dimarts, 6 de març de 2018

VOLTA AL TORRENT D'ALMADRÀ pels passos des caçadors, de sa Ginebrissa i Llis



VOLTA AL TORRENT D’ALMADRÀ
pels passos des caçadors, de sa Ginebrissa i Llis
(05.01.2018) El torrent d’Almadrà neix a Cúber i flueix cap al municipi de Lloseta. És el torrent més llarg de Mallorca, amb 456 quilòmetres quadrats de conca. Rep aigua d’altres petits torrents (torrent de Solleric, torrent de Pina...), travessant gran part del Pla, per desguassar a s’Albufera.
TEMPS TOTAL: 5 hores i 15 minuts
RECORREGUT: 11,500 km
DIFICULTAT MITJANA
 A les 7,45 h. ens havíem de trobar a Lloseta, però diferents entrebancs personals i de tràfic ens ho han impedit. En posar-nos en marxa son les 9,00 h. en que hem deixat el cotxe a l’aparcament que hi ha a prop de Son Ordines, al Clot d’Almadrà. Hem triat una volta que ens permetrà gaudir de bones vistes, ja que la previsió del temps per avui és molt bona.
El començament no és gaire feixuc. Hem de caminar casi mitja hora per aquesta pista ensementada, que ens mena pel costat dret del torrent d’Almadrá.
Ens permet estirar els braons i trempar el cos per a la caminada. També contemplam els cims que ens envolten i intentam destriar la ruta que trepitjarem per davallar des de les cases de Tossals Verds.
Al començament la pista és planera, però en atracar-nos a s’Estret, les costes son prou empinades.
Just passat s’Estret, pel costat sud hi arriba el camí que ve d’Alaró, una nova variant de la GR 221. És el punt on abandonam la pista que ens menaria fins a les cases de Tossals Verds. Son les 9,35 h.
Però tampoc seguim pel camí d’Alaró, sinó que partim per un antic camí de carro, que puja suaument, cap a est. Aquest camí fa un seguit de corbes, algunes d’elles han estat adreçades per una pista, d’ençà la construcció dels embassaments i la canonada que davalla l’aigua per aquest indret.
Després d’uns vint minuts de caminada, arribam a unes construccions tècniques de les canonades d’aigua, on hi trobam la síquia de Solleric, que mena l’aigua de la font des Pi a les cases de Solleric, fent servir canonades.
Seguir aquesta síquia sempre és un moment especial.
La pròpia construcció ja ens deixa admirats del enginy de l’home.
Aconseguir menar l’aigua per aquests indrets resulta casi increïble. En alguns punts, l’alçada sobre el llit del torrent deu rondar el cent metres.
Fins i tot, a l’altre costat del torrent hi veiem un altre marge, ...
...que aguanta un altre canonada que també mena aigua de la font des Pi, fins a Son Ordines.
Les vistes, avui, encara resulten més espectaculars, lluu el sol i el panorama és grandiós.
El trànsit per la síquia no és gaire llarg...
...i ben aviat ens tornam a trobar amb la canonada que davalla dels embassaments.
Just a la vora de un petit túnel és el punt on deixam ambdues conduccions d’aigua, i ens enfilem pel coster d’alzines.Son les 10,10 h.
El propi territori i algunes fites, ens van menant cap als peus de les penyes. Ben aviat localitzem el pas que cercam.
Als mapes, i altres caminadors l’anomenen “pas des caçadors”.
No serem noltros que discutirem el nom, però trobam que hi han feta molta feina, per una activitat tan puntual com pot ser la caça.
Aquest pas no és altre cosa que una encletxa vertical a una gran roca. A la cresta de l’encletxa hi han picat la roca fins a donar forma a uns escalons prou amples com per poder-hi pujar amb prou garanties.
El risc és evident i ben present per l’alçada de la timba, ...
...que s’obri al costat esquerra, pujant.
Superat aquest pas ens trobam dins un territori caòtic. No gaire costerut però farcit de roques, encletxes i alzines. Sense gaires referències, ens dirigim a la cresta d’aquest esperó que hem superat pel pas. La panoràmica des de la cresta ha millorat molt.
Ben aviat localitzem els colls de caçadors. Son unes de les instal·lacions més aparatoses que ens hem trobat mai per les muntanyes de Mallorca, al llarg dels nostres més de deu anys de caminades. No calen descripcions. Els que ens meravella és la feinada i l’esforç que han fet per arribar a construir aquests colls. Fins i tot pensam que un d’ells està situat sobre un antic camí de carboners, aprofitant el tall a les penyes. Poc més enllà hi ha un casetó, suposam dels caçadors, pel seu aspecte.
Son les 10,40 h. Ara volem arribar al pas de sa Ginebrissa. Un pas que no apareix grafiat als mapes i quina ubicació tampoc coincideix amb les diferents descripcions. Pel que noltros hem aclarit, sa Ginebrissa fa referència a una zona determinada de territori, situat a les faldes del costat est de la serra d’Amos. I una via ràpida per accedir a la font des Pi seria per aquest pas, amb molta entitat constructiva. Camí ample, empedrat, amb marge de sosteniment d’alçada considerable, i escopidors o pedres posades dretes, per ajudar a les bísties a no tenir por de l’altura.
Per arribar-hi, seguim un caminet de carboners, no gaire trepitjat, davallant per una coma ample i coberta d’alzines. Anam de sitja en sitja mentre davallam.
Hi arribam a les 11,00 h.
Ens hi estam una estona, per berenar i gaudir del paisatge. Ens hem de posar a recer de l’oratge gelat que hi corre aquí. Intentam localitzar el camí que ens ha de menar fins a Tossals Verds, sense gaire èxit. Així mateix intuïm, i encertam, el seu traçat, però no el podem veure. I això que ha de passar just per davant nostre, a l’altre costat del torrent. És un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,25 h. seguim el nostre camí, ...
...davallant per aquest pas ...
...i seguint pel camí que ens mena entre l’alzinar.
A la seva part inferior acaba esborrat. Som molt a prop del torrent. Arribam a la canonada de l’embassament a les 11,35 h.
Seguim aquesta canonada, pujant, ...
...i creuam un túnel, llarg i fosc, ...
...a l’entrada del qual s’hi troba una gran formigonera abandonada.
Tot just sortint del túnel, davallam fins al jaç del torrent.
És una davallada una mica precipitada i no massa arriscada. Encara que hi ha molta grava a lloure i el perill de llenegar és gran.
Arribam al jaç del torrent sense novetat.
A l’altre costat cercam el millor punt per enfilar-nos, per arribar al camí.
Ho trobam molt aviat. Poques passes més amunt hi ha una zona molt accessible i amb una grimpada molt senzilla i gens arriscada arribam al camí.
Son les 12,00 h. Ara ens toca seguir aquest camí, que ens fa pujar de valent.
A l'altre costat podem veure el tunel per on hem arribar i la baixada al torrent.
Ben aviat arribam al pas Llis, ...
...on hi ha instal·lada una cadena...
...que dona seguretat.
El camí segueix pujant de manera casi bé constant i ens mena a passar pels peus del Salt des Cans i del Morro de sa Vaca.
Ara anam caminant pel costat esquerra del torrent, ...
...de manera que, tenim ben a la vista la síquia de Solleric i els passos de caçadors ...
...i de sa Ginebrissa.
També gaudim de noves vistes cap el costat que fins ara ens quedava amagat.
A les 12,40 h. El camí tomba cap el costat de Tossals Verds ...
...i comença una suau davallada, per creuar la coma i remuntar un petit morro. A l’altre costat hi ha les cases de Tossals Verds, avui refugi. Hi arribam a les 13,00 h. Aquí hi ha diverses persones que gaudeixen del bon dia i del territori.
No ens aturem. Seguim les indicacions de “sa Pica des Garrover”.
És un camí antic, empedrat, que puja ,“inmisericorde”, pel coster sud de les cases.
Arribam a la barrera de partió a les 13,15 h. Hem sortit de la finca pública.
A l’altre costat el camí segueix. Noltros partim per avall, seguint aquest camí prou respectat per la natura.
Està escalonat i només tapat per algunes mates de càrritx.
Ens mena, a força de corbes, a davallar fins el coll que ens separa del puig de la Senyora Coloma. Podem seguir el camí fins casi bé arribar a una nova paret de partió.
A l’acabament la catifa de càrritx és tan espessa que ho ha cobert del tot.
Son les 13,30 h. Aquí hi trobam algunes fites i fletxes vermelles.
Entram dins un nou territori. El pitjor del dia. És casi impossible avançar. El càrritx ens trava les cames i hem de davallar un sens fi de marges. Ho fem pels esbaldrecs que tenen. Per si no bastava. Les oliveres, molt grans, son mortes i hi ha branques seques que han caigut i estan tapades pel càrritx. Suposam que hi va haver un foc per que ben aviat anam marcats pel carbó.
Així mateix, mentre ens fem avall, el càrritx sembla aclarir-se i avançar resulta més senzill. També localitzam davalladors de marjada a marjada. Noltros davallam pel costat dret del torrentó que, a estones, ens trobam al centre d’aquesta coma. Suposam que la dificultat deu esser semblant per l’altre costat (Retrospectiva del comellar).
A les 14,05 h. arribam al torrent i el creuam. Ha estat una estona angoixant i dura. La nostra dosi d’aventura del dia. Ara no ens resta més que seguir la pista, la mateixa que hem trepitjat de bon matí, per arribar allà on tenim el cotxe. Aprofitam l’estona per comentar els detalls del dia, en general satisfactori.
Arribam al cotxe a les 14,20 h. Segueix fent un bon sol i temperatura agradable, mentre a mitja Espanya hi ha nevades.

Selva/Sóller, març 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada