dilluns, 31 d’octubre del 2016

MOLETA DE PASTORITX I CINGLES DES CAIRATS Mirador de Mirabó i Pas d'en Priam o Regata de sa Coma



MOLETA DE PASTORITX I CINGLES DES CAIRATS
Mirador de Mirabó i pas d’en Priam
(21.10.2016)

Un recorregut alternatiu pel terme de Valldemosa, per trams molt transitats, d’altres poc trepitjats i un poc d’improvisació per la nostra part. Sense oblidar les publicacions que ho fan possible, Emilio Alonso, Pep Torrens, Aires de la Serra, Viaranys, Pouet685, Tresques per Tramuntana.
TEMPS TOTAL: 6 hores i 30 minuts
RECORREGUT: 12,200 km
DIFÍCIL  
Aquesta muntanya la coneixem d’altres cops que hi hem anat. Avui, però, li farem la volta per rutes que ens son desconegudes.
Començam la caminada deixant el cotxe just a l’entrada de la urbanització de s’Arxiduc, devora sa Coma. Son les 8,00 h. d’un matí clar i en calma, tot i els avisos de pluges.
Caminam cap a les cases de sa Coma.
Seguim la carretera asfaltada que ens mena ...
...just devora l’entrada a aquestes cases tan grans i no massa ben conservades.
Aquí hi ha un gran pi, catalogat per la Conselleria d’Agricultura i protegit.
Seguirem caminant per aquest camí ample, però ara ja no asfaltat.
Hi ha grans bassiots, resultes de les darreres pluges.
Mentre avançam, les vistes sobre Valldemossa resulten prou espectaculars, sobre un fons de cel no del tot net.
A les 8,30 h. i poques passes abans d’arribar al portell de la finca de Son Verí, abandonam el camí per partir per un tirany no massa marcat, que arranca a una clariana de la garriga.
El senderó, mig tapat per la fullaraca i la garriga, ens mena, primer, per marjades abandonades, quina utilitat no som capaços d’entendre perquè el redol només hi ha alzines i pins.
Les alzines mostren clarament el pas dels carboners de fa molts d’anys i els pins, per la seva altura ens indican que son nascuts després que acabés l’època del carbó.
Així mateix estarem casi mitja hora pujant per aquest caminoi per arribar al mirador, després de passar vora una bassa prou ben conservada.
El lloc ens permet gaudir de bones vistes ...
...de Valldemossa ...
...de s'Estret...
...i de Palma. El sol ens arriba per primer cop i l’esperança de tenir un bon dia es reforça. Son les 8,55 h.
La nostra propera fita serà el cim de la Moleta i, per seguir els camins marcats al mapa, hauríem de tornar enrere per aquí on hem vingut. No ens sembla massa bona idea i decidim explorar la possibilitat de voltar la Moleta sense variar gaire l’altura que hem assolit. És tota una incògnita el territori que ens trobarem i si podrem arribar al tirany que puja al cim.
Ben aviat som conscients que la cosa serà senzilla. L’alzinar no és gaire espès i no hi ha garriga sota els arbres. La inclinació del territori tampoc és exagerada i caminar no resulta especialment complicat. Tanmateix durarà poc.
A les 9,13 h. arribam a un antic camí de carro i, sense dubtar-ho,  ...
...el seguim pujant.
Fa una llarga llaçada i mor a un rotllo de sitja amb carregador i barraca. Provam de seguir algun senderó que ens meni a una nova sitja però el que aconseguim es trobar-nos amb un altre camí de carro que, com el anterior, mor també a una sitja amb carregador i barraca.
Seguim mantenint l’altura i voltant les faldes de la Moleta fins que arribam a una paret de partió coronada per una reixeta de filferro.
No la saltam, sinó que la seguim, pujant.
Ben aviat la paret perd el seu ornament superior i ens trobam amb colls de caçadors de filats als dos costats de la paret. Per fer la “carrera” que hi passin els torts han fet una autèntica destrossa al redol d’alzines.
Botam la paret i poques passes endavant ens trobam amb un camí de ferradura. Aquest és el camí que ens ha de menar al cim. Acabam caminant per un sender, molt trepitjat i fitat.
El sol ens dona de ple i provoca una sobtada aparició de boirina. Tot l’alzinar té un aspecte un tant misteriós pel joc de la llum del sol i la boirina escolant-se entre el brancam.
La Moleta té la cresta estreta, de manera que podem gaudir de vistes sobre Valldemossa i, ...
...poques passes cap a l’est, vistes sobre la vall de Pastoritx.
A les 10,10 h. arribam a un primer cim, cota 715. Seguim la cresta i arribam al segon cim, cota 753.
Al mapa no està marcat com a cim principal però noltros ens hi quedam perquè és "un bon lloc per fer un cafetet", el sol ens arriba i tenim bones vistes de Pastoritx. Son les 10,25 h.
A les 10,45 h i recobrades les forces, seguim el nostre camí, que no és altre sinó seguir per la serra de Son Moragues, fins arribar al camí des Caragol, que puja de la coma des Cairats. Seguim el tirany, ben marcat i fitat, i entre encletxes de roques anam davallant. Trobam una bona collita d’arboces, tot i que es nota la set que han patit aquest darrer estiu.
A les 11,25 h. arribam al “Pla des Xots de Dalt”on hi ha una caseta amb cisterna i bassa pel bestiar. Hem davallat més de cent metres que haurem de tornar a pujar per arribar a la serra de Son Moragues.
Altre cop seguim un camí de carro que mor a la paret de partió. La passam per un esbaldrec i ben aviat ens topam amb un altre camí de carro.
Ens fa pujar per l’esquena de la serra ...
...mentre gaudim de noves vistes de Valldemossa.
També tenim ocasió de contemplar el magnífic alzinar que acabam de creuar, davallant la moleta de Pastoritx.
Casi bé sense interrupcions, caminam per camí de carro que, de sitja en sitja, ens mena a transitar pel costat nord-oest de la serra de Son Moragues.
A les 12,30 h. arribam al camí des Caragol. El seguirem, davallant, fins arribar al punt on el deixarem.
Aquest punt es localitza pocs minuts més avall. Un sis o set minutets de caminar per aquest esplèndid camí. Ara es veu “bombardejat” per les roques que s’han amollat de més amunt.
Fa uns anys, encara estava sencer. Seria una bona feina aconseguir la seva conservació, però ens sembla que és una utopia.
Arribats allà on hi ha una petita bassa al costat oest del camí, ...
...i unes grans alzines casi aconsegueixen barrar el pas, és el moment d’abandonar-lo. Son les 12,40 h.
Tot d’una trobam una petita barraca i una sitja enmig d’una coma molt empinada.
Caldrà davallar casi a la meitat de la coma per poder veure, al costat oest, una fesa oberta a les penyes.
És per aquí que hem de partir per sortir d’aquesta coma tancada.
Hem entrat a un territori casi salvatge.
Normalment donam pocs detalls dels camins seguits, idò per aquest redol encara en donarem manco.
No hi ha camí, ni fites, ni marques, o al manco no n’hem vista casi cap.
El territori és uniforme, complicat de caminar casi tot el temps. Hem de creuar, una darrera altre, amples comes amb molta pendent.
La terra és a lloure i els macolins son llenegadissos.
Les alzines, no massa grans, que també mostren la “feina” feta dels carboners i llenyataires, ens donen certa seguretat i punts on aferrar-nos.
També haurem de creuar algun pas per les roques que separen els successius comellars. En termes generals pensam que no calen gaires instruccions.
Només cal seguir l’orientació marcada pels penya-segats, que tenim al costat oest i caminar relativament atracats als peus de les penyes que tenim al costat est.
Per tant, acabam caminant cap a sud.
A les 13,25 h. arribam a una sitja. Aquí hi ha fites, moltes, ...
...és que som al camí “popular” per davallar pel pas de sa Regata de sa Coma, o d’en Priam.
Ara davallam ràpidament, seguint el tirany i, ben aviat, arribam a la regata, ...
...empinada i llenegadissa, que ens deixarà davallar dels penya-segats que ens han acompanyats la darrera hora.
Acabada la regata, seguim davallant molt aviat, per dins l’alzinar, seguint el camínet ben marcat.
A les 13,48 h. hem de creuar una nova paret de partió ...
...i seguir pel camí de carro que hi ha a l’altre costat.
No abandonarem el camí de carro, que ben aviat ens treu de l’alzinar, i sempre davallant, ens mena a passar pel Pla des Xots i a continuació vora les runes d’una antiquíssima teulera i molt a prop de la font de sa Coma.
A les 14,15 h. altre com som a les cases de sa Coma i cinc minuts més tard arribam al cotxe.
El dia ha anat tapant-se i ara hi ha una bona ennigulada que amenaça novament amb pluges.

Selva/Sóller, octubre 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada