dissabte, 9 d’abril de 2016

BALCONS DEL MASSANELLA



BALCONS DEL MASSANELLA
(1.200 m)
(05.02.2016) A la Serra, qualsevol itinerari, en superar els mil metres d’altitud, es converteix en un gustós plaer per la vista. En sobrepassar aquesta altitud, la panoràmica abasta gairebé la totalitat de la Serra i  gran part de l’Illa. Aquests balcons del Massanella es troben al vessant sud i als voltants de la cota 1.200.
TEMPS TOTAL: Sis hores i mitja (6 h 30 m)
RECORREGUT: 12,500 km
DIFICULTAT MITJANA
Aquesta setmana és una sortida atípica, els amics Andreu i Joan, per diferents motius no ens acompanyen. Avui, el nostre amic Toni Ordinas, serà el meu company en aquest recorregut. Ell va ser el que em va informar del itinerari que tenim previst fer.
El dia es presenta clar i solejat, som a principis de febrer, però sembla un dia de primavera, son les  8,20 h. en deixar el cotxe al aparcament del coll de sa Batalla, situat a la cota 576.
Començam a caminar en direcció a Caimari, creuant el pont sobre el torrent de Comafreda, i després pel vell camí de Lluc. Aquest camí avança planer, passant per l’eixuta font des Guix i el seu abeurador, i poc després seguim pel camí de Comafreda, fins arribar al portell i botador de la finca.
Son les 8,35 h. en creuar aquesta partió, pel botador. Avui la caseta del "cobrador" del peatge està tancada.
Aquest camí de carro, en bon estat, es replana i avança paral·lel al torrent de Comafreda, amb la vista del Frontó i la cara nord del Massanella, just al front. A n’aquestes hores del matí, el sol encara no arriba a la part baixa d’aquesta coma, però si al Frontó i a la cresta dels penya-segats de la cara nord del Massanella.
Ben aviat arribam al creuer de les cases de Comafreda, cap a la dreta (nord), i un portell de front, per on continuam, sempre per camí evident, deixant de banda, un camí a l’esquerra cap al puig. Ara caminam per entre camps de conreu recentment sembrats.
Son les 8,53 h. en arribar a la font de s’Hort a l’esquerra, ...
...i el safareig a l’altre costat. Aquesta font raja ben magre, així i tot manté el safareig ben ple. L’aigua, des de la mina, després de dos petits abeuradors, travessa per davall el camí, i va a parar al safareig. Si ens giram darrera tenim una bona vista d’aquesta vall, les cases, senzilles i ben integrades amb el entorn, i al fons, el Caragoler des Guix.
Anam seguint el camí, per enmig de l’alzinar, començant una llarga, forta i sostinguda pujada, en direcció oest, encaixonats entre el Massanella a sud, el torrent de Comafreda i en Galileu al nord. A mesura que l’alzinar es va esvaint donant pas a les carritxeres, també el camí es va deteriorant.
Son les 9,21 h quan arribam a la font de sa Teula, ...
...a una de les corbes d’aquest deteriorat camí, que va pujant fent ziga-zagues.
Un cop deixat enrere la zona de bosc, avançam per un territori de carritxeres, a l’ombra dels penya-segats del Massanella.
Aquest camí va pujant, deixant a la dreta, nord, el torrent i els estreps d’en Galileu.
A la part superior trobam els pous de neu de Comafreda.
Dos pous i la casa que servia d’aixopluc dels nevaters. En aquesta contrada entre el Galileu i el Massanella s’hi troba la major concentració de pous de neu de la Serra, altre temps era una activitat important i avui es troben totalment oblidats i molt deteriorats. De ben segur que era una època més freda.
Son les 10,47 h. en arribar a la paret que tanca el coll des Prat. Situat a la cota 1.206 m, des d’aquest coll, situat entre el Massanella i la serra des Teixos, es gaudeix d’unes vistes molt amples, ...
...que abasten cap al est, fins a les badies de Pollença i Alcúdia i si anam girant, podrem veure gran part de la Serra. 
Just davant nostro, se Bassetes, Tossals, sa Rateta, ...
...fins i tot podem veure el Galatzó, al fons.
Des del coll seguim el GR 221, sud-oest, que va baixant suaument, ...
...i que ben aviat deixam, ...
...per dirigir-nos cap a les penyes que baixen del cim, cercant no perdre gaire altura, arribant a les roques just davall un petita balma.
No ens serà gens difícil situar-nos, després d’una curta grimpada, damunt la cresta, i al tirany que baixa des del cim, cap al coll de n’Argentó.
A les 11,14 h. som a la cota 1.205, i les vistes s’han eixamplat força, ja podem veure gran part del Pla, fins i tot la badia de Palma, encara que un poc enterbolida per una fina boirina, que només ens deixa veure una ombra com a perfil de Cabrera.
Tenim el coll de n’Argentó a uns 50 metres més avall, el puig de ses Bassetes, un poc més lluny i més enllà gran part de la Serra, fins i tot el Galatzó envoltat per la boirina.
En aquest punt, al sol de febrer, decidim fer un descans i gaudir d’aquest entorn.
A les 11 h 48 m seguim el nostre camí. Estam situats al voltants de la cota 1.200, i des de la qual anam avançant sense perdre massa alçària, pel costat esquerra d’aquest comellar pedregós, amb molta pendent, en forma d’embut, caminam direcció més o manco sud-est, per anar voltant el penyalar que tenim a l’esquerra, que baixa des del cim, per on podem veure un bon grapat de cabres que pasturen, i d’altres descansen al sol.
Així mateix seguim qualque fita que ens ajuda a arribar al canvi de vessant...
...i als balcons, situats ja a la vessant sud-est del Massanella, quan son les 12,04 h.
Aquesta zona coneguda com es balcons des Massanella, és una espècie d’escaló entre els contraforts del cim a nord, ...
...i els penya-segats que pengen cap al sud.
El dia segueix solejat i clar, el que ens permet gaudir de les vistes que ara s’han obert molt cap al est. Tenim just davant noltros, més avall tot el comellar des Bosc, ...
...amb la serra Mitjana cap a l’oest, i al darrera s’Alcadena i el puig d’Alaró, i si allargam la vista la badia de Palma i el perfil de Cabrera.
Cap al est, ens queda en primer pla el puig de n’Alí i el puig de sa Fita, que marca els límits dels termes de Selva, Mancor i Escorca, darrera d’ells sobresurten es Nespler, Albellons i molt més lluny les badies de Pollença i Alcúdia. Sense oblidar que tot el Pla està al nostre abast visual.
Son les 12,08 h. i a partir d’ara anam avançant nord-est, per damunt aquesta espectacular balconada, que penja damunt el comellar des Bosc, amb molt bones vistes, mentre anam vorejant el segon cim d’aquest puig. El territori és molt rocallós però la passa no és complicada. Caminam per una zona "planera" com una "balconada" compresa entre el cim i els penya-segats que pengen al costat sud-est.
El tirany no és massa evident, però esporàdiques fites ens ajuden a avançar pels millors llocs. A qualque tram hi ha clapes de terra, a on creixen albons, coixinets de monja, ...
...carritxeres molt castigades per les cabres, fins i tot qualque ceba marina, ...
...que se va alternant amb trams de grans blocs de roques erosionades i punxegudes.
Sense adonar-nos, el territori es suavitza, i la pendent de la muntanya ens obliga a fer una suau baixada per seguir avançant, i augmenta la vegetació, punt en el qual, creuam el tirany que baixa del cim cap a la font de s’Avenc.
Son les 12,55 h. quan el tirany fa un gir cap a nord, en suau pujada fins arribar a la cota 1.220, ...
...i arribar al Pla de sa Neu des Massanella. Podem dir que "l’aventura" del dia s’ha acabat.
Situats a la part sud d’aquest pla, amb els cims al nostre costat, podem contemplar en tota la seva extensió aquest enorme redol, més o manco "pla", amb vegetació baixa entre les roques, carritxeres, coixinets, argelagues.
Des d’aquest punt giram cap al est, fins a connectar amb el tirany, ben evident i fitat, que baixa des del cim, deixant a la nostra esquerra, a una certa distancia  el conegut i solitari teix des Massanella i el pou de neu.
Son les 13,10 h. en fer un clar gir cap a sud, quan arribant al “collet" pel qual el caminoi surt d’aquest pla, ...
...i seguim el deteriorat i transitat camí, que fent un poc grapat de ziga-zagues, ens anirà fent baixar, direcció sud-est, cercant els llocs més fàcils, primer pel roquissar, sempre amb la punxeguda vista de n’Alí, tot el Pla i pràcticament tota l’Illa, ja que aquest puig és la segona màxima elevació, ...
...i després per dins l’alzinar.
Son les 13,58 h. en arribar al coll de sa Línia, al vell camí que puja de Mancor cap a Lluc, i que noltros seguim cap a l’esquerra, est, baixant per dins aquest alzinar, farcit de restes de l’activitat dels carboners, ...
...fins arribar altre cop al costat de les cases de Comafreda, ...
...just al peus des Frontó.
Ara el caminar és més senzill per aquest camí planer, al costat del torrent de Comafreda, que ben aviat ens situa al portell de la propietat. A n’aquesta hora si que la caseta del cobrador està oberta, 4 euros pels residents. Pagam i seguim el nostre camí.
Només ens queda el mateix recorregut fet al principi, sortint d’aquesta finca, per arribar al coll de sa Batalla, tancant el circuit.
Son les 14,52 h. en arribar al cotxe.
Ha estat una bona volta, i el dia ens ha acompanyat, clar i solejat, d’un hivern atípic, sense pluja ni fred, que segurament ens passarà factura aquesta estiu.

Selva, 8 d'abril 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada