PUIG DE SANT
MIQUEL
Alaró
(25.11.2016)
Una modesta però molt interessant
muntanya, situada entre s'Alcadena i la vall de Solleric, i des de la qual es
pot gaudir de molt bones vistes de tota la contrada, a més de la part central
de la Serra de
Tramuntana.
TEMPS TOTAL: 6
hores
RECORREGUT
TOTAL: 13,500 km
DIFICULTAT
MITJANA
Des de la seva publicació per n’Emilio Alonso, allà
pel 2012, és un itinerari que estava a la nostra llista. Cada vegada que
qualque company (Barranco, Viaranys, Riera, Tresques...) ens passava
informació, tant de la contrada, com de qualque itinerari semblant, ens
recordava que la teníem pendent. Avui serà el dia. N’Andreu no ens acompanya,
és de viatge al continent.
Son les 8,07 d’un matí clar, així i tot pasturen
niguls, quan partim pel camí de Solleric, que arranca devers el km 18 de la
carretera d’Alaró a Orient.
Al principi és un camí asfaltat, amb estaques
senyalitzadores, ja que forma part d’una variant del GR 221, avançant de forma
planera en direcció a s’Alcadena.
Sempre molt pròxim a la carretera i vistes al
Castell. Anam passant per propietats ben cuidades, deixant de banda diferents
desviaments, s’Alcadena, Son Bergas, fins arribar a una bifurcació del camí.
A la bifurcació, el camí asfaltat segueix cap a la
dreta, noltros seguim pel de l’esquerra, de terra, per arribar ben aviat a un
portell obert, ...
...que ens dona accés a un olivar jove, sense parets laterals,
sempre amb s’Alcadena al front. Més endavant compareix la garriga i encara
passarem un altre portell per un lateral habilitat.
Son les 8,35 h. en creuar el torrent de Solleric,
avui sec, per un tram empedrat, deixant de banda les altes passadores i el seu
arrambador.
A partir d’aquí el camí va pujant de forma suau, tancat per una
alta paret al costat dret, i una de baixa al costat esquerra, amb el torrent un
poc més avall, amb una esponerosa garriga al costats.
Més amunt conserva l’empedrat
antic amb trams en els quals s’hi han fet tasques importants de restauració.
Deixant la finca de s’Olivaret, avui reconvertida en hotel, al costat esquerra
i just davall els penya-segats de la muntanya del Castell, el camí s’empina una
mica, mentre es separa un poc del torrent, i a continuació després d’un petit
gir a la dreta, ja podem veure les velles cases de la Font Figuera a la dreta,
un poc allunyades del camí.
Son les 8,54 h. en deixar aquest camí de Solleric,
per seguir cap al est, per l’antic camí de carro que passa per davant les cases
d’aquest vell i abandonat rafal de Solleric.
Les cases estan situades als peus
de s’Alcadena, de planta rectangular...
...amb un porxo al costat i un forn. Darrera
les cases, el camí comença a empinar-se fent diferents llaçades per dins l’olivar,
direcció nord-est.
Després d’un gir a la dreta, hem traspassat un portell que
ens dona entrada a l’alzinar, amb un forn de calç un poc més avall.
Ens hem
espolsat es fred mentre caminam entre sitges ...
...i un poc més amunt, i a la dreta,
també hi ha un altre forn de calç ben conservat, ...
...amb la seva escala al
interior.
Després del forn de cal tornam a traspassar per un
portell la mateixa paret, i poc després arribam al Pouet, un pou amb dipòsit i
abeurador adossat, situat devora un plataner.
El pinar ha envaït tota aquesta
zona i les costes s’han suavitzat, i en un no res hem arribat al coll des
Sementeret o de s’Oli Clar, que separa el puig de Sant Miquel de s’Alcadena.
Just abans de creuar, per tercera vegada la mateixa paret, per un portell sense
barrera.
Son les 9,44 h. en arribar a aquest collet, en el
qual noltros seguim dret, per una difuminada pista, que també creuarà una paret
transversal, per un portell esbaldregat, ...
...seguint nord-est, fins arribar a un
coll de caçador, ...
...amb molt bones vistes del Clot d’Almadrà. Fins ara hem caminat
a l’ombra de s’Alcadena. A partir d’ara ens tocarà el sol de ple, el dia s’ha
aclarit del tot i el cel llueix un blau intens. El camí fa un gir cap a
nord-oest, fins arribar a unes velles marjades, a on mor.
Seguim un tirany ben
evident, i fitat, que es va enfilant, ...
...per entre velles oliveres, roques i molt
de càrritx.
Destaquen en aquesta pujada, alguns solitaris pins de mides
realment grosses.
Després de mitja hora d’esforç hem arribat al cim del
puig de Sant Miquel, de 661 m,
senyalitzat amb un simple pal d’ullastre.
Aquí dalt, a pesar de la seva poca
alçaria, es pot contemplar una immensa panoràmica.
Seguint el sentit de les
agulles del rellotge, veim el Castell d’Alaró, la Comuna de Bunyola, ...
...la Serra d’Alfàbia, Lofra, na
Franquesa, ...
...sa Rateta, el puig Major, Tossals Verds, Massanella, n’Alí, gairebé
tota la Serra
al nostre abast.
És un bon lloc per recuperar forces i fer un cafetet, encara
que hi corr un oratge ben fresquet.
A les 10,57 h. deixam el cim i seguim la nostra ruta,
baixant pel mateix tirany per on hem pujat,
encarats al puig de s’Alcadena, que
es veu inaccessible per aquesta cara.
Per baixar tots els sants ajuden, i en un
no res som al camí, al punt que mira cap al Clot d'Almadrà, ...
...a on hi ha les
restes d’una barraca i per on segueix un tirany, nord-est, fins a una zona de
colls de caçadors.
A partir d’aquí comença un tirany ben evident i trepitjat
que baixa molt ràpidament, enllaçant un coll darrera l’altre, molts d’ells
semblen en desús, ...
...d’altres no, i qualcun està molt treballat
Aquest caminoi...
...va fent llaçades ràpides...
...fins arribar
a les primeres marjades...
...en que es converteix en un camí de ferradura...
...escalonat i
empedrat, ...
...fins arribar just darrera les cases d’Oli Clar.
Son les 11,44 h. en arribar a Oli Clar, unes cases
amb el que sembla una construcció sòlida, amb contraforts als laterals, però
totalment abandonades.
Al seu costat hi ha el que semblen uns sestadors, també
té la teulada passada per ull, però conserva les parets en bon estat, i les
columnes que devien aguantar la gran biga central. També caminam un poc cap al
sud per veure dos grans lledoners, que ens han servit de referència mentre
baixàvem.
Des d’aquestes cases es gaudeix, cap a sud, d’una bona perspectiva de
la cara nord de s’Alcadena...
...i del Clot d’Almadrà, cap a nord-est.
No ens hi estam gaire a les cases d’Oli Clar, seguim
el camí que parteix de la clastra, i que va rodejant el puig de Sant Miquel,
......
passant pel portell de la finca, ...
...i que va vorejant entre parets seques el camps
conreats a una banda i l’olivar al altre. Les marjades que delimiten aquest
olivar estan molt ben construïdes, i a la part baixa s’hi disposen pedres d’una
grandària considerable.
A les 12,01 h. arribam a la font d’Oli Clar. Una font
de mina amb la seva pica i abeurador, al costat esquerra, entre dues oliveres,
avui ben eixuta. El camí segueix en suau pujada entre el puig de Sant Miquel i
sa Corona, plena de marjades d’olivar.
Ens sortim del camí de carro per seguir
un camí de ferradura, escalonat i empedrat ...
...que ens estalvia un grapat de
llargues llaçades, ...
...fins arribar al coll de sa Tanca Nova.
Aquesta tanca, molt
gran i més o manco plana està dedicada a conreu, no hi ha cap arbre. El camí
segueix cap a la dreta, i va a cercar el camí de Solleric cap a Almadrà, el GR
221.
Son les 12,20 h. i decidim deixar de banda el camí
que volta aquesta tanca, per endinsar-nos cap a un gros plataner que veim al
fons, i anar a veure un parell de fonts de les moltes que hi ha a n’aquesta
vall.
Just al peus del plataner s’hi troba la font Blanca.
El conjunt està molt
malmenat, la mina ha passat per ull, i l’abeurador ple d’herbes i fullaraca.
Segurament ja fa estona que no raja.
Seguim en la mateixa direcció sense perdre altura,
ens trobam als límits del bosc i les terres de conreu, caminant per devora una
zona de pinotells per arribar, després de creuar una reixeta oberta, a un espai
entre oliveres recent xermades i blocs de roques.
Darrera aquest desgavell de
roques s’hi troba la font de la
Gruta, ...
...amb una terrassa amb pedrissos als costats, fet a
damunt l’aljub, que hi ha davant la volta de mig punt del ull de la font.
Tot
el conjunt sembla restaurat no fa molt, encara que la font també és eixuta.
A partir d’aquí serà un xalar, només hem de seguir el
camí en la mateixa direcció, que fent una gran voltera per salvar el desnivell,...
...ens ha fet passejar pel que es pot considerar un fantàstic mirador de tota la
vall, ...
...a més de la vista de les cases, que tenim just més avall de la nostra
posició.
Després d’un canvi de rasant el camí va baixant, fins arribar a una
corba tancada cap a la dreta, just aquí davall les roques s’hi la font des
Verro.
L’aigua passava per davall el camí, i arribava a la pica i abeurador de l’altre
costat. Avui tot el conjunt està fet pols i abandonat, encara que la font duu
un filet d’aigua.
Des de la font, seguim dret, deixant de banda el camí
que segueix cap a les cases, per un tirany que baixa, en diagonal, per entre
les marjades, fins arribar al camí de Solleric (GR 221).
Encara férem un altre aturada. Just abans d’arribar a
les cases de Font Figuera, a una corba després de passar un portell, un poc
allunyada del camí s’hi troba la font de Font Figuera.
És molt difícil arribar
a la mina, ja que es troba envaïda per la vegetació i uns dels marges laterals
està esbaldregat. Així i tot i a pesar de la sequera, raja generosa vessant-ho
directament al torrentó.
Ja només ens queda recórrer el camí fet a primera
hora del matí. L’antic camí de Solleric, avui restaurat en part del seu
recorregut i integrat dins el GR 221, com una variant que va cap al refugi de
Tossals Verds.
A les 14,03 h. tornam arribar al punt de sortida a la
carretera d’Alaró a Orient.
Ha estat una bona volta.
Selva/Sóller, desembre 2016
...seguint nord-est, fins arribar a un
coll de caçador, ...
...amb molt bones vistes del Clot d’Almadrà. Fins ara hem caminat
a l’ombra de s’Alcadena. A partir d’ara ens tocarà el sol de ple, el dia s’ha
aclarit del tot i el cel llueix un blau intens. El camí fa un gir cap a
nord-oest, fins arribar a unes velles marjades, a on mor.
Seguim un tirany ben
evident, i fitat, que es va enfilant, ...
...per entre velles oliveres, roques i molt
de càrritx.
Destaquen en aquesta pujada, alguns solitaris pins de mides
realment grosses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada