divendres, 14 d’octubre de 2016

PUIG DE SES DONARDES I PUNTA DE SON SERRALTA Racó de s'Algar - Torrent de sa Tanca - Mirador des Collet



PUIG DE SES DONARDES - PUNTA DE SON SERRALTA
s'Algar - torrent de sa Tanca - mirador des Collet
(30.09.2016) 
Aquest itinerari ens donarà una visió poc coneguda del litoral d'Estellencs, que per mor de la seva complicada orografia, ha vist preservada la seva naturalesa. S’hi poden trobar roques, compostes per materials del Burtsandstein, del triàsic inferior, com és la pedra d’esmolar.
TEMPS TOTAL: 5 hores
RECORREGUT: 8 km
DIFICULTAT MITJANA
Per començar la temporada de caminades, hem triat una volta de la que ho desconeixem tot. Ens hem decidit per aquesta perquè ens menarà a vorera de mar, que sempre ens resulta molt agradable. Les informacions que en tenim és obra de la feina de recerca, que ha fet en Llorenç al llarg de l’estiu, i en aquest cas, l’ajuda d’en Joan Manera.
A les 8,20 h. deixam el cotxe aparcat vora un portell en construcció, al coll de sa Teulera. El primer que feim és pujar al cim del puig de ses Donardes. És una tirada molt curta i volem anar a veure si tenim una vista general del territori que volem caminar.
També sabem que el nom del puig ve de l’existència d’uns cactus, d’origen mexicà, que hi ha al cim.
En menys de deu minuts arribam al cim. Les vistes no ens aclareixen gaires dubtes, tret de la curiositat d’aquests cactus. N’hi ha a prop d’una dotzena i resulten certament  xocants, envoltats de la garriga mediterrània.
Tornam a davallar per allà on hem pujat.
El nostre proper objectiu es atracar-nos al Racó de s’Algar.
Per això haurem de seguir un camí de carro, mig esborrat per les carritxeres, que volta el puig de ses Donardes, d’est a oest.
A les 9,05 h. arribam a un punt espectacular.
Al cap d’amunt dels penya-segats de la Punta de Son Serralta, la vista s’escampa a ambdós sentits de la costa.
Estam a CENT metres per damunt la mar.
És en aquest punt que hem de canviar radicalment l’orientació del nostre camí, així que partim per un altre camí que arranca aquí mateix, i amb suau i constant baixada ens va atracant al Racó de s’Algar.
Sembla que a n'aquest camí l’anomenen “Sa volta des Carrabiners”, que s’hi passejaven per controlar l’arribada de contraban a l’illa.
Aquest camí, ben igual que l’anterior, ens mena per un pinar d’allò més esponerós. Els garballons son molt més abundants que a les altres zones de Mallorca on n’hi ha.
Així com ens atracam a la costa, l’estat del camí és molt pitjor. Es veu que la caiguda de roques l’han esbaldregat fins aconseguir esborrar-lo del tot en algun bocí.
Així mateix encara podem veure marges de sosteniment que no s’han esbaldregat (pas de s'Argila?).
La costa de s’Algar és el resultat de les esllavissades d’un territori inestable, que arriba a comprometre la carretera que hi passa molts metres més amunt.
Les tenasses de terra son vermelloses i, segons informacions, es va provar d’aconseguir coure en una extracció a cel obert, ....
...el que justificaria el camí de carro fins ben a prop de la costa.
Al fons podem veure sa Pedra de s'Ase.
Son les 9,30 h. i un cop satisfeta la nostra curiositat no tenim més que tornar enrere, pel mateix camí, fins arribar al mateix mirador, on hem decidit berenar-hi.
S'Escull de sa Punta.
Hi arribam, altre cop, a les 9,50 h.
Aquí no hi arriba es sol, encara,  i mudam els nostres plans. Decidim atracar-nos al torrent de sa Tanca i cercar-hi un redol agradable per descansar. 
Les vistes arriben fins el cap Fabioler i sa Dragonera.
No tenim més que seguir el mateix camí, que ens sembla de carro, i que ens ha menat aquí des del coll de sa Teulera.
Tan aviat com el camí surt del pinar i s’arramba als penya-segats, està molt malmenat.
Altre cop les esllavissades del territori casi l’han esborrat. Tanmateix és ben a la vista i caminar-hi no és gens arriscat.
No estam més que deu minutets en arribar a una punta, molt ben orientada, on hi arriba el sol i podem gaudir-hi de magnifiques vistes de la costa, des de la Punta de Son Serralta fins a l’esquena nord de sa Dragonera. És un bon lloc per fer una aturada, un cafetet, i planificar la segona part de la caminada. La nostra propera fita serà arribar al torrent de sa Tanca, on vessa a la mar i, després, pujar fins el mirador des Collet.
Son les 10,40 h. en seguir el nostre camí.
Ens mantenim pel mateix camí de carro i, altre cop, en mena a dins el pinar fent una volta amb suau pendent i a recer del sol.
El camí te tendència a separar-se dels penya-segats i partim per un braç que ens hi torna a atracar.
D’aquesta manera arribam al llit del torrent que davalla des del coll de sa Teulera.
Creuam per damunt una sitja i amb poques passes més arribam a la vista del tall del torrent de sa Tanca, ...
...on també arriba el torrent que acabam a travessar.
Ens atracam a les roques i davallam fins el mateix bot final del torrent.
La mar és en calma i aquesta aigua transparent fa ganes de tirar-se a la mar.
Però si ho feim no podrem sortir, les roques son llises i ens semblen del tot inaccessibles. Tampoc és que ens ho plantegem seriosament...
En aquest punt tenim dues alternatives per arribar al mirador, pujar-hi pel senderó marcat al mapa, pel fons d’una petita coma que corre més o manco paral·lela als penya-segats, o be pujar directament per aquesta esquena de roca i seguir la cresta que guaita a la mar. Ens resulta senzill arribar a una decisió. Pujarem per la cresta i davallarem per la coma.
Son les 11,05 h. en començar la pujada. Les roques son molt aspres i ens resulta senzill pujar-hi, encara que l’esforç és important per lo empinada que és aquesta esquena. El sol ens dona de ple i el territori no ens dona gens de treva.
Les roques ens obliguen a fer petites grimpades, sempre pujant entre pins mig ajaguts per les ventades.
Cada cop que ens atracam a la cresta per mirar la mar, gaudim de l’espectacle de veure un fons de roques i arenes amb les seves formes capricioses.
És una pujada llarga, feixuga i desagradable.
El sol ens dona de ple i les minses ombres que trobam no ens donen conhort. A més, el territori no deixa de ser desagradable ni un petit redol.
Les vistes son molt agraides.
La cala d'Estellencs...
... i la seva marina.
Soques ajagudes i roques envitricollades ens fan el nostre camí feixuc. I és que la manca d’entrenament també ens passa factura.
A les 11,55 h. arribam al mirador.
Una petita plataforma coronada per un paretó  ens dona la possibilitat de gaudir de vistes impressionants.
Estam a 184 metres per damunt la mar i pràcticament a plom.
Una estona de descans i a les 12,15 h. seguim.
Ara ens toca davallar pel fons d’una petita coma però prou empinada.
No hi ha camí ni sender així que anam per allà on ens sembla més còmode. Fa calor i molta humitat  però estam a recer del sol.
A les 12,30 h. arribam a un forn de calç on hi ha un camí que ve des de les cases des Collet.
Ara ens resulta més relaxant avançar. El camí és casi be planer i amb pocs minuts creuam el llit del torrent de sa Tanca.
El camí passa a ser prou ample com perquè hi passi un carro, i ens mena ben devora el llit del torrent, pel seu costat dret.
En atracar-se a la mar, agafa altura i es separa d’ell.
A les 12,45 h. arribam al llit de l’altre torrent.
Sabem que hi ha un caminet que puja pel costat dret d’aquest torrent però ens decidim a seguir el nostre camí, que es més ample. Poques passes més endavant mor dins el torrent. Tapat de carritxeres i garriga no el sabem seguir. Anam al costat dret del torrent i seguim un tirany ben marcat, sempre pujant. El bosc es molt esponerós i la garriga espessa. Caminam pujant, el cansament i la calor son considerables i ben aviat perdem el rastre del tirany. Avançar encara es més feixuc.
El costat esquerra del torrent ens sembla un territori més net i senzill de caminar però no mudam perquè pensam que ens falta poc per arribar a dalt.
A les 13,10 h. arribam a les primeres marjades d’un olivar que ens sembla que es va arreglar fa uns anys.
Ara ens resulta molt còmode caminar i només deu minuts, més tard arribam al portell on hi ha el cotxe.
Ha resultat una volta molt interessant per un territori del tot desconegut per a nosaltres. La mar i el sol l’han feta encara més espectacular. No podíem tenir un començament de temporada millor.

Selva/Sóller, octubre 2016

2 comentaris:

  1. Bona volteta, no me torbere a pegari un bot!! gracies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaudiràs força Toni. És una volta molt assequible i agraida.

      Elimina