MOLES DE SON PACS I DE
SON FERRANDELL
pels passos de s’Ullastre
i des Penyal Vermell
(11.10.2019)
Segons el DVCB un “pas” és un lloc
o endret per on cal passar o es pot passar. Per als muntanyers, els passos son
un objectiu molt interessant i, fins i tot preferent, per accedir a llocs ja
coneguts i trepitjats. Sense oblidar en cap moment la dificultat que pot
comportar la seva superació.
TEMPS TOTAL: 5 hores i 40 minuts
RECORREGUT TOTAL: 10 km
DIFICULTAT MITJANA
Son les 8,30 h. en deixar el cotxe al camí vell
d'Esporles a Valldemossa.
Hi hem arribat per Esporles. Al primer bocí d’aquest
camí també el coneixen com de Son Cabaspre.
Començam a caminar just en el punt
en que la GR 221 deixa aquest camí i s’enfila cap al coll de sa Basseta.
Estam
poc més de cinc minuts per arribar-hi.
Partim bé de cara cap avall, per la pista que
recorre la coma d’en Llobera. És un camí prou incòmode i malmenat pel aiguats.
La davallada és una mica precipitada.
Passam vora un forn de calç i diferents
restes de les industries pròpies del bosc.
Son les 8,55 h. en arribar a un
segon forn de calç. És el moment de deixar aquesta pista pel costat est de la
coma, en el punt on sembla que el camí, que fins ara ha vorejat el torrent pel
costat dret, passa a l’altre costat. Hi
ha una paret de partió, que botarem sense major dificultat.
Ara caminam entre les alzines i arboceres. El
territori te molta pendent però no resulta gaire complicat avançar entre les
soques dels arbres.
Així mateix trobam alguna traça de antics camins o petites
obres dels carboners. No hi ha pèrdua. Basta mantenir l’alçada i seguir el
perfil dels peus de les penyes, que tenim al costat nord.
A les 9,05 h. pasam per una zona on les roques
son molt vermelloses.
Hem de seguir avançant fins que ens trobarem amb el pas
de s’Ullastre.
Hi arribam a les 9,25 h. No hi ha pèrdua. Les penyes ens mostren
clarament el punt on és possible superar-les. Altrament, la resta del redol és
inaccessible.
Aquest pas no presenta dificultat ni risc. És
un seguit de graons rudimentaris que ens faciliten pujar just per la vora d’una
balma vermellosa. Aquí també hi veiem un seguit de pedres compostes, a manera
d’assegurar un caminet.
Al cap d’amunt d’un esperó ens trobam una espectacular
vista del pinar de Canet i del pla de ses Planes, als nostres peus.
Son les 9,40 h en seguir, encara no hem sortit
del pas. No hem assolit el llom de la mola de Son Pacs, que és a on anam.
Haurem de seguir pujant per aquest roquissar que tenim just davant nostre, però
no cal cap indicació concreta.
El territori és assequible per onsevulla ...
...i s’ha
de mantenir una orientació nord.
Noltros ens hem desviat una mica per passar
vers un aljub, cobert i ben conservat, que està per aquest redol.
Hi arribam a
les 10,15 h.
Ara ja no ens queda més que seguir pujant. Al manco
el coster no és tan empinat i aquí dalt corre una mica d’oratge, que ens dona
conhort de la suada que hem agafat. És que el dia és ben clar i el sol prou
calent.
Estarem uns deu minuts per arribar al llom o Pla de sa Mola de Son
Pacs. Altre cop entram dins el bosc d’alzines, totes elles amb evidents mostres
del pas dels carboners. Mantenim l’orientació a nord i passam vora les restes
d’una edificació esfondrada, però que encara permet entreveure les seves
formes. Devora hi ha un camí de carro. L’hem de seguir uns pocs minuts, sempre
a nord.
Creuam les restes d’una paret i arribam a un dels camins principals que
envolten sa Mola de Son Pacs. Just al punt on hi ha un gran forn de calç.
Son les 10,35 h. A partir d’aquí, el caminar
serà un xalar, sempre per camí, ben marcat i molt trepitjat.
Cinc minuts
després ens ajuntam amb el GR221, encara molt més trepitjat i transitat. Tot
d’una ens creuam amb altres caminadors.
Seguim avançant pel camí, casi bé pla i
sempre a l’ombra de les alzines fins que arribam a unes altres edificacions.
Ens sembla més per guardar-hi un carro que no per estar-hi les persones.
A la
vora hi ha una construcció mig aljub i mig cisterna, també semblant al que hem
vist abans.
Tot el conjunt està ben conservat. És un bon lloc per aturar-nos a
berenar i veure passar la gent. Son les 11,00 h.
A les 11,30 h. seguim el nostre camí.
Ara ens
tocarà pujar una estona, seguint un camí de carro, poc trepitjat, que ens mena,
orientats a l’oest, a passar vora l’avenc des Porxo, una esfondrada del
territori, prou gran i fonda.
Gràcies a un seguit de corbes, aquest camí ens mena al llom de la Mola de Son
Ferrandell.
L’arribada al llom te un cert encant. Entre les soques dels bosc
podem veure, cap a nord i cap a sud, que estam al cap d’amunt d’una trinxa de
territori no gaire ample i envoltats de penya-segats inaccessibles.
Son les 11,45 h. i, tot i que no fa gaire que
hi anàrem, decidim tornar a passar per la cova i font de s’Almangra i, ...
...novament, seguir el caminet que ens mena, per sobre d’un replà, entre timbes i
penya-segats, cap a la punta d’aquesta mola, orientats a l’oest.
Ens sorprèn trobar moltes senyals d’un caminet, a redols amb
marget i, ...
...casi bé al final, un rotllo de sitja.
Sabem que el caminet no te sortida i que per pujar a la mola no hi ha cap altre possibilitat que fer-ho per la punta, on la passa és més que arriscada, ...
...però la curiositat ens pica i volem veure fins on arriba el caminet. (Al costat nord d'aquest tram encinglat hi ha un marge, que permet accedir a un cingle iferior i poder voltar l'esperó per una estreta cornisa i accedir al cim o punta de la mola des del seu extrem oest. Passos des Marge de Son Ferrandell i des Marge de Son Cabaspre. Molt difícil... i perillós).
Tornam enrere i cercam el punt, entre les
penyes, per on podrem pujar a dalt de la mola sense haver de tornar a la cova
de s’Almangra. Son les 12,30 h. en arribar al lloc.
Ens enfilam entre les
penyes i, després d’una darrera grimpada una mica arriscada, ...
...assolim el llom de
la mola de Son Ferrandell.
No ens estam d’anar a guaitar a la mateixa punta, ...
...on
la panoràmica resulta espectacular, avui encara més gràcies a aquest dia tan
clar. Punta des Cavall i el puig de ses Planes, al fons.
Puig de sa Moneda i Son Ferrandell.
Mirador del puig de sa Moneda.
Pla del Rei, Talaia Vella, Son Olesa, Son Mas i Son Moragues.
A les 13,00 h. tornam enrere, però ho feim pel
costat sud, seguint els límits dels penya-segats. És que volem davallar pel pas
des Penyal Vermell. No el coneixem però tenim informacions.
Hi arribam a les 13,20 h. El pas és una
encletxa gran, que te un marge de retenció pel bestiar, perquè no s’estimbi pel
tall de la penya que hi ha no massa metres més avall.
Pas des Penyal Vermell, penjat al buit cap a Son Cabaspre.
Un cop davallat aquest
marge, sortim de l’encletxa pel costat sud i ...
...accedim a una esquena de roca
pelada, ...
...per on podem intuir uns estrets passets ...
...que ens menen a un racó.
Un cop
a aquest racó no resulta complicat davallar al terra, molt inclinat i cobert de
fullaraca, de l’alzinar. Aquest serà l’únic punt una mica compromès, que no
arriscat.
Ara ens toca davallar de valent, seguint un
caminet marcat pel bestiar salvatge i cercant bons punts on posar els peus, per
no llenegar, ja que la pendent del territori és màxima.
Ben aviat el senderó
sembla que ens ha menat a un punt sense sortida. És el moment de fer un gir i
davallar per un roquissar, accessible i farcit d’encletxes on hi creixen
alzines, curt i molt empinat. El bosc de més avall es veu accessible en aquest
punt, però haurem de superar un bot d’uns tres metres.
Es pot fer perquè el
lloc te molts de punts on agafar-se. Així i tot noltros feim servir la corda.
Son les 13,40 h. en haver acabat el pas.
Ara no ens queda altre que seguir als peus de
les penyes, ...
...passam pel redol que dona nom a la contrada, ...
...una gran balma de roca
vermellosa i orientada a sud.
La caminada no és complicada i sempre davallant, ...
...entre alzines i a recer d’un sol que ara és valent. A les 14,00 h. arribam al lloc on hem deixat el
cotxe.
Ha resultat una volta prou intensa i agradable,
amb un nivell de risc limitat, com les que ens agraden.
Selva/Sóller, octubre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada