PUIG TOMIR
PAS DE SA
REGATA - PAS DES PEDREGAR - TORRENT DES BOSC
(27.10.2017)
El puig Tomir és una extensa i compacta
muntanya, particularment nua, que es destria perfectament de tota la part
central nord de l’illa. Els seus costers sud, est i oest davallen de forma
regular, encara que abrupte, no així la seva cara nord, constituïda per altes
parets penya-segades i difícil accés.
TEMPS TOTAL: 7
Hores
RECORREGUT
TOTAL: 14,700 km.
DIFÍCIL
Com qui no vol la cosa, un bon dia, parlant, varem
caure en que feia molt de temps que no havíem anat al Tomir. Avui hi tornam.
Tenim diferents informacions d’en Joan Riera, “Aires
de la Serra Mallorquina”,
ajuntant-les totes, i fent-li un petit
afegitó per part nostre, hem preparat una volta per avui. Veurem com ens va.
A les 8,30 h. deixam el cotxe vora el camí d’accés a
la coma de Binifaldó i començam la caminada.
Fon de la Coma de Binifaldó. El dia és clar, talment com els de
tota aquesta setmana. No fa fred. No hem
de fer més que seguir la pista que amb suaus costes i baixades ens atracarà a la GR 221 que venint de Lluc mena
a Pollença. Hi arribam a les 9,00 h.
La seguim una estoneta, amb direcció a
Pollença, fins arribar al portell que dona pas a la finca de Muntanya. Son les
9,10 h.
És aquí on hi arranca un antic camí de carboners que, orientat a
sud-est, ens fa pujar unes costes prou empinades, entre alzines i restes de
rotllos de sitja.
Ben aviat el camí mor i seguim el tirany, sempre pujant, ara
ja per les primeres faldes del Tomir.
Les carritxeres son una ajuda que agraïm,
ens son de molta ajuda per anar pujant entre les roques i el territori humit
que creuam.
Les costes son empinades i, al cap d’amunt d’aquesta petita coma, i
després d’enfilar-nos per unes roques sortim a un nou comellar, molt més gran,
ample, empinat i cobert de carritxeres. Son les 9,45 h.
La pujada per aquest nou
comellar és pesada. Fem petites ziga-zagues per anar guanyant altura i
esquivar, quan és possible, la multitud de mates de càrritx.
Si ens giram darrera
podem gaudir d’amples vistes del puig Roig i la mar, on hi dona el sol de ple.
Noltros caminam a l’ombra del Tomir.
Mentre guanyam altura el territori
s’aclareix, ara el càrritx casi ha desaparegut i caminam entre pedres a lloure,
“coixinets de monja” i aritges.
Anam a cercar la cresta que ens separa de la
coma de Muntanya.
Una coma fonda i molt empinada que, sembla, algú hi ha pujat
fins al cim. Veure-la d’aquí dalt fa feredat. Son les 10,25 h.
Muntanya
Cada cop tenim
més clar el punt on ens hem de adreçar per trobar el pas. Aquesta coma que anam
pujant té el seu inici a una espècie de circ, on hi veiem un grapat de “rotabocs”,
arbres que trobam a les més altes muntanyes.
Arribar-hi ens sembla cosa de poca
estona, però, així mateix haurem de seguir pujant uns vint minuts més per arribar-hi.
Mentre tant, hi hem vist una petita guarda de cabres. Una d’elles ens ha
mostrat clarament per on hem de pujar. I és allà on anam.
Hi arribam a les 10,50 h.
El pas de sa Regata no està dins el circ
final, sinó al seu costat oest.
Entre les penyes del cim i un penyal separat.
Hi ha un rotaboc i un seguit de roques que li donen forma escalonada.
Arribar a
dalt dels penya-segats és cosa molt senzilla i gens arriscada.
A les 10,55 h.
son a la cresta del Tomir. Hem passat de 590 metres d’alçada a 1060 metres amb poc manco
de dues hores.
Una pujada sense major dificultat que la pròpia ascensió.
Cim puig Tomir (1.104 m).
Tenim vistes a la resta de Mallorca.
Cercam un lloc a
recer de l’oratge que corre aquí dalt i ens recobram de l’esforç fet per
arribar. És un bon lloc per fer un cafettet.
Contemplam bona part del Pla de Mallorca cobert per un domàs de boira.
Noltros la veiem blanca, immaculada, agradable a la vista. Allà enfora està
foradada pel cim del puig de Randa i, encara més enfora, pel de Sant Salvador
de Felanitx. És una vista espectacular, gràcies al dia tant clar i calmat que
fa avui.
A les 11,30 h. seguim el nostre caminar. Hem decidit
davallar per la cara sud del Tomir, passant pel Serral Gros.
És que tenim
informacions que poc més avall d’aquest serral, al costat oest, hi ha un petit
comellar on hi trobarem restes de barraques i sitges de carboners. També alguna
senyal del caminet que feien servir.
Planificar la ruta a seguir és molt senzill, perquè
el territori és accessible per onsevulla, ...
...la dificultat és el propi territori.
Rocam sense grans pendents, però farcit de pedres a lloure i redols escampats
de mates de càrritx, argelagues i coixinets de monge. La baixada es fa feixuga
i llarga. El sol ens dona de ple, no corre gaire oratge i l’esforç de la pujada
ens ha deixat una mica tocats.
Ens hem torbat una hora per arribar al comellar que
cercam. No hi ha ni rastre de cap arbre ni garriga. Casi bé no hi ha ni
càrritx. El que si veim son les restes de les barraques dels carboners i del
rotllo de sitja. Aquella gent s’hi dedicaren seriosament a la tasca del carbó.
No en queda ni rastre d’arbres, si és que alguna vegada n’hi va haver. En
aquest redol hi veim el que queda de dues barraques de carboners i el que noltros
creim que seria un rudimentari tancat de pedres per a la bístia.
Per sortir d’aquest comellar, passant entre les
penyes que donen forma a la sortida, hi trobam, entre el pedreny, les pedres
grans on s’ho aguantava el caminet. Creim que som al pas des Pedregar.
Feim el
que podem per resseguir aquest rudimentari caminet.
En molts de bocins està
esborrat del tot, i allà on el veiem clarament, no és més que una teringa de
pedres grans, poc treballades, que aguanten un gruix de pedreny.
Si damunt això
hi havia una capa de terra o macolins menuts, per fer la passa més agradable,
no en queda ni rastre.
Poc més avall el caminet ens torna a abocar entre les
penyes, on hi ha un altre petit xaragall.
Amb molta imaginació creiem
entreveure les ziga-zagues que feia el caminet, per sortir-ne.
Després, i per
superar un petit bot del torrentó, on acaba la coma que hem deixat enrere, el
caminet ens mena per les esquenes de roca pelada.
Hi posam molt d’interès en
seguir el caminet però, ...
...a la part baixa, ja molt a prop del Camp Redó, el
perdem definitivament.
Acabarem davallant entre les esquerdes de grans roques i
fent algun bot.
A les 13,00 h. hem deixat el roquissar pelat del
Tomir i creuam el Camp Redó, entre una mar de carritxeres que amaguen un sens
fi de roques.
Estam ben cansats i ens trobam al punt més allunyat de la nostra
caminada. Ens toca aguantar i seguir endavant. Anam a cercar el camí que ve del
puig de Ca i mena cap a Alcanella. Sabem que no estarem gaire a trobar-lo.
Haurem de travessar aquest territori complicat durant deu minuts.
Anar per aquest camí ens facilita la passa i ens
ajuda a recobrar-nos una mica del cansament. Les cames estan molt castigades
després de la llarga i incòmode davallada.
Tanmateix aquest camí des Aladerns acabarà
per resultar feixuc. És una mica avorrit i es fa llarg.
Tret del redol on hi ha
uns exemplars enormes d’aladern (protegits), la resta és un territori sense
grans variacions.
Sempre seguint el camí, que a estones es prou ample, ...
...després
de passar a prop de les cases d’Alcanella, ...
...acabam per creuar el jaç del torrent
del Bosc.
També sabem que algú l’ha pujat sense cap dificultat especial.
Ho
provarem també noltros. Son les 14,00 h.
Com casi bé per tot arreu, dins el torrent també hi
trobam senyals dels carboners. Als llocs on el jaç és prou ample hi trobam el
conjunt de rotllo de sitja i barraca.
També hi ha un petit mur de retenció a un
petit gorg, per emmagatzemar aigua.
No hi ha grans bots ni grans roques, el que
facilita prou la pujada pel torrent,
...entre altes parets a banda i banda.
A les 14,30 h. sortim del torrent i entram dins el
Bosc Gran. Hi ha un camí ample que, sempre pujant, ens ha de menar fins el coll
des Pedregaret. En condicions normals,
aquest camí és molt agradable. Fa un seguit d’amples corbes, mentre ens atraca
al coll. Però tal com ens trobam noltros dos, se’ns fa llarg i trobam que el
coll és enfora.
A les 14,50 h. passam pel coll des Pedregaret i ens
resta, tal vegada, la part més descansada.
Fins arribar al cotxe serà tot
davallada, tret d’un curt bocí del camí, per sortit de la coma de Binifaldo.
Arribam al cotxe a les 15,25 h. Molt cansats però
satisfets.
Selva/Sóller, novembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada