dimecres, 7 de desembre de 2016

PUIG DE SANT MIQUEL Alaró



PUIG DE SANT MIQUEL
Alaró
(25.11.2016) 
Una modesta però molt interessant muntanya, situada entre s'Alcadena i la vall de Solleric, i des de la qual es pot gaudir de molt bones vistes de tota la contrada, a més de la part central de la Serra de Tramuntana.
TEMPS TOTAL: 6 hores
RECORREGUT TOTAL: 13,500 km
DIFICULTAT MITJANA
 Des de la seva publicació per n’Emilio Alonso, allà pel 2012, és un itinerari que estava a la nostra llista. Cada vegada que qualque company (Barranco, Viaranys, Riera, Tresques...) ens passava informació, tant de la contrada, com de qualque itinerari semblant, ens recordava que la teníem pendent. Avui serà el dia. N’Andreu no ens acompanya, és de viatge al continent.
Son les 8,07 d’un matí clar, així i tot pasturen niguls, quan partim pel camí de Solleric, que arranca devers el km 18 de la carretera d’Alaró a Orient.
Al principi és un camí asfaltat, amb estaques senyalitzadores, ja que forma part d’una variant del GR 221, avançant de forma planera en direcció a s’Alcadena.
Sempre molt pròxim a la carretera i vistes al Castell. Anam passant per propietats ben cuidades, deixant de banda diferents desviaments, s’Alcadena, Son Bergas, fins arribar a una bifurcació del camí.
A la bifurcació, el camí asfaltat segueix cap a la dreta, noltros seguim pel de l’esquerra, de terra, per arribar ben aviat a un portell obert, ...
...que ens dona accés a un olivar jove, sense parets laterals, sempre amb s’Alcadena al front. Més endavant compareix la garriga i encara passarem un altre portell per un lateral habilitat.
Son les 8,35 h. en creuar el torrent de Solleric, avui sec, per un tram empedrat, deixant de banda les altes passadores i el seu arrambador.
A partir d’aquí el camí va pujant de forma suau, tancat per una alta paret al costat dret, i una de baixa al costat esquerra, amb el torrent un poc més avall, amb una esponerosa garriga al costats.
Més amunt conserva l’empedrat antic amb trams en els quals s’hi han fet tasques importants de restauració.
Deixant la finca de s’Olivaret, avui reconvertida en hotel, al costat esquerra i just davall els penya-segats de la muntanya del Castell, el camí s’empina una mica, mentre es separa un poc del torrent, i a continuació després d’un petit gir a la dreta, ja podem veure les velles cases de la Font Figuera a la dreta, un poc allunyades del camí.
Son les 8,54 h. en deixar aquest camí de Solleric, per seguir cap al est, per l’antic camí de carro que passa per davant les cases d’aquest vell i abandonat rafal de Solleric.
Les cases estan situades als peus de s’Alcadena, de planta rectangular...
...amb un porxo al costat i un forn. Darrera les cases, el camí comença a empinar-se fent diferents llaçades per dins l’olivar, direcció nord-est.
Després d’un gir a la dreta, hem traspassat un portell que ens dona entrada a l’alzinar, amb un forn de calç un poc més avall.
Ens hem espolsat es fred mentre caminam entre sitges ...
...i un poc més amunt, i a la dreta, també hi ha un altre forn de calç ben conservat, ...
...amb la seva escala al interior.
Després del forn de cal tornam a traspassar per un portell la mateixa paret, i poc després arribam al Pouet, un pou amb dipòsit i abeurador adossat, situat devora un plataner.
El pinar ha envaït tota aquesta zona i les costes s’han suavitzat, i en un no res hem arribat al coll des Sementeret o de s’Oli Clar, que separa el puig de Sant Miquel de s’Alcadena. Just abans de creuar, per tercera vegada la mateixa paret, per un portell sense barrera.
Son les 9,44 h. en arribar a aquest collet, en el qual noltros seguim dret, per una difuminada pista, que també creuarà una paret transversal, per un portell esbaldregat, ...
...seguint nord-est, fins arribar a un coll de caçador, ...
...amb molt bones vistes del Clot d’Almadrà. Fins ara hem caminat a l’ombra de s’Alcadena. A partir d’ara ens tocarà el sol de ple, el dia s’ha aclarit del tot i el cel llueix un blau intens. El camí fa un gir cap a nord-oest, fins arribar a unes velles marjades, a on mor.
Seguim un tirany ben evident, i fitat, que es va enfilant, ...
...per entre velles oliveres, roques i molt de càrritx.
Destaquen en aquesta pujada, alguns solitaris pins de mides realment grosses.
Després de mitja hora d’esforç hem arribat al cim del puig de Sant Miquel, de 661 m, senyalitzat amb un simple pal d’ullastre.
 Aquí dalt, a pesar de la seva poca alçaria, es pot contemplar una immensa panoràmica.
Seguint el sentit de les agulles del rellotge, veim el Castell d’Alaró, la Comuna de Bunyola, ...
...la Serra d’Alfàbia, Lofra, na Franquesa, ...
...sa Rateta, el puig Major, Tossals Verds, Massanella, n’Alí, gairebé tota la Serra al nostre abast.
És un bon lloc per recuperar forces i fer un cafetet, encara que hi corr un oratge ben fresquet.
A les 10,57 h. deixam el cim i seguim la nostra ruta, baixant pel mateix tirany per on hem pujat,
encarats al puig de s’Alcadena, que es veu inaccessible per aquesta cara.
Per baixar tots els sants ajuden, i en un no res som al camí, al punt que mira cap al Clot d'Almadrà, ...
...a on hi ha les restes d’una barraca i per on segueix un tirany, nord-est, fins a una zona de colls de caçadors.
A partir d’aquí comença un tirany ben evident i trepitjat que baixa molt ràpidament, enllaçant un coll darrera l’altre, molts d’ells semblen en desús, ...
...d’altres no, i qualcun està molt treballat
Aquest caminoi...
...va fent llaçades ràpides...
...fins arribar a les primeres marjades...
...en que es converteix en un camí de ferradura...
...escalonat i empedrat, ...
...fins arribar just darrera les cases d’Oli Clar.
Son les 11,44 h. en arribar a Oli Clar, unes cases amb el que sembla una construcció sòlida, amb contraforts als laterals, però totalment abandonades.
Al seu costat hi ha el que semblen uns sestadors, també té la teulada passada per ull, però conserva les parets en bon estat, i les columnes que devien aguantar la gran biga central. També caminam un poc cap al sud per veure dos grans lledoners, que ens han servit de referència mentre baixàvem.
Des d’aquestes cases es gaudeix, cap a sud, d’una bona perspectiva de la cara nord de s’Alcadena...
...i del Clot d’Almadrà, cap a nord-est.
No ens hi estam gaire a les cases d’Oli Clar, seguim el camí que parteix de la clastra, i que va rodejant el puig de Sant Miquel, ......
passant pel portell de la finca, ...
...i que va vorejant entre parets seques el camps conreats a una banda i l’olivar al altre. Les marjades que delimiten aquest olivar estan molt ben construïdes, i a la part baixa s’hi disposen pedres d’una grandària considerable.
A les 12,01 h. arribam a la font d’Oli Clar. Una font de mina amb la seva pica i abeurador, al costat esquerra, entre dues oliveres, avui ben eixuta. El camí segueix en suau pujada entre el puig de Sant Miquel i sa Corona, plena de marjades d’olivar.
Ens sortim del camí de carro per seguir un camí de ferradura, escalonat i empedrat ...
...que ens estalvia un grapat de llargues llaçades, ...
...fins arribar al coll de sa Tanca Nova.
Aquesta tanca, molt gran i més o manco plana està dedicada a conreu, no hi ha cap arbre. El camí segueix cap a la dreta, i va a cercar el camí de Solleric cap a Almadrà, el GR 221.
Son les 12,20 h. i decidim deixar de banda el camí que volta aquesta tanca, per endinsar-nos cap a un gros plataner que veim al fons, i anar a veure un parell de fonts de les moltes que hi ha a n’aquesta vall.
Just al peus del plataner s’hi troba la font Blanca.
El conjunt està molt malmenat, la mina ha passat per ull, i l’abeurador ple d’herbes i fullaraca. Segurament ja fa estona que no raja.
Seguim en la mateixa direcció sense perdre altura, ens trobam als límits del bosc i les terres de conreu, caminant per devora una zona de pinotells per arribar, després de creuar una reixeta oberta, a un espai entre oliveres recent xermades i blocs de roques.
Darrera aquest desgavell de roques s’hi troba la font de la Gruta, ...
...amb una terrassa amb pedrissos als costats, fet a damunt l’aljub, que hi ha davant la volta de mig punt del ull de la font.
Tot el conjunt sembla restaurat no fa molt, encara que la font també és eixuta.
A partir d’aquí serà un xalar, només hem de seguir el camí en la mateixa direcció, que fent una gran voltera per salvar el desnivell,...
...ens ha fet passejar pel que es pot considerar un fantàstic mirador de tota la vall, ...
...a més de la vista de les cases, que tenim just més avall de la nostra posició.
Després d’un canvi de rasant el camí va baixant, fins arribar a una corba tancada cap a la dreta, just aquí davall les roques s’hi la font des Verro.
L’aigua passava per davall el camí, i arribava a la pica i abeurador de l’altre costat. Avui tot el conjunt està fet pols i abandonat, encara que la font duu un filet d’aigua.
Des de la font, seguim dret, deixant de banda el camí que segueix cap a les cases, per un tirany que baixa, en diagonal, per entre les marjades, fins arribar al camí de Solleric (GR 221).
Encara férem un altre aturada. Just abans d’arribar a les cases de Font Figuera, a una corba després de passar un portell, un poc allunyada del camí s’hi troba la font de Font Figuera.
És molt difícil arribar a la mina, ja que es troba envaïda per la vegetació i uns dels marges laterals està esbaldregat. Així i tot i a pesar de la sequera, raja generosa vessant-ho directament al torrentó.
Ja només ens queda recórrer el camí fet a primera hora del matí. L’antic camí de Solleric, avui restaurat en part del seu recorregut i integrat dins el GR 221, com una variant que va cap al refugi de Tossals Verds.
A les 14,03 h. tornam arribar al punt de sortida a la carretera d’Alaró a Orient.
Ha estat una bona volta.

Selva/Sóller, desembre 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada