NA FERRANA
pels passos de s'Encletxa i de sa
Nineta
(11.03.2016) A
cavall entre Esporles i Puigpunyent s’hi troba aquesta gran mola, na Ferrana li
deien abans, seguint una antiga costum de feminitzar els noms partint del
llinatge dels propietaris, en aquest cas, els senyors de Son Ferrà. Avui és més
coneguda com a Fita del Ram
TEMPS TOTAL: Cinc hores
RECORREGUT: 9,550 km
DIFICULTAT MITJANA
Després d’un parell de dies de pluja, avui ens hem
decidit a fer una volta per na Ferrana, avui més coneguda com a Fita del Ram.
Provarem de pujar-hi per un pas que encara no hi hem passat. Sabem que podem
tenir problemes de pas, per això hem esmentat que ho provarem. Veurem com mos
va.
A les 9,00 h. deixam el cotxe a la vorera de la
carretera, a prop del coll des Grau. Tenim l’intenció de passar per les cases
de Cas Metge. Trobam la barrera oberta i, tot i que hi ha un lletrero de
prohibit passar, pujam pel camí.
Ben aviat ens trobam amb un cotxe que davalla.
Demanam permís a la persona que el mena i no ens posa cap emperò. Tenim el pas
lliure. És un bon començament.
Només cinc minuts més tard arribam a les cases.
La
carrera està tancada amb una barrera.
Donam la volta per un camí, que ens mena
a dins una ampla marjada mentre feim la volta a les cases.
Les marjades amples
ens mostren una verdor tendre i ben lluenta. És que els sol ens dona de ple. El
dia és molt clar però fa fred.
Seguim pujant pel camí, passam vora els dipòsits
d’aigua per abastir les cases...
...i ben aviat arribam al coll Paredat. Son les 9,20
h. Tenim els penya-segats, del Pla de Sobremunt, ben a la vista, cap a l’est.
Les indicacions que feim servir ens indiquen que hem de seguir el camí, cap a
sud-est. Noltros comentam que ens sembla que el més lògic seria pujar per dins
l’alzinar, cap dret als penya-segats. Però decidim fer cas a les informacions.
Aquest camí el coneixem, d’una altre volta que férem
per aquest redol. Anam pujant per un olivar abandonat, farcit de pins caiguts
per les ventades.
Molt a prop de la barrereta que dona pas a s’Hort des Pouet,...
...uns cinquanta metres abans, deixam el camí i, seguint les fites i un tirany poc
marcat, ens reorientam cap a nord-oest.
Anam pujant algunes marjades i, després
de passar vora el Pou Gran, ...
...quin diàmetre és considerablement ample, ...
...arribam a
les runes de s’Ermita.
Només en resten les parets exteriors d’aquesta
construcció. Son les 9,50 h.
Estarem deu minuts per trobar-nos amb una paret de
partió amb reixa de fil ferro. Pensam que és la mateixa que arranca del coll Paredat.
Les fites ens menen per una estreta cornisa a les roques, ...
...per salvar aquesta paret
i, ...
...tot seguit hem arribat a s’encletxa anomenada el pas de na Lluïsa, encara
que sembla que altres l’anomenen el pas de s’Encletxa.
No és altre cosa que un
xap a les penyes, una fesa, per la que pujar és molt senzill. Hi veim algunes
margets que ens faciliten el pas.
A les 10,05 h. hem superat el pas.
Som a la punta
oest del Pla de Sobremunt.
Aquí hi corre un oratge ben gelat, això facilita una
bona visibilitat. El cel és net de niguls i les vistes son ben amples, amb el Galatzó al fons.
Casi bé ens
trobam damunt els camps de Cas Metge.
Decidim anar a berenar a na Ferrana, sa Fita del Ram,
...
...així que ens orientam a nord-est evitant passar pel cim de sa Mola.
Ben aviat
hem trobat un camí de carro, dels que feien servir els carboners. Està ben
trepitjat i el seguim. Ens mena a voltar sa Mola fent una caminada relaxant i
entretinguda, però mancada de tota vista. És un paratge sense altre risc que la
manca de referències visuals. Així mateix controlam la nostra situació mentre
avançam per aquests camins.
No estam gaire a trobar el tirany que ens ha de
menar al petit pla que envolta la
Fita del Ram. Son les 10,50 h.
Passam vora un avenc i per la
cova dels Ermassets.
Arribam a la
Fita del Ram. Son les 11,10 h.
Ja sabem que no hi ha gens de
vista, així que no ens hi estam gaire i decidim anar a berenar al cap d’amunt
de les penyes del costat sud. Hi estam a ple sol, a recer de l’oratge fred, que
aquí dalt hi corre amb més nirvi, i gaudim de molt bones vistes de la badia de
Palma i de tota la ciutat i els seus voltants.
Un bon lloc per fer un cafetet...
...amb el Galatzó, al fons.
A les 11,45 h. seguim el nostre camí. Ara anam a
cercar el pas de sa Nineta o de Son Noguera. També sabem que aquest camí està
tancat, just arribant a la carretera, així que ens cercarem una sortida
alternativa.
Seguim les fites, per un tirany que es veu molt
trepitjat.
Ens mena a creuar fins a l’altre costat d’aquest puig.
Caminam
orientats a nord, pràcticament seguint la paret de partió de terme. A les 12,25
h. arribam a un altre camí de carro, que seguirem cap a sud-oest.
Només deu
minuts més tard trobam un nou camí de carro que arranca al costat nord.
És el
que hem de seguir.
Aquest camí ens atraca decididament als penya-segats que
pengen damunt Son Noguera de Superna.
Poc menys de deu minuts de caminar per aquest camí i
arribam al començament del pas.
En realitat la construcció d’aquest camí de
carro va provocar l’obertura d’aquest pas.
Sobre tot a la part superior, ...
...on es
pot veure la feina feta per obrir-se pas entre les penyes.
Aquest camí davalla,
...
...a força de ziga-zagues, penjat de les penyes, aprofitant les roques i amb grans
marges de sosteniment.
Amb un no res hem deixat enrere els penya-segats i
caminam dins el bosc d’alzines. El camí es tornat més dolç i les ziga-zagues
son molt més llargues i amples.
A les 12,50 h. arribam vora una paret que separa el
bosc de les terres de conreu. El camí de carro segueix paral·lel a la paret.
Després de passar vora un forn de calç, ...
...i a dins les terres de conreu veiem el
pou de neu de Son Noguera.
Hi anam a fer una ullada. Trobam que està molt ben conservat. El
redol es veu net i arreglat.
Seguim una estona més per aquest camí de carro fins
que decidim passar al costat dels conreu, per un esbaldrec. A partir d’aquí
anam improvisant per tal de tornar a arribar a les terres de Cas Metge.
Caminam per marjades més o manco netes, sense perdre
altura i orientats a sud, seguint la corba de la muntanya. Ben aviat ens trobam
amb un portell que podem passar sense dificultat. Hem entrat a les terres de Can
Xemeneia. Però es que només cinc minuts més tard ens trobam amb una paret amb
reixeta. No ens queda altre opció que botar-la, cosa que no ens agrada
fer. Son les 13,15 h.
Pel mapa que feim servir, pensam que ara son a les
terres de Cas Mestre.
De fet, uns deu minuts mes tard arribam al safareig que
està una mica més amunt que les cases de cas Mestre. El safareig està fora de
servei i les cases en un estat un tant precari.
Seguim amb la
mateixa orientació i altura i a les 13,30 h. ens trobam amb una nova paret de
partió amb reixeta. Aquest cop no caldrà botar-la perquè aprofitam que ha
caigut un arbre i hi ha un boci esbaldregat.
Hem entrat a les terres de Cas Metge. Ara respiram
més tranquils. Sabem que tenim permís per passar per aquí.
Ben aviat trobam un camí de carro, que ens sembla que
davalla de dins el bosc. Això casi ens confirma el que hem comentat no fa
gaire. Que ens hem equivocat sortint del bosc perquè hem trobat massa
entrebancs. Probablement a dins el bosc no hi ha tantes parets ni reixetes.
Seguim aquest camí que ens mena directament a passar
entre els dipòsits d’aigua i, ...
...novament, vora les cases de cas Metge...
...i al camí
que ens deixarà arribar a la carretera.
Sortint ens hem creuat amb un cotxe que puja, ens ha
saludat amb tota normalitat i ens ha semblat que no l’hi ha molestat trobar dos
caminadors.
Teníem moltes dubtes que aquesta volta sortís be,
però ara sabem que no ens podia sortir millor.
Selva/Sóller, juliol 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada