dijous, 22 de març de 2018

BARRANC DE BINIARAIX pels camins Vell de Cúber i de s'Aladern



BARRANC DE BINIARAIX
Camins Vell de Cúber i de s’Aladern
(16.02.2018)  
Des de temps immemorial, el camí del “Barranc” ha constituït la via principal de comunicació de la vall de Sóller amb les valls de Lofra, Cúber, Orient o el monestir de Lluc. Una extensa xarxa de camins empedrats, camí Vell, des Verger, de Can Fusta, de s’Aladern i d’altres, son els eixos vertebradors d’aquest territori marjat.
TEMPS TOTAL: 5 hores 30 minuts
RECORREGUT: 12,800 km
DIFICULTAT MITJANA
Després de un bon grapat de setmanes sense poder sortir, per pluges i altres situacions personals, encetam un nou període. Per fer-ho hem triat una volta no gaire feixuga ni tampoc llarga.
Son les 8,20 h. en deixar el cotxe aparcat a prop de Biniaraix i començar la caminada. Ahir va fer un dia extraordinari però avui és fred i tapat. Creuam el llogaret de Biniaraix sense veure a ningú. Tot és silenci i quietud.
Ja de camí cap al torrent, ben aviat ens arriba la remor de l’aigua davallant entre les roques.
Son les 8,30 h. en creuar el primer pont.  El cabal no és tant com la remor que fa.
A l’altre costat del torrent ens espera la primera, i més feixuga, de les escalonades. Les pedres estan ben banyades per la rosada de la nit passada, o per l’humitat del redol.
Després de deixar de banda un primer camí que surt pel costat sud, i només quinze minuts després de passar el primer pont, arribam al creuer on hi comença el camí Vell del Barranc o de Cúber. Està ben senyalitzat.
Aquest camí, tal volta, no té tanta anomenada con el “clàssic”.
Tampoc està tan ben conservat, però si que ofereix unes vistes realment espectaculars, tant de la vall de Sóller, ...
...com del tall del Barranc.
És més feixuc que l’altre camí i assoleix bastant més altura. Només com a curiositat la diferència entre ambdós camins, a l’endret del coll d’en Se (noltros pensam que deu ser coll de s’Era) és de més de 150 metres d’altura, a favor del camí Vell.
De camí de pujada, i poc abans d’arribar al coll, ...
...hem anat a veure la cova de ses Alfàbies,...
... i a les 9,50 h. arribam a l’era que corona aquest coll.
El dia es manté tapat i fa una bona fredor. A partir d’aquí la tirada és descansada. El camí té poques costes, molt suaus, i ben aviat comença una davallada que ens mena cap al gorg de Can Catí.
Noltros no hi arribarem, però, deixarem aquest camí uns cent metres abans d’arribar al jaç del torrent. Altre cop ens arriba la remor de l’aigua que cau dins el gorg. Anam a trobar el camí de s’Aladern.
El començament és una mica caòtic. Molts marges s’han esbaldregat i no hi ha traça de camí. Si que hi ha algunes fites. Tanmateix es tracta de pujar una o dues marjades i localitzar el marge del camí.
D’aquesta manera trobar el començament és molt més senzill. Com a fita clara podem esmentar una única figuera just a la vora del començament del camí.
Anam pujant per aquest caminet, espectacular i intrigant.
L’amplada del camí és discreta, a molts llocs no arriba al metre, però l’alçada dels marges és considerable.
I tenen el peu aferrat a les penyes, quina altura els fa encara més espectaculars.
Aquest camí ens fa pujar pel costat esquerra del torrent de Lofra, ...
...sempre aferrat a les penyes i cada cop sobre unes timbes més fondes.
Els redols on el camí ens mena per llocs amb més terra, la garriga l’ha esborrat del tot, però ben aviat tornam a trobar nous marges que permeten superar noves timbes.
L’utilitat d’aquest camí per a noltros és una qüestió intrigant. Més amunt no hi ha terres per conrear, ni planiols ni arbres de profit. Actualment, a redols ben menuts, hi ha garriga i pins. Però el camí segueix enfilant-se entre penyes i timbes. A alguns bocins està més malmenat, a llocs on s’aprofita el territori per anar pujant, sense fer marges.
El darrer bocí ens sorprèn amb tres o quatre corbes, cada una damunt l’anterior, ...
...fins assolir el punt més alt.
A l'altre costat, el vertiginós pas de ses Lloses. 
Son les 10,50 h. Finalment, després de superar una tanca de filferro, relativament nova i amb botador, arribam al torrent. Som al Salt dels Cans. Aquí acaba el camí. A l’altre costat del torrent no hi ha traces de la ma del home. 
Gaudim de l’espectacle de veure regalimar l’aigua pels successius salts ...
...i gorgs ...
...i creuam el torrent.
Ara ens toca pujar per una tenassa,
una via de sortida mitjanament assequible, coberta de carritxeres i argelagues.
És una pujada feixuga i es fa llarga.
A les 11,15 h. arribam al camí.
El llarg període d’inactivitat i els constipats que hem sofert ens han deixat una mica tocats, així que canviam els nostres plans i decidim davallar pel camí del Barranc.
Abans, però, cercam un bon lloc fer un cafetet.
A les 11,55 h. començam a davallar.
Del camí del Barranc no cal fer-ne cap comentari.
Pot ser un dels indrets més coneguts de Mallorca.
Només tocar el camí ens hem creuat, de manera constants i sense aturar, amb molts altres caminadors, de tota edat i nacionalitat. I amb cans a lloure un bon grapat. Un detall que també ens resulta incomprensible.
La davallada es fa amable tot i el cansament.
Les cames acabaran per protestar a la seva manera.
Mentre anam fent comentaris i gaudint de les vistes canviants que a cada revolt regala aquest camí.
En arribar al punt, anam a veure el gorg de Can Catí. El salt d’aigua és prou espectacular tot i que el cabal no és res de l’altre mon.   Son les 12,40 h.
A les 12,55 h. creuam les passadores que hi ha a prop de les cases de Can Silles. El cabal del torrent des Verger també és prou escàs.
Molt poc més avall, el camí ens mena a passar vora el punt on s’ajunten ambdós torrents, el des Verger i el de Lofra.
En creuar el següent pont, només cinc minuts més tard, el cabal del torrent encara és més minso.
A les 13,05 passam per s’Estret.
Aquí ja no hi ha corrent d’aigua. El cabal s’ha avencat del tot.
El camí va fent ziga-zagues, ...
...una damunt l'altre.
A les 13,30 h. creuam, altre cop, el jaç del torrent. Ara està sec del tot. Ni rastre d’aigua.
Molt poc més avall passam pel punt on hi comença el camí Vell. Hem tancat la volta.
Només ens queda davallar les costes empinades i humides del començament del camí. Hi hem de posar molt de seny per tal de no llenegar i acabar amb una culada.
Son les 13,40 en creuar el primer pont. Anam cap a Biniaraix mentre gaudim de les darreres vistes d’aquest entorn. El tràfic de personal ha estat constant tota la davallada i a Biniaraix també s’hi nota més moviment de personal.
A les 13,55 h. arribam al cotxe. El dia ha millorat una mica però segueix mig tapat i fa fred. 
 Selva/Sóller, març 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada