MOLETA DE
PASTORITX I CINGLES DES CAIRATS
Mirador de
Mirabó i pas d’en Priam
(21.10.2016)
Un recorregut alternatiu pel terme de Valldemosa, per
trams molt transitats, d’altres poc trepitjats i un poc d’improvisació per la
nostra part. Sense oblidar les publicacions que ho fan possible, Emilio Alonso,
Pep Torrens, Aires de la Serra,
Viaranys, Pouet685, Tresques per Tramuntana.
TEMPS TOTAL: 6
hores i 30 minuts
RECORREGUT: 12,200 km
DIFÍCIL
Aquesta muntanya la coneixem d’altres cops que hi hem
anat. Avui, però, li farem la volta per rutes que ens son desconegudes.
Començam la caminada deixant el cotxe just a
l’entrada de la urbanització de s’Arxiduc, devora sa Coma. Son les 8,00 h. d’un
matí clar i en calma, tot i els avisos de pluges.
Caminam cap a les cases de sa Coma.
Seguim la
carretera asfaltada que ens mena ...
...just devora l’entrada a aquestes cases tan
grans i no massa ben conservades.
Aquí hi ha un gran pi, catalogat per la Conselleria
d’Agricultura i protegit.
Seguirem caminant per aquest camí ample, però ara ja no
asfaltat.
Hi ha grans bassiots, resultes de les darreres pluges.
Mentre
avançam, les vistes sobre Valldemossa resulten prou espectaculars, sobre un
fons de cel no del tot net.
A les 8,30 h. i poques passes abans d’arribar al
portell de la finca de Son Verí, abandonam el camí per partir per un tirany no
massa marcat, que arranca a una clariana de la garriga.
El senderó, mig tapat
per la fullaraca i la garriga, ens mena, primer, per marjades abandonades,
quina utilitat no som capaços d’entendre perquè el redol només hi ha alzines i
pins.
Les alzines mostren clarament el pas dels carboners de fa molts d’anys i
els pins, per la seva altura ens indican que son nascuts després que acabés
l’època del carbó.
Així mateix estarem casi mitja hora pujant per aquest
caminoi per arribar al mirador, després de passar vora una bassa prou ben
conservada.
El lloc ens permet gaudir de bones vistes ...
...de Valldemossa ...
...de s'Estret...
...i de
Palma. El sol ens arriba per primer cop i l’esperança de tenir un bon dia es
reforça. Son les 8,55 h.
La nostra propera fita serà el cim de la Moleta i, per seguir els
camins marcats al mapa, hauríem de tornar enrere per aquí on hem vingut. No ens
sembla massa bona idea i decidim explorar la possibilitat de voltar la Moleta sense variar gaire
l’altura que hem assolit. És tota una incògnita el territori que ens trobarem i
si podrem arribar al tirany que puja al cim.
Ben aviat som conscients que la cosa serà senzilla.
L’alzinar no és gaire espès i no hi ha garriga sota els arbres. La inclinació
del territori tampoc és exagerada i caminar no resulta especialment complicat.
Tanmateix durarà poc.
A les 9,13 h. arribam a un antic camí de carro i,
sense dubtar-ho, ...
...el seguim pujant.
Fa una llarga llaçada i mor a un rotllo de
sitja amb carregador i barraca. Provam de seguir algun senderó que ens meni a
una nova sitja però el que aconseguim es trobar-nos amb un altre camí de carro
que, com el anterior, mor també a una sitja amb carregador i barraca.
Seguim mantenint l’altura i voltant les faldes de la Moleta fins que arribam a
una paret de partió coronada per una reixeta de filferro.
No la saltam, sinó
que la seguim, pujant.
Ben aviat la paret perd el seu ornament superior i ens
trobam amb colls de caçadors de filats als dos costats de la paret. Per fer la
“carrera” que hi passin els torts han fet una autèntica destrossa al redol
d’alzines.
Botam la paret i poques passes endavant ens trobam
amb un camí de ferradura. Aquest és el camí que ens ha de menar al cim. Acabam
caminant per un sender, molt trepitjat i fitat.
El sol ens dona de ple i
provoca una sobtada aparició de boirina. Tot l’alzinar té un aspecte un tant
misteriós pel joc de la llum del sol i la boirina escolant-se entre el brancam.
La Moleta té la cresta estreta, de manera que
podem gaudir de vistes sobre Valldemossa i, ...
A les 10,10 h. arribam a un primer cim, cota 715.
Seguim la cresta i arribam al segon cim, cota 753.
A les 10,45 h i recobrades les forces, seguim el
nostre camí, que no és altre sinó seguir per la serra de Son Moragues, fins
arribar al camí des Caragol, que puja de la coma des Cairats. Seguim el tirany,
ben marcat i fitat, i entre encletxes de roques anam davallant. Trobam una bona
collita d’arboces, tot i que es nota la set que han patit aquest darrer estiu.
A les 11,25 h. arribam al “Pla des Xots de Dalt”on hi
ha una caseta amb cisterna i bassa pel bestiar. Hem davallat més de cent metres
que haurem de tornar a pujar per arribar a la serra de Son Moragues.
Altre cop seguim un camí de carro que mor a la paret
de partió. La passam per un esbaldrec i ben aviat ens topam amb un altre camí
de carro.
Casi bé sense interrupcions, caminam per camí de
carro que, de sitja en sitja, ens mena a transitar pel costat nord-oest de la serra
de Son Moragues.
A les 12,30 h. arribam al camí des Caragol. El seguirem,
davallant, fins arribar al punt on el deixarem.
Aquest punt es localitza pocs minuts més avall. Un
sis o set minutets de caminar per aquest esplèndid camí. Ara es veu
“bombardejat” per les roques que s’han amollat de més amunt.
Arribats allà on hi ha una petita bassa al costat
oest del camí, ...
Tot d’una trobam una petita barraca i una sitja enmig
d’una coma molt empinada.
Hem entrat a un territori casi salvatge.
A les 13,25 h. arribam a una sitja. Aquí hi ha fites,
moltes, ...
...empinada i llenegadissa, que ens deixarà davallar dels
penya-segats que ens han acompanyats la darrera hora.
Acabada la regata, seguim davallant molt aviat, per
dins l’alzinar, seguint el camínet ben marcat.
No abandonarem el camí de carro, que ben aviat ens
treu de l’alzinar, i sempre davallant, ens mena a passar pel Pla des Xots i a
continuació vora les runes d’una antiquíssima teulera i molt a prop de la font
de sa Coma.
A les 14,15 h. altre com som a les cases de sa Coma i
cinc minuts més tard arribam al cotxe.
El dia ha anat tapant-se i ara hi ha una bona ennigulada
que amenaça novament amb pluges.
Selva/Sóller, octubre 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada