dissabte, 31 de desembre de 2016

SERRA D'ALFÀBIA pels passos dels Penyals des Corbs i des Mart



SERRA D’ALFÀBIA
pel passos dels Penyals des Corbs i des Mart
(02.12.2016) La Serra d’Alfàbia dona moltes opcions als senderistes per pujar-hi, i quasi bé totes tenen un component esportiu alt. La majoria de vies d’accés, tant des de la vall d’Orient com des de la de Sóller, és a traves de passos, més o manco complicats, que no perillosos, i quina màxima dificultat és localitzar-los.
TEMPS TOTAL: 6 hores, 30 minuts
RECORREGUT: 11,200 km.
DIFÍCIL
Fa anys que pujàrem a la Serra d’Alfàbia partint del la carretera a Orient. Avui tornarem a pujar-hi, però ho farem per un pas que no coneixem, el pas dels Penyals des Corbs.
A les 8,10 h. deixam el cotxe aparcat al km.7, just allà on hi comença un antic camí de carboners.
Amb suau costa, entram dins l’alzinar. Ben davant nostre, il·luminat pel sol ixent, hi tenim un dels Penyals des Corbs, un esperó que ens sembla inassolible.
No gaire més tard, a les 8,30 h. el camí ens deixa a una mena de tancat, amb doble paret seca.
Aquí hi arranca el camí que ens ha de menar fins als Penyals des Corbs.
De bon començament no és senzill localitzar i seguir el camí. El territori no és gaire empinat i la garriga i les cabres casi l’han esborrat del tot. Per localitzar el camí, després d’alguna voltera innecessària, ens hem orientat a nord.
Ben aviat hem trobat les primeres fites que ens han ajudat a arribar al camí, que com més amunt ens mena, més evident es torna.
Ara és molt bo de seguir.
És un camí prou ample com perquè hi passés un carro, encara que trobam que les costes son massa empinades perquè això fora possible.
Ens mena per sobre els roquissar i just als peus de les penyes. Està sustentat per marges de considerable alçada, que tenen els seus peus just a la vora de les timbes. Això fa que la sensació d’altura resulti important.
Després de travessar una zona molt malmenada per les esllavissades, algunes d’elles no gaire antigues, ,,,
,,,arribam a una magnifica miranda sobre la vall d’Orient.
El sol lluu amb força però no és abastament per esvair la boirina que tapa el fons.
Seguim pujant per aquest camí, que a cada revolt ens sorprèn amb noves vistes, bé de la vall, be dels cims que ens envolten o, fins i tot, just pels paratges per on ens mena.
En els bocins més arriscats hi ha “escopidors” .
A les 9,00 h. arribam al coll que separa la Penya des Migdia dels Penyals des Corbs.
Les parets seques que hi trobam aquí ens ajuden a imaginar l’intensa activitat dels carboners d’aquesta contrada.
Les parets donen pas a una zona prou planera. Estam al fons d’una coma ample i coberta d’una generós bosc d’alzines.
Les abundants fites ens ajuden a seguir un camí prou evident i trepitjat. Tanmateix acabarem caminant pel fons de la coma que, marcant un arc, ens fa mudar d’orientació.
Hem començat caminant a oest i acabam pujant orientats a l’est. De qualsevol manera basta seguir pel fons de la coma, que es va fent més estreta i empinada.
Caminam de sitja en sitja en una pujada feixuga i a recer del sol.
Fa un dia molt clar i sense vent però l’humitat i les ombres del bosc no ens deixen patir calor.
A les 9,40 h. arribam al coll que separa els Penyals des Corbs de la Serra d’Alfàbia.
Tenim decidit atracar-nos al cim d’aquests penyals, que ara ens queden a sud.
La grimpada, per arribar al cim, no és gens senzilla, i les roques estan totes ben banyades per la rosada, així que ho deixam anar per a millor ocasió.
Per no haver de davallar pel mateix camí que hem pujat, per retrobar el sender que ens ha de menar al pas, decidim caminar per dins el bosc, sense perdre gaire altura. Pel que veim al mapa, es tractarà de fer un arc, ara de est a oest, fins arribar al camí del pas. És una aventura sense gaires complicacions, tret de les pròpies del bosc i del territori. Tal vegada la més important és haver de superar un esperó que ens barra el pas per entrar dins una nova coma. Ho aconseguim davallant uns vint metres i, vorejant-lo, arribam a una sitja. Son les 10,25 h.
Hem recobrat el camí, fitat i ben marcat. Ens toca una curta pujada, vorejant un xaragall.
Ens mantenim al seu costat oest.
Només deu minuts més tard, i després d’una forta pujada, arribam al començament del pas dels Penyals des Corbs, assenyalat amb una fletxa i taca vermella.
No és un pas senzill.
No exigeix grans grimpades però el trànsit que hem de fer sobre les roques no inspira molta confiança.
L’alçada que anam assolint és considerable i el buit que tenim darrera arriba a impressionar.
No és gens recomanable per aquells que tenen vertigen.
És fa llarga la travessa del pas.
Tot plegat ens hi estam més de quinze minuts.
A la part alta, la canal està coberta de carritxeres, ...
...ens seran un bon ajut.
Un cop superat, novament ens pica la curiositat i decidim abandonar les fites,...
...i anar a pujar per un altre punt, que suposam és possible per les informacions d’un altre caminador, més experimentat que noltros. És que el sender manté orientació nord-oest i noltros volem arribar al cim del puig d’Alfàbia, que ens queda a nord-est. Si seguim aquesta variant, que ens orientarà a nord-est, ens estalviam una bona volta.
Com és habitual, no tenim cap dificultat en posar-nos d’acord i partim amb la nova orientació. Entram dins una zona prou empinada i coberta carritxeres. La tirada no ha de ser molt llarga.
Caminam al peus de les penyes de la serra d’Alfàbia, sense cap entrebanc ressenyable i a les 11,15 h. ja tenim a la vista un petit xaragall que ens permetrà arribar al cap d’amunt.
Tanmateix la curiositat ens supera i acabam pujant per dues rutes diferents, les dues son ben igual d’accessibles i estan una vora l’altre. Es pot pujar per onsevulla.
A les 11,25 h. els dos grups hem superat la darrera murada de roca i som al cap d’amunt.
Anam a la cresta de la serra i gaudim de les impressionants vistes de la vall de Sóller, el Port, Fornalutx i Biniaraix.
Fa tres hores que hem començat a caminar i no ens hem aturat de pujar en cap moment.
La fita d’avui és el cim del puig d’Alfàbia i cap allà ens anam. Així mateix estam ben cansats de l’esforç, però el bocí no és gaire llarg i a les 11,40 h. som al cim.
És un bon lloc per fer un cafetet, gaudir d'un descans, i de les vistes. Llàstima que a la darrera hora el dia s’ha cobert de núvols i les boires ens envolten. Corre l’oratge i hi fa una mica de fresca.
Vall de Sóller.
La carena de la serra i el massís des Teix, cap a sud-oest.
Cornadors, Penyal des Migdia, Lofra, cap a nord-est.
A les 12,15 h. reprenem la nostra ruta.
Ara seguirem la cresta de la serra, orientats a sud-oest, per tal d’atracar-nos a les antenes i, mentre, gaudir de les darreres vistes de la vall.
Els núvols s’han obert i torna a lluir el sol.
A les 12,40 h. arribam a una pista forestal que ens facilita la passa, només caldrà seguir-la ...
...i ens aproparà a les antenes.
Molt poc abans d’arribar-hi, haurem d’abandonar la pista i, orientats a sud, creuar una zona de carritxeres i, ...
...després,  roquissar, on hi trobam un seguit de fites que ens menen a diferents encletxes a les roques, ...
...que ens permeten anar perdent alçada.
Hem de mantenir la mateixa orientació fins que arribam a la zona de pins on hi ha el pas des Mart.
A les 13,30 h. arribam al sender que es bifurca, el braç de l’oest ens mena a davallar per la zona des Través i el bosc d’Alfàbia.
Noltros agafam el braç que ens mena cap a nord-est.
Seguir aquest camí no presenta cap complicació.
Està ben assenyalat i es veu molt trepitjat.
És un pas antic, ho deduïm pel seu traçat, amb ziga-zagues llargues que van davallant de les penyes aprofitant els diferents esperons.
A les 14,00 h. arribam al coll de ses Comes. Aquí hi passa un camí de carro.
El mal camí s’ha acabat, ara ens toca davallar, de manera relaxant, seguint aquest laberint de camins de carro, que ens mena a transitar per un bosc d’alzines.
Així mateix tenim ocasió de gaudir de bones vistes dels cims que ens envolten, ...
...fins arribar a un camí transversal, procedent de les cases d’Honor, som al coll des Vent.
A les 14,30 h. arribam a la zona on hi ha les parets seques i que hi arranca el camí dels Penyals dels Corbs.
Ja no ens queda més que seguir pel mateix camí que hi hem arribat i així, trobar-nos amb la carretera i el cotxe. Son les 14,40 h.
El dia ha tornat millorar després d’aquell moment de la nuvolada. Ara segueix lluent un bon sol. No fa fred.

Selva/Sóller, desembre 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada