BALCONS DEL MASSANELLA
(1.200 m)
(05.02.2016) A la Serra, qualsevol itinerari, en superar els mil
metres d’altitud, es converteix en un gustós plaer per la vista. En sobrepassar
aquesta altitud, la panoràmica abasta gairebé la totalitat de la Serra i gran part de l’Illa. Aquests "balcons" del
Massanella es troben al vessant sud i als voltants de la cota 1.200.
TEMPS TOTAL:
Sis hores i mitja (6 h 30 m)
RECORREGUT: 12,500 km
DIFICULTAT
MITJANA
Aquesta setmana és una sortida atípica, els amics
Andreu i Joan, per diferents motius no ens acompanyen. Avui, el nostre amic
Toni Ordinas, serà el meu company en aquest recorregut. Ell va ser el que em va
informar del itinerari que tenim previst fer.
El dia es presenta clar i solejat, som a principis de
febrer, però sembla un dia de primavera, son les 8,20 h. en deixar el cotxe al aparcament del
coll de sa Batalla, situat a la cota 576.
Començam a caminar en direcció a Caimari, creuant el
pont sobre el torrent de Comafreda, i després pel vell camí de Lluc. Aquest
camí avança planer, passant per l’eixuta font des Guix i el seu abeurador, i
poc després seguim pel camí de Comafreda, fins arribar al portell i botador de
la finca.
Son les 8,35 h. en creuar aquesta partió, pel
botador. Avui la caseta del "cobrador" del peatge està tancada.
Aquest camí de carro, en bon estat, es replana i avança paral·lel al torrent de
Comafreda, amb la vista del Frontó i la cara nord del Massanella, just al
front. A n’aquestes hores del matí, el sol encara no arriba a la part baixa d’aquesta
coma, però si al Frontó i a la cresta dels penya-segats de la cara nord del
Massanella.
Ben aviat arribam al creuer de les cases de
Comafreda, cap a la dreta (nord), i un portell de front, per on continuam,
sempre per camí evident, deixant de banda, un camí a l’esquerra cap al puig.
Ara caminam per entre camps de conreu recentment sembrats.
Son les 8,53 h. en arribar a la font de s’Hort a l’esquerra,
...
...i el safareig a l’altre costat. Aquesta font raja ben magre, així i tot manté
el safareig ben ple. L’aigua, des de la mina, després de dos petits abeuradors,
travessa per davall el camí, i va a parar al safareig. Si ens giram darrera
tenim una bona vista d’aquesta vall, les cases, senzilles i ben integrades amb
el entorn, i al fons, el Caragoler des Guix.
Anam seguint el camí, per enmig de l’alzinar,
començant una llarga, forta i sostinguda pujada, en direcció oest, encaixonats
entre el Massanella a sud, el torrent de Comafreda i en Galileu al nord. A
mesura que l’alzinar es va esvaint donant pas a les carritxeres, també el camí
es va deteriorant.
Son les 9,21 h quan arribam a la font de sa Teula, ...
...a
una de les corbes d’aquest deteriorat camí, que va pujant fent ziga-zagues.
Un cop deixat enrere la zona de bosc, avançam per un
territori de carritxeres, a l’ombra dels penya-segats del Massanella.
Aquest
camí va pujant, deixant a la dreta, nord, el torrent i els estreps d’en
Galileu.
A la part superior trobam els pous de neu de Comafreda.
Dos pous i la
casa que servia d’aixopluc dels nevaters. En aquesta contrada entre el Galileu
i el Massanella s’hi troba la major concentració de pous de neu de la Serra, altre temps era una
activitat important i avui es troben totalment oblidats i molt deteriorats. De
ben segur que era una època més freda.
Son les 10,47 h. en arribar a la paret que tanca el
coll des Prat. Situat a la cota 1.206
m, des d’aquest coll, situat entre el Massanella i la
serra des Teixos, es gaudeix d’unes vistes molt amples, ...
...que abasten cap al est,
fins a les badies de Pollença i Alcúdia i si anam girant, podrem veure gran
part de la Serra.
Just
davant nostro, se Bassetes, Tossals, sa Rateta, ...
...fins i tot podem veure el
Galatzó, al fons.
Des del coll seguim el GR 221, sud-oest, que va
baixant suaument, ...
...i que ben aviat deixam, ...
...per dirigir-nos cap a les penyes que
baixen del cim, cercant no perdre gaire altura, arribant a les roques just
davall un petita balma.
No ens serà gens difícil situar-nos, després d’una
curta grimpada, damunt la cresta, i al tirany que baixa des del cim, cap al
coll de n’Argentó.
A les 11,14 h. som a la cota 1.205, i les vistes s’han
eixamplat força, ja podem veure gran part del Pla, fins i tot la badia de
Palma, encara que un poc enterbolida per una fina boirina, que només ens deixa
veure una ombra com a perfil de Cabrera.
Tenim el coll de n’Argentó a uns 50 metres més avall, el
puig de ses Bassetes, un poc més lluny i més enllà gran part de la Serra, fins i tot el Galatzó
envoltat per la boirina.
En aquest punt, al sol de febrer, decidim fer un
descans i gaudir d’aquest entorn.
A les 11 h 48 m seguim el nostre camí. Estam situats al
voltants de la cota 1.200, i des de la qual anam avançant sense perdre massa
alçària, pel costat esquerra d’aquest comellar pedregós, amb molta pendent, en
forma d’embut, caminam direcció més o manco sud-est, per anar voltant el
penyalar que tenim a l’esquerra, que baixa des del cim, per on podem veure un
bon grapat de cabres que pasturen, i d’altres descansen al sol.
Així mateix
seguim qualque fita que ens ajuda a arribar al canvi de vessant...
...i als balcons,
situats ja a la vessant sud-est del Massanella, quan son les 12,04 h.
Aquesta zona coneguda com es balcons des Massanella,
és una espècie d’escaló entre els contraforts del cim a nord, ...
...i els
penya-segats que pengen cap al sud.
El dia segueix solejat i clar, el que ens permet
gaudir de les vistes que ara s’han obert molt cap al est. Tenim just davant
noltros, més avall tot el comellar des Bosc, ...
...amb la serra Mitjana cap a l’oest,
i al darrera s’Alcadena i el puig d’Alaró, i si allargam la vista la badia de
Palma i el perfil de Cabrera.
Cap al est, ens queda en primer pla el puig de n’Alí
i el puig de sa Fita, que marca els límits dels termes de Selva, Mancor i
Escorca, darrera d’ells sobresurten es Nespler, Albellons i molt més lluny les
badies de Pollença i Alcúdia. Sense oblidar que tot el Pla està al nostre abast
visual.
Son les 12,08 h. i a partir d’ara anam avançant
nord-est, per damunt aquesta espectacular balconada, que penja damunt el
comellar des Bosc, amb molt bones vistes, mentre anam vorejant el segon cim d’aquest
puig. El territori és molt rocallós però la passa no és complicada. Caminam per
una zona "planera" com una "balconada" compresa entre el
cim i els penya-segats que pengen al costat sud-est.
El tirany no és massa
evident, però esporàdiques fites ens ajuden a avançar pels millors llocs. A
qualque tram hi ha clapes de terra, a on creixen albons, coixinets de monja,
...
...carritxeres molt castigades per les cabres, fins i tot qualque ceba marina, ...
...que
se va alternant amb trams de grans blocs de roques erosionades i punxegudes.
Sense adonar-nos, el territori es suavitza, i la
pendent de la muntanya ens obliga a fer una suau baixada per seguir avançant, i
augmenta la vegetació, punt en el qual, creuam el tirany que baixa del cim cap
a la font de s’Avenc.
Son les 12,55 h. quan el tirany fa un gir cap a nord,
en suau pujada fins arribar a la cota 1.220, ...
...i arribar al Pla de sa Neu des
Massanella. Podem dir que "l’aventura" del dia s’ha acabat.
Situats a la part sud d’aquest pla, amb els cims al
nostre costat, podem contemplar en tota la seva extensió aquest enorme redol,
més o manco "pla", amb vegetació baixa entre les roques, carritxeres,
coixinets, argelagues.
Des d’aquest punt giram cap al est, fins a connectar amb
el tirany, ben evident i fitat, que baixa des del cim, deixant a la nostra
esquerra, a una certa distancia el
conegut i solitari teix des Massanella i el pou de neu.
Son les 13,10 h. en fer un clar gir cap a sud, quan
arribant al “collet" pel qual el caminoi surt d’aquest pla, ...
...i seguim el
deteriorat i transitat camí, que fent un poc grapat de ziga-zagues, ens anirà
fent baixar, direcció sud-est, cercant els llocs més fàcils, primer pel
roquissar, sempre amb la punxeguda vista de n’Alí, tot el Pla i pràcticament
tota l’Illa, ja que aquest puig és la segona màxima elevació, ...
...i després per
dins l’alzinar.
Son les 13,58 h. en arribar al coll de sa Línia, al
vell camí que puja de Mancor cap a Lluc, i que noltros seguim cap a l’esquerra,
est, baixant per dins aquest alzinar, farcit de restes de l’activitat dels
carboners, ...
...fins arribar altre cop al costat de les cases de Comafreda, ...
...just al
peus des Frontó.
Ara el caminar és més senzill per aquest camí planer,
al costat del torrent de Comafreda, que ben aviat ens situa al portell de la propietat.
A n’aquesta hora si que la caseta del cobrador està oberta, 4 euros pels
residents. Pagam i seguim el nostre camí.
Només ens queda el mateix recorregut fet al principi,
sortint d’aquesta finca, per arribar al coll de sa Batalla, tancant el circuit.
Son les 14,52 h. en arribar al cotxe.
Ha estat una bona volta, i el dia ens ha acompanyat,
clar i solejat, d’un hivern atípic, sense pluja ni fred, que segurament ens
passarà factura aquesta estiu.
Selva, 8 d'abril 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada