dimarts, 5 de juny de 2018

PENYAL I COA DE SA RATA Penyal des Llamp - Puig des Cocó - Comellar i torrent de s'Obi - Barranc de sa Gúbia



PENYAL I COA DE SA RATA
Penyal des Llamp, puig des Cocó, comellar i torrent de s’Obi i barranc de sa Gúbia
(25-05-2018) El inici i final de l’exigent itinerari d’avui és la finca pública de Raixa, antiga explotació agropecuària dedicada a la producció oliera, va tenir el seu esplendor a finals del segle XVIII i principis del XIX, de la ma del cardenal Antoni Despuig Dameto (1745-1813), amb la reforma de les cases, la construcció dels jardins i la reunió d’una important col·lecció d’antiguitats i obres d’art.
TEMPS TOTAL: 7 hores 30 minuts
RECORREGUT: 16,900 km
DIFÍCIL 
Les previsions per avui eren bones, però el matí no està clar del tot. Al manco ja no fa calor. Deixam el cotxe a l’aparcament de Raixa, aquest impressionant casal que ens recorda altres temps d’esplendor de la classe dominant, inclòs l’Església, i de penúries i fam de la classe dominada. Un temps no tant llunyà com alguns poden pensar. Son les 7,30 h.
La caminada, de bon començament, és clara. Seguim les indicacions que hi ha, no gaire encertades, i caminam pel camí de carro que ens mena pel fons d’aquesta vall.
Noltros caminam cap a nord pels sementers o ametllerars, més o manco cuidats. Sabem on hem de deixar aquest camí perquè fa un anys férem una volta que començava com la d’avui.
A les 8,05 h. el camí es junta amb un braç que ens menaria directament als horts de Raixa. En aquest punt hi ha una barrera.
La passam i començam la pujada pel comellar des Porrassaret, prou empinat. Tot d’una localitzam una pista forestal, antiga i casi coberta per la garriga. La seguim, sempre pujant.
Les carritxeres son enormes i espesses però no son un obstacle considerable. La pujada és prou agradable, que ens permet anar controlant altres llocs que ja coneixem.
A les 8,30 h. el camí mor a les restes d’una gran barraca i tancat pel bestiar. Sembla que les marjades també acaben aquí.
Noltros hem d’arribar al coll des Porrassaret i ho feim per allà on ens sembla millor. Tanmateix acabam pujant cap dret, per damunt el que queda de la paret seca de partió.
Arribam al coll a les 8,55 h. Ara ens toca orientar-nos a nord-oest  per tal d’arribar al Penyal des Llamp.
Mentre hi pujam, les vistes que tenim cap a sud-est, aprofitant l’estret de sa Gúbia, som imponents.
Però, el dia es va desbaratant. Ara corre un oratge ben fred i ens arriben les primeres gotes. La cosa es posa perillosa i ens hem de posar a cobri. Hem tingut sort, ja que ha durat molt poc.
A les 9,35 h. passam pel planiol del cim del Penyal des Llamp, també conegut com a puig Pla. Seguim amb la mateixa orientació per arribar al puig des Cocó. Primer haurem de fer una curta davallada per les penyes de la cresta, que ens permet no perdre altura i arribar al coll sense major dificultat.
Podem seguir pujant sense cap altre entrebanc. Hi ha una paret amb reixa metàl·lica, molt ben posada que, podem superar per un esboldrec de la paret. La fita és clara i no hi ha altre que seguir pujant.
A l’altre costat la cosa es posa una mica més seria. Les costes son més empinades i les roques que hem de superar son més grans. Però ho podem fer amb senzilles grimpades.
A les 10,00 h. passam pel cim. Altre cop haurem de davallar. Altre cop seguim la cresta de roques i penyes.
Altre cop trobam bons passos per davallar fins al coll, que ens separa de la següent muntanya, sense haver de perdre altura innecessàriament.
A les 10,15 h. passam pel coll de Raixeta o de Muntanya (d’altres també l’anomenen del Cingle de sa Milana), que ens separa de la Coa de sa Rata. Aquesta muntanya no l’hem caminada mai, així que la següent fita és arribar a un dels seus cims. Primer haurem de trobar el punt per on pujar. Vist des del coll sembla que no hi ha massa possibilitats.
Tanmateix, en atracar-nos-hi ben aviat veim la via per pujar. A més, està assenyalada amb una de les fletxes vermelles d’en Pep Torrens.
Pujar damunt les primeres roques no presenta cap risc ni dificultat, però tot el territori resulta molt complicat.
Les grans roques que hem d’anar superant constantment ens fa la caminada feixuga.
A més, el dia s’ha aclarit casi del tot i el sol ens dona de ple. Fa calor.
Hem guanyat altura. Estam per damunt les muntanyes que ens queden a sud.
Les vistes son amples i casi bé clares. Palma i la seva badia es veu perfectament. Mentre avançam ens col.locam entre els cims que ens envolten. Així tenim na Fàtima i el puig de ses Fites a sud.
A l’oest hi tenim la vall de Pastoritx. A l’altre costat, a l’est la serra d’Alfàbia. També son visibles el Penyal des Migdia, el puig Major i el de Massanella, entre molts d’altres.
En arribar al cim d’aquesta Coa de sa Rata (732 m) ens aturam per recuperar les forces i gaudir de les magnifiques vistes que tenim al nostre abast.
Son les 11,00 h. Som a un punt prou elevat i separat de la Serra de Tramuntana, el que ens dona oportunitat de veure les muntanyes més emblemàtiques d’aquesta serralada, des de un punt poc conegut.
És una miranda realment sensacional. El dia també acompanya, a pesar que hi ha una fina boirina que enterboleix les vistes de la plana de Palma. Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,40 ens posam, altre cop, en marxa.
La propera fita serà seguir pujant per assolir el cim del Penyal de sa Rata, a un cent setanta metres més amunt d’allà on som ara.
La pujada encara resulta més feixuga. El darrer bocí és encara més ingrat.
Fa molta calor i les cames no en volen més, però hem de seguir pujant. No hi ha altre possibilitat.
A les 12,05 h. passam pel cim. És una fita important, si més no psicològicament, a partir d’ara tot serà davallada.
La cara nord del Penyal de sa Rata no és gaire empinat i la baixada es fa agradable. 
A les 12,20 h. arribam al començament del torrent de s’Albí, (o de s’Obi ?). 
Primer no es nota que som al llit de un torrent, haurem de davallar una estona, entre el roquissar, per trobar les primeres senyals del llit del torrent. La traça de l’aigua es fa evident amb el pedreny arrodonit així com els marges son més definits.
També hem de superar diferents bots del torrent, sense major dificultat que cercar per un costat o altre. Hi ha algunes fites que assenyalen bones alternatives.
A les 12,40 h. arribam al Bassol Nou, un aljub tapat amb coberta de volta de canó. També hi ha una bassa coberta per abeurar el bestiar. Senyals evidents que aquest redol seria un centre de treballadors del bosc.
No massa més avall hi trobam un bot important, pas des Bassol Nou?,...
...que podem salvar pel costat esquerra. També podem veure diferents sitges, vora el mateix llit del torrent, i algunes traces d’antics camins de carboners. També hem de superar alguns bots més, seguint el camí o les fites.
A les 13,00 h. arribam al que sembla un camí de carro. El trobam just després de baixar d’un salt del torrent. Primer no és més que una filada de pedres grans, però així com davallam el camí es fa més evident i ben conservat.
Quinze minuts més tard arribam a una nova bassa coberta, just a la vora del camí, que ara es veu clarament utilitzat per vehicles.
A les 13,20 h. passam les barreres de la finca de Muntanya. Estam sobre el camí que ens menaria, baixant, a passar vora sa Gúbia i arribaríem a les cases de s’Alqueria d’Avall.
Noltros el seguim una bona estona, uns quinze minuts.
Mentre anam pel camí, altre cop ens topam amb la vista de s’Estret del barranc de sa Gúbia. Aquesta és la nostra propera fita. Casi ens escarrufa veure aquest tall, des de dalt i que ara hi anam a davallar-hi. I no sabem per on. Si que sabem que hi ha un camí que ens mena fins al torrent.
A les 13,35 h. deixam el camí, just després de una corba casi completa. Hi ha senyals evidents d'un senderó trepitjat.
Ben aviat veim les primeres fites, que ens menen per aquest antic caminet, molt rudimentari, que ens fa passar per les encletxes de les roques i que, després d’un seguit d’amples ziga-zagues, ens deixa a una bassa descoberta i en bastant bon estat. Son les 13,40 h.
Sembla que hem perdut les fites, però les trobam a l’altre costat de la bassa, en la mateixa orientació que hi hem arribat. Ara el caminet no és tan clar y ens davalla una mica precipitadament cap al llit del torrent.
Hi arribam a les 13,50 h.Bé, sembla que el més dur ha passat. Només ens resta davallar per aquest torrent fins arribar a l’entreforc amb el torrent de sa Gúbia.
Però no resulta tant senzill com pensàvem. Aquest torrent es precipita, desbaratat, de mala manera. Els bots es succeeixen mentre que les carritxeres tornen a esser un problema. Ens traven les cames, ja prou cansades a aquestes hores.
Fa calor. Dins aquest fondal no hi corre gens d’oratge ni hi tenim gaires ombres.
A les 14,15 h. arribam al llit del torrent del Barranc de sa Gúbia, poc més amunt de s’Estret.
La tasca resulta cada cop més senzilla. Coneixem el torrent i sabem que no presenta grans dificultats.
També que trobarem un camí al seu marge esquerra, just després de s’Estret.
A les 14,30 arribam al camí. Només l’hem de seguir, una bona estona, fins que arribam a la cruïlla on l’abandonam per entrar dins el torrent.
Pensàvem que seria un boci curt però se’ns fa llarga la caminada pel torrent. Fa molta calor i estam ben cansats. Frissam d’arribar. A les 14,50 h arribam al camí vell que mena cap a Raixa. L’hem de seguir cap a sud.
Altre cop una caminada llarga, feixuga. No estam massa d’humor per gaudir del paisatge. Altre cop ens toca aguantar la solejada i seguir caminant. Hem d’arribar a l’aparcament de Raixa.
Aconseguim tancar el circuit a les 15,10 h. Ha valgut la pena.

Selva/Sóller, juny 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada