CASETA D'EN GREGORI I CAMÍ DE SES COVES NEGRES

CASETA D’EN GREGORI, CAMÍ DE SES COVES NEGRES

Miradors de Son Olesa, de s’Escaleta i des Pi

(10.02.2016) Una volta pels penya-segats que pengen damunt la mar de l’antiga possessió de Son Olesa, avui parcel·lada en gran part. Hem caminat per vells camins, alguns d’ells ben oblidats, d’altres molt transitats, a més de visitar tres miradors amb unes fantàstiques vistes de sa Marina de Valldemossa i de la costa nord.

DURACIÓ TOTAL: Cinc hores (5 h)

RECORREGUT: 5 km

DIFICULTAT MITJANA

BAIXA EL TRACK A WIKILOC

Avui seguint informacions de Joan Carles Palos, farem una volta per la Marina de Valldemossa. Volem arribar a la caseta d’en Gregori, una construcció als penya-segats que pengen damunt es Cocó, i que ja està documentada al segle XV. En Gregori Juan, de Valldemossa, era un guaita de la costa, que el 1552 va lluitar contra els moros que havien desembarcat a s’Hort de sa Cova (J.C.Palos).

Tampoc ens acompanyen avui els meus amics de tresques, n’Andreu i en Joan. Aquesta serà una volta que compartiré amb en Joan Manera (pouet685), en Josep Ferrer i en Pere Nigorra, de Viaranys, tots tres bons amics i millors muntanyencs, dels quals gustosament he acceptat la convidada.

Sortim des de la urbanització de Son Olesa, a on hem arribam per la Ma-10 des de Valldemossa cap a Banyalbufar, seguint el vial principal que passa per entre les cases de Son Olesa Gran i les de Cas Garriguer, avui reconvertides en hotel.

Son les 8 h 50 m en començar a caminar just passades les cases de Son Olesa, direcció ponent, deixant de banda una desviació cap a la dreta. És una urbanització estranya, hi ha poques construccions i els solars estan molt abandonats. Aquest vial segueix en suau pujada fins que comença a davallar, gira a nord per arribar a una esplanada, just al front, després de travessar un portell pel costat, i seguir un caminoi ...

...arribam al mirador de Son Olesa.

Son dos miradors en un, al costat esquerra la miranda és ovalada i penja cap a s’Hort de sa Cova, hi ha pedrissos i una taula de pedra al bell mig, ...

...i al costat dret, separat, al qual s’hi accedeix amb un grapat d'escalons, s’hi troba el segon, rectangular, ...

...amb bones vistes cap a nord.

No ens hi estam gaire, així i tot, des d’aquesta alçada, cercam amb la vista el possible recorregut que tenim per davant, ...

...a l’altre costat del barranc hi podem veure el mirador de s’Escaleta, però no el camí per on feim comptes baixar.

Quan son les 9 h 05 m tornam al vial i el seguim cap a nord-est, ...

...però ben aviat el deixam, no més de cinc minuts, per l’esquerra.

És el començament d’un vell camí, engolit per la vegetació, fins que un poc més avall compareix clarament, fent un parell de ziga-zagues per dins el bosc d’alzines joves.

La passa no és massa complicada, però cal anar en compte, ...

...ja que a la part baixa el territori es troba molt desfet.

En aquest punt el tirany fitat segueix cap a l’oest, en direcció a la paret mitgera entre Son Olesa i Son Ferrandell, i cap a s’Hort de sa Cova.

Quan son les 9 h i 25 m deixam de banda aquestes fites per seguir cap a nord, entre arbres caiguts que ens dificulten la passa, ...

...per ben aviat arribar a una zona més planera, que penja damunt la mar.

Tornam tenir a la vista sa Foradada, ...

...i just un poc més avall, les ruïnes de la caseta d’en Gregori.

És difícil imaginar que en aquest redol, qualcú s’hi hagi pogut guanyar la vida. La construcció es troba molt deteriorada, constava de dues estances, segurament una pels animals i l’altre pel seu ocupant. El territori del voltants no és veu cap marjada, encara que si que forma com una mena de terrasses entre les roques. El que si queda clar, que és un lloc ideal per controlar tota aquesta costa. Fins i tot podem veure el petit port per a les barques de sa Marina.

Ens trobam uns 100 m. per davall les penyes del mirador de s’Escaleta.

A les 9,56 h. m seguim el nostre camí, cap a l’est, som als voltant dels 250 m d’altitud, ...

...ens dirigim cap a unes balmes que veim al fons.

Hem entrat a una zona coberta de lletreres, el que ens fa extremar les precaucions. És una planta tòxica, que no convé tocar massa, principalment amb les mans, i no tocar-nos els ulls o la boca una vegada haver estat en contacte amb ella.

Arribam a un esperó rocós que és una bona miranda del entorn, just davant el xap d’un torrentó i les balmes a l’altre costat.

Des de la caseta fins aquí el tirany no és gens evident, però les fites i el territori no et donen massa més opcions.

Des d’aquest punt prenem tot dret per amunt, ...

...passant per un “passet” entre les roques, ...

... just després del qual, compareix un camí de ferradura ben evident, ...

...i torna entrar dins el bosc un poc més amunt, deixant una sitja just al costat esquerra.

Només hem de seguir pujant per aquest caminet rost ...

...i que puja pel costat de la torrentera, per l’estret comellar fent ziga-zagues, per arribar ràpidament a un creuer ...

...i situar-nos damunt una barbacana ...

...que ens anirà fent donar la volta ...

...per davall el mirador de s’Escaleta, ...

...i poder accedir-hi.

Aquest és un mirador ample, gran podríem dir, de fàcil accés, que es localitza just al final d’un vial d’aquesta urbanització de Son Olesa.

No té parets de protecció, però si dos bancs d’obra que es donen l’esquena, i un pi que ha crescut al bell mig.

Decidim descansar una estona i reposar forces, és un bon lloc, solejat, sense gaire oratge. I tenim al nostro abast gran part de la costa, cap a nord-est, sa Foradada, la Talaia Vella, coberta d’una fina boirina. Cap a sud-oest, s’Hort de sa Cova, puntes de s’Àguila i des Cavall.

Son les 11 h 55 m en deixar aquest mirador i tornar passes enrere, ...

...per damunt aquesta espectacular barbacana, ...

...fins a tornar arribar a la sitja que hem deixada de banda a la pujada.

A l’altre costat de la sitja, nord-est, segueix un camí que ràpidament passa per un forn de calç, i que segueix pujant, fins a connectar en 5/6 minuts amb un altre transversal, procedent d’un altre vial de Son Olesa.

Son les 12 h 15 m en seguir aquest camí, cap a l’esquerra, nord-est, més o manco evident, amb marge de sosteniment, però que a poc a poc s’anirà esvaint, com el bosc, a mesura que va baixant, a poc a poc, haurem de posar molt d’esment per seguir-lo.

Es troba molt perdut per la vegetació, va baixant per a salvar un esperó, que penja damunt el port de Valldemosa.

Son un redol de grans roques a on hi creixen un grapat de pins, encara que ara la vegetació dominant és la lletrera.

Podem copsar una bona vista del llogaret just a baix nostre, entre el pins que pengen del penya-segat, fins i tot la caleta des Rentador de ses Dones, amb el seu color obscur característic i les parets dels voltants rogenques.

Un cop sobrepassat aquest esperó, les vistes s’han eixamplat força, la Talaia Vella i sa Foradada omplen aquesta nova panoràmica.

Creuam una petita falca verda, per salvar un nou esperó rocós, ...

...just després del qual podem veure un coval, amb el seu fons negrós, i que podria ser el motiu pel qual aquest caminoi, més bé un tirany, és conegut com a de ses Coves Negres.

Son les 12 h 45 m en arribar al tram més delicat, que no perillós. Hem arribat, est, a un punt entre roques a lloure i qualque gran pi, que ha esborrat el tirany, i que ens dificulten força la passa, mentre anam girant a sud per damunt una cornisa plena de carritxeres, passant per una encletxa de les roques, ...

...i a continuació amb una curta desgrimpada, situar-nos a un vertical comellar farcit de carritxeres, com si fos una espècie de petit circ, que creuam sense massa problemes. A les parets verticals del costat dret, hi podem veure un altre coval, amb les roques dels voltants de color negre.

Son les 13 h 00 m en situar-nos a la següent barbacana ...

...I connectar amb el camí de Son Olesa a sa Marina.

 Som a la part alta d’aquest transitat camí, que seguim en pujada sostinguda, per després d’unes ziga-zagues a on s’empina força, ...

...entrar dins l’alzinar, ja la part superior del seu recorregut.

Encara ens desviam un poc cap al est, als voltants de la cota 300, per fer una visita a un dels llocs emblemàtics de la zona, el mirador des Pi.

És un mirador amb banc a dos dels seus costats, amb una taula de pedra al bell mig. Les vistes son molt amples, sa Marina, amb la caiguda dels torrents de sa Marina i des Salt, sa Talaia Vella, na Torta.

Ens hi feim el retrat d’aquest grup d’arreplegats, i ens dirigim cap a les cases de Son Olesa, per enmig de marjades abandonades, fins a connectar amb el vials de la urbanització.

Son les 13 h 33 m en arribar al cotxe i tancar el circuit.

Ha estat una volta molt interessant, amb bons amics, i el temps ens ha acompanyat. Més del que ens esperàvem.

Selva, 10 d'abril 2016