PUIG DE GALATZÓ per l'encletxa de xaloc i el pas de la Selleta Petita

PUIG DE GALATZÓ

per l’encletxa de xaloc i el pas de la Selleta Petita

(1.027 m)

(16.12.2011)

El Galatzó, muntanya majestuosa, de perfil espectacular, conjuga histories i llegendes com cap altre muntanya a l’illa. Avui hem fet una ruta circular pels seus cingles meridionals, curta però dura, i que podríem considerar d’alta dificultat, ja que hem petjat un territori molt carstificat, passant vora timbes, a més d’haver hagut de fer un grapat de grimpades.

DURACIÓ: Cinc hores
RECORREGUT: 6 quilòmetres
DIFICULTAT ALTA

BAIXA EL TRACK A WIKILOC 

D’una punta a s’altre de Mallorca. Del cap de Ferrutx al puig de Galatzó. No serà la primera vegada que hi pujam, així que hem decidit fer-ho per una via nova. Tenim diferents informacions però ens deixam guiar per la d’en Tomàs Vibot, per pujar per s’encletxa de xaloc. Ell ho avisa, però no em som conscients fins que ens hi trobam. Ell escriu “gaudirem d’una ruta d’alt grau” i vaja que si ho es...!.

A les 8,30 h. hem arribat a prop de la font des Pi, després d’una agradable passejada per la vall de Superna. Tot d’una envestim unes costes que ens deixen sense alè. Queda ben clar que avui haurem de pujar de valent. Hem arrancat de 522 metres.

No passen més que deu minuts i arribam al que queda de la font des Pi, que ja ni tan sols hi ha l’arbre que li dona el nom.

A partir d’aquí, abandonam l’asfalt i entram a una pista que més aviat és un torrent. Clots, síquies i pedres a voler.

Ben aviat es converteix en un tirany, molt bo de seguir i amb evidents senyals d’esser una via molt trepitjada.

Sempre pujant, envoltats del bosc d’alzines, primer, i de garriga, arribam al coll des Carnisseret a les  9,00 h...

...i hem assolit els 714 metres d’alçada. La serra dels Puntals, al fons

En comptes de seguir les indicacions, que ens menarien al Galatzó pel camí normalment emprat, noltros ens enfilam per una cresta, en clara direcció oest, anam a cercar els peus dels penya-segats d’aquesta mola de roca, que sembla que no ens ho vol posar gens fàcil.

Si ens giram darrera tenim les primeres vistes del nostre entorn, no gaire clares per que el dia es presenta inestable i enterbolit.

Però mirant davant nostre si que gaudim d’unes impressionants vistes del roquissar que ens presenta un clar repte.

Sempre pujam en direcció sud-oest i atracant-nos a les parets verticals que ens esperen.

Com més amunt en feim, més costa avançar.

Hem acabat a dins un xaragall...

...inestable i empinat.

Al cap d'amunt hi trobam una primera encletxa, entre el propi massís...

...i una penya coronada per un forat, la Penya Foradada, ...

...que ens deixa passar, ...

...en curta davallada, ...

...a una espècie de replà, al cap d'amunt d’una timba impressionant. No ho tenim gens clar... seguim o tornam enrere...?  Estam a 890 metres.

Son les 10,00h. Rellegim les indicacions i ens animam a provar-ho.

No estarem gaire a penedir-nos. No és el mateix veure la timba des d’una posició segura que haver d’atracar-nos-hi, però no queda altre remei que fer-ho si volem accedir a l’altre coster de càrritx i roques.

Son uns moments de molta tensió. Pot ser massa i tot...

Superat aquesta passa, altre cop ens toca pujar de valent. No presenta major dificultat que la pròpia pujada.

Es fàcil progressar entre les carritxeres que ens ofereixen punts segurs i estables on aferrar-nos en aquest boci amb molta pendent. La propera fita és a la vista.

A les 10,15 h. arribam a l’encletxa de xaloc.

És una bona via per accedir al cap d'amunt del Galatzó. No presenta risc ni dificultat.

És una encletxa d’uns tres metres d’amplada, amb fort rost i coberta de terra i multitud de carritxeres que de no ésser-hi creiem que resultaria impossible pujar per aquí. És una estona curta però d’esforç intens.

Al cap d'amunt si que és una mica més complicat sortir-ne, perquè ens hem d’enfilar per les roques.

És un darrer esforç que ens permet sortir d’aquest pas.

Son les 10,35 h. Estam a 990 metres. Llàstima que el dia segueixi gris, enterbolit i tapat. A més, aquí dalt hi corre un oratge gelat i empipador que ens obliga ha abrigar-nos. Així i tot ens deixam copsar per les vistes cap al sud i sud-est. Costa d’Andratx, de Calvià, badia de Palma, s’Arracó, Galilea i tots els seus voltants.

Encara haurem de fer una curta caminada per dins el roquissar per arribar al cim del Galatzó, de 1.027 metres.

Hi arribam a les 10,50 h. Hem de cercar redós d’aquest oratge gelat, mentre gaudim de les vistes cap el nord, Estellencs, just davall nostre, i una mica més al nord-est els environs de Banyalbufar. Les muntanyes, tot i estar una mica tapades, son ben visibles, els Puntals de Planícia i Son Balaguer,  per un vent i la Mola de s’Esclop, per l’altre, entre molts d’altres que podem veure.

Un bon lloc per descansar... i fer un cafetet.

Un cop recuperats dels esforços, ens toca baixar i ens decidim per unes indicacions, del nostre amic Pep Torrens, que ens han de menar pel pas de la Selleta Petita. No el coneixem i ho deixam una mica en suspens, a veure si som capaços de trobar-ho.

Resulta fàcil. No feim més que seguir la carena del puig, en direcció sud. És un territori terrible per caminar-hi.

Sempre baixant, entre roques esquerdades i amb punxes, que ens deixen els turmells ben arreglats.

Perdem altura aviat mentre el vent gelat ens fa encara més desagradable aquesta caminada per la carena.

Son les 12,30 h. en arribar als 850 metres i trobar-nos tot un seguit de fites grans que ens mostren el que suposam que és el pas de la Selleta Petita.

També hi ha alguna fletxa vermella pintada a les roques. No ho dubtam gaire i decidim seguir les marques.

Ben aviat comprovarem que aquesta baixada no té res a envejar a la pujada que hem fet fa poc.

El desnivell que baixam és important i transitam pel cap d'amunt de successives timbes, ...

...més o manco altes, que no fan altre cosa que engarrotar-nos les cames.

Seguim les marques de pintura, més fiables que les fites, ...

...que ens menen pel roquissar salvatge i poc transitat.

De fet davallam per l’extrem sud del Cingle Gran. No molt a lluny del pas del Ratxo.

Cada cop que ens giram darrera ens sorprenen les vistes dels penya-segats rogencs que envolten el puig.

D’un petit comellar, passam a un altre, més ample i més gran.

Veim a prop el final d’aquesta davallada, però no sabem quin d’aquests comellars serà el darrer.

Acabam a un ample embut, farcit de roques, pedreny a lloure i mates de càrritx.

Aquest si que sembla esser el darrer. Al cap d’avall hi veim els primers arbres, senyal que el mal camí s’haurà acabat. Però encara l’hem de passar.

La darrera davallada resulta una mica còmic-arriscada.

Aquest embut ens ha menat a dins un xaragall o rosseguera, de macs petits i molt inestables, que no suporten bé el nostre pes, així que ho hem de davallar una mica a la mala, intentant controlar les esllavissades de pedreny que noltros mateixos provocam. Tot acaba bé.

A les 13,15 h. arribam al pinar. Estam a 644 metres. Això s’ha acabat. El que ens queda no és més que una passejada.

Primer caminam per dins el bosquet, pel mateix camí que davalla del pas des Ratxo, davallam còmodament fins arribar a una pista forestal, punt on hi està marcat el camí d’aquests dos passos.

Seguim la pista, en direcció nord-est per acabar trobant els vials de la urbanització de Son Net, on hi hem deixat el cotxe.

No resulta gaire fàcil localitzar-lo. Al cap i a la fi caminam per vials desconeguts i no sabem quin ramal d’ells hem de prendre. Hem de menester alguns intents fins arribar al punt encertat.

Son les 14,00h. i això ha acabat bé. Pel nostre gust ha estat un pel arriscada aquesta sortida.
(Itinerari realitzat el desembre de 2011)

Selva/Sóller, agost 2017