PAS DE SA BIGA DE SON BALAGUER
PUNTALS DE PLANÍCIA - PAS DE SA RATA
(28.10.2016) El pas de sa Biga de Son Balaguer,
situat a la vessant est de la Serra
des Puntals, i el de Planícia, ubicat a l’altre vessant de la muntanya, tenen
la seva llegenda. Segons contava la gent de la contrada, per aquest passos s’hi
passà una biga de tafona.
TEMPS TOTAL: 6
hores
RECORREGUT
TOTAL: 12,350 km
DIFÍCIL
Teníem aquesta sortida programada des de fa anys però
no acabàvem de decidir-nos. Teníem poques informacions, de més de cinc anys
enrere i poca cosa més. Avui pot ser un bon dia per tancar aquesta tasca
pendent.
A les 8,10 h. d’un mati immillorable, deixam el cotxe
just abans d’arribar al coll des Grau, a la cruïlla amb el camí de sa Coma. La
primera part de la caminada ens menarà per aquest camí, de bon començament
asfaltat però ben aviat passarà a ser només un camí de carro.
És una caminada
prou tranquil·la i relaxant, tot i que de bon matí ens agradaria una mica més
“d’aventura”, tot i així no hem desaprofitat cap de les ocasions de gaudir de
les amples vistes de la contrada, ...
...tan cap al puig de Galatzó com de la Serra des Puntals, sempre
que els bosc ens ho ha permès.
Al fons les cases de Sa Campaneta
A les 8,45 h. deixam enrere el camí que ens menaria a
les cases de sa Campaneta, ...
...i pujam pel camí vell des correu, d’Estellencs a
Esporles, ...
...un camí empedrat i ben limitat per sengles parets de pedra en sec de
les “d’abans”. Volem dir que son casi tan amples, a la seva base, com altes.
Així
mateix el canvi de camí ens ha comportat un augment de les costes. Ara no son
tan suaus com abans. El bocins escalonats, amb un empedrat a redols ben
conservat i a altres prou malmenat, ens fa pujar de valent.
Ens atracam al lloc
on antigament hi havia l’ermita de Sant Onofre. Per això haurem de superar un
collet i anar a l’altre vessant. Mentre tant hem gaudit d’un ample mostrari de
bolets, la majoria d’una grandària poc coneguda per a nosaltres i blancs. Es
nota que, després d’una setmana de pluja i aquesta amb una caloreta notable, el
bolets han tingut les condicions apropiades pel seu desenvolupament.
Just després de deixar el camí que mena a s’Ermita,
arribam a un gran forn de calç i tot seguit el camí, que torna a ser de carro,
travessa es comellar de sa Parra, amb un torrentó. És el moment de canviar de
ruta i començar a descobrir territori.
Son les 9,20 h. en deixar el camí i, orientats a
nord, entrar dins el comellar de sa Parra. Val a dir que aquest comellar és el
inici del torrent de sa Riera.
Tot d’una localitzam el camí de carro que seguirem
una bona estona, sempre pujant. El territori es veu absolutament salvatge. Les
arboceres tenen un esplet abundant i els fruits estan en el millor punt.
Seguir el camí de carro es va complicant. La garriga
i els arbres caiguts casi l’esborren. Tanmateix acabam a una sitja i el camí es
converteix en un tirany de carboner. Anam pujant pel fons d’aquesta coma,
mantenint sempre l’orientació nord.
De bon començament anàvem a la vora d’un
torrentó però ben aviat l’hem abandonat. Sorprenentment per a noltros, sortint
d’aquesta coma ens trobam amb un altre camí de carro. Es veu encara manco
transitat que l’anterior, que hi havia alguna fita.
El seguim novament, pujant
i mantenint l’orientació i, altre cop, acaba a un rotllo de sitja amb barraca.
Son les 9,50 h. Molt a prop hem vist la paret de
partió a que fan referència les poques informacions que tenim. Uns aconsellen
seguir-la fins arribar als peus de les penyes, després d’algunes grimpades.
Però noltros ens decidim per passar a l’altre costat de la paret, coronada amb
una reixa de fil ferro no gaire antiga, aprofitant un esbaldrec.
Tanmateix hem de mantenir l’orientació i acabam
pujant cap dret a les penyes. Trobam alguna fita dins un territori molt
desagradable.
El coster és molt fort i, mentre avançam, hem de creuar alguns
xaragalls de macolins, prou inestables.
Més tard passam per un esperó...
...que ens
brinda l’ocasió de gaudir de les primeres vistes magnífiques de la vall de Son
Balaguer i, ...
...a la vegada, contemplar els penya-segats de la Serra des Puntals, ...
...som just
a baix, a la vessant est, des Puntals de Planícia.
També podem veure aquest
bosc d’alzines, que haurem de creuar, i intuir el lloc que hem de fer seguir
per pujar al cap d’amunt d’aquesta serralada. Son les 10,20 h.
Ara el territori no és tan desagradable. Caminam
entre les alzines, prou gruixades però amb evidents senyals d’haver sofert els “atacs” dels
carboners.
El territori segueix ben empinat però les roques, entre les alzines,
ens ajuden a guanyar altura.
A les 10,35 h. arribam a un punt que apareix a les
informacions i ens confirma que anam pel bon camí.
És un pas entre unes roques
que han format com un portal.
Hem de passar sota aquest “portal”.
Només cinc minuts després de caminar ...
...aferrats al
penyalar, ...
...arribam al lloc que ens permet pujar al cap d’amunt des Puntals.
És
un lloc on les roques son més o manco accessibles i les grimpades sense un risc
excessiu.
La pujada, gràcies a les alzines i a les roques, ...
...no és massa
complicada i a la part alta del pas es pot pujar per diferents llocs d’aquest
redol.
A les 10,50 h. som al cap d’amunt de les penyes de la Serra des Puntals, ...
...més o
manco entre els de Planícia i el de Son Balaguer. El pas no ens ha semblat excessivament
complicat, encara que cal anar en compte i no confiar-te gaire, la fullaraca i
els macolins obliguen a extremar la precaució, per poder superar amb èxit
aquest pas de sa Biga de Son Balaguer.
No teníem clar com acabaríem la volta d’avui. Ho havíem
deixat per després de superar el pas. L’alternativa d’anar a davallar per la
coma d’en Batle i el coll de sa Senyora ens sembla massa llarga i ens decidim
per anar al cim dels Puntals de Planícia i davallar pel pas de sa Rata.
Seguim pujant, ara orientats a sud, seguint les
crestes de les penyes, fins arribar al cim, marcat amb la fita. Hi arribam a
les 11,15 h. El dia és clar i calmat. Fa calor i la visibilitat és excepcional.
Veim Cabrera, les muntanyes de Felanitx i casi be tota la carena de la Serra de Tramuntana.
És un
bon lloc per fer un cafetet.
A les 11,50 h. seguim el camí i feim un canvi radical
a l’orientació. Creuam la carena des Puntals de Planícia de l’est a l’oest, que
és on hi ha el pas de sa Rata.
Només cinc minuts hem de menester per arribar a
l’altre costat dels penya-segats.
Ara gaudim de les vistes sobre la mar i una
part d’Estellencs. Tot plegat resulta grandiós.
El Galatzó, s'Esclop i Estellencs.
Trobar el començament del pas és del tot senzill. Es
localitza just devora un revolt del camí des Carro, està ben fitat i molt
marcat, i és precisament per aquesta abundància de fites el que et dona
confiança a davallar per aquí.
És que ens mena pel cap d’amunt d’unes penyes
que més aviat semblen no tenir sortida.
De vertigen no se’n pot tenir gens ni
mica. Son les 12,12 en començar a davallar pel pas. A les 12,20 h. l’hem
superat tots tres.
El recordàvem d’haver-hi passat altres cops i trobam que és
molt arriscat. Ara davallar-lo ens ha semblat un pel perillós.
És més delicat
baixar que pujar. El pitjor és el tros final, davallant, el més exposat.
Hem
d’aprofitar petites zones planes entre les roques, o encletxes, per on davallar,
mentre a un costat hi tenim un buit de més de 20 metres directament
damunt l’alzinar. Definitivament és un pas delicat.
A les 12,25 h. creuam la paret de partió i entram
dins el terme d’Estellencs, ...
...a la zona coneguda com es Pla des Puntals. Seguim
el senderó, molt trepitjat i marcat, que ens mena per dins el bosc, farcit de
restes de les obres dels carboners i d’arboceres de considerable grandària, a
més de les alzines. I a les 12,50 h. tornam a creuar la paret de partió de
terme i entram a Puigpunyent.
Ben aviat trobam l’antic camí d’Estellencs a
Puigpunyent. El seguim, amb forta baixada, fins que arribam al punt on el camí
que mena a Puigpunyent es desvia cap a sud, mentre que noltros hem de seguir a
nord, per aquest camí de carro que ens mena al punt on l’hem abandonat de bon
matí, el comellar de sa Parra. Tancam el cercle a les 13,05 h.
No ens queda altra cosa a fer més que seguir el camí
de tornada al coll des Grau, desfent el camí fet de bon matí.
Tot i el bon temps i les vistes, aquesta caminada se’ns
fa llarga. Arribam al cotxe a les 13,55 h.
Tot un èxit.
Selva/Sóller, novembre 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada