diumenge, 27 d’octubre de 2019

MOLES DE SON PACS I SON FERRANDELL pels passos de s'Ullastre i des Penyal Vermell

MOLES DE SON PACS I DE SON FERRANDELL
pels passos de s’Ullastre i des Penyal Vermell
(11.10.2019) 
Segons el DVCB un “pas” és un lloc o endret per on cal passar o es pot passar. Per als muntanyers, els passos son un objectiu molt interessant i, fins i tot preferent, per accedir a llocs ja coneguts i trepitjats. Sense oblidar en cap moment la dificultat que pot comportar la seva superació.
TEMPS TOTAL: 5 hores i 40 minuts
RECORREGUT TOTAL: 10 km
DIFICULTAT MITJANA
Son les 8,30 h. en deixar el cotxe al camí vell d'Esporles a Valldemossa.
Hi hem arribat per Esporles. Al primer bocí d’aquest camí també el coneixen com de Son Cabaspre.
Començam a caminar just en el punt en que la GR 221 deixa aquest camí i s’enfila cap al coll de sa Basseta.
Estam poc més de cinc minuts per arribar-hi.
Partim bé de cara cap avall, per la pista que recorre la coma d’en Llobera. És un camí prou incòmode i malmenat pel aiguats. La davallada és una mica precipitada.
Passam vora un forn de calç i diferents restes de les industries pròpies del bosc.
Son les 8,55 h. en arribar a un segon forn de calç. És el moment de deixar aquesta pista pel costat est de la coma, en el punt on sembla que el camí, que fins ara ha vorejat el torrent pel costat dret, passa a l’altre costat.  Hi ha una paret de partió, que botarem sense major dificultat.
Ara caminam entre les alzines i arboceres. El territori te molta pendent però no resulta gaire complicat avançar entre les soques dels arbres.
Així mateix trobam alguna traça de antics camins o petites obres dels carboners. No hi ha pèrdua. Basta mantenir l’alçada i seguir el perfil dels peus de les penyes, que tenim al costat nord.
A les 9,05 h. pasam per una zona on les roques son molt vermelloses.
Hem de seguir avançant fins que ens trobarem amb el pas de s’Ullastre.
Hi arribam a les 9,25 h. No hi ha pèrdua. Les penyes ens mostren clarament el punt on és possible superar-les. Altrament, la resta del redol és inaccessible.
Aquest pas no presenta dificultat ni risc. És un seguit de graons rudimentaris que ens faciliten pujar just per la vora d’una balma vermellosa. Aquí també hi veiem un seguit de pedres compostes, a manera d’assegurar un caminet.
Al cap d’amunt d’un esperó ens trobam una espectacular vista del pinar de Canet i del pla de ses Planes, als nostres peus.
Son les 9,40 h en seguir, encara no hem sortit del pas. No hem assolit el llom de la mola de Son Pacs, que és a on anam.
Haurem de seguir pujant per aquest roquissar que tenim just davant nostre, però no cal cap indicació concreta.
El territori és assequible per onsevulla ...
...i s’ha de mantenir una orientació nord.
Noltros ens hem desviat una mica per passar vers un aljub, cobert i ben conservat, que està per aquest redol.
Hi arribam a les 10,15 h.
Ara ja no ens queda més que seguir pujant. Al manco el coster no és tan empinat i aquí dalt corre una mica d’oratge, que ens dona conhort de la suada que hem agafat. És que el dia és ben clar i el sol prou calent.
Estarem uns deu minuts per arribar al llom o Pla de sa Mola de Son Pacs. Altre cop entram dins el bosc d’alzines, totes elles amb evidents mostres del pas dels carboners. Mantenim l’orientació a nord i passam vora les restes d’una edificació esfondrada, però que encara permet entreveure les seves formes. Devora hi ha un camí de carro. L’hem de seguir uns pocs minuts, sempre a nord.
Creuam les restes d’una paret i arribam a un dels camins principals que envolten sa Mola de Son Pacs. Just al punt on hi ha un gran forn de calç.
Son les 10,35 h. A partir d’aquí, el caminar serà un xalar, sempre per camí, ben marcat i molt trepitjat.
Cinc minuts després ens ajuntam amb el GR221, encara molt més trepitjat i transitat. Tot d’una ens creuam amb altres caminadors.
Seguim avançant pel camí, casi bé pla i sempre a l’ombra de les alzines fins que arribam a unes altres edificacions.
Ens sembla més per guardar-hi un carro que no per estar-hi les persones.
A la vora hi ha una construcció mig aljub i mig cisterna, també semblant al que hem vist abans.
Tot el conjunt està ben conservat. És un bon lloc per aturar-nos a berenar i veure passar la gent. Son les 11,00 h.
A les 11,30 h. seguim el nostre camí.
Ara ens tocarà pujar una estona, seguint un camí de carro, poc trepitjat, que ens mena, orientats a l’oest, a passar vora l’avenc des Porxo, una esfondrada del territori, prou gran i fonda.
Gràcies a un seguit de corbes, aquest camí  ens mena al llom de la Mola de Son Ferrandell.
L’arribada al llom te un cert encant. Entre les soques dels bosc podem veure, cap a nord i cap a sud, que estam al cap d’amunt d’una trinxa de territori no gaire ample i envoltats de penya-segats inaccessibles.
Son les 11,45 h. i, tot i que no fa gaire que hi anàrem, decidim tornar a passar per la cova i font de s’Almangra i, ...
...novament, seguir el caminet que ens mena, per sobre d’un replà, entre timbes i penya-segats, cap a la punta d’aquesta mola, orientats a l’oest.
Ens sorprèn trobar moltes senyals d’un caminet, a redols amb marget i, ...
...casi bé al final, un rotllo de sitja. 
Sabem que el caminet no te sortida i que per pujar a la mola no hi ha cap altre possibilitat que fer-ho per la punta, on la passa és més que arriscada, ...
...però la curiositat ens pica i volem veure fins on arriba el caminet. (Al costat nord d'aquest tram encinglat hi ha un marge, que permet accedir a un cingle iferior i poder voltar l'esperó per una estreta cornisa i accedir al cim o punta de la mola des del seu extrem oest. Passos des Marge de Son Ferrandell i des Marge de Son Cabaspre. Molt difícil... i perillós).
Tornam enrere i cercam el punt, entre les penyes, per on podrem pujar a dalt de la mola sense haver de tornar a la cova de s’Almangra. Son les 12,30 h. en arribar al lloc.
Ens enfilam entre les penyes i, després d’una darrera grimpada una mica arriscada, ...
...assolim el llom de la mola de Son Ferrandell.
No ens estam d’anar a guaitar a la mateixa punta, ...
...on la panoràmica resulta espectacular, avui encara més gràcies a aquest dia tan clar. Punta des Cavall i el puig de ses Planes, al fons.

Puig de sa Moneda i Son Ferrandell.
Mirador del puig de sa Moneda.
Pla del Rei, Talaia Vella, Son Olesa, Son Mas i Son Moragues.
A les 13,00 h. tornam enrere, però ho feim pel costat sud, seguint els límits dels penya-segats. És que volem davallar pel pas des Penyal Vermell. No el coneixem però tenim informacions.
Hi arribam a les 13,20 h. El pas és una encletxa gran, que te un marge de retenció pel bestiar, perquè no s’estimbi pel tall de la penya que hi ha no massa metres més avall.
Pas des Penyal Vermell, penjat al buit cap a Son Cabaspre.
Un cop davallat aquest marge, sortim de l’encletxa pel costat sud i ...
...accedim a una esquena de roca pelada, ...
...per on podem intuir uns estrets passets ...
...que ens menen a un racó.
Un cop a aquest racó no resulta complicat davallar al terra, molt inclinat i cobert de fullaraca, de l’alzinar. Aquest serà l’únic punt una mica compromès, que no arriscat.
Ara ens toca davallar de valent, seguint un caminet marcat pel bestiar salvatge i cercant bons punts on posar els peus, per no llenegar, ja que la pendent del territori és màxima.
Ben aviat el senderó sembla que ens ha menat a un punt sense sortida. És el moment de fer un gir i davallar per un roquissar, accessible i farcit d’encletxes on hi creixen alzines, curt i molt empinat. El bosc de més avall es veu accessible en aquest punt, però haurem de superar un bot d’uns tres metres.
Es pot fer perquè el lloc te molts de punts on agafar-se. Així i tot noltros feim servir la corda. Son les 13,40 h. en haver acabat el pas.
Ara no ens queda altre que seguir als peus de les penyes, ...
...passam pel redol que dona nom a la contrada, ...
...una gran balma de roca vermellosa i orientada a sud.
La caminada no és complicada i sempre davallant, ...
...entre alzines i a recer d’un sol que ara és valent. 
A les 14,00 h. arribam al lloc on hem deixat el cotxe.
Ha resultat una volta prou intensa i agradable, amb un nivell de risc limitat, com les que ens agraden.


Selva/Sóller, octubre 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada