VOLTA A LA TORRE NOVA DE
S’EVANGÈLICA
Torre Nova, s’Algar,
ses Ortigues
(03.03.2016) Un itinerari als límits del terme d’Andratx,
al estreps nord-oest de s’Esclop, a on la costa és abrupte, acabada en penya-segats
de més de cent metres i torrenteres braves, obagues i atapeïdes de vegetació.
Tot plegat ens mostra com està configurada la costa nord.
DURACIÓ TOTAL: 4 hores i 40 minuts
RECORREGUT: 8,900 km
DIFICULTAT
MITJANA
Son les 8,40 h. en deixar el cotxe vora la carretera,
aproximadament al km 101,900 de la carretera Ma-10, entre Estellencs i Andratx. És un dia una mica ventós i
molt fred.
Seguim la pista que arranca a la pròpia carretera i
ens fa davallar no massa precipitadament, al camí vell d’Andratx a Estellencs,
entre els pocs pins que es salvaren d’aquell incendi de fa uns anys.
Caminam pels peus del Cingles d'en Barrina.
Ben aviat
tenim a la vista el nostre primer objectiu del dia, ...
...és la Torre Nova, ...
...per
arribar-hi seguim el vell camí, ...
...fins a passar vora una caseta anomenada Cas
Torrer. Tenim la mar a la vista, tota farcida d’onades blanques de temporal.
L’oratge ens arriba bé de ple i el fred encara és més intens.
En realitat hem
caminat per un boci del camí vell d’Estellencs però ara l’abandonam per
davallar una mica i arribar a la torre. La pista que ara seguim no ens menarà
directament a la torre, si no que es desvia abans d’arribar al pujolet on hi ha
la construcció.
Anam per dins la garriga novella, que brosta amb força, i ens
trobam amb el que segurament era el camí que es feia servir per arribar a la
torre.
Està ben delimitat per pedres que formen el marget. A més hi ha algunes
marques de pintura verda.
Així que molt poc abans de les nou hem arribat a la Torre Nova.
Abans hem
passat vora les restes d’una barraqueta esbaldregada.
L’espectacle que gaudim
es grandiós. La mar en una demostració de la seva força desfermada, manté tot
el que ens abasta la vista, espurnejat de sabonera blanca.
La línia de la costa
també és una cinta blanca sens fi.
El Gran i General Consell va acordar la seva construcció el 1616. Segons Weyler es va acabar el 1619.
L’oratge es l’únic element que no resulta
agradable en aquest punt.
No ens hi estam gaire tampoc.
La nostra propera fita es arribar a la vorera, al
lloc anomenat s’Algar. Anam a recobrar la pista que hem seguit inicialment per
davallar, ...
...però ens decidim a fer-ho voltant el petit turó on hi ha la torre,
...
...això ens dona l’oportunitat de contemplar els diferents forats de la roca
anomenada sa Punta de na Foradada. Les ones entren i surten pels diferents
forats de la roca.
Poc abans d’arribar a la pista creuam per un petit rotllo
d’era.
Seguim aquesta pista, davallant. Passam a prop de la
casa de Can Rafelot i a uns 240 metres després
l’abandonam per un tirany no massa evident.
Hi ha una fita, al fons es Farallons.
El tirany ens mena
entre garballons pins morts i ajaguts del Serral des Pi.
També hi ha un indicador.
De tot d’una és bo de
seguir però ben aviat l’hem perdut.
Hi ha algunes fites però moltes estan
tapades per les branques dels pins morts.
El cas és que hem davallat una mica
massa a nord.
Hem arribat a la vora d’una tenassa que ens aboca directament a
la mar.
Hi ha un temporal que fa por i desistim d’arribar a la vorera. No
podrem seguir caminant vora mar i haurem de tornar pujar per aquest territori
tan inestable.
Ho tenim fàcil mudar els plans i tornam a pujar.
Ara si hem
trobat el senderó, que es veu molt trepitjat i ben fitat.
Tornam enrere i anam
a veure la casa de Can Rafelot.
Hi arribam a les 10,25 h. L’idea inicial era caminar
vora mar fins a cala ses Ortigues. No hem abandonat aquest objectiu, però no ho
farem vora mar.
Des de Can Rafelot ens orientam a l’oest per anar a cercar un
territori que ens estalvií tornar anar a sa torre.
La mateixa orografia del territori
ens mena a trobar les restes d’un caminet, ...
...sens dubtes obra de l’home, que té
alguns bocins de marget de sosteniment o per aturar les roques que s’amollin de
més amunt.
Aquest caminet es gairebé planer i ens mena ben per davall la torre
però a un setanta metres més avall.
Val a dir que transcorre per la part alta dels penya-segats...
...que pengen damunt la Punta de na Foradada.
A les 10,40 h. canviam de coster i tenim a la vista
sa Rota d’en Bielet, s’Hortó...
...i una casa ben a ple sol.
Seguint aquest caminet
tot el que ens resulta possible, ...
...arribam a la caseta deu minuts més tard.
És un
bon lloc per recapitular les previsions del dia i recobrar forces. Estam al sol
i la caseta ens dona una mica de recer de l’oratge.
A les 11,30 h. seguim el nostre camí.
No sabem per on
ni com, però ens mantenim en l’idea d’arribar a cala ses Ortigues. El territori
és obert i molt accessible. Tot just deixar la caseta ens trobam amb un altre
rotlle d’era. I a l’altre costat de la rota en veiem un altre. Senyal clara
d’intensa activitat de subsistència d’aquestes terres.
El primer pas és arribar a la línia de pins que veiem
molt a prop de la costa.
Ho feim sense cap entrebanc i de manera ràpida i
còmode.
Altre cop ens trobam limitats pel territori.
Des de la tenassa que
penja damunt la mar, veient la violència de les ones, ens treu l’idea de
davallar-hi. No tenim altre alternativa que seguir el seu límit. D’aquesta
manera ens trobam amb un altre sitja amagada entre les estepes. Anam caminant
en direcció sud cercant alguna alternativa. Estam molt amunt i molt enfora de
la mar però no podem fer altre cosa que seguir. La sort no es torbarà gaire en
venir a ajudar-nos.
Només de deu minuts de caminar per la cresta de la
timba i ens trobam amb una escala de construcció moderna.
No ho dubtam gens i
partim per avall.
És una escala còmode de davallar i ens atraca a la mar per un
caminet molt agradable. Les escales ben fetes acaben per deixar-nos al que
devia ser el camí més antic, amb graons fets amb tronc de pi i el pis de grava.
A les 12,00 h. som a vorera de mar, just davant sa
Pedra de sa Galera.
La platja de còdols aturen les onades, tot i que la
saladina és arrossegada per l’oratge i arriba a ser casi un núvol que puja
entre els pins.
Però no podrem arribar a ses Ortigues per aquest camí, ...
...així que
tornam a cercar alçada de la mar...
...i anam caminant per allà on ens sembla més
senzill, ...
...sempre orientats cap al recó de la cala.
Poc abans d’arribar al punt on aboca el torrent de sa
Llova, ...
...a cala ses Ortigues, ens atracam novament a la mar.
Serà el darrer cop.
Ara ens toca abandonar definitivament sa vorera i mirar de trobar el camí que
ens ha de menar a la carretera. Son les 12,35 h.
No és tasca complicada. Ben aviat el localitzam al
costat dret del torrent.
No tenim més que seguir-ho, pujant. Ben aviat ens mena
al costat esquerra del comellar mentre va marcant amables corbes entre el
pinar, que no es va cremar.
Es una pujada entretinguda i no gaire feixuga. Encara
que si ens sentim les cames després dels esforços del dia. Mentre pujam el camí
es veu més atropellat. Augmenten els pins caiguts, morts, que barren el pas.
Alguns pins, en caure, han arrossegat roques molt grans, que també han acabat
damunt el camí. La feina de recuperació resultarà molt complicada. També estam
a recer de l’oratge.
El camí ens mena per les faldes dels cingles
anomenats de sa Monja. Ja tenim ben a la vista els túnels de la carretera.
El
camí ens passa, altre cop, al costat dret del torrent i amb dues corbes més
arribam a la carretera. Son les 13,10 h.
Haurem de caminar uns sis-cents metres per la
carretera per arribar al cotxe.
Finalment ens ha resultat una volta intensa, cosa que
dubtàvem de bon començament.
Selva/Sóller, 12 d'abril 2016
Des de Can Rafelot ens orientam a l’oest per anar a cercar un
territori que ens estalvií tornar anar a sa torre. 
La mateixa orografia del territori
ens mena a trobar les restes d’un caminet, ...
...sens dubtes obra de l’home, que té
alguns bocins de marget de sosteniment o per aturar les roques que s’amollin de
més amunt. 
Aquest caminet es gairebé planer i ens mena ben per davall la torre
però a un setanta metres més avall. 
Val a dir que transcorre per la part alta dels penya-segats...
...que pengen damunt la Punta de na Foradada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada