més a l’est, ...
...fins arribar al pas d’en Pep o des Planitjar, una encletxa
molt fàcil de superar.
Una grimpada senzilla i no massa arriscada i altre cop
som a dalt de les penyes.
A les 11,45 h. hem superat el pas i ens trobam en un
territori planer, cobert de garriga no gaire espessa. Hi ha fites, que seguim,
i ens menen cap el camí de carro que volta aquests cims.
A les 12,00 h. arribam al camí i a una cruïlla, som
al Planitjar, amb el seu conegut pou.
Noltros hem de seguir pel braç que va a
sud. La veritat és que dubtàrem de si baixar per la coma d’en Buscante o per
aquest camí, però la decisió fou fàcil.
Així, idò, seguim per aquest camí de
carro, que ens mena per territori planer del cap d’amunt d’aquest puig. El bosc
ens segueix regalant amb espectaculars arboceres i un mostrari de bolets d’allò
més extens.
També és ara que caminam just a l’altre costat de la coma, pel punt
on hem sortit de pujada. Provam de localitzar el lloc on hi ha el pas de
sortida. És difícil i no passa de ser un exercici d’imaginació.
Així mateix, arribat el seu moment, se’ns obrin
davant nostre espectaculars vistes de tota la Badia de Palma.
Altre cop lamentam la mala sort de no gaudir d’un dia clar.
La caminada és prou agradable i no hem de fer
més que seguir el camí de carro, que ara ens mena, davallant, a fer llargues
corbes per anar superant els desnivell mantenint una pendent raonable.
El camí
està molt mal menat. Els aiguats li han llevat la capa superior de terra i
només queden les pedres més grans. Entre hi han crescut les carritxeres, de
manera que casi només queda visible la filada de pedres superior del marge de
sosteniment.
A les 13,15 h. arribam a la carretera asfaltada que
davalla de Cas Bergantet.
La seguirem, davallant, i ens menarà fins a Ca na
Moragues, que hi arribarem només deu minuts més tard.
La resta de la caminada ha perdut tot es “glamour”.
No hi ha sorpreses ni panorames espectaculars. Passam, altre cop, davant les cases
i hortets dels voltants des Cocons, i també caminam els prop de nou-cents
metres que ens separen de la carretera de Bunyola.
Arribam als cotxes a les 13,50 h. Finalment ha resultat una volta prou llarga i
no gaire feixuga, tot i que les nostres cames ens recorden l’esforç.
Selva/Sóller, 23 novembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada