SA BASTIDA I
ES BARRANQUELL
CONVENT DES
FRARES
pels passos de
sa Cova Major, s’Alzineta i s’Arrambador
(03.11.2017)
Segons el DCVB, bastida és un conjunt de murs o
edificis de tàpies o de fusta, fets amb caràcter provisional o defensiu. També
pot ser una torre de barres i posts, amb rodes, ocupada per guerrers armats,
que servia per acostar-se als murs, al setges de l’època medieval. En quant a
Barranquell, barranc petit, és una depressió produïda en la terra per les
aigües corrents o de pluja.
TEMPS TOTAL: 6
hores
RECORREGUT: 11,400 km
DIFICULTAT
MITJANA
Per compensar una mica la caminada, una mica llarga,
de la setmana passada, havíem pensat fer una volteta més curta. Hem triat sa
Bastida. Tenim informacions d’en Pep Torrens, de dues voltes no gaire llargues
per aquest territori.
A les 8,10 h. començam a caminar. Partim de los
d’Amunt, Alaró. Tot d’una, entre les cases, veiem la mola imponent de sa
Bastida.
Casal de sa Bastida. Es creu que aquí es reunia l'ajuntament, a l'edat mitjana.
El dia és clar, calmat i casi calorós. Passam per davant Can Corona.
Només haurem de caminar uns vint minuts per
arribar al canat àrab. És el punt on abandonam aquest camí, que ens menaria pel
pas de s’Escaleta, de cap a Orient.
Començam pujant pel costat dret del torrent, entre
marjades abandonades i tapades de carritxeres, ben banyades per la rosada, fins
que arribam al camí des Rafal, ...
...que ens menarà a passar pels peus del
penya-segats de sa Bastida.
Pas de s'Alzineta, al fons.
Noltros, però, l’abandonarem, per seguir per una drecera
que no és altre cosa que l’antic camí. El seu començament no és bo de trobar.
Està localitzat just després d’una corba molt tancada, cap a la dreta,
pujant. Al costat oest hi veiem unes
roques amb senyals d’estar trepitjades.
Seguim aquest caminet una estona, fins que trobam que
ens desplaça massa a nord mentre que la cara que hem de pujar de sa Bastida ens
queda a sud.
Així mateix les instruccions ens avisen que haurem de caminar per
marjades abandonades.
És el que feim. Resulta molt complicat avançar, orientats
a la paret llisa que tenim a la vista.
A les 9,25 h. arribam a un sender molt marcat que ens
mena cap dret a on volíem arribar, la Cova
Major. Aquest sender arranca devora un porxo que hi ha a la
vorera del camí encimentat, poc més amunt del punt on hauríem arribat seguint
la drecera.
Els penya-segats son impressionants, la seva
grandària ens aclapara i la cova també té la seva gràcia.
Un bon grapat de
degotissos. Hi veiem cordes i ferros emprats per fer escalada.
Al costat sud de
la cova hi ha una encletxa entre unes grans roques, el pas de sa Cova.
Amb
l’ajut d’un tronc que hi ha, ...
...podem pujar...
...damunt un primer escaló, ...
...i després de
seguir el muradal rocós, ...
...per una inclinat coster, ...
...seguir pujant entre les encletxes,
...
...roques i alzines, ...
...que ofereixen bons punts on aferrar-nos.
A les 9,50 h. hem
pujat damunt l’esquena de sa Bastida. Aquest pas l’anomenem de s’Alzineta. A
noltros ens sembla més apropiat el primer, pel conjunt dels dos.
El territori és obert i el sol ens dona de ple. No
corre ni un alè d’aire. Fa calor. Decidim pujar per allà on ens sembli millor i
sense passar pel coll devora el Picó Gros. Ens resulta molt senzill avançar i
guanyar altura sense grans esforços. Ben aviat ens creuam amb l’antic camí del
cim. Seguim algunes fites, que no son necessàries, i passam pel cim.
A les
10,15 h. arribam al límit nord de sa Bastida.
Estam al cap d’amunt dels
penya-segats i la vista és ampla i clara.
El sol és calent però aquí hi corre
una mica d’airet fresquet que ens ajuda a descansar una estona, mentre intentam
aclarir la segona part de la nostra volta. Un bon lloc per fer un cafetet.
Puig de Can Llendarina, Castell d'Alaró, i al fons a l'esquerra el puig de Lofra.
Lofra, sa Rateta i el Penyal des Migdia.
I ben davant noltros, sa Galera.
A les 10,50 h. tornam per allà on hem vingut...
...i
davallam fins el coll amb el Picó Gros, ...
...on seguim el sender que ens mena a
davallar pel costat oest de sa Bastida. És un sender bo de seguir, que ens mena
a prop d’antigues edificacions defensives.
Sembla que sense justificació, el sender entra dins
marjades abandonades d’olivar, on seguir-lo és impossible. Mantenim l’altura i
caminam una estona per aquestes marjades.
Sabem que trobarem la canonada que
davalla l’aigua de la font de sa Bastida.
Pocs minuts després hi arribam i, més endavant acabam a la pista que
mena a la font i només cinc minuts després arribam a l’ull de sa font de sa
Bastida.
La decadència és evident a tot l’entorn. No sentim
remor del córrer l’aigua.
Fins i tot la placa, que recorda l’interès públic de
la font, està esquerdada. No ens hi estam gaire i seguim per aquesta pista que,
sempre pujant, ens mena a fer un seguit de revolts, entre el bosc i el pinar
que ha envaït antics olivars, avui abandonats.
A les 11,40 h. arribam, altre cop, al camí des Rafal.
Estam just davall allà on hem berenat.
La vista de sa Bastida, des d’aquí baix,
encara és més imponent...
...i el cim de sa Galera, que veiem poc més endavant, ens
sembla ben igual d’inexpugnable. Ara volem anar a veure un antic convent de
frares. Sempre seguint les instruccions d’en Pep Torrens, caminam per aquesta
pista un poc manco de quatre-cents metres i l’abandonam per un braç al costat
nord.
Aquest braç mor molt poc després, en arribar a una
caseta de caçadors amb una vista impressionant d’Alaró.
Son les 12,05 h. Ben
davant aquesta casa, i orientat a sud-est, hi arranca un sender ben marcat, que
mena a passar vora un seguit de colls de caçadors,...
...cada un d’ells amb unes
vistes magnifiques.
És que cacen directament damunt les penyes. Alaró, amb un poc de zoom.
Seguir
aquest sender, ara davallant, no presenta cap complicació i ben aviat som dins
el bosc amb les senyals típiques dels carboners.
A les 12,20 h. passam vora un
forn de calç, creuam un jaç de torrentó...
...i les fites ens menen directament al punt
que anomenen el “pas de s’Arrambador”.
No és un pas sinó un seguit de graons,
més o manco arreglats, on hi ha instal·lat un arrambador metàl·lic per donar
seguretat a la passa.
Altre cop estam just a la vora de la timba.
Poc després arribam, altre cop, al jaç del torrentó i
localitzem el camí que ens ha de menar fins al convent. Primer és senzill
seguir-lo però, poc més amunt, i per mor de la garriga, l’hem deixat i acabam
pujant entre les roques i marjades. El territori no presenta problemes però si
que ho son els ullastres i mates que hem de superar constantment.
A les 12,50 h. arribam a les runes d’una casa prou
gran.
L’imaginam de dos aiguavessos, dues plantes.
Tres estances a la planta
baixa. A la part posterior, forn de pa i algun magatzem. Una rampa que dona
accés a la planta superior, desapareguda.
Per les finestres pensam que, al manco
hi havia tres estances més.
Per descomptat que no hi ha ni rastre de les
teulades ni de la planta. Com a curiositat esmentar que hi ha uns arbres que
han nat dins la casa, quina alçada supera de molt les parets del convent.
Aquestes, en canvi, presenten prou bon aspecte. El portal i les finestres tenen
els muntants de peces grans de pedra
picada.
A devora la casa hi ha les restes del que probablement eren les païsses.
A les 13,00 h. tornam enrere, seguint, ara si, el
camí original. Davallant ens resulta molt més senzill seguir-lo.
Només deu
minuts després tornam arribar al jaç del torrentó. El creuam i després d’una
curta davallada, ens orientam a l’est.
Localitzam un senderó marcat, que ens
mena cap dret a una caseta construïda just davall una gran penya. La penya està
folrada d’una heura gegantina. És la caseta des Barranquell. Son les 13,15 h.
Hem complert els nostres objectius. No ens resta més que tornar al poble.
Davallam, seguint el caminet marcat i fitat. La
davallada és ràpida i senzilla. El camí és clar i acabam dins un olivar ben
cuidat.
Però per accedir al camí públic ens tocarà botar una barrera, si volem
sortir d’aquest olivar. Son les 13,40 h.
Ara si, sense cap altre entrebanc, podem caminar
relaxats, davallant cap a Alaró. A les 13,40 h. passam per s’Estret, on el camí
i el torrent comparteixen el poc espai disponible.
A les 14,00 h. passam, altre
cop, vora el canat àrab. A les 14,10 h. arribam al cotxe.
Al final ens ha sortit una volta més llarga del que
esperàvem, però ha valgut la pena
Selva/Sóller, novembre 2017
Primer de tot gràcies per compartir ses vostres excursions, així ens permet als que no som tan agosserats, poder descobrir aquestes rutes marevelloses. Avui, 30 gener 2021, hem volgut fer aquesta ruta. Informar que han tancat l'accés des del camí des Rafal.
ResponEliminaDesgraciadament, no queda més remei que entendre als propietaris, ens ha explicat un veinat que la gent puja en moto o quad, s'instalen a ses seves terrasses, deixen molta brutor... una pena que encara hi hagi gent tan poc respectuosa que només aconseguiran que tanquin tots els camins
Hola Barbara
EliminaConeixia aquest problema de pas per companys que hi havien passat. Cal ser molt respectuosos amb la propietat dels altres. Noltros som dos, o tres màxim, i no hem tingut mai cap problema. Així i tot ens plantejam no publicar segons quins recorreguts. Tot plegat és una llàstima. Gràcies per la informació... i salut Bàrbara.