pel camí Vell
de Cúber, el Barranc, s'Arrom i el pas de sa Servera
(30-12-2016)
Una
volta llarga amb gairebé 900
metres de desnivell, el que la converteix en una ruta
difícil. Pensada per celebrar el nostre desè aniversari com a "grup"
i la nostra sortida 258 plegats.
TEMPS TOTAL: 7
hores i 15 minuts
TOTAL
RECORREGUT: 18,360 km
DIFÍCIL
Casi bé dia per dia, avui complim deu anys de
caminades plegats. Varem començar un 29 de desembre de 2006. Ho celebrarem, a
la nostra manera, fent una caminada semblant a la que férem aquell dia. Les
diferències son, tanmateix, considerables. Aquell dia només pujàrem pel camí
del Barranc, fins arribar a la coma de Son Torrella, passant prop de les cases
de l’Ofre. Avui, en canvi, farem una caminada molt més exigent. Per això és que
hem aconseguit les claus i el permís per passar per la finca de s’Arrom.
A les 8,15 h. deixam el cotxe aparcat a Biniaraix i
començam la caminada. El dia és clar del tot, com ve passant aquestes darreres
jornades, però fa una fretada mala d’aguantar.
Ens dirigim directament cap al torrent del Barranc.
Les primeres vistes dels dos Cornadors resulten prou explicites del que ens
espera, casi bé una pujada de 900 metres. Poques caminades a Mallorca
permeten superar aquesta diferencia d’altitud.
A les 8,25 h. creuam el Primer Pont. El torrent mena
un cabal discret d’aigua, majorment provocat per les aportacions de la font des
Cas Patró Lau. Envestir les primeres costes empedrades d’aquest camí sempre
resulta una mica descoratjador. És una tirada casi bé recte, amb coster empinat
i, avui, les pedres ben humides per la rosada. Caminam sense presses gaudint de
les vistes que, encara que conegudes, ens sorprenen altre cop.
Pocs minuts més
tard passam vora el camí que farem servir en davallar.
I a les 8,35 h. agafam
el Camí Vell de Cúber, que és per on pujàrem avui. Aquest camí pot ser sigui manco conegut. Està més
malmenat i no te tant “d’encant”.
Les costes son més empinades però les vistes
son totalment diferents.
Ens mena a caminar molt més a prop dels Cornadors
incrementant la sensació d’enormitat d’aquestes dues penyes.
Així mateix passam
pel cap baix d’un enorme xaragall que te el seu inici al tall que separa els
dos Cornadors.
A les 9,00 h. abandonam el camí per arribar fins a la
cova de ses Alfàbies.
Bé, de fet no és més que una gran balma i d’alfàbies
només n’hi ha una. Cal esmentar que qualque “artista” es va entretenir en
esculpir una mena de cara (més be caricatura) humana a un dels degotissos.
Satisfeta la nostre curiositat, retornam al camí i
envestim les darreres costes per poder arribar al coll d’en Se.
Son les 9,30 h.
Particularment pensam que el nom original devia ser “coll de s’Era” que és el
que hi ha just al coll, un rotllo d’era. Un lloc molt apropiat per ventar-hi el
gra que, ben segur es conreava a les marjades de Can Catí, Can Silles o Can
Sivella.
Ara ens ve una estoneta de baixada i bon caminar.
Sempre entre olivars ens atracam al gorg de Can Catí.
Un bon bocí de camí
enfora sentim cantar l’aigua que hi cau. Només estarem quinze minuts per
arribar-hi.
Deixam enrere el torrent i seguim pujant, ara ja per
l’únic camí que ens menarà fins a l’Ofre. El camí, “superconegut” i ben
empedrat ens mena als peus de les timbes que tanquen aquest barranc pel seu
costat est.
És a aquestes darreres marjades d’olivar on hi troban el conegut
personatge “en Gori des Barranc”. Un conegut de la infantesa i gran enamorat
d’aquesta contrada.
La pujada es fa llarga i feixuga.
Vista del Barranc
Tenim ben a la vista el nostre objectiu d'avui
Qualcú ha comptat 1.932 escalons
Cap dels dos passam
pels nostres millors moments.
Encara arrosseguem les restes dels constipats que
hem patit i ens veiem obligats a fer repetides aturades per recobrar l’alè.
A
les 10,30 h. tenim a la vista el Salt dels Cans.
El torrent de l’Ofre mena
aigua i algunes persones aprofiten per davallar pel llit del torrent, ajudats
per cordes.
Son les 10,40 h. en arribar al mateix mirador on hi
berenàrem fa DEU anys.
La foto de fa 10 anys. També hi berenàrem en celebrar els cinc anys de
caminades. Ens ha costat arribar fins aquí. Hi fa un bon sol però hi corre un
oratget gelat molt desagradable. No ens podem enredar gaire perquè encara ens
manca una bona tirada, per arribar al cap d’amunt del Cornador Gran.
En condicions normals, aquesta pujada resulta d’allò
més agradable. Puig de Lofra.
El caminet marca moltes llaçades que fan la pujada prou dolça.
Al mateix temps, les vistes sobre la petita vall de l’Ofre son encisadores.
Encara més en un dia com avui, tan clar i amb el sol lluent a ple.
Però per a
noltros dos ens resulta prou feixuga i llarga.
Les aturades son cada cop més
espesses i fa una bona estona que no tenim gaires ganes de rallar.
A les 11,25 h. arribam al llom de la muntanya. Ara
veiem a l’altre costat, mirant cap a l’oest, les marjades i cases de s’Arrom.
Noltros, primer, arribam al cim del Cornador Gran...
...i al mirador d’en Xim
Quesada, on hi berenam. Hi arribam 10 minuts després.
Aquest mirador és un dels més impressionants de
Mallorca. Casi be CINC-CENTS metres en caiguda vertical, a sobre del coll d’en
Se. Les vistes son del tot aèries i abasten tota la vall de Sóller, Biniaraix, Fornalutx i gran part de la Serra.
Un bon lloc per fer un cafetet.
A les 12,10 h. seguim el nostre camí.
Per no tornar enrere,
decidim voltar el Cornador, ...
...per anar directament a trobar el camí que mena a s’Arrom.
És la nostre petita dosi d’aventura d’avui.
A les 12,25 arribam a les barreres.
Fent servir la clau podem passar a l’altre costat. Jo en tenc un record un tant
esborrat d’aquest bosc perquè era una excursió habitual entre els joves de
Sóller, pujar per s’Arrom i davallar pel Barranc. En Llorenç no hi ha passat
mai.
El primer que ens sobta son les penyes del costat
sud. Una murada casi bé llisa, d’un bon grapat de metres d’alçada.
Tenim ben a la vista les cases de s'Arrom, ...
...just al caire dels penya-segats.
El caminet
ens mena a entrar dins el bosc d’alzines, a força de fer un seguit de
ziga-zagues. Tan aviat com entram dins el bosc caminam per un antic camí de
carro. Les obres d’aprofitament d’aquest bosc son nombroses. Les típiques que
trobam a altres boscos, forn de calç, rotllos de sitja, barraques de carboners,
diferents braços de camí de carro per facilitar la treta de llenys i dels
productes acabats.
És una passejada prou agradable i relaxant.
Tant que ens
passam de llarg la font de ses Piquetes i acabam fent una voltera per no haver
vist el caminet que mena directament a les cases.
Marjades de conreu
Hi arribam a les 13,00 h.
Estan tancades i no ens hi enredam gaire.
La davallada és prou espectacular.
El camí s’enrosca
sobre ell mateix, encaixonat entre dues penyes, ...
...per tal d’aconseguir superar
aquest escaló de roca casi vertical.
Avançam aviat, davallant, i a les 13,40
arribam al portell per on arriben els que venen de Sóller. Noltros hem de
seguir davallant per aquest coster per arribar al camí del pas de sa Servera.
Seguim davallant per aquest camí de carro i, a les
13,50 h. a un redol on hi ha un parell de cases relativament modernes, el Racó
de sa Regana, hi trobam el començament del camí.
És bo de seguir perquè es veu
arreglat i hi han posat ciment per facilitar el caminar. Ens sorprèn una mica
aquesta millora.
Ara caminam una mica més aviat i animats. Seguim
davallant i intuïm que la fi no és gaire llunyana.
Sorprenentment, quan manco ens ho esperam, ens trobam un entrebanc.
El pas l’han tancat amb reixa metàl·lica i filferro de pues. Ara entenem perquè
el caminet està arreglat. L’amo de l’olivar hi ve a caçar i no vol que hi passi
gent. Dubtem molt de la legalitat d’aquest tancament, perquè aquest camí era
molt emprat per la gent que pujava a feinejar al bosc de s’Arrom, que es
torbarien poc manco d’una hora per arribar-hi des de Sóller.
Son les 14,05 h. Sense cap càrrec de consciencia
botam aquesta tanca i seguim pel pas de sa Servera...
...i pel camínet. Ben aviat arribam a les primeres marjades
d’olivar. Ja som a la part baixa de les penyes que envolten s’Arrom.
El caminet
ha seguit el perfil de les faldes del Cornador Petit i ha anat girant cap a
l’est.
A les 14,20 h. entram dins un olivar totalment
abandonat. Avançar resulta molt complicat i es tracta de no perdre altura,
cercant els llocs manco bruts de garriga.
Haurem de travessar tres xaragalls.
El darrer, el més gran, és el de Can Ribera.
Aquest xaragall te el seu inici
just a la vora del cim del Cornador Petit.
A les 14,40 h. entram dins olivars ben arreglats...
...i
seguim els caminois per anar davallant, de marjada a marjada,...
...de porxo en porxo. Els dos anam ben
“tocats”. L’esforç ha resultat una mica massa gran, i la nostra condició física
no era la millor per aquesta ruta.
A les 15,10 h. arribam al camí del Barranc.
Ho
celebram amb sincera alegria. No estarem més que cinc minuts davallant amb molt
de seny, per por de llenegar, per aquestes pedres lluentes i banyades, per arribar
al Primer Pont del camí del Barranc.
Les darreres vistes de Biniaraix, envoltat de
conreus, ajuden a serenar els nostres ànims, després d’aquesta celebració.
A les 15,30 h. arribam al cotxe.
Selva/Sóller, gener 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada