(1.003 m) (843 m)
pel passos de ses Cases, de sa Paret i de sa Guerra
(19.11.2017) El massís del puig Roig és una enorme
mola pètria, esquerpa i desforestada, en la que domina la roca nua i punxeguda
acompanyada de carritxeres. És un balcó natural amb una esplèndida panoràmica
de tota la marina de Lluc, possiblement els indrets manco trepitjats de
Mallorca.
Cal tenir en compte que aquest recorregut només es pot fer en diumenge, únic dia autoritzat per la propietat.
TEMPS TOTAL: 8
hores i 30 minuts
RECORREGUT: 18,409 km
DIFÍCIL
El sistema que seguim per decidir quina caminada
farem és molt senzill, no hi ha cap norma ni condició. Així és com varem
decidir anar al puig Roig.
Sortim des de la zona recreativa de “Menut II”, ben senyalitzada,
situada al costat oest del km 16,300 de la carretera Ma-10 (Pollença -Lluc), a
on podem deixar el cotxe.
Hem de travessar el torrentó, i seguir el camí vell de Mossa, en
direcció nord.
Ben aviat arribam a una paret, amb un botador metàl·lic, a
l’altre costat continua el camí. Hem entrat dins la possessió de Mossa.
Encara
haurem de caminar una estona més per arribar a la pista que procedents de la
carretera arriba a les cases de Mossa, creuant primer el torrent de Binifaldó,
i i fins a tres portells, a traves de la tanca de s’Era, una zona amb marjades
pel bestiar i l’alzinar.
Només cal seguir la pista, fins a passar per darrera les
cases, fent cas a les indicacions.”
A les 8,50 h. som a la barrera que dona pas al camí,
per darrera les cases de Mosa.
Passa a lluny i casi no es veuen. Pujam decidits
que tenim una volta molt llarga per avui.
Deu minuts més tard passam pel
portell que separa, suposam, el bosc de la muntanya pelada, ...
...i seguim pujant per
aquest camí espectacular, conegut com a pas de ses Cases.
Una nova mostra
d’enginyeria rústica capaç de obrir camins a llocs casi bé impensables.
Aquest
camí puja aferrat a les penyes.
En alguns llocs els marges de sosteniment tenen
una considerable alçada, sense fer esment a la dificultat pròpia de la seva
construcció.
A les 9,15 h. arribam al coll des Ases. Aquí tenim la
primera vista de la mar i de la muntanya que volem pujar.
Seguim el camí clàssic
de la volta al puig Roig però, uns dos-cents cinquanta metres després el deixam
pel costat oest.
El punt està marcat amb unes fites, però això no és
determinant perquè es pot partir per onsevulla. Les roques son accessibles i
estan solcades per encletxes cobertes de carritxeres.
L’orientació tampoc té
gaire importància perquè haurem de pujar al cim més alt de tots aquests que
veim. El que està més allunyat.
La pujada no mereix cap comentari especial. Es tracta
d’anar pujant, entre grans roques i clapes de carritxeres.
Hem deixat enrere el coll des Ases. Noltros ens estimam
més caminar sobre les roques i evitam, en lo possible, anar entre el càrritx.
Intentar definir la ruta tampoc té cap sentit, en termes generals caminam
orientats a l’oest, sempre que el territori ens ho permet.
La fita sempre és
clara, el cim del puig. Així mateix provam d’anar pel tirany marcat per les
fites, que n’hi ha ben abastament. Puig Caragoler de Femenia, al fons.
Excepte en un punt en que ens indiquen que
hem de davallar per després tornar a pujar, per arribar al darrer coll i
envestir la darrera pujada al cim.
Noltros no volem davallar i optam per pujar
per una canal ben accessible, que ens mena a la cresta que tenim a sud.
Caminam
una estona per la cresta de la
Tossa de na Martina (940 m). Aquí ens dona el sol, mentre que si
haguérem anat per baix caminaríem per ombra. Per altre banda, gaudim de vistes
de la badia de Pollença.
A les 11,00 h. arribam al coll. Ara hem d’envestir
aquesta darrera pujada.
Ben igual que fins ara, roques i càrritx. Les roques
estan més esquerdades i hi ha més encletxes però el càrritx va desapareixent.
La pujada es fa llarga i feixuga.
A les 11,20 h. arribam a la cresta del puig.
Novament tenim vistes de la mar, a nord.
El morro de sa Vaca i la mola de Can Palou, destaquen.
Poques passes més
amunt i arribam al cim del puig Roig 81.003 m).
Les vistes abracen casi bé a tota Mallorca.
La gran mola
de la serra de na Rius amb el puig Major destaca entre les altres. Les crestes
de les muntanyes, per efecte del sol i les ombres, semblen esmolades i
inaccessibles. És un goig de dia. No fa vent però si que corre una mica
d’oratge. Fa fresqueta. Descansam. És un bon lloc per fer un "cafetet".
A les 12,00 h. seguim la nostre caminada. Ara volem
arribar a l’extrem sud-oest d’aquesta muntanya, l’anomenada Roca Roja.
La
caminada es fa ben igual de feixuga que fins ara.
Roques esquerdades, cada cop
més a lloure i petites. També compareix el càrritx.
Les vistes al costat de la mar van mudant
així com avançam.
Al manco descobrim detalls nous.
Ara podem veure el morrillo
d’en Bordils, ...
...amb les restes de la torre de Lluc, des d’un punt privilegiat,
casi bé a vista d’ocell.
Hem davallat dels 1.003 m. del cim del puig
Roig...
...fins els 800 m.
que hi ha al coll que ens separen de la Roca Roja.
Altre cop hem de pujar per assolir el
cim, ...
...de la Roca Roja, que està a 843 m....
...i altre cop davallar fins els 700
m. ...
...a tall dels penya-segats, per trobar el pas de sa
Paret.
S'Entreforc, amb el tall dels tres torrents, Lluc, Gorg Blau i Pareis.
Mentre davallam hem tingut el privilegi de veure, casi a tir de pedra,
un voltor posat al penyal del cim de la Roca Roja, ...
...i com, amb tota tranquil·litat, s’ha
deixat caure per emprendre el vol d’aquella manera tan majestuosa que el
caracteritza.
Panoràmica des del penya-segats de la Roca Roja.
Arribam al pas a les 13,20 h. La volta s’ha fet
llarga i estam ben “tocats”.
I davallar aquest pas no és cosa senzilla. L’hem
localitzat fàcilment, ja que la paret que puja des del quarter dels Carrabiners
ho senyala exactament.
La dificultat és la pròpia davallada. Un seguit de
curtes desgrimpades, totes elles senzilles i sense gaire risc, ...
...però després de
cada una arribam a un territori molt empinat, cobert de macolins a lloure
...
...mentre hem de fer repetides ziga-zagues per anar a trobar el següent punt per
davallar.
No es pot tenir gens de vertigen i s’ha anar amb molta cura per
evitar una llenegada.
Deu minuts després som a baix de les penyes. Hem
d’anar a trobar el camí que fa la volta al puig.
Per estalviar passes i guanyar
temps, decidim caminar per aquest coster cobert de carritxeres, ...
...perdent altura
progressivament, ...
...mentre avançam cap a nord-oest.
No serà fins a les 13,50 h. que arribarem al camí. Fa
temps que no hi hem passat i no sabem el temps que ens torbarem per arribar al
coll des Ases. Si que trobam que es fa tard i que estam ben cansats.
El camí es
fa llarg i pesat. Trobam que està molt malmenat. A bocins es fa complicar seguir-lo. Les
carritxeres casi l’han esborrat.
A altres llocs els marges de sosteniment s’han
esbaldregat i poca cosa queda del camí.
Si que és veritat que els llocs més
espectaculars estan ben a la vista ...
...i la feinada feta per bastir aquest camí
resulta del tot impressionant.
El camí manté una costa no gaire empinada però
constant ...
...fins al pas de sa Guerra, ...
...després és casi be planer o amb suau baixada,
passant per la vora del cocó de sa Balma.
Encara es tornara a empinar suaument, ...
...per arribar a les 15,40 h. arribam al coll des Ases.
Ens toca
davallar després de tanta pujada. Així i tot gaudim de les espectaculars vista
de la vall de Mossa i dels imponents penya-segats per on ens mena aquest camí.
A les 15,55 h. passam pel portell que separa el bosc. Seguim davallant, passant
per darrera les cases, fins arribar a la pista ja coneguda.
A les 16,40 h. arribam a la zona recreativa de Menut
II, inici d’aquest espectacular i dur recorregut.
Cal tenir en compte que aquest recorregut només es pot fer en diumenge, únic dia autoritzat per la propietat.
Selva/Sóller, desembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada