COSTA D'ESTELLENCS
Cala
Estellencs - Torrent de sa Tanca -Punta de Son Serralta
(20-10-2017)
Aquest
itinerari ens donarà una visió poc coneguda del litoral d’Estellencs, que per
mor de la seva complicada orografia ha vist preservada la seva naturalesa. S’hi
poden trobar roques, compostes per materials del Burtsandstein, del triàsic
inferior, com és la pedra d’esmolar.
TEMPS TOTAL: 4
hores i 30 minuts
RECORREGUT: 10,900 km
DIFÍCIL
Després d’un estiu prou llarg i de repetits retards
per motius personals, avui arrancam una nova temporada de caminades. Ho feim
per una zona desconeguda, tot i que pels voltants hi hem fet un parell de
caminades la temporada passada.
Son les 8,15 h. d’un matí ben solejat, en deixar el
cotxe a l’aparcament que hi ha vora l’entrada a la finca pública de Planícia.
Pujam pel camí que dona accés a la finca, però abans de creuar la paret seca,
seguim pel tirany marcat com GR 221. És que la nostra primera fita del dia és
arribar a la cala d’Estellencs.
Seguim per aquest caminoi, que es veu trepitjat,
encara que la garriga casi bé el tapa en alguns punts. Però en termes generals
resulta una caminada agradable i gens pesada, si tenim en compte que estam una
mica baixos de forma física.
A les 8,45 h. passam vora les cases de Son
Serralta de Dalt.
Seguim la nostre caminada, a estones per la carretera i
altres pel camí empedrat, o el que queda d’ell.
Així mateix hem caminat una hora per arribar a la
vila d’Estellencs.
No esperàvem torbar-nos tant. I encara hem d’arribar a
vorera de mar.
La veritat és que mai havíem passejat per aquesta
vila (església de Sant Joan Baptista).
Els carrers son estrets, molt estrets, tant que en alguns no hi passen ni
els carros, ni molt manco el cotxes moderns.
L’esperit que ens transmet és de
pau, no de solitud. Notam que hi ha vida, tot i que no hem vist gaires
persones. És la diferència entre un poble i una urbanització de les modernes.
Sempre davallant, seguim el camí que ens ha de menar
fins a la cala.
No serà fins a les 9,40 h. que tindrem la primera vista de la
mar, relativament propera.
En pocs minuts i després d’una forta davallada,
arribam a la cala.
La sensació de força de la natura és molt present,
contemplant les tasques fetes per tal d’aturar la desfeta de la costa en aquest
punt.
Creuam a l’altre costat de la cala.
Noltros hem de
seguir la costa, vorereta de mar, sempre que el territori ens ho permeti. Tenim
informacions d’en Mut i d’en Chamorro, experts caminadors, però no ens han aclarit
gaires dubtes. Fins i tot contemplam la possibilitat de tornar per allà on hem
vingut, si no trobam la canal de sortida que ells esmenten.
Creuam l’escar comunitari, amb un bon grapat de
barques, i entram dins el territori salvatge.
L’aventura és el que més ens
estira, son les 9,50 h..
De bon començament no presenta grans dificultats,
casi diríem que ens defrauda.
Sembla un abocador d’enderrocs.
Tot és pedreny
arrossegat per la mar.
Però aquesta és la nostre primera impressió.
A mesura que ens allunyam de la cala, les roques son
de major grandària. Avançar no presenta major dificultat que la pròpia de
caminar entre grans blocs de roques, la majoria estables.
A les 10,00 h. i després de superar la Punta Negra, una petita punta
de la costa, entram dins un territori espectacular.
Bé, el començament ho
trobam espectacular.
Les roques son vermelloses.
D’aquelles que quan noltros érem
petits recordam que en feien moles per esmolar les eines.
A partir d’aquí el territori no deixa
d’embadalir-nos.
Les formes i colors de les roques resulta senzillament
espectacular.
Formes arrodonides a la vora d’altres esmolades talment coltells.
Les tonalitats del rosa al vermell semblen sens fi.
Els dibuixos que destapen
els diferents estrats de les roques, per mor de l’erosió, ens sembla d’allò més
delicat.
Fins hi tot ens fa casi por fer mal bé aquestes roques.
Ens fa pena
caminar-hi per damunt.
Avançar és senzill, tret d’alguns punts en que la
dificultat és una mica més gran i a on hem de fer algun sobre-esforç o vetllar
l’equilibri.
La mar és en calma i ens permet superar alguns passos en que ens
hem d’atracar molt a la vorera.
Caminam per un territori identificat per la
seva forta inestabilitat. Fins i tot la carretera, que es troba molt més amunt,
algunes temporades roman tancada parcialment per les esllavissades del
territori.
Aquí tot això és molt més evident.
Les zones on es veu un moviment evident de la massa geològica, son bones
d’identificar. Si alçam la vista ens atemoreix la possibilitat que ens caigui
alguns dels pins que estan en un equilibri que ens sembla impossible.
Tot i que les roques poden semblar d’un tacte suau,
...
...afortunadament per a nosaltres, resulten aspres, ...
...sense arribar a desagradables.
No tenim por de cap llenegada.
Això ens ajuda molt...
...en les passes una mica
complicades, ...
...o a prop de la mar, ...
...on estan banyades.
A les 10,45 h. s’acaba l’espectacle.
Hem superat la
punta Roja de la costa, i el vermell ha desaparegut.
Hem entrat a un nou color,
el més corrent, verdós, gris, negre, etc. Però el vermell casi bé no hi és.
Ens
atracam al punt on abandonarem la costa.
Estam a uns cinquanta metres del punt on vessa a la
mar el torrent de sa Tanca, però no podem seguir endavant. A més, sabem que no
podem sortir per aquell punt, sinó que hem de trobar una canal que ens permetrà
arribar al pinar i fugir de la costa. També sabem que hi han deixat una corda
per ajudar a la sortida.
No ens resulta gens complicat arribar-hi, a la canal.
Només hem seguit el territori per allà on ens ha permès pujar. No hi ha perill
i casi diríem que seguir el tirany resulta evident.
La pujada és senzilla i no
cal gaire esforç.
Aquesta corda és prou gruixada i ajuda molt, sobre tot a no
tenir por.
És una sortida senzilla.
A les 11,10 h. hem deixat enrere la costa i
som dins el pinar.
Recobram forces una estoneta, abans d’emprendre el
darrer boci de la caminada d’avui. És un bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,45 h. seguim el nostre camí. Davallam
directament al llit del torrent de sa Tanca. Ho feim caminant una estoneta pel
pinar i, a la part final, damunt un llisar de roca gratallosa amb forta
pendent.
És una baixada curta i gens arriscada. A les 11,50 h. som al llit del
torrent.
Desembocadura del torrent de sa Tanca.
En comptes de pujar pel braç nord del torrent, que
ens menaria directament al coll de sa Teulera, ens decidim pel camí anomenat
“dels Carabineros”. És un camí de carro que arranca just a la vora del llit del
torrent i que, amb suau pujada, ens treu d’aquesta coma. Ben aviat som, altre
cop, vora la costa, però ara a considerable alçada.
Seguir aquest camí resulta ben senzill i agradable,
tot i que en algun bocí està casi esborrat per les esllavissades.
De manera suau
ens fa guanyar alçada mentre ens regala bones vistes de la costa.
Som a la Punta de Son Serralta.
Sense grans esforços i seguint sempre el camí de
carro hem entrat dins el pinar, que ens dona recer del sol prou calent a
n’aquestes hores, que va voltant el puig de ses Donardes.
A les 12,40 h. arribam al portell que ens tanca la
sortida a la carretera. Som al coll de sa Teulera. Ens decidim a botar la tanca
de reixa de filferro i, tot seguit, ens encaminam cap allà on tenim el cotxe,
en direcció a Banyalbufar. Caminam vora la tanca de la finca que, uns dos-cents
metres després s’acaba sense cap justificació. No feia falta botar, ens hauria
bastat seguir-la fins aquí per poder sortir tranquil·lament a la carretera.
A les 13,00 h. arribam al cotxe. Ha resultat un
començament de temporada difícil de superar.
Selva/Sóller, octubre 2017
Una volta que repetim el 09.06.2023, escurçant un poc el recorregut, ja que partim des del coll de sa Teulera, amb l'inconvenient que fins arribar al portell des Collet, hem de caminar per la carretera Ma-10, aproximadament 2 km, des del km 91 al 93. Plànol amb el track
TEMPS TOTAL: 5 hores
RECORREGUT: 10,900 km
DIFÍCIL
El track marca el recorregut fet, i en ell es pot veure la mateixa distancia recorreguda (que l'any 2017). També es pot veure un augment del temps per fer el recorregut. Molt simple, el primer cop érem dos components i, aquesta vegada hem estat quatre, el que en aquests recorreguts rellenteix molt la marxa.
Selva/Sóller, setembre 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada