PUIG D'EN TIÓ I EL PINTAL VERMELL per la plana de sa Pineta i el pas Vermell

PUIG D'EN TIÓ I EL PINTAL VERMELL

per la plana de sa Pineta i el pas Vermell

(273 m)                                       (312 m)

(24.04.2015)

Un itinerari amb precioses vistes per les contrades de migjorn de Sant Elm, un dels indrets manco coneguts i transitats. Les vistes de sa Dragonera, es Pantaleu, punta de na Galinda i tants d’altres racons son realment espectaculars.

DURACIÓ TOTAL: Cinc hores.

RECORREGUT: 8,500 km

FÀCIL

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Després de la sortida tan dura de la setmana passada, hem triat aquesta volta per un redol que, per quedar-nos un tant enfora, no hi anam amb gaire freqüència. A més, sembla que el temps ens acompanyarà i una volta a prop de la mar sempre té un afegitó gratificant. A la foto el castell de Sant Elm.

El castell fou construït el 1279 per ordre de Jaume II, per acollir mariners i pescadors obligats a guardar quarantena, a més d'un oratori i una presó. Posteriorment fou construïda la torre per defensar i vigilar.

A finals del segle XIX fou adquirit per l'Arxiduc. Actualment és propietat de la fundació Illes Balears.

Tenim les informacions publicades per en Tomàs Vibot, que és d’on hem agafat l’idea. Per això és que deixam el cotxe a l’aparcament que hi ha devora el castell de Sant Elm. Son les 8,20 d’un dia sensacional. El sol ens arriba i no hi ha niguls ni corre gaire oratge. 
Just hem de travessar la carretera i seguir el caminet, ben marcat de tant de passar-hi excursionistes. És un antic camí de carro que ens fa voltar el puig Blanc per la seva cara de ponent.

Sant Elm

Castell de Sant Elm

Part de la costa de sa Palomera

Ben aviat, però, ens entra la curiositat i decidim abandonar les informacions i caminar seguint els límits dels penya-segats.

Sempre caminant per tiranys ben marcats, deixam cala es Conills i seguim orientació sud.

Sense grans esforços anam agafant alçada i cada cop que ens giram darrera gaudim de magnifiques vistes de Sant Elm, es Pantaleu i sa Dragonera.

La mar és com un mirall ...

...i el far Vell, al puig de na Pòpia, es veu ben net de boira.

Alguna estona caminam per dins el pinar o la garriga, no gaire espessa ni complicada, ...

...però en tot cas sempre anam a parar a nous tiranys molt trepitjats.

A les 9,15 h. arribam a un porxet, ben arreglat, que hi ha a ponent de sa plana de sa Pineta o pla des Salobre. No hi ha vistes, només és un punt de referència.

Al fons, els Falcons i la Mola. Trobam que això de seguir els límits de les timbes ens va prou be i decidim seguir fent el mateix. Tenim localitzat el puig d’en Tió i el coll per on hi hem de pujar, amés que el territori és accessible casi bé per tot arreu.

Arribam a guaitar a cala en Tió i giram a nord-est, ...

...seguint els límits de la coma per la que hi corr el torrent, que es precipita a la cala que hem deixat enrere.

És una estoneta de caminar entre una garriga escanyolida i per damunt un roquissar gens complicat. Les costes a superar tampoc son considerables. És una caminada adequada casi bé per a tothom.

A les 9,45 h. localitzam una paret seca, que figura al mapa. Ens confirma que anam bé i que just devora hi trobaren un altre camí de carro. Per arribar-hi, però, haurem de travessar una zona de pinar i garriga molt més espessa que les que hem trobat fins ara. Una opció millor hauria estat seguir la paret seca, que també ens hi hauria menat directament al camí de carro. És que hi ha molts camins i creuers i resulta molt fàcil agafar un braç equivocat.

Seguim pel camí, orientats a nord-est, fins poc després de trobar un pou al costat i passar una corba, punt en que agafam el braç que surt cap a sud.

També hi trobam fites, que ens treuen del camí i ens menen per un pinar i antigues marjades. És que el camí acaba a una casa que te el terreny tancat amb reixeta metàl·lica.

Vorejam aquesta reixa i pujam les primeres costes amb una pendent realment feixuga. Però serà una estoneta ben curta. Al fons, el puig d'en Tió.

A les 10,10 h. son damunt el llom del coll. Tenim vistes cap el Port d’Andratx.

El puig d’en Tió ens queda a ponent.  Una curta caminada i arribam al cim (273 m). Son les 10,15 h.

Podem veure la zona que acabam de caminar i el redol sembrat, que no hem vist, que hi ha al centre de la plana de sa Pineta. Les vistes de sa Dragonera son perfectes però ja ha començat ha posar-se boira al cim de na Pòpia. És un lloc extraordinari per recobrar forces mentre gaudim d’aquest espectacle.

Cala en Tió i punta de na Galinda.

Puntals des Forn, Paret des Moro, ses Celles.

Un bon lloc per fer un cafetet.

A les 11,10 h. seguim la nostra volta i dirigir-nos al nostre pròxim objectiu, que tenim just davant.

Està ben clar que ara caminarem fora camí.

Es tracta de seguir la cresta, que va des del cim que estam fins el cim del Pintal Vermell.

És una estona dura de caminar.

La cresta no és gaire accessible i sovint hem de pujar i baixar caramulls de roca.

Es fa feixuc avançar, però l’oratget fresquet que s’ha mogut, és prou agradable.

Tanmateix no és res exagerat...

...i arribam al cim del Pintal Vermell (312 m) a les 11,45 h.

Aquí les vistes son molt més amples, perquè tenim accés als cims dels voltants. El dia segueix clar i corre un oratjol molt agradable.

Curiosament, el cim de sa Dragonera cada cop te més boira. És un fenomen molt curiós. També ens trobam amb els primers excursionistes estrangers i, mentre guaitam des del cim, en veiem uns quants més que davallen pel pas Vermell.

Seguint la nostra ruta, davallam del cim, seguint una pista prou incòmode de caminar per la seva pendent i la grava que hi ha a lloure.

Només hi caminam uns dos-cents metres, perquè l’abandonam en el punt assenyalat amb una gran fita.

Aquí hi comença el pas Vermell.

El nom li ve de la vermelló que tenen les roques per on passam. Està ben marcat, massa marcat diríem noltros.

Fletxes vermelles grans, pintades a les roques, caramulls de pedres, etc. El camí és d’allò més evident. A més, l’aigua que hi corr en fer aiguats, ha fet uns solcs prou fondos que esborren tota possibilitat de pèrdua (foto retrospectiva.

La davallada és ràpida i prou empinada i a les 12,20 h. arribam a una nova pista, o camí de carro. Som al GR 221, encara que només figuri als mapes, perquè senyalització no n’hi ha ni una. Caminam per aquest camí, orientats a oest.

Només deu minuts després l’abandonam per caminar per un sender que ens menarà a voltar sa serra de sa Tea, pel seu costat nord, mentre que la ruta del GR ho fa pel seu costat sud.

Hem entrat dins aquest camí a les 12,40 h. primer és un sender prou còmode però ben aviat es torna desagradable. El camí, si és que algun dia ho va ser, ha desaparegut. Caminam damunt roques i petites rossegueres fetes a força de passar-hi excursionistes. Però també és una estona curta, perquè  a les 13,00 h. arribam novament al GR 221.

No hem de fer més que seguir aquest camí de carro, agradable de caminar, mentre gaudim de les vistes que ens han acompanyat tot el matí, sa Dragonera i Sant Elm. Per cert, que sa boira de sa Dragonera no ha fet més que créixer. Blanca i lluenta per mor del sol, aquesta boira sembla aferrada a les crestes de s’illot. És l’única boira que es pot veure. Tots els altres cims de la contrada , molts més alts, estan nets del tot.

Hem de ignorar unes enormes fletxes, formades amb pedres al trespol del camí. Estam als peus del puig Blanc. De bon matí hi hem caminat per la seva cara de ponent i ara volem voltar-lo per la del llevant, així que partim per l’únic camí que no esta senyalat amb fites ni fletxes. Planer i agradable, ben aviat arribam a un cul de sac, vora un camp de conreu. El camí de carro mor vora una paret seca, o es converteix en sender, que ens mena ben davant l’aparcament del castell de Sant Elm.
Son les 13,10 h. Hem aconseguit fer una volta sense repetir ni una passa de la ruta. El dia ens ha acompanyat i les vistes han resultat espectaculars.

És una volta aconsellable casi bé a tothom.

Selva/Sóller, setembre 2015