ES CASTELLOTS
(04.10.2019)
Una volta curta però intensa, per
un territori compost per un roquissar casi sens límit. Pedres a lloure,
encletxes i càrritx. Els objectius de la ruta son ben evidents, no fan falta
fites, encara que no hi ha camí. Tanmateix no cal, podem anar per onsevulla,
que és el que hem fet noltros. Les vistes d’aquests dos cims son senzillament
espectaculars.
TEMPS TOTAL: 4 hores
RECORREGUT: 3 km
DIFICULTAT MITJANA
Octubre, primer divendres, som a la muntanya.
Començam una nova temporada de caminades. Per fer-ho, ens hem decidit per una
volta curteta, però amb prou dificultats. Es tracta de posar-nos en marxa de
manera gradual.
Son les 8,00 h. d'un matí esplèndid. Fa sol,
corre una mica d'oratge fresquet, està clar. Perfecte. Just passat el coll de
Cals Reis tenim a la vista les dues moles des Castellots, l'objectiu d'avui.
En
un no res arribam al Nuu de sa Corbata, on deixam el cotxe. Encara que és
prest, ja hi trobam estrangers que gaudeixen del lloc i vistes.
Ens posam en marxa. La fita és clara, el
territori no.
Hem de caminar per damunt les roques clivellades, farcides de
pedreny a lloure i mates de càrritx.
No hi ha camí, però si que veiem fites i
marques de pintura vermella.
Pensam que no calen, perquè el territori permet
caminar per onsevulla i no resulta més senzill fer-ho per un lloc que per
l’altre.
Ens atracam directament al primer dels
Castellots, el més baix dels dos.
Ben aviat tenim decidida la ruta de pujada.
La seva cara est ens mostra un seguit de canals i successives terrasses de
rocam que ens semblen prou accessibles.
Provam sort.
És el mateix territori el
que ens mostra la millor via de pujada.
Tret d'alguna grimpada, ...
...on hem de posar
les mans, la resta no presenta major dificultat.
Arribam al cim a les 8,45 h. el sol ens dona de
ple però corre un oratget fresquet que ens dona conhort després de l'esforç de
la pujada.
No ens hi estam gaire temps, tot i que gaudim ben abastament de les
amples vistes cap als voltants.
La Moleta de Cals Reis...
...el Nuu de sa Corbata.
La carretera a sa Calobra amb el seu impressionant traçat.
La serra de na Rius, puig Major, morro d'en Pelut, fins i tot el puig de ses Vinyes i el de s'Alzinar.
Separat per una coma, l'altre Castellot.
La davallada la feim encarats a nord. Cap dret
a un esperó ben visible, en la mateixa orientació.
Cap dificultat mereix
destacar per aquesta davallada.
Les roques, de manera natural, formen escalons
i terrasses que permeten davallar amb relativa comoditat.
Acabam damunt un
estret llom que ens connecta amb aquest esperó.
Ara és el moment de cercar una
encletxa a la roca, ...
...que ens permet davallar còmodament i arribar a la coma que
separa els dos Castellots.
Son les 9,10 h. en creuar aquesta coma. Ho feim pel
seu extrem més alt, el del sud.
Tenim a la vista el segon dels Castellots.
Sabem que la ruta de pujada arranca a prop de la paret de partió, que tanca la
coma casi a la part més baixa. Noltros estam decidits a provar sort per la
punta sud. Ens miram una estona el roquissar i pensam haver trobat la ruta
accessible.
La primera part de la pujada és, certament,
senzilla ...
...i agraïda.
Ben aviat arribam a una terrassa que ens permet gaudir de
molt bones vistes de la zona per on hi passa la carretera de sa Calobra. Només
contemplar el conjunt d'obres fetes per aquesta carretera ens deixa ben
impressionats. No parlem, idò, de l'entorn per on discorre, encara més imponent
i grandiós, a la vegada que salvatge i arriscat.
Seguim crestejant la cara sud del segon
Castellot. La pujada es va complicant. Arribam a un punt on és fa casi
impossible avançar. Haurem de fer una grimpada complicada i un pel arriscada,
però és curta.
Superada la passa, altre cop el territori es torna accessible.
Hem sortit a prop d'un forat a la roca, que penja al buit de la cara oest, ...
...la
més vertical i inaccessible.
Deu minuts després arribam al cim (952 m). Son les 9,50 h.
Aquí, les vistes son més espectaculars.
El cim
és més ample i ens permet canviar el punt de vista.
Així, podem veure el Clots
Carbons, la muntanya de Moncaira,...
... i la Mola de Can Palou, cap a l'oest.
A nord tenim el Turmàs i el Morro
de sa Vaca ...
...i el Clots Balladors. A l'est hi veiem el Puig Roig i el Quarter
dels Carabiners.
I a sud hi ha la serra de s'Almangra amb el puig Major i el
Morro d’en Pelut. És un bon lloc per fer un cafetet.
Son les 10,40 h. en cercar la via de baixada.
Com que no volem davallar per la via normal, anam a cercar el punt que férem
servir per davallar l’altre cop que pujarem a aquest cim.
El territori segueix
essent accessible, ...
...amb blocs de roca esquerdada, que semblen escalons.
Al
primer intent resulta inviable. Hem anat a parar al cap d'amunt de les timbes
que envolten aquest puig, per la seva cara nord. No podem seguir.
En el segon
intent si que ho localitzem, una mica més cap a l'oest. Son un seguit de
desgrimpades, senzilles i no gaire arriscades, ...
...que ens deixen a un territori
tot pedregós i farcit d'argelagues.
Ara sí que podrem voltar la galta del puig, cap
al seu costat est, mentre anam perdent alçada de manera gradual, segons ens
marca el territori.
Ben aviat tenim a la vista la paret que tanca la coma que
separa els dos Castellots. És la propera fita.
A les 11,20 h. creuam la paret i ens retrobam
amb el camí emprat més sovint.
El senderó està ben marcat, entre les
carritxeres i les fites ajuden a no perdre’l. Així i tot, la pujada no resulta
tant senzilla com hom pot pensar. No podem baixar la guàrdia.
El territori,
cobert de carritxeres, està farcit d'encletxes i roques a lloure. El sol ens
dona de ple i ja fa una bona calor.
A les 11,50 h. arribam a la carretera. El Nuu
de sa Corbata esta “petat” de cotxes i ciclistes. S’aturen onsevulla, sense
respectar el dret de pas d’altres cotxes. Tot plegat una mica de desgavell. És
el preu a pagar per un entorn tan espectacular.
Ha resultat una caminada molt recomanable i no
gaire exigent, sobre tot per recobrar part de la nostra forma física perduda al
llarg de l'estiu que ja s’ha acabat.
--------------------------------
Antoni Parietti Coll. Palma 03.0.04.1899 –
04.06.1979
Enginyer de Camins Canals i Ports.
Direcció de Vies i Obres de la Diputació
Provincial de Balears.
Delegat d'Obres Publiques des de 1959
Entre les seves obres destaquen les carreteres
del Port de Pollença a Formentor, la de Lluc a Sóller i el desviament fins a sa
Calobra, amb el conegut Nuu de sa Corbata, així com d'altres, entre les que
podem incloure la pujada al monestir de Cura al puig de Randa, i l'accés al
puig de Sant Salvador, des de Felanitx.
També va ser l'autor d'un projecte de funicular cap al cim del puig Major, quines obres començaren el juny de 1936. Primer
la Guerra Civil i després la segona Guerra Mundial deixaren en projecte aquesta
obra. Encara avui el lloc és conegut com a Plataforma del Funicular.
Va col·laborar en la fundació del Circulo de
Bellas Artes, del que va ser director (1940-1978) i de l'Orquesta Sinfónica de
Mallorca.
Fou el president del Foment de Turisme de
Mallorca (1965-1969), així com del RCD Alfonso XII, que posteriorment seria el
RCD Mallorca.
Selva/Sóller, octubre 2019
En
un no res arribam al Nuu de sa Corbata, on deixam el cotxe. Encara que és
prest, ja hi trobam estrangers que gaudeixen del lloc i vistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada